1, 2. Què farà que Déu accepte la nostra adoració?

 EN QUÈ penses quan sents la paraula adoració? Potser t’imagines un germà agenollat al costat del llit orant fervorosament. O tal volta et ve a la ment una família disfrutant d’estudiar la Bíblia junts.

² Els dos casos es consideren actes d’adoració. Els acceptarà Jehovà? Ho farà sempre que estiguen en harmonia amb la seua voluntat i es facen amb amor i respecte per ell. Estimem molt a Jehovà. Sabem que es mereix ser adorat. I volem que la nostra adoració siga de la millor qualitat possible.

3. Què analitzarem en este article?

³ En este article, repassarem la classe d’adoració que Jehovà acceptava en l’antiguitat. I vorem huit maneres com vol que l’adorem hui en dia. Al fer-ho, pensem en com podem millorar personalment la qualitat de la nostra adoració. També considerarem algunes raons per les quals l’adoració verdadera ens fa feliços.

4. Com demostraren els adoradors de Jehovà de temps precristians el seu respecte i amor per ell?

⁴ En temps precristians, hòmens fidels com Abel, Noé, Abraham i Job demostraren el seu respecte i amor per Jehovà amb la seua obediència, fe i sacrificis. La Bíblia no dona detalls sobre com era la seua adoració. Però està clar que Jehovà la va acceptar perquè es van esforçar per  honrar-lo. Amb el temps, Jehovà va donar als descendents d’Abraham la llei mosaica. En ella s’incloïen instruccions específiques sobre com adorar a Jehovà de la manera que ell volia.

5. Quin canvi va experimentar l’adoració verdadera després de la mort i resurrecció de Jesús?

⁵ Després de la mort i resurrecció de Jesús, Jehovà va deixar d’exigir que s’obeïra la llei mosaica (Rm 10:4). Els cristians havien de seguir una nova llei, «la llei de Crist» (Ga 6:2). Per a obeir-la, no havien de memoritzar-la ni apegar-se a una llarga llista de normes, sinó imitar l’exemple de Jesús i seguir les seues ensenyances. Hui en dia, els cristians també s’esforcen per seguir el Crist per tal d’agradar a Jehovà i trobar «repòs» (Mt 11:29).

6. Què podem fer per a beneficiar-nos d’este article?

⁶ A mesura que analitzem cada faceta de la nostra adoració, pregunta’t: «Quin progrés he fet jo a este respecte? Puc millorar la qualitat de la meua adoració?». Encara que estigues satisfet amb el progrés que has fet, segur que voldràs demanar-li a Jehovà en oració que t’ajude a vore en què has de millorar.

7. Com se sent Jehovà a l’escoltar les nostres oracions sinceres?

⁷ Adorem a Jehovà quan li orem. Les Escriptures comparen les nostres oracions a l’encens preparat meticulosament que s’oferia en el tabernacle i, més tard, en el temple (Sl 141:2). Este encens produïa un aroma que agradava a Déu. De la mateixa manera, Jehovà «es complau» amb les nostres oracions sinceres inclús quan gastem paraules senzilles (Pr 15:8; Ex 30:7). Tenim bones raons per a creure que a Jehovà li agrada escoltar-nos quan li expressem el nostre amor i gratitud. Ell vol que li contem les nostres preocupacions, esperances i desitjos. Així que, abans d’orar-li, per què no et pares a pensar detingudament en què li diràs? D’esta manera, li oferiràs el millor «encens» possible al teu Pare celestial.

8. Quines bones oportunitats tenim per a alabar a Déu?

⁸ Adorem a Jehovà quan l’alabem (Sl 34:2 [v. 1 TNM]). Lloem a Jehovà quan parlem amb apreci de les seues meravelloses qualitats i obres. Recordem que les alabances brollen d’un cor agraït. Per tant, si dediquem temps a meditar en la bondat de Jehovà, o siga, en totes les coses que ha fet per nosaltres, no ens quedarem mai sense motius per a alabar-lo. La predicació també ens dona una magnífica oportunitat per a oferir «contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom» (He 13:15). Tal com deuríem pensar detingudament el que volem dir-li a Jehovà abans d’orar-li, també seria bo que pensàrem amb antelació el que direm a les persones a qui prediquem. Volem que el nostre «sacrifici d’acció de gràcies» siga el millor, per això, parlem de cor quan compartim les veritats bíbliques amb els altres.

9. Igual que els israelites, com ens beneficiem d’assistir a les reunions? Explica com t’has beneficiat tu personalment.

⁹ Adorem a Jehovà quan assistim a les reunions. Els israelites van rebre este  manament: «Tres vegades l’any tots els hòmens aniran a presentar-se davant del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit» (Dt 16:16). Açò suposava deixar les seues cases i terres desprotegides. Però Jehovà els va prometre: «Si puges tres vegades l’any davant de mi, [...] ningú no anhelarà el teu país per apoderar-se’n» (Ex 34:24). Amb plena fe en Jehovà, estos israelites devots assistien a les festes anuals i, per això, obtenien moltes benediccions: ampliaven la seua comprensió de la Llei de Déu, meditaven en la Seua bondat i disfrutaven de la companyia edificant d’altres servents de Jehovà (Dt 16:15). Nosaltres també ens beneficiem quan fem sacrificis per assistir a les reunions cristianes. I pensem en lo content que se sent Jehovà quan ens preparem per a oferir comentaris breus i significatius.

10. Per què cantar és una part important de la nostra adoració?

¹⁰ Adorem a Jehovà quan cantem amb els nostres germans (Sl 28:7). Els israelites consideraven que cantar era una part important de la seua adoració. De fet, el rei David va seleccionar 288 levites per a que foren cantors en el temple (1Cr 25:1, 6-8). Hui en dia, nosaltres també podem expressar-li el nostre amor a Déu amb càntics de lloança. Ara bé, no penses que tindre una bona veu és lo més important. De fet, quan parlem «tots entropessem sovint», però això no ens impedix parlar en la congregació ni en la predicació (Jm 3:2). De la mateixa manera, pensar que no cantem bé no hauria d’impedir-nos cantar-li lloances a Jehovà.

11. A la llum de Salm 48:14, per què hauríem d’apartar temps per a estudiar la Bíblia en família?

¹¹ Adorem a Jehovà quan estudiem la seua Paraula i ensenyem als nostres fills sobre ell. El sàbat permetia als israelites deixar de costat les seues activitats quotidianes i concentrar-se en la seua relació amb Jehovà (Ex 31:16, 17). Els pares també aprofitaven per a ensenyar als seus fills sobre Jehovà i la Seua bondat. Nosaltres hauríem de fer lo mateix: apartar temps per a la lectura i l’estudi personal de la Paraula de Déu, ja que forma part de la nostra adoració a Jehovà i ens acosta més a ell (Sl 73:28). A més, quan estudiem com a família, ajudem els nostres fills a cultivar una bona relació amb el nostre benvolgut Pare celestials (llig Salm 48:14 [v. 13 TNM]).

12. Què aprenem sobre l’opinió que tenia Jehovà dels treballs relacionats amb la construcció del tabernacle?

¹² Adorem a Jehovà quan construïm i mantenim els nostres llocs d’adoració. La Bíblia diu que la construcció del tabernacle o la fabricació dels seus accessoris eren treballs sagrats (Ex 36:1, 4). Hui en dia, Jehovà també considera servici sagrat la construcció de Sales del Regne i d’altres instaŀlacions teocràtiques. Alguns germans i germanes dediquen molt de temps a estes activitats. Apreciem molt la seua gran aportació a l’obra del Regne! Per descomptat, estos germans també participen en la predicació. Alguns d’ells inclús voldrien ser precursors. Els ancians poden mostrar el seu suport a l’obra de construcció nomenant precursors estos germans i germanes tan treballadors si complixen els requisits. I sense importar si tenim  experiència en la construcció o no, tots podem participar en mantindre estos edificis nets i en bon estat.

13. Com hauríem de vore les donacions que fem per a donar suport a l’obra del Regne?

¹³ Adorem a Jehovà quan contribuïm amb les nostres donacions a l’obra del Regne. Els israelites no havien de presentar-se davant de Jehovà amb les mans buides (Dt 16:16). S’esperava que feren una donació d’acord amb les seues circumstàncies. D’esta manera, expressaven el seu apreci per totes les disposicions que s’havien fet per al seu benefici espiritual. I nosaltres, com podem expressar el nostre amor per Jehovà i la nostra gratitud per les provisions espirituals que rebem? Una manera és contribuint econòmicament als gastos de la congregació i a l’obra mundial segons ens ho permeten les nostres circumstàncies. Jehovà valora qualsevol donació que fem sense importar lo modesta que siga (Mc 12:42-44; 2Co 9:7). De fet, l’apòstol Pau va dir: «Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té» (2Co 8:4, 12).

14. D’acord amb Proverbis 19:17, com veu Jehovà l’ajuda que donem als germans necessitats?

¹⁴ Adorem a Jehovà quan ajudem els germans necessitats. Jehovà va prometre recompensar els israelites que donaren generosament als pobres (Dt 15:7, 10). De fet, cada volta que oferim ajuda a un germà necessitat, Jehovà ho veu com si li l’oferírem a Ell mateix (llig Proverbis 19:17). Per exemple, quan els cristians de Filips van fer una donació per a Pau mentres estava empresonat, ell la va considerar com «una ofrena que Déu accepta amb complaença» (Fl 4:18). Per tant, seria bo que et preguntares: «Hi ha algun germà en la meua congregació a qui puga ajudar?». Jehovà es complau quan ens veu usar el nostre temps, energies, habilitats i recursos materials per a ajudar els necessitats. Per a ell, açò forma part de la nostra adoració (Jm 1:27).

15. Encara que l’adoració verdadera exigix temps i esforç, per què no és una càrrega?

¹⁵ L’adoració verdadera exigix temps i esforç. Però no és una càrrega, perquè és l’amor el que ens motiva a servir a Jehovà (1Jn 5:3). Imagina’t un xiquet que vol fer-li un dibuix a son pare. Encara que es passara hores pintant-lo, no pensaria que està perdent el temps, perquè estima son pare i està content de fer-li eixe regal. Lo mateix pot dir-se de nosaltres. Com estimem a Jehovà, ens fa feliços dedicar temps i esforços per a adorar-lo.

16. D’acord amb Hebreus 6:10, com considera Jehovà els esforços que fem per complaure’l?

¹⁶ Els pares no esperen que tots els seus fills els facen el mateix regal. Saben que cada un d’ells és diferent i que té distintes habilitats. De la mateixa manera, el nostre Pare celestial comprén les nostres circumstàncies personals. És possible que pugues fer més que la majoria o que, per culpa de l’edat, la salut o les responsabilitats familiars, no pugues fer tant com els altres. Però no et desanimes! (Ga 6:4) Jehovà no oblidarà mai el que has fet. Mentres continues donant-li lo millor amb la motivació correcta, ell estarà content (llig Hebreus 6:10). Encara  que no pots aconseguir fer tot el que t’agradaria, Jehovà sap quines són les teues intencions. Ell vol que et sentes feliç i satisfet amb el que realment pots fer per la seua adoració.

17. a) Què podem fer si ens costa participar en algun aspecte de la nostra adoració? b) Quina faceta del quadro « Maneres d’augmentar la teua felicitat» t’ha beneficiat personalment?

¹⁷ I què passa si ens costa participar en algun aspecte de la nostra adoració, com l’estudi personal o la predicació? Probablement vorem que, com més ens involucrem en estes activitats, més disfrutarem d’elles i més beneficis obtindrem. Podríem comparar la nostra adoració amb fer exercici físic o tocar un instrument. Si férem estes activitats només de tant en tant, no progressaríem massa. Però, i si les convertírem en part de la nostra rutina diària? Podríem començar fent sessions curtes i, a poc a poc, anar allargant-les. A mesura que vegem els bons resultats dels nostres esforços, probablement desitjarem que arriben eixos moments i els disfrutarem més. Lo mateix pot dir-se de la nostra adoració.

18. Com complim el propòsit de la nostra existència, i amb quins resultats?

¹⁸ Complim l’autèntic propòsit de la nostra existència quan adorem de tot cor el nostre Déu Jehovà. Si decidim realitzar-lo, disfrutarem d’una vida feliç i significativa, i de l’esperança de poder adorar a Jehovà per sempre (Pr 10:22). També disfrutarem de pau interior, perquè sabem que Jehovà ajuda els seus servents quan afronten problemes (Is 41:9, 10). En efecte, tenim bones raons per a ser feliços a l’adorar el nostre amorós Pare celestial, qui és digne «de rebre la glòria» i «l’honor» de tota la seua creació! (Ap 4:11)