1, 2. Com pot ajudar l’exemple de l’apòstol Pau als ancians?

 L’APÒSTOL Pau estimava els seus germans i treballava incansablement a favor d’ells (Fets 20:31). I els germans, per la seua part, també li tenien molt de carinyo. De fet, en una ocasió, quan els ancians d’Efes es van enterar que ja no el tornarien a vore més, «esclataren en plors» (Fets 20:37). De la mateixa manera, els nostres ancians estimen molt els germans i les germanes, i no escatimen esforços a l’hora d’ajudar-los (Fl 2:16, 17). No obstant, a voltes els és difícil fer tot el que han de fer. Què pot ajudar-los?

² L’exemple de Pau pot ser-los de gran ajuda (1Co 11:1). Ell no era un superhome, sinó que, com a humà imperfecte, a voltes s’havia d’esforçar per a fer el que estava bé (Rm 7:18-20). Però, a pesar d’això i de molts altres problemes, Pau no es va rendir ni va perdre l’alegria. A l’imitar-lo, els ancians poden superar els reptes que afronten i mantindre l’alegria mentres servixen a Jehovà. Vegem com poden fer-ho.

3. Quins quatre reptes analitzarem en este article, i què vorem en cada cas?

³ En este article, analitzarem quatre reptes que els ancians solen afrontar: 1) trobar l’equilibri entre la predicació i les altres responsabilitats, 2) ser pastors amorosos, 3) afrontar les pròpies debilitats i 4) no centrar-se en les imperfeccions dels altres. Vorem com Pau va superar cada un d’estos reptes i com poden els ancians imitar el seu exemple.

4. Per què podria ser tot un repte per als ancians portar la davantera en la predicació?

⁴ Per què pot ser un repte. Els ancians tenen moltes responsabilitats a més de portar la davantera en l’obra de predicar. Per exemple, molts solen fer de president en la reunió d’entre setmana i dirigir l’estudi bíblic de congregació. També han de presentar altres parts de la reunió. A més, s’esforcen per capacitar els servents ministerials i disfruten d’encomiar regularment els germans i les germanes (1Pe 5:2). Alguns ancians inclús treballen en la construcció i manteniment de Sales del Regne i d’altres instaŀlacions teocràtiques. Així i tot, com qualsevol germà de la congregació, lo primer i més important per a un ancià és predicar les bones notícies (Mt 28:19, 20).

5. Quin exemple va donar Pau com a predicador?

⁵ L’exemple de Pau. En Filipencs 1:10, Pau va compartir la clau del seu èxit a l’exhortar-nos: «Sapieu discernir allò que més convé». És evident que, durant dècades, l’apòstol va posar en pràctica este consell, perquè havia rebut un ministeri i el va considerar una de les prioritats de la seua vida. Predicava «en públic i per les cases», i no es limitava a fer-ho en cert moment del dia o en cert dia de la setmana, sinó que aprofitava tota oportunitat per a predicar (Fets 20:20). Per exemple, mentres esperava els seus companys en Atenes, va parlar de les bones notícies a un grup de persones distingides, algunes de les quals respongueren positivament (Fets 17:16, 17, 34). Fins i tot, quan va estar «empresonat», Pau predicava als qui l’envoltaven (Fl 1:13, 14; Fets 28:16-24).

6. Quina capacitació va donar Pau?

⁶ Pau aprofitava bé el seu temps. A sovint, convidava altres germans a predicar amb ell. Per exemple, en el seu primer viatge missional, es va emportar a Joan Marc i, en el segon, a Timoteu (Fets 12:25; 16:1-4). Sense dubte, Pau es va esforçar per ensenyar-los a organitzar una congregació, a ser un bon pastor i un mestre eficaç (1Co 4:17).

7. Com poden els ancians seguir l’exhortació de Pau registrada en Efesis 6:14, 15?

⁷ Quina és la lliçó? Els ancians poden imitar a Pau, no només predicant de casa en casa, sinó en qualsevol ocasió (llig Efesis 6:14, 15). Per exemple, poden fer-ho quan van a comprar o en la faena. O si participen en projectes de construcció de sales del Regne, poden donar testimoni als veïns  i als proveïdors. I, igual que Pau, poden aprofitar el temps que dediquen a la predicació per a capacitar els altres, inclosos els servents ministerials.

8. Què seria necessari que fera a voltes un ancià?

⁸ Els ancians no haurien de descuidar la predicació per estar massa ocupats atenent assumpts de congregació o del circuit. Per a mantindre l’equilibri, a voltes hauran de dir que no a algunes assignacions. Després de considerar-ho en oració, podrien adonar-se que no poden atendre una assignació sense desatendre algunes coses més importants com, per exemple, fer l’adoració en família cada setmana, participar significativament en el ministeri o capacitar els fills per a predicar. A alguns se’ls fa difícil rebutjar un privilegi de servici, però poden estar segurs que Jehovà comprén el seu desig de ser equilibrats en totes les coses.

9. A l’estar tan ocupats, quin repte afronten els ancians?

⁹ Per què pot ser un repte. El poble de Jehovà ha de fer front a moltes proves. En estos últims dies, tots necessitem ànim, suport i consol. I, a voltes, alguns necessiten ajuda per a no fer un pas en fals (1Te 5:14). Per descomptat, els ancians no poden solucionar tots els problemes que afronten els servents de Jehovà, però ell espera que, com a pastors, facen el que puguen per a animar i protegir les Seues ovelles. A pesar d’estar tan ocupants, com poden els ancians trobar el temps necessari per a atendre esta responsabilitat?

10. En harmonia amb 1 Tessalonicencs 2:7, com cuidava Pau dels servents de Jehovà?

¹⁰ L’exemple de Pau. L’apòstol buscava maneres d’encomiar i edificar els germans. Els ancians fan bé de seguir el seu exemple tractant el poble de Jehovà amb tendresa (llig 1 Tessalonicencs 2:7). Pau assegurava als seus companys cristians que, tant ell com Jehovà, els estimaven (2Co 2:4; Ef 2:4, 5). Tractava els germans de la congregació com amics, passava temps amb ells i els demostrava la seua confiança al contar-los obertament els seus temors i debilitats (2Co 7:5; 1Tm 1:15). No obstant, Pau no se centrava en els problemes que tenia, sinó en ajudar els seus germans.

11. Per què aconsellava Pau els germans de la congregació?

¹¹ A voltes, Pau havia de donar consell als germans. Ho feia perquè es preocupava per ells i volia protegir-los de diferents perills. Per això, a l’aconsellar-los, no va perdre mai els nervis. I no només s’esforçava per a que els germans entengueren el seu consell, sinó  que també s’interessava per com el rebien. Per exemple, temps després d’escriure una carta als corintis on els havia donat consell ferm, Pau, ansiós per saber com havien reaccionat, va enviar allí a Titus. Quina alegria es va emportar quan es va enterar que havien acceptat el seu consell de bona gana! (2Co 7:6, 7)

12. Com poden els ancians enfortir els germans de la congregació?

¹² Quina és la lliçó? Els ancians poden seguir l’exemple de Pau passant temps amb els germans. Una manera de fer-ho és arribant prompte a les reunions per tal de tindre conversacions significatives amb ells. A voltes, només es necessiten uns minutets per a donar l’ànim que el germà o la germana necessita (Rm 1:12; Ef 5:16). Altres maneres com els ancians poden seguir l’exemple de Pau són: usant la Paraula de Déu per a enfortir els germans i assegurar-los que Jehovà els estima; mantenint-se en contacte amb ells i buscant oportunitats per a encomiar-los; i basant el seu consell en la Bíblia, donant-los-el de manera específica però bondadosa, ja que volen que els germans el reben bé i l’apliquen (Ga 6:1).

13. Com podrien afectar a un ancià les seues debilitats?

¹³ Per què pot ser un repte. Els ancians no són perfectes i, com tot lo món, cometen errors (Rm 3:23). Per això, a voltes se’ls podria fer difícil tindre un punt de vista equilibrat sobre les seues debilitats. Alguns podrien centrar-se tant en les seues limitacions que arribaren a desanimar-se. En canvi, altres podrien restar importància als seus errors i pensar que no necessiten fer ningun canvi.

14. D’acord amb Filipencs 4:13, com va ajudar la humiltat a Pau a tindre l’actitud correcta respecte a les seues debilitats?

¹⁴ L’exemple de Pau. L’apòstol va reconéixer humilment que no podia afrontar les seues debilitats ell a soles, necessitava que Jehovà li donara forces. En el passat, havia sigut un obstinat i cruel perseguidor de cristians. Però, amb el temps, va reconéixer els seus errors i va estar dispost a canviar la seua actitud i personalitat (1Tm 1:12-16). Amb l’ajuda de Jehovà, Pau es va convertir en un pastor humil, amorós i compassiu. Encara que era conscient de les seues imperfeccions, no es va obsessionar amb elles, sinó que, més bé, estava segur que Jehovà el perdonaria (Rm 7:21-25).  En comptes d’exigir-se perfecció, s’esforçava per millorar la seua personalitat cristiana i confiava humilment que Jehovà l’ajudaria a complir la seua comissió (1Co 9:27; llig Filipencs 4:13).

15. Quin punt de vista equilibrat haurien de tindre els ancians respecte a les seues debilitats?

¹⁵ Quina és la lliçó? Els ancians no reben el seu nomenament per ser perfectes. No obstant, Jehovà espera que admeten els seus errors i cultiven la personalitat cristiana (Ef 4:23, 24). Per això, els ancians haurien d’examinar-se a la llum de la Paraula de Déu i fer qualsevol ajust necessari. Només aixina, Jehovà els ajudarà a mantindre l’alegria i a ser bons pastors (Jm 1:25).

16. Què podria passar-li a un ancià si se centrara en les imperfeccions dels altres?

¹⁶ Per què pot ser un repte. Al treballar colze a colze amb la resta de la congregació, és fàcil que els ancians vegen les imperfeccions dels germans. Per això, si no van amb compte, podrien molestar-se i tornar-se aspres o crítics. Pau va advertir als cristians que això és precisament el que voldria Satanàs (2Co 2:10, 11).

17. Quin punt de vista tenia Pau cap als germans i germanes?

¹⁷ L’exemple de Pau. L’apòstol mantenia un punt de vista positiu dels seus germans i germanes. S’adonava dels errors d’ells, ja que a voltes les accions d’estos el ferien. Però sabia que el fet que algú cometera un error no significava que fora una mala persona. Com estimava els seus germans, se centrava en les seues bones qualitats. Quan veia que els costava fer lo correcte, donava per fet que els seus motius eren bons i que, simplement, necessitaven ajuda.

18. D’acord amb Filipencs 4:1-3, què aprenem de la manera com Pau va ajudar a Evòdia i Síntique?

¹⁸ Vegem, per exemple, com Pau va ajudar dos germanes de la congregació de Filips (llig Filipencs 4:1-3). Sembla que Evòdia i Síntique s’havien distanciat per diferències personals, però Pau no va ser aspre ni crític amb elles, sinó que es va centrar en les seues bones qualitats. Estes germanes fidels s’havien fet una bona reputació en la congregació, i Pau sabia que Jehovà les estimava. La seua actitud positiva cap a elles el va motivar a animar-les a fer les paus. Com l’apòstol es va centrar en les bones qualitats dels altres, va poder mantindre l’alegria i la bona amistat amb els germans de la congregació.

19. a) Com poden els ancians mantindre un punt de vista positiu sobre els germans? b) Què pots aprendre de la iŀlustració de l’ancià que està netejant la Sala del Regne?

¹⁹ Quina és la lliçó? Ancians, busqueu  les bones qualitats que tenen els vostres germans i germanes. És de veres que tots som imperfectes, no obstant això, tots tenim bones qualitats (Fl 2:3). Encara que els ancians, de tant en tant, hauran de corregir la manera de pensar d’algú, igual que Pau, haurien d’esforçar-se per vore més enllà del que eixa persona haja dit o fet en un moment d’irritació. Per això, farien bé de centrar-se en l’amor que el germà o la germana sent per Jehovà, en l’aguant que ha demostrat en el servici a Déu i en la seua bona voluntat. Els ancians que tenen un punt de vista positiu creen un ambient carinyós i familiar en la congregació.

20. Com poden continuar beneficiant-se els ancians de l’exemple de Pau?

²⁰ Als ancians, vos resultarà beneficiós continuar estudiant l’exemple de Pau. Una manera de fer-ho és buscant en l’Índice de las publicaciones Watch Tower, en l’entrada «Pablo» i després en l’apartat «ejemplo para los ancianos». A mesura que llegiu esta informació, pregunteu-vos: «Com pot ajudar-me l’exemple de Pau a mantindre l’alegria mentres duc a terme la meua labor d’ancià?».

21. De què poden estar segurs els ancians?

²¹ Ancians, recordeu que Jehovà no vos demana que sigueu perfectes, sinó que sigueu fidels (1Co 4:2). Tal com es va complaure amb la fidelitat i el bon treball de Pau, podeu estar segurs que també es complau amb el vostre servici. Sí, Jehovà «no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant, en el passat i en el present» (He 6:10).