1, 2. Com pot l’exemple de Pau ajudar els ancians?

 L’APÒSTOL Pau estimava profundament els germans i treballava sense descans per cuidar-los (Fe. 20:31). Per això, ells també el van arribar a estimar moltíssim. De fet, tots els ancians d’Efès «van plorar molt» quan es van assabentar que no el tornarien a veure (Fe. 20:37). Avui dia, els ancians també estimen de tot cor els germans i germanes de la congregació, i es desviuen per ajudar-los (Fili. 2:16, 17). Tot i això, afronten certs reptes. Què poden fer per superar-los?

² Els serà molt útil analitzar l’exemple de l’apòstol Pau (1 Cor. 11:1). Ell no era un súper home, era imperfecte; i es va haver d’esforçar de valent per fer el que era correcte (Rm. 7:18-20). A més, al llarg de la seva vida, va afrontar diverses dificultats. Però mai es va rendir ni va perdre el seu goig. Si imiten el seu exemple, els ancians podran superar els reptes que afrontin i podran mantenir el goig en el seu servei a Jehovà. Vegem com ho poden aconseguir.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ En aquest article analitzarem quatre reptes que sovint afronten els ancians: 1) trobar l’equilibri entre la predicació i la resta de responsabilitats que tenen, 2) ser pastors amorosos, 3) evitar desanimar-se per la seva imperfecció, i 4) tenir un punt de vista positiu dels germans malgrat les seves imperfeccions. També veurem com Pau va superar cadascun d’aquests reptes i què en poden aprendre els ancians.

4. Per què pot ser tot un repte per als ancians ser bons exemples a la predicació?

⁴ El repte. Els ancians tenen moltes responsabilitats  a part de portar la capdavantera a la predicació. Per exemple, molts d’ells fan de president a la reunió d’entre setmana i dirigeixen l’Estudi bíblic de congregació. També presenten discursos públics i, alguns, tenen participació als congressos. A més, dediquen gran part del seu temps a capacitar els servents ministerials i a animar constantment els germans i germanes de la congregació (1 Pe. 5:2). Fins i tot, alguns ancians coŀlaboren en la construcció i manteniment de Sales del Regne o d’altres edificis teocràtics. Però, igual que tots els cristians, la tasca més important que tenen és la predicació de les bones notícies (Mt. 28:19, 20).

5. Quin exemple ens va donar Pau?

⁵ L’exemple de Pau. El que més va ajudar l’apòstol a superar aquest obstacle ho trobem a les seves paraules registrades a Filipencs 1:10, on ens va animar a «identificar les coses més importants». Pau mateix va posar en pràctica aquest consell. Jehovà li havia encarregat l’obra de predicar i, durant dècades, l’apòstol va fer d’aquesta tasca el més important a la seva vida. Es va dedicar de ple a predicar «en públic i casa per casa» (Fe. 20:20). Però no va limitar-se a predicar durant certes hores al dia o un dia per setmana. Ell va aprofitar totes les oportunitats que se li presentaven. A tall d’exemple, quan es trobava a Atenes, mentre esperava que arribessin els seus companys, va predicar a un grup de persones prominents que es va trobar, i va obtenir molt bons resultats (Fe. 17:16, 17, 34). Fins i tot quan va estar presoner, no va perdre l’oportunitat de predicar a tots aquells que l’envoltaven (Fili. 1:13, 14; Fe. 28:16-24).

6. Quina capacitació va donar Pau als altres?

⁶ L’apòstol Pau va fer un bon ús del seu temps. Sovint va convidar altres a acompanyar-lo a la predicació. Per exemple, per al seu primer viatge missional va demanar a Joan Marc que l’acompanyés, i per al segon, al jove Timoteu (Fe. 12:25; 16:1-4). De ben segur, Pau va aprofitar per ensenyar-los a organitzar la congregació, i a ser pastors amorosos i bons mestres (1 Cor. 4:17).

7. Com poden els ancians posar en pràctica el consell d’Efesis 6:14, 15?

⁷ La lliçó. Com Pau, els ancians no només han de predicar casa per casa, sinó que han d’aprofitar qualsevol oportunitat que se’ls presenti per parlar de les bones notícies (llegeix Efesis 6:14, 15). Per posar un exemple, poden donar testimoni mentre estan comprant  o quan estan a la feina. També poden fer-ho si coŀlaboren en la construcció o el manteniment d’un edifici teocràtic i parlen amb els veïns o amb els proveïdors que els porten materials. A més, igual que Pau, utilitzen el temps que passen a la predicació per capacitar altres germans, inclosos els servents ministerials.

8. A vegades, quina decisió haurà de prendre un ancià?

⁸ Els ancians mai haurien d’estar tan ocupats amb les seves responsabilitats a la congregació o al circuit que no els quedés temps per a la predicació. Per ser equilibrats en aquest aspecte, a vegades hauran de dir que no a alguna assignació. Pot ser que, després d’analitzar el tema sota oració, s’adonin que no poden encarregar-se de certes tasques sense deixar de banda les més importants, com ara dirigir l’Adoració en família cada setmana, tenir una participació significativa a la predicació o ensenyar als seus fills com predicar. És possible que se’ls faci difícil no acceptar certs privilegis de servei, però aquests germans poden estar segurs que Jehovà valora molt el seu desig de ser persones equilibrades.

9. Quin repte afronten els ancians?

⁹ El repte. En aquests últims dies, els servents de Déu afrontem molts problemes. Per això, tots necessitem ajuda, ànim i consol. També és possible que alguns necessitin un cop de mà per evitar cometre un error greu (1 Tes. 5:14). Tenim clar que els ancians no poden eliminar els problemes que afrontem, però Jehovà els demana que facin tot el que està a les seves mans per cuidar i protegir cadascuna de les Seves ovelles. Ara bé, com poden els ancians oferir l’ajuda necessària malgrat estar tan ocupats?

10. Tenint en compte el que diu 1 Tessalonicencs 2:7, com va tractar Pau els germans?

¹⁰ L’exemple de Pau. L’apòstol Pau sempre va buscar oportunitats per felicitar i animar els altres, i va ser tot un exemple per als ancians a l’hora de tractar els seus germans amb afecte i tendresa (llegeix 1 Tessalonicencs 2:7). Sovint els deia que tant ell com Jehovà els estimaven molt (2 Cor. 2:4; Ef. 2:4, 5). També els tractava com a amics i els dedicava temps. A més, els va demostrar que confiava en ells, ja que els va parlar obertament de les seves pors i debilitats (2 Cor. 7:5; 1 Tim. 1:15). Tot i així, no es va centrar en els seus propis problemes, sinó en ajudar els seus estimats germans.

11. Per què aconsellava l’apòstol Pau als germans?

¹¹ En ocasions, l’apòstol Pau va haver d’aconsellar els germans. Però mai ho  va fer per descarregar la seva frustració, sinó perquè es preocupava per ells i els volia protegir. De fet, s’esforçava perquè els seus consells fossin fàcils d’entendre, i l’amoïnava com reaccionarien els germans en rebre’ls. Per exemple, quan va escriure als corintis, els va fer arribar advertències serioses. Però temps després, va enviar Titus per saber com havien rebut la seva carta. De ben segur el va alegrar molt esbrinar que havien posat en pràctica allò que els havia dit (2 Cor. 7:6, 7).

12. Com poden els ancians enfortir els seus germans?

¹² La lliçó. Els ancians que s’esforcen per imitar l’exemple de l’apòstol Pau dediquen temps a estar amb els germans. Una manera de fer-ho és arribant aviat a les reunions per poder tenir converses edificants. Poden animar molt els germans dedicant uns minuts a parlar amb ells (Rm. 1:12; Ef. 5:16). Igual que Pau, els ancians enraonen sovint amb els germans de la congregació i busquen oportunitats de felicitar-los i mostrar-los el seu amor. A més, utilitzen la Bíblia per animar-los i fer-los saber que Jehovà els estima moltíssim. També, quan han de donar consell, s’esforcen perquè aquest sempre estigui basat en la Paraula de Déu i sigui específic, i s’interessen per com el rep el germà (Gàl. 6:1).

13. Com es pot sentir un ancià degut a la seva imperfecció?

¹³ El repte. Els ancians no són perfectes, i cometen errors igual que tots nosaltres (Rm. 3:23). Per això, els pot ser difícil tenir un punt de vista equilibrat de les seves debilitats. Alguns pot ser que se centrin tant en les seves limitacions que s’acabin desanimant. D’altres, en canvi, poden donar-li tan poca importància a les seves errades que es justifiquin i no vegin la necessitat de canviar.

14. Segons Filipencs 4:13, com va ajudar a Pau la seva humilitat?

¹⁴ L’exemple de Pau. L’apòstol va ser humil i va reconèixer que no podia lluitar tot sol contra les seves debilitats, sinó que necessitava l’ajuda de Jehovà. Abans de fer-se cristià, havia perseguit cruelment els deixebles de Jesús. Però, temps més tard, va reconèixer els seus errors i va estar disposat a canviar radicalment la seva personalitat i manera de pensar (1 Tim. 1:12-16). Amb l’ajuda de Jehovà es va convertir en un pastor amorós, compassiu i humil. Tot i que era molt conscient de les seves debilitats  i això el feia patir, va decidir confiar que Jehovà l’havia perdonat en comptes d’enfonsar-se pensant en les seves pròpies errades (Rm. 7:21-25). Encara que no esperava arribar a ser perfecte, es va esforçar de valent per millorar la seva personalitat cristiana i va confiar en l’ajuda de Jehovà per poder fer l’obra que li havia encarregat (1 Cor. 9:27; llegeix Filipencs 4:13).

15. Quin punt de vista equilibrat haurien de tenir els ancians sobre les seves imperfeccions?

¹⁵ La lliçó. Jehovà no ha nomenat els ancians perquè siguin perfectes, però espera que reconeguin els seus errors i s’esforcin per millorar la seva personalitat cristiana (Ef. 4:23, 24). Per això, haurien d’aprofitar el seu estudi personal per fer-se una autoanàlisi, veure en quins punts han de millorar i efectuar els canvis necessaris. D’aquesta manera, Jehovà els beneirà i els ajudarà a servir-lo amb alegria i ser bons ancians (Jm. 1:25).

16. Què podria passar si un ancià se centrés en les imperfeccions dels altres?

¹⁶ El repte. Com que els ancians passen molt de temps amb els germans, els és fàcil veure les seves limitacions i imperfeccions. Com a resultat, podrien irritar-se amb ells, ser massa crítics o tractar-los amb duresa. Pau va dir que a Satanàs li encantaria que això passés; per aquesta raó els ancians han d’anar amb molta cura (2 Cor. 2:10, 11).

17. Quin punt de vista tenia Pau dels seus germans?

¹⁷ L’exemple de Pau. L’apòstol intentava tenir sempre un punt de vista positiu dels seus germans. Sabia que cometien errors, ja que de vegades fins i tot l’havien ferit. Però també reconeixia que el fet que algú cometés un error no significava que fos mala persona. Pau estimava molt els seus germans i es concentrava en les seves bones qualitats. Quan a algú li era difícil fer les coses bé i no se’n sortia, no li imputava mals motius; donava per fet que s’estava esforçant i que, simplement, necessitava un cop de mà.

18. Què aprenem de la manera com Pau va tractar el conflicte entre Evòdia i Síntique?

¹⁸ Vegem com va ajudar l’apòstol Pau a Evòdia i Síntique, dues germanes de la congregació de Filips que havien permès que les seves desavinences creessin un problema entre elles (llegeix Filipencs 4:1-3). Pau no les va tractar amb duresa ni va ser crític amb elles. Aquestes germanes havien servit fidelment Déu durant molts anys, i Jehovà les estimava molt. L’apòstol es va centrar en les seves bones qualitats i, per això, les va animar  a fer les paus. Com que es va esforçar per tenir un punt de vista positiu dels seus germans, va poder mantenir el seu goig i va gaudir de bones amistats a la congregació.

19. a) Com poden els ancians mantenir un punt de vista positiu dels germans? b) Què podem aprendre de la imatge de l’ancià que neteja la Sala del Regne?

¹⁹ La lliçó. Ancians, no permeteu que les imperfeccions dels germans us impedeixin veure les seves qualitats. Tots tenim coses bones que són dignes d’imitar (Fili. 2:3). És cert que de tant en tant els ancians hauran d’aconsellar o corregir certa actitud o manera d’actuar però, igual que Pau, s’han d’esforçar per veure més enllà de les coses que els puguin molestar dels germans, com ara el que diguin o facin. En comptes d’això, haurien de centrar-se en l’amor que aquests senten per Jehovà, el seu aguant i el seu potencial. Quan els ancians fan tot el que poden per tenir un punt de vista positiu creen un bon ambient i fan que tothom se senti a gust a la congregació.

20. Com poden els ancians beneficiar-se encara més de l’exemple de Pau?

²⁰ Als ancians us serà molt útil estudiar més profundament l’exemple de Pau. Podeu trobar molta informació a l’Índice de las publicaciones Watch Tower, dins de l’entrada «Pablo (Saulo)» i el subtítol «Ejemplo para los ancianos». Quan estudiïs la informació que hi trobis, pregunta’t: «Com em pot ajudar l’exemple de Pau a mantenir el goig en el meu servei com a ancià?».

21. De què poden estar segurs els ancians?

²¹ Ancians, recordeu que Jehovà no espera que sigueu perfectes, el que espera és que sigueu «fidels» (1 Cor. 4:2). Déu va valorar molt la feina incansable de Pau i la seva fidelitat. Podeu estar segurs que Jehovà aprecia tot el vostre esforç i «no oblidarà el que heu fet i l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver ajudat els sants i al continuar ajudant-los» (Heb. 6:10).