Segons un diccionari, un jurament és un «acte i expressió amb què algú promet alguna cosa d’una manera rotunda, posant Déu o coses superiors com a testimonis». a Aquest jurament es pot fer per escrit o de forma oral.

Alguns pensen que no es pot jurar perquè Jesús va dir: «No jureu mai. [...] Senzillament, que el vostre sí sigui sí i el vostre no sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Malvat» (Mt. 5:33-37). Però pensa en això: Jesús sabia que la Llei mosaica demanava als israelites que fessin certs juraments, i que servents fidels del passat també n’havien fet (Gèn. 14:22, 23; Èx. 22:10, 11). Fins i tot, el propi Jehovà en ocasions va fer juraments (Heb. 6:13-17). Així és que Jesús no ens estava dient que estigués malament jurar; en realitat estava advertint-nos de no fer-ho sobre assumptes banals o amb un propòsit incorrecte. A més, ens va recordar que hem de complir amb tot allò que diem, perquè això és el que espera Jehovà de nosaltres.

Aleshores, com has d’actuar si et demanen fer un jurament? En primer lloc, assegura’t que podràs complir amb allò que estàs prometent. Si en tens dubtes, és millor que no ho facis. Jehovà ens diu a la seva Paraula: «És millor que no facis cap vot, que no pas que facis algun vot, i no el compleixis» (Ecl. 5:5). Després, analitza els principis bíblics que tinguin a veure amb aquest jurament i pren una decisió seguint la teva consciència entrenada per Déu. Vegem alguns d’aquests principis.

Alguns juraments estan d’acord amb la voluntat de Jehovà. Per exemple, quan una parella de Testimonis es casen, es fan un vot l’un a l’altre, i aquest vot és un tipus de jurament. Davant dels ulls de Jehovà, es prometen respectar-se, estimar-se i cuidar-se amb tendresa durant tot el temps que visquin (és possible que algunes parelles no diguin exactament les mateixes paraules; així i tot, estan fent un vot davant Jehovà). En aquest moment, se’ls declara marit i muller, i el seu matrimoni hauria de ser una unió per a tota la vida (Gèn. 2:24; 1 Cor. 7:39). Així doncs, aquest vot és del tot correcte i està en harmonia amb la voluntat de Jehovà.

Alguns juraments estan en contra de la voluntat de Jehovà. Un cristià, per exemple, mai faria un jurament que impliqués renunciar  a la seva fe o agafar les armes per defensar el seu país. Aquests juraments estan clarament en contra dels manaments de Jehovà. Jesús va dir que no som «part del món», per això no ens podem involucrar en els seus conflictes i controvèrsies (Jn. 15:19; Is. 2:4; Jm. 1:27).

Alguns juraments són un assumpte de consciència. En ocasions, haurem d’analitzar amb cura un jurament, tenint en compte que Jesús va dir: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Lc. 20:25).

Imagina, per exemple, que quan un germà soŀlicita la nacionalitat o fer-se el passaport descobreix que ha de fer un jurament de lleialtat. Si en el país en qüestió aquest jurament inclou actuar d’una manera que vagi en contra de les lleis de Jehovà, la seva consciència entrenada per la Bíblia no li permetrà fer-lo. En alguns casos, però, el govern li pot deixar modificar el contingut del jurament perquè el pugui fer amb una consciència neta.

Fer un jurament de lleialtat que ha estat modificat pot estar en harmonia amb el principi de Romans 13:1, que diu: «Que tothom se sotmeti a les autoritats». Un cristià podria arribar a la conclusió que no hi ha res de dolent a jurar fer una cosa que en realitat Jehovà ja li demana que faci.

També hem de tenir en compte la nostra consciència si alguna vegada se’ns demana fer un jurament utilitzant un objecte o fent cert gest. Per exemple, a l’antiguitat, els romans i els escites juraven per les seves espases, és a dir, utilitzaven el símbol d’un déu de guerra com a garantia que eren persones fiables. I els grecs aixecaven la mà en direcció al cel a l’hora de jurar per reconèixer que havien de respondre davant d’un poder diví que observava tot el que deien i feien.

És clar, mai acceptaríem fer un jurament utilitzant un símbol nacional relacionat amb l’adoració falsa. Ara bé, i si en un judici et demanessin que juressis dir la veritat posant la teva mà sobre una Bíblia? És possible que decideixis fer-ho, ja que alguns servents fidels de l’antiguitat van jurar fent un gest (Gèn. 24:2, 3, 9; 47:29-31). Si aquest és el cas, has de recordar que estaràs jurant dir la veritat davant del propi Jehovà i, per tant, t’has de preparar per contestar dient la veritat a qualsevol pregunta que et facin.

Com que valorem tant la nostra amistat amb Jehovà, farem bé d’analitzar amb cura i sota oració qualsevol jurament que hàgim de fer per assegurar-nos que no estigui en contra dels principis bíblics o de la nostra consciència. Si decidim fer un jurament, l’hem de complir (1 Pe. 2:12).