1. Què ens ompli de felicitat?

 JEHOVÀ vol que siguem feliços. Ho sabem perquè el goig és un aspecte del fruit del seu esperit sant (Ga 5:22). Com fa més feliç donar que rebre, sentim una gran alegria quan participem plenament en la predicació i ajudem els nostres germans de diferents maneres (Fets 20:35).

2, 3. a) Tal com indica Gàlates 6:4, quins dos factors ens ajudaran a mantindre l’alegria al servir a Jehovà? b) Què analitzarem en este article?

² En Gàlates 6:4 (llig-lo), l’apòstol Pau menciona dos factors que ens ajudaran a mantindre l’alegria. En primer lloc, hauríem de donar-li lo millor de nosaltres a Jehovà, ja que només aixina serem feliços (Mt 22:36-38). En segon lloc, hauríem d’evitar comparar-nos amb els altres. Sense importar el que la nostra salut, educació o habilitats ens permeten fer, hauríem d’estar agraïts a Jehovà. Al cap i a la fi, tot el que tenim ho hem rebut d’ell. Però no oblidem que, si els altres tenen millors resultats que nosaltres en alguns aspectes del servici a Jehovà, hauríem d’alegrar-nos, ja que estan usant els seus talents per a alabar a Déu i no per a destacar sobre els altres o per a traure’n profit. Per tant, en comptes de competir amb ells, hauríem d’aprendre d’ells.

³ En este article, vorem què podem fer quan ens sentim limitats en el nostre servici a Jehovà. També analitzarem com podem donar el millor ús a qualsevol do que tinguem i què podem aprendre del bon exemple dels altres.

4. Què podria desanimar-nos? Posa un exemple.

⁴ A alguns servents de Jehovà se’ls fa difícil adaptar-se  a les limitacions que porta l’edat avançada o la mala salut. Això és el que li va passar a Carol. En el passat, va tindre el privilegi de servir on hi havia més necessitat. En aquella època, conduïa 35 cursos bíblics! La predicació de Carol era molt productiva. De fet, va ajudar moltes persones a arribar a la dedicació i el baptisme. Però, quan la seua salut es va deteriorar, va haver de quedar-se en casa la major part del temps. Ella diu: «Sé que, degut a les meues limitacions físiques, no puc fer tant com fan els altres. Però, a pesar de saber-ho, sent que el meu servici no és tan bo com el dels altres. És una lluita entre el que vull fer i el que puc fer que em desanima molt». Carol vol fer tot el que pot per Jehovà, i això és digne d’encomi! Podem estar segurs que el nostre Déu compassiu aprecia la seua bona disposició.

5. a) Què hauríem de recordar si ens sentim desanimats per alguna limitació? b) Tal com mostren les iŀlustracions, com ha estat donant-li un germà lo millor d’ell a Jehovà al llarg de la seua vida?

⁵ Si a voltes et sents desanimat per alguna limitació, pregunta’t: «Què és el que espera Jehovà de mi?». Siga el que siga el que pugues fer ara, ell espera lo millor de tu. Imagina’t esta situació: una germana de 80 anys se sent desanimada perquè ja no pot fer tant en la predicació com solia fer quan en tenia 40. Ella pensa que no està agradant a Jehovà a pesar d’estar donant-li lo millor. Però és això de veres? Pensem per un moment. Si esta germana, quan tenia 40 anys, li donava lo millor a Jehovà i encara està donant-li-ho als 80, no ha deixat mai de donar-li lo millor. En el nostre cas, si comencem a sentir que d’alguna manera el nostre servici no és prou per a Jehovà, necessitem recordar-nos que és Ell qui decidix el que el complau. Si li donem lo millor, Jehovà efectivament ens dirà: «Molt bé»! (Compara-ho amb Mateu 25:20-23.)

6. Què podem aprendre de l’exemple de Maria?

⁶ Se’ns farà més fàcil ser feliços si ens centrem en el que podem fer en comptes de centrar-nos en el que no podem fer. Vegem el cas d’una germana a qui li diuen Maria i que patix una malaltia que limita la seua participació en la predicació. Al principi, estava deprimida i se sentia inútil. Però després, es va fixar en una altra germana de la congregació que estava postrada en el llit i va decidir ajudar-la. Maria conta: «Vaig quedar amb ella per a predicar per telèfon i per carta. Cada volta que treballàvem juntes, tornava a casa contenta i satisfeta perquè havia pogut ajudar la meua germana». Nosaltres també podem augmentar la nostra felicitat centrant-nos en el que podem fer més bé que en el que no podem fer. Però, i si poguérem fer més o se’ns donara especialment bé alguna faceta del servici a Jehovà? Vegem què hauríem de fer.

7. Quin consell pràctic va donar l’apòstol Pere als cristians?

⁷ En la seua primera carta inspirada, l’apòstol Pere va animar els seus germans a usar qualsevol do o talent que tingueren per a edificar els seus companys cristians. Ell va escriure: «Segons el do que cadascú haja rebut, gasteu-lo per a servir-vos els uns als altres com a bons majordoms de la bondat  immerescuda de Déu» (1Pe 4:10 TNM). Així que no hauríem de retindre’ns de gastar els nostres dons al màxim per por que els altres es posen zelosos o es desanimen. Si ho férem, no li estaríem donant a Jehovà lo millor de nosaltres.

8. D’acord amb 1 Corintis 4:6, 7, per què hauríem d’evitar presumir dels nostres dons?

⁸ Hem d’utilitzar els nostres dons al màxim. Però, hauríem d’anar amb compte de no presumir d’ells (llig 1 Corintis 4:6, 7). Per exemple, si se’ns donara especialment bé començar cursos bíblics, no hauríem de retindre’ns d’usar eixe do! Però una cosa és usar-lo, i una altra molt diferent és fer ostentació d’ell. Imagina’t que fa poc has tingut una bona experiència en el ministeri i has començat un curs bíblic. Tens moltes ganes de contar-li-ho al teu grup de predicació, però quan et reunixes amb ells, una germana que ha deixat una revista està contant la seua experiència. Ella ha deixat una revista, tu has començat un curs bíblic. Què faràs? Saps que al grup l’animarà escoltar la teua experiència, però podries decidir esperar a un altre moment més adequat per a contar-los-la. D’esta manera, no eclipsaries l’experiència de la germana. Això seria lo més amorós. Però en ningun cas deixes d’oferir cursos bíblics. Tens un do, gasta’l!

9. Com hauríem de gastar els nostres dons?

⁹ Recordem que qualsevol habilitat que tinguem és un regal de Déu. Hauríem d’utilitzar estos dons per edificar la congregació i no per a presumir d’ells (Fl 2:3). Si gastem les nostres energies i habilitats per a fer la voluntat de Déu, tindrem motius per a ser feliços, no perquè fem més que els altres o siguem millors que ells, sinó perquè estem usant els nostres dons per a lloar a Jehovà.

10. Per què no és raonable comparar-nos amb els altres?

¹⁰ Si no anem a espai, podríem caure en la trampa de comparar els nostres punts forts amb les debilitats dels altres. Per exemple, un germà podria fer bons discursos —eixe seria el seu punt fort— però, en el seu interior, podria sentir-se superior a un altre germà a qui li costa més fer-los. Ara bé, este últim podria destacar per altres qualitats com l’hospitalitat, la bona educació que dona als seus fills o el seu zel en la predicació.  Que agraïts estem de tindre germans i germanes amb tan bones qualitats que usen els seus dons per a servir a Jehovà i ajudar els altres!

11. Per què hauríem d’intentar imitar l’exemple de Jesús?

¹¹ Encara que hauríem d’evitar comparar-nos amb els altres, podem beneficiar-nos d’observar el bon exemple d’altres servents de Jehovà. I el millor de tots és el de Jesús. Tot i que no som perfectes com ell, podem aprendre de les seues meravelloses qualitats i accions (1Pe 2:21). Quan ens esforcem per imitar el seu exemple al màxim, arribem a ser millors servents de Jehovà, i el nostre ministeri és més eficaç.

12, 13. Què podem aprendre del rei David?

¹² En la Paraula de Déu, trobem molts exemples d’hòmens i dones fidels que, a pesar de ser imperfectes, són dignes d’imitar (He 6:12). Pensem en el rei David, a qui Jehovà va anomenar «un home com el que desitja el meu cor» o, com diu una altra traducció de la Bíblia, «la classe de persona que més em complau» (Fets 13:22). No obstant, David no era perfecte. De fet, va cometre alguns pecats greus. A pesar d’això, és un bon exemple per a nosaltres, perquè quan el van corregir, no va intentar justificar-se. Més bé, va acceptar el ferm consell que li donaren i es va penedir de tot cor del que havia fet. Com a resultat, Jehovà el va perdonar (Sl 51:5, 6, 12-14 [vv. 3, 4, 10-12 TNM]).

¹³ Podem aprendre de David preguntant-nos: «Com responc al consell? Accepte ràpidament els meus errors o intente justificar-me? M’afanye a tirar-los la culpa als altres? M’esforce per no tornar a cometre els mateixos errors?». Al llegir relats bíblics d’altres hòmens i dones fidels, pots fer-te preguntes com estes: «Afrontaren reptes similars als que estic afrontant? Quines qualitats encomiables van desplegar?». I en cada cas, para’t a pensar: «Com puc imitar encara més este servent de Jehovà?».

14. Com ens beneficia observar l’exemple dels nostres germans?

¹⁴ També podem beneficiar-nos del bon exemple dels germans de la congregació, tant jóvens com majors. Per  exemple, n’hi ha algú que estiga aguantant fidelment una prova, com pressió de grup, oposició familiar o mala salut? Veus en eixe germà qualitats que t’agradaria imitar? Fixar-te en el seu bon exemple t’ajudarà a aguantar les teues pròpies proves. Que agraïts i feliços estem de tindre germans i germanes com a models de fe que podem imitar! (He 13:7; Jm 1:2, 3)

15. Quin consell de Pau ens pot ajudar a continuar sent feliços al servir a Jehovà?

¹⁵ Per a fomentar la pau i la unitat en la congregació, cadascú de nosaltres ha de donar lo millor de si mateix. Posem per cas els cristians del segle I. La gran varietat de dons i privilegis que tenien no causava rivalitat ni divisió en la congregació (1Co 12:4, 7-11). Pau va exhortar a cada un d’ells a fer el que fora necessari per a «edificar el cos de Crist». De fet, en la seua carta als cristians d’Efes, va escriure: «D’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor» (Ef 4:1-3, 11, 12, 16). Els qui seguien el consell de Pau, en lloc de competir entre ells, promovien la pau i la unitat, que són característiques que observem hui en dia en les nostres congregacions.

16. D’acord amb Hebreus 6:10, a què hauríem d’estar resolts?

¹⁶ Estiguem resolts a no comparar-nos amb els altres. Més bé, aprenguem de Jesús i esforcem-nos per imitar les seues qualitats. Beneficiem-nos dels exemples de fe de temps bíblics i de l’actualitat. A mesura que continuem donant lo millor de nosaltres, estiguem segurs que Jehovà, «que és just, no oblidarà tot el que [hem fet]» (llig Hebreus 6:10). Que res ens impedisca ser feliços servint a Jehovà sabent que ell aprecia els esforços que fem de tot cor per complaure’l!