Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 24

Geovà el vol tanto perdonarne!

Geovà el vol tanto perdonarne!

“Ti, ò Geovà, te sì bon e te sì sempre pronto par perdonar. Ti te dimostri tanto amor leal par tuti quei che i te invoca.” — SAL. 86:5.

CÀNTICO 33 Buta la to carga sora Geovà

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Cossa Salomon el ga dito in Eclesiasti 7:20?

 EL RÈ Salomon el ga dito: “Parché no ghen’è gnanca un omo giusto nela tera che el fae sempre quel che l’è bon e che mai el sbàlie.” (Ecl. 7:20) Quel che Salomon el ga scrito l’è pròpio vero parché semo tuti pecadori. (1 Gio. 1:8) Par quela tuti ghemo bisogno che Dio e altre persone i ne perdone.

2. Come te te senti quando un amigo el te perdona?

2 Te ghè belche parlà qualcossa che ga assà un amigo tuo disgustà? Sicuro che te te ghè ciamà gramo e te ghè fato el to meio par seitar a esser so amigo. Par quela, te ghè domandà perdon a lu de quel che te ghè fato. E come te te ghè sentio dopo che el te ga perdonà? Tanto contento e pi tranquilo.

3. Che domande ndaremo risponder in questo stùdio?

3 Noantri volemo che Geovà el sìpia el nostro meio amigo. Ma l’è sicuro che ndaremo parlar o far qualcossa che lo disgusta parché semo imperfeti. In questo stùdio, ndaremo risponder a queste domande: ‘Come podemo esser sicuri che Geovà el vol perdonarne? Parché che el perdon de Geovà l’è diferente del nostro? E a chi che Geovà el perdona?’

GEOVÀ EL VOL TANTO PERDONARNE

4. Come che savemo che Geovà el vol perdonarne?

4 La Bìblia la mostra che Geovà el vol perdonarne. Varda quel che Geovà el ga dito sora lu stesso. Quando Moisè l’era nel monte Sinai, Geovà el ga mandà un àngelo par dirghe: ‘Geovà, Geovà, un Dio che el ga misericòrdia e compassion, che l’è passiente, che el ga tanto amor leal e che el parla sempre la verità, che el mostra amor leal a miliari, che el perdona el sbàlio, la desobediensa e el pecato.’ (Éso. 34:6, 7) Questo testo el mostra che Geovà el ga tanta bontà, misericòrdia e che el vol sempre perdonarne quando se ciamemo grami. — Nee. 9:17; Sal. 86:15.

Geovà el ne capisse tanto ben parché el sa de tuto sora quel che ga sucedesto nela nostra vita (Vedi el paràgrafo 5.)

5. De acordo col Salmo 103:13, 14, cossa che Geovà el vol far a tuti noantri?

5 Come Geovà el ne ga creà, lu el cognosse tanto ben a tuti noantri. (Sal. 139:15-17) Par esémpio, lu el sa de tuto quel che ghemo eredità dei nostri genitori, tuto quel che ga sucedesto nela nostra vita e come questo ga fato la nostra personalità. Sicuro che Geovà el ne cognosse tanto ben. Par quela lu el vol mostrar misericòrdia a tuti noantri. — Sal. 78:39; ledi Salmo 103:13, 14. *

6. Come che Geovà el ga mostrà che el vol perdonarne?

6 Geovà el sa che tuti noantri semo pecadori e che ndaremo morir par via del pecato de Adon. (Rom. 5:12) E noantri no podemo far gnente che salve a noantri o a nantra persona del pecato e dela morte. (Sal. 49:7-9) Ma Geovà el ga mostrà compassion, parché el ga fato quel che dise in Gioani 3:16. Lu el ga mandà el so Fiol come sacrifìssio par tuti noantri. (Mat. 20:28; Rom. 5:19) Cossita, se ghemo fede in Gesù, saremo lìberi dela morte. (Ebr. 2:9) Sicuro che Geovà el ga sofrio tanto de veder el so Fiol tribolar e morir de una maniera tanto bruta. Quando Geovà el ga mandà el so Fiol come sacrifìssio, lu el ga mostrà che el vol tanto perdonar a tute le persone.

7. Che due esempi i mostra che Geovà el vol tanto perdonarne?

7 La Bìblia la parla de arquante persone che Geovà el ga perdonà. (Efe. 4:32) Fursi la prima persona che te te ricordi la ze el rè Manassè. Lu l’è stà un rè tanto rugno e el ga fato bruti pecati. Par esémpio, lu el ga adorà dèi falsi e el ga incoraià anca el pòpolo a farlo. Lu el ga anca dato i so fioi come sacrifìssio a dèi falsi e el ga metesto una imàgine rento el témpio de Geovà. La Bìblia la dise che Manassè el ga ofendesto a Geovà parché el ga fato tante robe sbaliade. (2 Cró. 33:2-7) Ma come Manassè el se ga ciamà gramo, Geovà lo ga perdonà e el ga assà che el tornesse a esser rè. (2 Cró. 33:12, 13) Fursi nantra persona che te te ricordi la ze el rè Davi. Lu el ga fato bruti pecati contra Geovà. Par esémpio, lu el ga fato imoralità sessual cola dona de nantro omo e dopo el ga mandà coparlo. Ma quando Davi el ga capio che el gavea sbalià e el se ga ciamà gramo, Geovà lo ga perdonà. (2 Sam. 12:9, 10, 13, 14) I esempi de Manassè e Davi i mostra che Geovà el vol tanto perdonarne. Ndaremo veder adesso parché che la maniera de Geovà perdonar la ze meio che la nostra.

SOL GEOVÀ EL GA LA AUTORITÀ PAR PERDONAR DEL TUTO

8. Parché che Geovà l’è el meio Giuis che ghen’è?

8 Geovà l’è el “Giuis de tuta la tera”. (Gén. 18:25) Un bon giuis el ga de cognosser ben tute le lege. Quando el va far un giulgamento, el ga anca de saver tuto quel che ga sucedesto. Alora, Geovà l’è un Giuis perfeto parché l’è stà lu che el ga fato tute le lege che ghen’è nela Bìblia, cossita, lu le cognosse tanto ben. (Isa. 33:22) E quando lu el va far un giulgamento, l’è bon de saver tuto quel che ga sucedesto.

9. Cossa che Geovà el fà vanti de perdonar a qualchedun?

9 Una persona sol la ze bona de giulgar de acordo con quel che la vede e la scolta. Ma Geovà no l’è mia cossita. Parché? Parché lu el sa de tuto quel che ghe ocore par giulgar qualcossa che una persona la ga fato. (Gén. 18:20, 21; Sal. 90:8) Par esémpio, lu el capisse quel che la ga eredità dei so genitori, la maniera che la ze stata slevada, el posto che la ze de star, quel che la sente e quel che la pensa. Geovà anca el sa quel che la era drio sentir e pensar quando la ga fato el sbàlio. Alora Geovà l’è bon de veder tuto. (Ebr. 4:13) Par quela, Geovà el sa tuto quel che l’è drio suceder con una persona vanti de dessider perdonarla.

Geovà el giulga con giustìssia e el trata tute le persone compagno. No podemo darghe qualcossa par farlo giulgar come noantri volemo (Vedi el paràgrafo 10.)

10. Parché che la maniera de Geovà giulgar la ze sempre giusta? (Deuteronómio 32:4)

10 Geovà sempre el giulga de maniera giusta. Alora quando el perdona una persona, lu no’l vede se la ze bela, se la ga soldi, le so abilità o se la ze una persona importante. (1 Sam. 16:7; Tiago 2:1-4) Noantri no podemo dar qualcossa a Geovà par farlo giulgar dela maniera che volemo. (2 Cró. 19:7) E lu no’l fà mai un giulgamento sol de acordo con quel che el sente. (Éso. 34:7) Alora Geovà l’è el meio Giuis che ghen’è parché el sa tuto sora noantri e el capisse quel che semo drio infrontar. — Ledi Deuteronómio 32:4. *

11. Parché che Geovà el perdona dela meio maniera che ghen’è?

11 Le Scriture Ebraiche le mostra che la maniera de Geovà perdonar la ze la meio. Parché? Parché sol lu el ga la autorità de perdonar del tuto una persona che la se ga ciamà grama. Un dissionàrio el ga dito che nele Scriture Ebraiche ‘se dopera una parola sol par parlar del perdon che Dio el dà a quei che i se ciama grami. El dissionàrio anca el ga dito che questa parola mai la ze doperada par parlar del perdon che una persona la dà a nantra, e che le persone no le ze bone de perdonar del tuto come Dio el fà.’ Come che noantri se sentimo quando capimo la maniera de Geovà perdonar?

12-13. (a) Cossa che ghemo quando Geovà el ne perdona? (b) Sarà che Geovà el ne dissiplina par via de pecati che lu el ga belche perdonà?

12 Quando capimo che Geovà el ne ga perdonà, podemo gaver pace, o sia, una cossiensa tranquila. L’è tanto bel de sentir che Geovà el ne ga perdonà. (Ati 3:19) Alora quando Geovà el ne perdona, lu no’l pensa pi in quel che ghemo fato e podemo esser nantra volta so amighi.

13 Geovà no’l ndarà mai dissiplinar noantri par causa de un pecato che el ga belche perdonà. (Isa. 43:25; Ger. 31:34) La Bìblia la dise che “lu el mete i nostri sbali tanto distante de noantri, cossita come el leste l’è distante del oeste”. * (Sal. 103:12) Quando pensemo sora la maniera de Geovà perdonar, lo rispetemo e ghe demo ancora de pi valor. (Sal. 130:4) Ma a chi che Geovà el perdona?

A CHI CHE GEOVÀ EL PERDONA?

14. Cossa che ghemo imparà sora el perdon de Geovà?

14 Ghemo imparà che Geovà el perdona anca bruti pecati. Ghemo anca visto che Geovà l’è el nostro Creador, el nostro Giuis e quel che el ga fato le lege che ghemo de obedir. Par quela lu l’è la meio persona par dessider se el ndarà perdonar a qualchedun. Ma come che Geovà el desside se ndarà perdonar una persona?

15. De acordo con Luca 12:47, 48, cossa che Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun?

15 Geovà el vede arquante robe vanti de dessider se el ndarà perdonar a qualchedun. Una dele robe che Geovà el vede la ze se la persona la savea che la era drio far qualcossa de sbalià. Gesù el ga mostrà che l’è pròpio cossita in Luca 12:47, 48. (Ledi. *) Metemo dir che una persona la seita a pensar come far una roba che la sa che la ze sbaliada, e anca la fà. Sicuro che la ze drio far un bruto pecato. Alora fursi Geovà no’l ndarà perdonarla. (Mar. 3:29; Gioani 9:41) Ma tuti noantri ghemo belche fato qualcossa che saveino che la era sbaliada. Sarà che questo vol dir che Geovà mai el ndarà perdonarne? Nò. Adesso, ndaremo veder nantra roba che Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun.

Se noantri se ghemo ciamà grami, podemo esser sicuri che Geovà el ne perdonarà (Vedi i paràgrafi 16 e 17.)

16. (a) Come che qualchedun el mostra che el se ga pròpio ciamà gramo? (b) Parché che ghemo de ciamarse grami se volemo che Geovà el ne perdone?

16 Nantra roba che Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun l’è se lu el se ga ciamà gramo. Come che qualchedun el mostra che el se ga ciamà gramo? Lu el càmbia la so maniera de pensar e le so voie. Lu anca el resta tanto disgustà parché el ga fato una roba sbaliada o parché el ga assà de far una roba giusta. Lu el resta anca tanto disgustà parché el ga assà de banda la so amicìssia con Geovà. Par esémpio, in questo stùdio, ghemo visto i esempi de Manassè e Davi. Come lori i se ga ciamà grami, Geovà li ga perdonà. (1 Rè 14:8) Alora, Geovà sol el ndarà perdonar una persona se la resta disgustada con quel che la ga fato e se la mostra che la ga cambià. * Ndaremo veder adesso nantra roba che Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun.

17. (a) Che nantra roba Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun? (b) Parché che l’è importante farlo? (Isaia 55:7)

17 Nantra roba che Geovà el vede vanti de perdonar a qualchedun la ze se lu l’è drio cambiar la so maniera de viver. Se el càmbia la so maniera de viver, lu el ndarà fermarse de far quel che l’è sbalià e el ndarà scominsiar a far quel che Geovà dise che l’è giusto. (Ledi Isaia 55:7. *) Lu el ga de cambiar la so maniera de pensar, o sia, fermarse de pensar robe sbaliade, e scominsiar a pensar compagno a Geovà. Lu el ga anca de fermarse de far quel che l’è sbalià. (Rom. 12:2; Efe. 4:23; Col. 3:7-10) Ma ghemo anca de ricordarse che Geovà sol el ndarà perdonarne se ghemo fede nel sacrifìssio de Gesù e se el vede che semo pròpio drio sforsarse de no far pi quel che l’è sbalià. — 1 Gio. 1:7.

SÌPIA SICURO CHE GEOVÀ EL VOL PERDONARTE

18. Cossa che ghemo imparà fin adesso?

18 Ndemo ricordarse de quel che ghemo imparà in questo stùdio. La maniera che Geovà el perdona la ze la meio. Parché? Primo, lu el vol sempre perdonarne. Secondo, el ne cognosse tanto ben, e se femo qualcossa de sbalià, lu el sa se noantri se ghemo pròpio ciamà grami. Terso, se el desside perdonarne, lu no’l pensa pi nei nostri pecati. Cossita, semo boni de gaver una cossiensa tranquila e assarlo contento.

19. Parché che podemo seitar contenti anca se semo imperfeti e sbaliemo?

19 Tuti noantri seitemo a far sbali parché semo imperfeti. Una roba che pol giutarne la ze le parole che ghen’è nel Perspicaz, Volume 1, pàgina 210. Varda cossa che el dise: “Geovà el ga misericòrdia de noantri. Alora, lu el capisse che sbaliemo parché semo imperfeti. Par quela che no ne ocore seitar disgustadi par via dei nostri sbali. (Sal. 103:8-14; 130:3) Se semo drio far el meio che podemo par obedir a Geovà, podemo restar contenti. (Fil. 4:4-6; 1 Gio. 3:19-22).” Queste parole le ne incoraia tanto!

20. Che domande ndaremo risponder nel pròssimo stùdio?

20 Noantri restemo tanto contenti de saver che Geovà el ne perdona quando se ghemo pròpio ciamà grami. Nel pròssimo stùdio, ndaremo risponder a queste domande: ‘Come che podemo perdonar i altri come Geovà? Come che la maniera de Geovà perdonar la ze compagna ala nostra? Come che la maniera de Geovà perdonar la ze difarente dela nostra? E parché che l’è importante saverlo?’

CÀNTICO 30 Me Dio, me Amigo e me Pupà

^ Geovà el mostra par meso dela Bìblia che el vol perdonar a quei che i se ciama grami. Ma dele volte, pensemo che Geovà no’l ndarà perdonarne. Questo stùdio ndarà giutarne a esser sicuri che Geovà ndarà perdonarne se se ghemo pròpio ciamà grami.

^ (Salmo 103:13, 14) Cossita come el pare l’è misericordioso coi so fioi, Geovà l’è misericordioso con quei che i lo teme. 14 Parché lu el cognosse ben come semo stati fati, el se ricorda che semo polver.

^ (Deuteronómio 32:4) Lu l’è la Ròcia. Perfeto l’è tuto quel che lu el fà, parché tute le so strade le ze giuste. Dio de fidelità, che mai l’è ingiusto. Lu l’è drito e giusto.

^ (Luca 12:47, 48) Alora quel schiavo che el ga capio quel che el so paron el volea che el fesse, ma no’l se ga parecià gnanca el ga fato quel che el ghe gavea domandà, ghen ciaparà tante. 48 Ma quel schiavo che no’l ga capio e el ga fato robe che el merita esser castigà, ghen ciaparà poche. Alora, de quel che el ga ricevesto tanto se domandarà tanto, e de quel che el ga ricevesto tanta responsabilità se domandarà de pi ancora.

^ PAR CAPIR MEIO: Una persona la mostra che la se ga ciamà grama quando la càmbia la so maniera de pensar e la resta disgustada con quel che la ga fato de sbalià o de no gaver fato quel che l’è giusto. La persona la mostra che la se ga pròpio ciamà grama quando la torna a far quel che l’è giusto.

^ (Isaia 55:7) La persona rugna la ga de assar la so strada, e quel che el fà robe rugne, i so pensamenti. Lori i ga de tornar a Geovà e el gavarà misericòrdia. I ga de tornar al nostro Dio, parché li perdonarà del tuto.