1. Què assegura Jehovà als pecadors que s’han penedit?

 ENCARA que Jehovà és el nostre Creador, Legislador i Jutge, també és el nostre amorós Pare celestial (Sl 100:3; Is 33:22). Quan pequem contra ell i ens penedim de tot cor, no només pot perdonar-nos sinó que, a més, desitja fer-ho (Sl 86:5). A través del profeta Isaïes, Jehovà ens assegura carinyosament que, encara que els nostres pecats siguen «com l’escarlata», ell els farà «blancs com la neu» (Is 1:18).

2. Si volem dur-nos bé amb els altres, què hem de fer?

² Per culpa de la nostra imperfecció, tots diem i fem coses que ofenen els altres (Jm 3:2). No obstant, això no ens impedix tindre una bona amistat amb ells. Ara bé, per a poder tindre-la, hem d’aprendre a ser perdonadors (Pr 17:9; 19:11; Mt 18:21, 22). Quan una persona ens ofén en alguna cosa de poca importància, Jehovà vol que la perdonem (Col 3:13). I tenim bones raons per a fer-ho! Després de tot, Jehovà ens perdona amb molta generositat (Is 55:7).

3. Què considerarem en este article?

³ En este article, considerarem com podem els humans imperfectes imitar el perdó de Jehovà. Vorem quins pecats hauríem de fer saber als ancians, per què ens anima Jehovà a perdonar els altres i què podem aprendre d’alguns germans que han patit molt per culpa dels pecats dels altres.

4. a) Si un servent de Jehovà comet un pecat greu, què ha de fer? b) Quina responsabilitat tenen els ancians quan es reunixen amb el pecador?

⁴ Els pecats greus haurien de ser informats als ancians,  perquè són una violació crassa de la llei de Déu. Alguns d’estos pecats es mencionen en 1 Corintis 6:9, 10. Si un cristià comet eixe tipo de pecat, ha d’acudir a Jehovà en oració i ha de parlar amb els ancians de la congregació (Sl 32:5; Jm 5:14). Però, si només Jehovà té l’autoritat per a perdonar els pecats completament sobre la base del sacrifici de rescat, per què ha d’acudir també als ancians? * Perquè Jehovà els ha confiat la responsabilitat de determinar a la llum de les Escriptures si el pecador pot seguir formant part de la congregació (1Co 5:12). Entre altres coses, els ancians intentaran trobar la resposta a estes preguntes: Va ser un pecat intencionat? Va intentar amagar-lo? Va estar cometent el pecat durant molt de temps? I més important encara, hi ha proves evidents del seu penediment sincer? Hi ha indicis clars que Jehovà l’ha perdonat? (Fets 3:19).

5. Quins beneficis s’obtenen del treball dels ancians?

⁵ Quan els ancians es reunixen amb el pecador, el seu objectiu és prendre en la terra la mateixa decisió que ja s’ha pres en el cel (Mt 18:18). De quina manera beneficia açò la congregació? Si el pecador no es penedix, no se’l permet continuar formant part de la congregació. D’esta manera, les ovelles de Jehovà queden protegides (1Co 5:6, 7, 11-13; Tt 3:10, 11). I també ajuda el pecador a penedir-se i a beneficiar-se del perdó de Jehovà (Lc 5:32). A més, si el pecador es penedix, els ancians oren a favor seu i li demanen a Jehovà que l’ajude a recuperar-se espiritualment (Jm 5:15).

6. Si una persona és expulsada, encara és possible que Jehovà la perdone? Explica-ho.

⁶ Suposem que, després de reunir-se amb els ancians, la persona no s’ha penedit. En eixe cas, serà expulsada de la congregació. Però, si més tard, la persona recapacita, es penedix sincerament i canvia la seua manera de pensar i actuar, Jehovà està dispost a perdonar-la (Lc 15:17-24). Això és veritat inclús si ha comés pecats molt greus (2Cr 33:9, 12, 13; 1Tm 1:15). Ara bé, si ha infringit la llei del país, els ancians no la protegiran de les conseqüències. Jehovà permet que les autoritats governamentals jutgen i castiguen a qualsevol que viole la llei, tant si està penedit com si no (Rm 13:4).

7. En quin sentit podem perdonar algú que ha pecat contra nosaltres?

⁷ Quin descans és saber que no tenim la responsabilitat de decidir si Jehovà perdonarà un pecador. No obstant, hi ha una decisió que sí que hem de prendre. De quina es tracta? Pot ser que algú que haja pecat contra nosaltres, inclús seriosament, es disculpe i ens demane perdó. O pot ser que no ho faça. Així i tot, podem decidir perdonar eixa persona i no guardar-li ressentiment ni continuar enfadats amb ella. Sent realistes, això pot requerir molt de temps i esforç, especialment si ens han fet molt de mal. Però, La Talaia del 15 de setembre de 1994 diu: «Perdonar un pecador no significa excusar el seu pecat. Per al cristià, perdonar significa deixar amb confiança l’assumpt en les mans de Jehovà. Ell  és el Jutge just de tot l’univers, i farà justícia al temps degut». Vegem per què Jehovà ens anima a perdonar i a deixar la justícia en les seues mans, que és on correspon.

8. A què ens motiva l’apreci que sentim per la misericòrdia de Jehovà?

⁸ Perdonar demostra apreci per la misericòrdia de Jehovà. En una paràbola, Jesús va comparar a Jehovà amb un rei que va canceŀlar un deute enorme a un dels seus esclaus que no podia pagar-li. Així i tot, este esclau a qui se li havia perdonat el deute no va mostrar misericòrdia a un altre esclau que li devia una quantitat molt més menuda de diners (Mt 18:23-35). Què ens volia ensenyar Jesús? Que si realment apreciem la gran misericòrdia que Jehovà ens mostra, ens sentirem moguts a perdonar els altres (Sl 103:9). Fa anys, La Talaia ho va expressar d’esta manera: «Sense importar quantes voltes perdonem el nostre proïsme, no podrem mai acostar-nos ni de lluny al perdó i a la misericòrdia que Déu ens ha mostrat a través del sacrifici de Crist».

9. D’acord amb Mateu 6:14, 15, a qui mostra Jehovà misericòrdia?

⁹ Els qui perdonen seran perdonats. Jehovà mostra misericòrdia a aquells que mostren misericòrdia (Mt 5:7; Jm 2:13). Jesús ho va deixar clar quan va ensenyar als seus deixebles a orar (llig Mateu 6:14, 15). I s’extrau la mateixa lliçó del que Jehovà va dir al seu servent Job molts anys abans. Este home fidel es va sentir molt ferit per les paraules cruels que li van dirigir tres hòmens anomenats Elifaz, Bildad i Sofar. A pesar d’això, Jehovà li va manar a Job que orara a favor d’ells. I quan ho va fer, el va beneir (Jb 42:8-10).

10. Segons Efesis 4:31, 32, per què és perjudicial guardar ressentiment?

¹⁰ Guardar ressentiment ens perjudica. El rancor és com una càrrega pesada, i Jehovà vol que experimentem la pau que se sent al llevar-nos-la de damunt (llig Efesis 4:31, 32). De fet, ens exhorta: «No t’irrites ni t’indignes» (Sl 37:8). Seguir este consell és molt savi, ja que guardar ressentiment pot danyar la nostra salut física i mental (Pr 14:30). El fet de guardar rancor només ens perjudica a nosaltres, no a la persona que ens ha ofés. Seria com prendre verí i esperar que afecte a un altre. En canvi, perdonar els altres és com fer-nos un regal a nosaltres mateixos (Pr 11:17). A què ens referim? Al fet que disfrutem de pau interior i podem continuar avançant en el nostre servici a Jehovà.

11. Què diu la Bíblia en Romans 12:19-21 sobre buscar venjança?

¹¹ La venjança pertany a Jehovà. Ell no ens ha donat l’autoritat per a castigar els qui pequen contra nosaltres (llig Romans 12:19-21). El nostre punt de vista limitat i imperfecte no ens permet jutjar els assumpts correctament, cosa que Jehovà sí que pot fer (He 4:13). I, a voltes, les nostres emocions poden interferir en el nostre bon juí. Jehovà va inspirar el deixeble Jaume a escriure: «L’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu» (Jm 1:20). No obstant, podem estar tranquils, perquè  Jehovà farà el que és correcte i s’assegurarà d’impartir justícia de manera perfecta.

12. Com podem demostrar que confiem en la justícia de Jehovà?

¹² Perdonar demostra que confiem en la justícia de Jehovà. Deixant les coses en les seues mans, mostrem la nostra confiança en el fet que Jehovà repararà tot el dany causat pel pecat. En el nou món que ens ha promés, «ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més», per això les ferides emocionals ja no ens tornaran a fer mal (Is 65:17). Però quan se’ns ha ferit profundament, ¿és realment possible desfer-se de la ràbia i el ressentiment que podríem albergar en el nostre cor? Sí. Vegem com alguns ho han pogut fer.

13, 14. Què ens ensenya l’experiència de Toni i José sobre el perdó?

¹³ Molts dels nostres germans i germanes han decidit perdonar inclús quan les accions dels altres els han fet molt de mal. Quines benediccions han rebut al fer-ho?

¹⁴ Molts anys abans de conéixer la veritat, Toni, * qui viu en les Filipines, es va enterar que un home anomenat José havia matat un dels seus germans majors. En aquell temps, Toni era una persona agressiva i violenta, i volia venjar-se. Però José havia sigut arrestat i empresonat pel seu crim. Més tard, quan alliberaren a José, Toni va jurar que el perseguiria i el mataria. Fins i tot, es va comprar una arma. No obstant, poc temps després, Toni va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Ell conta: «A mesura que estudiava, m’adonava que necessitava canviar la meua forma de ser, i això incloïa deixar de guardar ressentiment». Finalment, es va batejar i, amb el temps, va ser nomenat ancià de congregació. Imagina’t la sorpresa que es va endur a l’enterar-se que José també s’havia fet testimoni de Jehovà! Quan es trobaren, el va abraçar afectuosament i li va dir  que l’havia perdonat. Toni diu que no té paraules per a expressar l’alegria tan gran que va sentir al perdonar a José. Sí, Jehovà va beneir la bona disposició de Toni a l’hora de perdonar.

15, 16. Què ens ensenya l’experiència de Peter i Sue sobre el perdó?

¹⁵ En 1985, Peter i Sue estaven en una reunió en la Sala del Regne. De repent, es va produir una gran explosió. Un home havia posat una bomba dins de la Sala! Sue va patir ferides greus que li van causar un dany permanent en la vista i l’oïda, a més de fer-li perdre el sentit de l’olfacte. * Peter i Sue a sovint es preguntaven quina classe de persona podria fer una cosa tan roïna. Molts anys després, aquell home, que no era servent de Jehovà, va ser arrestat i condemnat a cadena perpètua. Quan van preguntar a Peter i Sue si l’havien perdonat, van dir: «Jehovà ens ha ensenyat que guardar rancor pot perjudicar-nos en sentit físic, emocional i mental. Així que, des del principi, li hem estat demanant en oració que ens ajude a apartar el ressentiment i a continuar amb la nostra vida».

¹⁶ Ha sigut fàcil per a ells mantindre el seu perdó? No sempre, tal com ells afigen: «A voltes, quan Sue patix per culpa de les seues ferides, ressorgix la nostra ràbia. Però com no li peguem massa voltes, eixos sentiments desapareixen ràpidament. De fet, podem dir amb el cor en la mà que, si l’home que va posar la bomba arribara algun dia a ser el nostre germà, li donaríem la benvinguda. Esta experiència ens ha ensenyat que els principis són realment alliberadors, ens alliberen de maneres que no podem ni imaginar! També ens consola saber que Jehovà prompte repararà tot el mal».

17. Què ens ensenya l’experiència de Myra sobre el perdó?

 ¹⁷ Quan Myra va conéixer la veritat, ja estava casada i tenia dos xiquets xicotets, però el seu home no va acceptar la veritat. Amb el temps, ell va cometre adulteri i va abandonar la família. Myra diu: «Quan el meu marit ens va deixar, vaig sentir el xoc emocional, la incredulitat, el dolor, la pena, la culpa i la ràbia que se solen sentir quan un ser estimat et traïx». A pesar que el seu matrimoni s’havia acabat, Myra encara sentia el dolor de la traïció. Ella afig: «Eixos sentiments em turmentaren durant mesos, i em vaig adonar que estaven afectant la meua relació amb Jehovà i amb els altres». Ara Myra diu que ja ha deixat arrere el rancor i que no li desitja cap mal al seu exmarit. És més, espera que algun dia accepte la veritat. Això li ha permés a Myra centrar-se en el futur. A pesar d’estar a soles, va poder criar els seus dos fills com a servents de Jehovà. I hui en dia està contenta de poder servir a Jehovà amb ells i amb les seues famílies.

18. Quina confiança tenim en Jehovà com a Jutge Suprem?

¹⁸ Quin descans és saber que no tenim la responsabilitat de decidir com s’haurien de jutjar les persones! Com a Jutge Suprem, Jehovà és qui s’encarregarà d’esta important labor (Rm 14:10-12). Podem tindre la total confiança que sempre jutjarà en harmonia amb les seues normes perfectes sobre el que està bé i el que està malament (Gn 18:25; 1Re 8:32). Ell no farà mai res injust!

19. Què aconseguirà la justícia perfecta de Jehovà?

¹⁹ Desitgem que arribe el temps quan Jehovà repare per complet tot el mal causat per la imperfecció i el pecat dels humans. En eixe moment, totes les nostres ferides físiques i emocionals seran sanades per sempre (Sl 72:12-14; Ap 21:3, 4). De fet, les coses del passat ja no ens vindran a la ment. Mentres esperem que això es faça realitat, que agraïts li estem a Jehovà per haver-nos donat la capacitat d’imitar-lo sent perdonadors!