1. Quina promesa fa Jehovà als pecadors que es penedeixen?

 JEHOVÀ és el nostre Creador, Legislador i Jutge. Però, a més de tot això, és el nostre Pare amorós (Sl. 100:3; Is. 33:22). Si cometem un pecat però ens penedim de tot cor, ell no només té l’autoritat sinó també el desig de perdonar-nos (Sl. 86:5). Déu va inspirar el profeta Isaïes perquè ens fes arribar aquesta promesa tan consoladora: «Encara que els vostres pecats siguin com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu» (Is. 1:18).

2. Què hem de fer si volem tenir bons amics?

² Com que som imperfectes, de vegades tots fem o diem alguna cosa que pot ofendre els altres (Jm. 3:2). Vol dir això que no podem tenir bons amics? En realitat sí que podem, si aprenem a perdonar-nos els uns als altres (Prov. 17:9; 19:11; Mt. 18:21, 22). De fet, això és el que Jehovà ens demana que fem quan algú ens fereix amb les seves paraules o accions (Col. 3:13). I tenim bons motius per fer-ho, ja que Jehovà ens perdona «amb generositat» (Is. 55:7).

3. Què analitzarem en aquest article?

³ En aquest article veurem com podem imitar l’exemple de Jehovà, tot i que siguem imperfectes, i perdonar els altres. També respondrem a les següents preguntes: Quins pecats hauríem de fer saber als ancians? Per què ens demana Jehovà que perdonem els altres? Què podem aprendre de l’experiència de germans que han patit molt per culpa del que altres persones han fet?

4. a) Què ha de fer un cristià si comet un pecat greu? b) Quin és el paper dels ancians quan parlen amb la persona que ha comès un pecat greu?

⁴ Quan un cristià comet un pecat greu, els ancians ho han de saber. Aquests pecats son violacions molt serioses de la llei de Jehovà. El relat de 1 Corintis 6:9 i 10 en menciona alguns exemples. Quan un germà comet un pecat greu, ha de demanar perdó a Jehovà en oració i n’ha de parlar amb els ancians de la congregació (Sl. 32:5; Jm. 5:14). Quin paper tenen els ancians en aquest assumpte? És cert que Jehovà és l’únic que té l’autoritat de perdonar-nos completament, i ho fa sobre la base del sacrifici del seu Fill. b Amb tot, Déu ha confiat als ancians la responsabilitat de decidir, segons el que diu la Bíblia, si el pecador pot continuar formant part de la congregació (1 Cor. 5:12). Entre d’altres coses, els ancians han de fer tot el possible per esbrinar el següent: Havia planejat la persona cometre aquest pecat? L’ha estat ocultant? Ha repetit aquest pecat durant un llarg període de temps? I, encara més important, demostra que s’ha penedit sincerament del que ha fet? Hi ha proves que indiquin que Jehovà l’ha perdonat? (Fe. 3:19.)

5. Quins beneficis s’obtenen gràcies a la tasca dels ancians?

⁵ Quan els ancians es reuneixen amb un cristià que ha comès un pecat greu, el seu objectiu és prendre la mateixa decisió a la terra que ja s’ha pres al cel (Mt. 18:18). Aquesta tasca que fan els ancians beneficia i protegeix la congregació, ja que és la manera d’assegurar-se que un pecador que no es penedeix deixi de formar part d’ella i no sigui una mala influència per als servents de Déu (1 Cor. 5:6, 7, 11-13; Tt. 3:10, 11). També ajuda la persona que ha comès el pecat a penedir-se i poder rebre el perdó de Jehovà (Lc. 5:32). Quan un pecador es penedeix, els ancians fan oració a favor d’aquesta persona i li demanen a Jehovà que l’ajudi a recuperar la seva amistat amb Ell (Jm. 5:15).

6. Si una persona és expulsada, encara pot rebre el perdó de Jehovà? Explica-ho.

⁶ Si un germà que ha comès un pecat greu no demostra que està penedit quan es reuneix amb els ancians, ha de ser expulsat de la congregació. A més, en cas que hagi violat les lleis del país, els ancians no l’encobriran per evitar-li les conseqüències legals dels seus actes. Jehovà permet que les autoritats jutgin i castiguin qualsevol persona que cometi un delicte, tant si es penedeix com si no (Rm. 13:4). Ara bé, si posteriorment aquesta persona reconeix que el que va fer estava malament, es penedeix de tot cor, i canvia la seva manera de pensar i actuar, Jehovà està disposat a perdonar-la, fins i tot si el pecat que va cometre era realment greu (2 Cròn. 33:9, 12, 13; Lc. 15:17-24; 1 Tim. 1:15).

7. Què vol dir perdonar algú que ha comès un pecat contra nosaltres?

⁷ Ens tranquiŀlitza molt saber que nosaltres no som els que hem de decidir si Jehovà perdonarà un pecador. Però hi ha una decisió que sí hem de prendre a nivell personal. Per exemple, imagina’t que algú comet un pecat contra tu; fins  i tot podria ser un pecat greu. Independentment de si et demana perdó o no, pots decidir perdonar-lo, és a dir, alliberar-te de la ràbia i el ressentiment que sents contra aquesta persona. Tocant de peus a terra, això requerirà molt de temps i esforç per part teva, sobretot si t’ha ferit profundament. La Atalaya del 15 de setembre de 1994 va dir: «Perdonar un pecador no significa aprovar el seu pecat. Per a un cristià, perdonar significa confiar en Jehovà i deixar l’assumpte a les seves mans. Ell és el Jutge just de tot l’univers, i farà justícia al temps degut». Ara bé, per què ens demana Jehovà que perdonem i deixem els assumptes a les seves mans?

8. Per què mostrem agraïment quan perdonem?

⁸ Quan perdonem, mostrem agraïment. En una paràbola, Jesús va comparar Jehovà a un rei que va perdonar a un dels seus esclaus un deute que mai podria saldar. Però, alhora, aquest esclau no va mostrar misericòrdia a un altre esclau que li devia una quantitat molt inferior (Mt. 18:23-35). Què ens volia ensenyar Jesús? Si agraïm tota la misericòrdia que Jehovà ens mostra, ens sentirem motivats a perdonar els altres (Sl. 103:9). Fa uns anys, aquesta revista va dir: «Tant és la quantitat de vegades que hàgim de perdonar els altres, mai arribarem a igualar la immensa misericòrdia i perdó que Jehovà ens mostra mitjançant el seu Fill».

9. A qui mostra Jehovà misericòrdia?

⁹ Si perdonem, serem perdonats. Jehovà mostra misericòrdia a aquells que són misericordiosos amb els altres (Mt. 5:7; Jm. 2:13). Jesús va deixar clar aquest punt quan va ensenyar als seus deixebles a orar (llegeix Mateu 6:14, 15). Aprenem una lliçó similar del que segles abans Jehovà va demanar a Job. A aquest servent de Déu el van ferir profundament els comentaris cruels que van fer Elifaz, Bildad i Sofar. Però Jehovà li va demanar que orés per aquests tres homes. Quan Job ho va fer, Jehovà el va beneir (Job 42:8-10).

10. Per què és perjudicial guardar ressentiment?

¹⁰ Quan guardem ressentiment, ens fem mal a nosaltres mateixos. Aquest sentiment és una càrrega molt pesada, i Jehovà vol que ens alliberem d’ella (llegeix Efesis 4:31, 32). Per això, ell ens anima a fer el següent: «Deixa a un costat la ira i renuncia a la fúria» (Sl. 37:8). Farem molt bé de seguir aquest consell, ja que guardar rancúnia té un efecte molt negatiu en la nostra salut física i emocional (Prov. 14:30). Pensa en això: si prens verí, només t’afectarà a tu i a ningú més. De la mateixa manera, si guardes rancor a algú, només et perjudicarà a tu. Així doncs, quan perdonem, en realitat, ens estem beneficiant a nosaltres mateixos (Prov. 11:17). Això ens permetrà sentir pau i tranquiŀlitat, i continuar servint Jehovà amb goig.

11. Què diu la Bíblia sobre la venjança?

¹¹ La venjança és de Jehovà. Déu no ens ha donat el dret de venjar-nos d’aquells que pequen contra nosaltres (llegeix Romans 12:19-21). Com que el nostre punt de vista és imperfecte i molt limitat, no podem jutjar bé, tal com ho  fa Jehovà (Heb. 4:13). En ocasions, ens deixem portar pels nostres sentiments, i aquests distorsionen la nostra capacitat de saber el que és correcte i el que no. Jaume va escriure sota inspiració: «La ira de l’home no dona com a resultat la justícia de Déu» (Jm. 1:20). Podem estar totalment segurs que Jehovà sempre fa el que és correcte i, quan sigui el moment, s’assegurarà que es faci justícia.

12. Com podem demostrar que confiem en la justícia de Jehovà?

¹² Quan perdonem, demostrem que confiem en la justícia de Jehovà. Si deixem els assumptes en les mans de Déu, demostrarem que estem completament convençuts que Ell repararà tot el dany provocat pel pecat. Jehovà ens promet que, en el nou món, totes les ferides emocionals «del passat no seran recordades ni tornaran al cor» (Is. 65:17). Ara bé, és possible deixar de sentir ira i ressentiment quan algú ens ha fet molt de mal? Vegem què ha ajudat alguns germans a aconseguir-ho.

13, 14. Què ens ensenya sobre el perdó l’experiència d’en Tony i en José?

¹³ Molts germans han decidit perdonar encara que les accions dels altres els hagin provocat ferides molt profundes. Quines benediccions han rebut al fer-ho?

¹⁴ Molt abans de conèixer la veritat, en Tony, que viu a les Filipines, es va assabentar que un home anomenat José havia assassinat un dels seus germans grans. c En aquell temps, en Tony era molt violent, i volia venjança. En José va ser empresonat pel crim que havia comès. Quan va sortir de la presó, en Tony es va comprar una pistola i va jurar que no pararia fins a trobar-lo i matar-lo. Però, llavors, va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Ell diu: «A mesura que aprenia més de la Bíblia, em vaig adonar que havia de canviar radicalment la meva personalitat i la meva conducta, i això incloïa deixar de sentir ira». Finalment, en Tony es va batejar i, amb el temps, va ser nomenat  ancià. Imagina’t quina sorpresa es va endur quan va descobrir que en José també s’havia batejat com a testimoni de Jehovà! Quan els dos es van trobar, es van abraçar, i en Tony va dir a en José que l’havia perdonat. Ell explica que poder perdonar en José li va fer sentir un goig tan gran que era difícil de descriure amb paraules. És evident que Jehovà el va beneir per estar disposat a perdonar.

15, 16. Què ens ensenya sobre el perdó l’experiència d’en Peter i la Sue?

¹⁵ El 1985, en Peter i la Sue estaven en una reunió a la Sala del Regne quan, de sobte, hi va haver una terrible explosió. Un home, que no era testimoni de Jehovà, havia coŀlocat una bomba dins la Sala del Regne. La Sue va patir ferides tan greus que li van deixar danyades de manera permanent la vista i l’oïda. A més, va perdre l’olfacte. d Aquest matrimoni sovint es preguntava: «Quin tipus de persona podria fer una cosa tan cruel?». Bastants anys després, les autoritats van trobar l’home que havia posat la bomba; va ser arrestat i condemnat a presó perpètua. Quan li van preguntar al Peter i la Sue si havien perdonat aquell home, ells van respondre: «Jehovà ens ensenya que sentir ira i rancúnia té un efecte molt negatiu en la nostra salut física, emocional i mental. Així és que, poc després de l’explosió, li vam demanar ajuda a Déu per deixar de sentir ràbia contra el culpable, perdonar-lo i així poder viure en pau».

¹⁶ Creus que els ha sigut fàcil perdonar aquest home? No. Ells expliquen: «De tant en tant, quan la Sue pateix per culpa de les seves lesions, la ràbia reapareix. Però nosaltres decidim no donar-hi més voltes, i així s’esvaeix aquest sentiment tan negatiu. Podem dir de tot cor que si aquest home es fes testimoni de Jehovà ens alegraríem molt. Aquesta experiència ens ha ensenyat que els principis bíblics de debò ens alliberen; ho fan de  més maneres de les que podem imaginar. Ens consola molt pensar que Jehovà aviat repararà tot el dany i el dolor».

17. Què ens ensenya sobre el perdó l’experiència de la Myra?

¹⁷ Quan la Myra va conèixer Jehovà, ja estava casada i tenia dos nens petits. El seu marit mai va acceptar la veritat i, amb el temps, va cometre adulteri i va abandonar la família. Ella diu: «Quan ell ens va deixar, vaig tenir els sentiments que tenen moltes persones quan algú que s’estimen les traeix: estat de xoc, incredulitat, dolor, tristesa, culpabilitat i ràbia». Tot i que el seu matrimoni es va trencar, el dolor de la traïció no va desaparèixer tan fàcilment. La Myra explica: «Aquests sentiments em van tenir totalment bloquejada durant mesos, i em vaig adonar que estaven afectant la meva relació amb Jehovà i amb els altres». Ella diu que ha pogut deixar enrere la ràbia i no li desitja cap mal al seu exmarit. A més, ara pot centrar-se en el futur. De fet, espera que algun dia ell s’acosti a Jehovà. La Myra ha criat tota sola els seus fills, i tots dos serveixen Jehovà. La fa molt feliç poder servir Déu al costat dels seus fills i les seves famílies.

18. Què podem esperar que faci Jehovà com a Jutge Suprem?

¹⁸ Estem molt agraïts de saber que nosaltres no hem de portar la càrrega de decidir com ha de ser jutjada cada persona. Jehovà és el Jutge Suprem i, per tant, ell s’encarregarà d’aquesta important tasca (Rm. 14:10-12). Podem estar totalment convençuts que Déu sempre jutjarà d’acord amb les seves normes perfectes del que està bé i el que està malament (Gèn. 18:25; 1 Re. 8:32). Ell mai cometrà cap injustícia.

19. Què aconseguirà la justícia de Jehovà?

¹⁹ Desitgem de tot cor que arribi el moment en què Jehovà ens alliberi de tot el patiment que han provocat el pecat i la imperfecció. Ben aviat, Jehovà curarà de manera permanent totes les nostres ferides físiques i emocionals (Sl. 72:12-14; Ap. 21:3, 4). Ni tan sols les recordarem ni ens tornaran a fer mal. Fins que arribi aquest moment, ens fa molt feliços saber que Déu ens ha creat amb la capacitat d’imitar-lo i perdonar-nos els uns als altres.