1. a) Quina esperança ens ha donat Jehovà? b) Què significa l’expressió «espera en el Senyor»? (Consulta la nota «Significat de l’expressió».)

 JEHOVÀ ens ha donat una esperança extraordinària a tots els qui l’estimen. Molt prompte, posarà fi a les malalties, la pena i la mort (Ap 21:3, 4). Ajudarà «els humils» que esperen en ell a transformar la terra en un paradís (Sl 37:9-11). I farà possible que cadascun de nosaltres disfrute d’una amistat estreta amb ell que serà inclús més bonica que la que tenim ara. Veritat que és una esperança meravellosa? Però, quina base tenim per a creure que les promeses de Déu es faran realitat? Doncs, que Jehovà sempre complix la seua paraula. Per tant, tenim una bona raó per a esperar * en ell (Sl 27:14). Açò ho demostrem esperant pacientment i amb alegria que Déu complisca el seu propòsit (Is 55:10, 11).

2. Què ha demostrat ja Jehovà?

² Jehovà ja ha demostrat que complix les seues promeses. Un bon exemple d’açò, el trobem en el llibre d’Apocalipsi, on Jehovà va prometre que en els nostres dies reuniria gent de totes les nacions, tribus i llengües per a servir-lo en unitat. En l’actualitat, coneixem este grup de persones com la «gran multitud» (Ap 7:9, 10 TNM). Encara que està composta per hòmens, dones i xiquets de totes les races, llengües i antecedents culturals, esta multitud tan diversa forma una germandat mundial que disfruta de pau i unitat (Sl 133:1; Jn 10:16). Tots ells prediquen amb zel i sempre estan dispostos a compartir la seua esperança amb tot aquell que vullga escoltar-los  (Mt 28:19, 20; Ap 14:6, 7; 22:17). Si formes part de la gran multitud, segur que esta esperança és molt valuosa per a tu!

3. Quin és l’objectiu de Satanàs?

³ El Diable vol fer-nos perdre l’esperança. El seu objectiu és fer-nos creure que Jehovà no es preocupa per nosaltres i que no complirà la Seua paraula. Si Satanàs aconseguira llevar-nos l’esperança, ens desanimaríem i inclús podríem deixar de servir a Jehovà. Tal com vorem, el Diable va intentar que Job perdera l’esperança i que deixara de servir a Jehovà.

4. Què vorem en este article? (Job 1:9-12)

⁴ En este article, analitzarem les tàctiques que va utilitzar Satanàs per a forçar a Job a renunciar a la seua integritat (llig Job 1:9-12). També analitzarem què podem aprendre de l’exemple de Job, i per què no hem d’oblidar que Déu ens estima i que durà a terme les Seues promeses.

5, 6. Què li va passar a Job en molt poc de temps?

⁵ A Job li anava bé en la vida. Disfrutava d’una bona relació amb Jehovà, tenia una gran família unida i era molt ric (Jb 1:1-5). Però en tan sols un dia ho va perdre pràcticament tot! Primer, va perdre els seus béns (Jb 1:13-17). A continuació, van morir tots els seus fills. Parem-nos a pensar per un moment en el que esta tragèdia va suposar per a ell. Quan un fill mor, els pares es queden desfets. Així que imaginem-nos el colp, el dolor i la desesperació que Job i la seua dona van sentir a l’enterar-se que els seus deu fills havien mort. No ens sorprén que Job s’esgarrara la roba en senyal de dol i es prostrara en terra (Jb 1:18-20).

⁶ Després, Satanàs va atacar a Job amb una malaltia humiliant (Jb 2:6-8; 7:5). Fins a eixe moment, Job havia sigut un home molt respectat per la comunitat. De fet, la gent acudia a ell en busca de guia (Jb 31:18). Però ara s’havia convertit en un marginat, repudiat pels seus germans, amics íntims i, fins i tot, pels seus servents (Jb 19:13, 14, 16).

7. a) Quin creia Job que era l’origen del seu patiment, però què es va negar a fer? b) Com podria un cristià afrontar una prova similar a la de la imatge?

⁷ Satanàs volia que Job creguera que estava sofrint perquè havia perdut l’aprovació de Jehovà. Per exemple, va usar un vent molt fort per a tombar la casa on estaven els deu fills de Job disfrutant d’un banquet (Jb 1:18, 19). També va fer que caiguera foc del cel i destruïra, no tan sols els ramats de Job, sinó també els servents que estaven cuidant-los (Jb 1:16). Com el vent i el foc, òbviament, van tindre un origen sobrenatural, Job va concloure que degué haver sigut Jehovà qui els havia enviat. Per això, Job pensava que d’alguna manera havia ofés a Jehovà. Aixina i tot, no va voler maleir el seu Pare celestial. Job reconeixia que al llarg dels anys havia rebut moltes coses bones de part de Déu, així que raonava que si havia acceptat de bona gana lo bo, també hauria d’estar dispost a acceptar lo roín. Per això, va arribar a dir referint-se a Jehovà: «Beneït siga el seu nom!» (Jb 1:20, 21; 2:10). Fins a eixe moment, Job s’havia mantingut fidel a pesar dels  greus problemes econòmics, emocionals i físics. Però Satanàs no es va parar ahí.

8. Quina altra tàctica va usar Satanàs amb Job?

⁸ Satanàs va usar una tàctica més amb Job fent que tres falsos amics intentaren acabar amb la seua autoestima. Estos hòmens afirmaven que els patiments de Job eren el resultat de les males accions que havia comés (Jb 22:5-9). També tractaren de convéncer-lo que, sense importar quantes coses bones fera, Déu no tindria en compte els seus esforços per agradar-li (Jb 4:18; 22:2, 3; 25:4). En efecte, intentaren fer-li creure que Déu no l’estimava, que no es preocupava per ell i que servir-lo tampoc aprofitava de res. Sense dubte, estes paraules podrien haver fet que Job perdera tota esperança.

9. Què va ajudar a Job a ser valent i decidit?

⁹ Imaginem-nos l’escena. Sobrepassat pel dolor, Job s’assenta entre la cendra (Jb 2:8). Se sent esclafat pel pes de les seues proves, i el dolor per la pèrdua dels seus fills és tan gran que li esgarra el cor. Al principi, es manté en silenci (Jb 2:13–3:1). Els seus falsos amics, potser pensant que el silenci de Job indica que li girarà l’esquena a Déu, ataquen sense descans la reputació d’ell amb la intenció de destruir-la. Però estan molt equivocats! En cert moment, Job —possiblement alçant el cap i mirant directament els seus falsos amics— diu: «Fins que muiga, no renunciaré a la meua integritat!» (Jb 27:5 TNM). Què va ajudar a Job a ser tan valent i decidit a pesar de tot el seu sofriment? Que, inclús en els moments més difícils, no va perdre l’esperança de rebre l’ajuda del seu amorós Déu. Fins i tot, sabia que si moria, Jehovà el ressuscitaria (Jb 14:13-15).

10. Què aprenem del relat de Job?

¹⁰ El relat sobre Job ens ensenya que Satanàs no pot obligar-nos a abandonar a Jehovà i que Ell és conscient de tot el que ens passa. A més, l’experiència de Job també pot ajudar-nos a tindre una millor comprensió de tot el que hi ha implicat. Analitzem algunes de les lliçons que podem aprendre de Job.

11. Segons Jaume 4:7, si continuem confiant en Jehovà, de què podem estar segurs?

¹¹ Job va demostrar que, si continuem confiant en Jehovà, podrem afrontar qualsevol prova i oposar-nos a Satanàs. Amb quin resultat? Les Escriptures ens asseguren que el Diable fugirà de nosaltres (llig Jaume 4:7).

12. Com va enfortir a Job l’esperança de la resurrecció?

¹² Hem d’aferrar-nos a l’esperança de la resurrecció. Tal com es va mencionar en l’article anterior, Satanàs a sovint utilitza la por a morir per a fer que renunciem a la nostra integritat. En el cas de Job, Satanàs va afirmar que este servent de Déu faria el que fora necessari, inclús deixar de servir a Jehovà, per a salvar la vida. Però no podia estar més equivocat! Job es va mantindre fidel a Jehovà inclús quan pensava que estava a punt de morir. Què li va permetre aguantar? La seua confiança en la bondat de Déu i l’esperança ferma que Jehovà, amb el temps, solucionaria les coses. Estava segur que, si no rebia la Seua ajuda mentres estava viu, en el futur Déu el ressuscitaria. Per a Job, l’esperança de la resurrecció era molt real. Si també ho és per a nosaltres, ni les amenaces de mort faran que renunciem a la nostra integritat.

13. Per què hem de prestar atenció a les tàctiques que Satanàs va usar en el cas de Job?

¹³ Hem de prestar molta atenció a les tàctiques que Satanàs va utilitzar en el cas de Job, perquè hui en dia utilitza mètodes similars. Fixem-nos en l’acusació que va fer: «Per salvar la pell, l’home [no només Job] s’ho juga tot» (Jb 2:4, 5). Amb estes paraules, va donar a entendre que no estimem realment a Jehovà i que deixarem de servir-lo si la nostra vida es veu amenaçada. A més, Satanàs afirma que Déu no ens estima i que ni tan sols es fixa en els nostres esforços per complaure’l. Com estem previnguts de tot açò, els qui esperem en Jehovà no ens deixem enganyar per les tàctiques de Satanàs.

14. Què ens poden revelar les proves? Iŀlustra-ho.

¹⁴ Deuríem vore les proves com una oportunitat per a conéixer-nos millor. Les que Job va afrontar l’ajudaren a identificar i a corregir certes debilitats que tenia. Per exemple, es va adonar que necessitava ser més humil (Jb 42:3). En el nostre cas, les proves també ens poden ajudar a identificar les nostres debilitats. Això és el que li va passar a un germà anomenat Nikolai, * a qui van empresonar a pesar de tindre problemes greus de salut. Ell diu: «Estar en la presó és com fer-te una radiografia, perquè et permet vore el teu interior, les qualitats que tens com a cristià». En efecte, les proves ens permeten conéixer-nos millor, cosa que ens ajuda a corregir les nostres debilitats.

15. A qui deuríem escoltar, i per què?

 ¹⁵ Hem d’escoltar a Jehovà, no als nostres enemics. Job va escoltar atentament mentres Jehovà li parlava. Era com si Déu raonara amb ell dient-li: «Pots vore el meu poder creatiu? Soc conscient de tot el que t’ha passat. Creus que no em preocupe per tu?». La resposta de Job va ser humil i demostrava que apreciava la bondat de Jehovà. Li va dir: «Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls» (Jb 42:5). Probablement, Job encara estava assentat entre la cendra, amb el cos ple de costres i apenat per la mort dels seus fills, quan va dir estes paraules. Així i tot, Jehovà li va assegurar que l’estimava i que tenia la seua aprovació (Jb 42:7, 8).

16. Segons Isaïes 49:15, 16, què hauríem de recordar a l’afrontar proves?

¹⁶ Hui en dia, a nosaltres també podrien insultar-nos i tractar-nos com si no valguérem res. Podrien intentar destruir la nostra reputació o el bon nom de l’organització escampant «tota classe de calúmnies» contra nosaltres (Mt 5:11). Del relat de Job, aprenem que Jehovà confia que ens mantindrem lleials a Ell a l’afrontar proves. Jehovà ens vol i no abandonarà mai els qui esperen en ell (llig Isaïes 49:15, 16). Així que no prestem atenció a cap comentari maliciós dels enemics de Déu! James, un germà de Turquia que prové d’una família que ha afrontat proves difícils, diu: «Ens vam adonar que escoltar mentires  sobre el poble de Déu ens desanimava, així que ens centràrem en la nostra esperança del Regne i ens mantinguérem actius en el servici a Jehovà. Això ens va permetre conservar l’alegria». Nosaltres, igual que Job, escoltem a Jehovà i, per això, les mentires dels nostres enemics no destruiran la nostra esperança!

17. Què aprenem de l’exemple dels hòmens i dones fidels mencionats en el capítol 11 d’Hebreus?

¹⁷ Job només és un dels molts servents de Jehovà que van mantindre la seua valentia i decisió durant proves difícils. L’apòstol Pau, en la seua carta als Hebreus, diu que estos servents formen «un núvol [...] gran de testimonis» (He 12:1). A pesar de les proves severes que travessaren, tots ells es van mantindre fidels a Jehovà (He 11:36-40). Van servir d’alguna cosa els seus esforços i aguant? Per descomptat que sí! Encara que durant la seua vida no van poder vore el compliment de totes les promeses de Déu, van continuar esperant en Jehovà. I com estaven segurs que s’havien guanyat l’aprovació divina, tenien la certesa que vorien les promeses fetes realitat (He 11:4, 5). El seu exemple pot enfortir la nostra resolució de continuar servint a Jehovà.

18. Què estem decidits a fer? (Hebreus 11:6)

¹⁸ El món actual va de mal en pitjor (2Tm 3:13). Satanàs continua posant a prova el poble de Déu. A pesar dels reptes que tenim per davant, resolguem-nos a donar-li lo millor a Jehovà, «perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu» (1Tm 4:10). No oblidem que el que Jehovà va fer en el cas de Job demostra que és un Déu «entranyable i compassiu» (Jm 5:11). Que nosaltres també ens mantinguem lleials a Jehovà amb la certesa que Ell recompensarà «els qui el busquen» (llig Hebreus 11:6).