1. a) Quina esperança ens ha donat Jehovà? b) Què significa esperar en Jehovà? (Consulta la nota.)

 JEHOVÀ dona a totes les persones que l’estimen una meravellosa esperança. Aviat, acabarà amb totes les malalties, el dolor i la mort (Ap. 21:3, 4). També ajudarà «els mansos» a convertir la terra en un bonic paradís (Sl. 37:9-11). A més, tots nosaltres podrem gaudir d’una amistat amb Jehovà encara més estreta i especial que la que tenim ara. Quin gran privilegi! Però, com podem estar segurs que tot el que Déu diu a la Bíblia es complirà? Jehovà mai trenca les seves promeses. Per tant, tenim bones raons per esperar en ell b (Sl. 27:14). Si esperem amb paciència i goig que Déu dugui a terme el seu propòsit, demostrarem que posem la nostra esperança en ell (Is. 55:10, 11).

2. Què és el que Jehovà ja ha demostrat?

² Vegem un exemple que demostra que Jehovà sempre compleix les seves promeses. Al llibre d’Apocalipsi va dir que en els nostres dies reuniria a «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües». La Bíblia identifica aquest grup com la «gran multitud» (Ap. 7:9, 10). Aquesta «gran multitud» és molt especial perquè, encara que la formin persones de totes les edats, races, idiomes i antecedents, junts són una gran família unida (Sl. 133:1; Jn. 10:16). Tots ells són predicadors actius i molt entusiastes, comparteixen amb tothom l’esperança d’un món millor (Mt. 28:19, 20; Ap. 14:6, 7; 22:17). Si ets part de la gran multitud, sens dubte atresores molt aquesta esperança.

3. Quin és l’objectiu de Satanàs?

³ Satanàs vol robar-te la teva esperança. El seu objectiu  és fer-te creure que Jehovà no es preocupa per tu i que no complirà les seves promeses. Si te’l creus, et quedaràs sense forces per lluitar i, fins i tot, pots deixar de servir Déu. Això és just el que el Diable va intentar fer amb Job.

4. Què aprendrem en aquest article?

⁴ En aquest article, analitzarem les diverses tàctiques que Satanàs va utilitzar per fer que Job renunciés a la seva integritat (llegeix Job 1:9-12). També veurem diferents lliçons que podem aprendre d’aquest servent fidel de Jehovà, i per què és important recordar que Déu ens estima i que complirà les seves promeses.

5, 6. Què li va passar a Job en molt poc temps?

⁵ Job gaudia d’una vida plena. Tenia una amistat molt estreta amb Jehovà, una gran família unida i feliç i, a més, era molt ric (Job 1:1-5). Però de sobte, en un sol dia, ho va perdre gairebé tot. Primer, les seves riqueses (Job 1:13-17). Després, tots els seus fills. Para’t un moment a pensar en això. Quan uns pares perden un fill, es queden totalment desolats. Ara, imagina el cop tan terrible que van rebre, i el dolor i la desesperació que van sentir Job i la seva dona quan es van assabentar que els seus deu fills havien mort. No ens sorprèn que Job s’esquincés la roba i caigués a terra completament abatut! (Job 1:18-20.)

⁶ Com si tot allò no fos prou patiment, el següent que Satanàs va fer és atacar la seva dignitat causant-li una malaltia molt dolorosa i humiliant (Job 2:6-8; 7:5). Fins aquell moment, Job havia estat un home molt respectat per la comunitat. La gent acostumava a demanar-li consell (Job 31:18). Però, ara, tothom l’evitava. S’havia convertit en un marginat. El rebutjaven els seus germans, els seus amics íntims i, fins i tot, els seus servidors (Job 19:13, 14, 16).

7. a) Qui pensava Job que era el culpable del seu patiment, però què es va negar a fer? b) Com podria un cristià afrontar una situació semblant a la que van viure Job i la seva dona? (Mira la imatge.)

⁷ Satanàs volia que Job pensés que havia perdut l’aprovació de Déu i que per això l’estava castigant. Fixa’t en el següent: el Diable va utilitzar un vent molt fort per esfondrar la casa on s’havien reunit els deu fills de Job per gaudir d’un menjar (Job 1:18, 19). També va fer caure foc del cel per matar el bestiar i els servidors que l’estaven cuidant (Job 1:16). Era evident que tant el foc com el vent estaven causats per una força sobrenatural. Així és que Job va creure que aquesta força provenia de Jehovà i que, per algun motiu, Déu estava enfadat amb ell. Tot i així, es va negar a maleir-lo. Sabia que, al llarg de la seva vida, el seu Pare celestial l’havia beneït moltíssim. Per aquesta raó va concloure que, si havia acceptat les coses bones que Déu li havia donat, també havia d’acceptar les dolentes. Ell va dir: «Que se segueixi alabant el nom de Jehovà» (Job 1:20, 21; 2:10). Aquest servent de Déu es mantenia fidel encara que estava passant per un calvari: estava patint en sentit econòmic, emocional i físic. Malgrat tot, el Diable no estava satisfet.

8. Quina va ser la següent tàctica de Satanàs?

⁸ La següent tàctica que el Diable va utilitzar va consistir en fer que tres  falsos amics ataquessin l’autoestima de Job per enfonsar-lo en la misèria. Li van dir que les tragèdies que patia eren el resultat de les seves males accions (Job 22:5-9). El volien convèncer que, per molt que intentés agradar a Déu, ell no valorava els seus esforços (Job 4:18; 22:2, 3; 25:4). Estaven intentant sembrar dubtes en el cor de Job perquè pensés que Jehovà no l’estimava, que no es preocupava per ell i que no valia la pena servir-lo. Aquelles paraules podien haver fet que Job se sentís totalment desemparat i sense cap mena d’esperança.

9. Què va ajudar Job a mantenir-se ferm i no ensorrar-se?

⁹ Intenta visualitzar la següent escena: Job està assegut entre un munt de cendres (Job 2:8). Sent un dolor físic constant. Les seves desgràcies són com enormes pedres que l’esclafen i té el cor trencat per la pèrdua dels seus fills. Malgrat veure tot el seu patiment, els seus companys no deixen de repetir-li que és una mala persona ni d’atacar la seva reputació. Al principi, Job no diu res (Job 2:13-3:1). Si aquells homes pensen que això és un senyal que Job està a punt de girar l’esquena a Jehovà, estan molt equivocats. Aleshores, Job, possiblement aixecant el cap i mirant-los a la cara, els diu: «Fins que em mori, no renunciaré a la meva integritat!» (Job 27:5). Què va ajudar Job a mantenir-se ferm i no ensorrar-se? Mai va perdre l’esperança que Jehovà posaria fi al seu patiment, ni tan sols en el pitjor moment de la seva vida. Encara que hagués de morir, Déu el ressuscitaria (Job 14:13-15).

10. Què aprenem del relat de Job?

¹⁰ El relat de Job ens ensenya que Satanàs no ens pot obligar a deixar de servir  Jehovà, i que el nostre Pare celestial sap per tot el que passem. Aquest relat també ens ajuda a tenir un quadre complet de totes les qüestions implicades. Vegem algunes lliçons que en podem aprendre.

11. Si continuem confiant en Jehovà, de què podem estar segurs?

¹¹ Job va demostrar que, si continuem confiant en Jehovà, aguantarem qualsevol dificultat i aconseguirem oposar-nos a Satanàs. De fet, la Bíblia ens assegura que, si ho fem, el Diable fugirà de nosaltres (llegeix Jaume 4:7).

12. Com va ajudar Job l’esperança de la resurrecció?

¹² Ens hem d’aferrar fermament a l’esperança de la resurrecció. Com vam veure a l’article anterior, Satanàs sovint s’aprofita de la por a la mort perquè deixem de ser fidels a Jehovà. El Diable va assegurar que Job faria qualsevol cosa, fins i tot deixar de servir Déu, per tal de no morir. Òbviament estava equivocat. Encara que era el moment més fosc de la seva vida i Job pensava que es trobava a les portes de la mort, es va mantenir lleial. Què el va ajudar a aguantar? Estava convençut que Jehovà és un Déu bondadós i confiava plenament que, tard o d’hora, actuaria a favor seu. Si no era en aquell moment, ho faria en el futur, quan arribés el temps de la resurrecció. Si l’esperança de la resurrecció és tan real per a nosaltres com ho era per a Job, res podrà fer que deixem de ser lleials a Jehovà, ni tan sols enfrontar-nos cara a cara amb la mort.

13. Per què hem de conèixer bé les tàctiques que Satanàs va utilitzar amb Job?

¹³ Hem de conèixer bé les tàctiques que Satanàs va utilitzar amb Job perquè també les farà servir amb nosaltres. Fixa’t en l’acusació que el Diable va llançar: «L’home [no només Job] donarà tot el que té per salvar la seva vida» (Job 2:4, 5). En realitat, estava insinuant que els humans no estimem Déu de debò i que, si la nostra vida està en joc, no dubtarem a abandonar-lo. A més, va afirmar que Jehovà no ens estima ni valora els esforços que fem per servir-lo. Si som conscients de les tàctiques que Satanàs utilitza, no podrà enganyar-nos amb les seves mentides.

14. Què poden revelar sobre nosaltres mateixos les proves?

¹⁴ Ens hem d’esforçar per veure les proves com oportunitats de millorar. Les dificultats de Job el van ajudar a identificar les seves febleses i a corregir-les. Per exemple, es va adonar que li mancava humilitat (Job 42:3). Nosaltres també podem aprendre molt de nosaltres mateixos quan afrontem problemes. En Nikolai, c un germà que va ser empresonat tot i patir greus problemes de salut, diu: «Passar temps a la presó és com fer-se una radiografia. Revela els aspectes més amagats de la nostra personalitat». Un cop tenim identificades les nostres febleses i mancances podem fer alguna cosa per corregir-les.

15. A qui hem d’escoltar, i per què?

¹⁵ Hem d’escoltar el que diu Jehovà, no els nostres enemics. Quan Déu va parlar amb Job, ell va parar molta atenció. Amb una sèrie de preguntes i raonaments, Jehovà el va ajudar a reflexionar. Era com si li digués: «És que no veus el  meu poder a la creació? Sé molt bé tot el que t’ha passat. Creus que no puc cuidar-te?». Amb humilitat i ple d’agraïment per la bondat de Déu, Job va dir: «Abans només et coneixia d’oïda, però ara et veig amb els meus ulls» (Job 42:5). Quan va dir aquestes paraules, probablement encara estava assegut enmig de les cendres, de dol pels seus fills i amb el cos cobert d’úlceres. La seva situació no havia canviat, però Jehovà li va confirmar el seu amor i li va assegurar que comptava amb la seva aprovació (Job 42:7, 8).

16. Segons Isaïes 49:15, 16, què hem de recordar quan patim problemes?

¹⁶ A nosaltres també és possible que la gent ens insulti i ens tracti amb menyspreu. A més, pot ser que «diguin tota classe de mentides horribles» contra nosaltres per tal d’embrutar la nostra reputació, ja sigui a nivell individual o com a poble (Mt. 5:11). La història de Job ens ensenya que Jehovà confia que els seus servents ens mantindrem fidels davant les dificultats. Déu ens estima moltíssim i no ens abandonarà si esperem en ell (llegeix Isaïes 49:15, 16). Hem d’estar resolts a no escoltar les calúmnies que escampen els enemics de Déu. En James, un germà de Turquia que ha afrontat molts problemes junt amb la seva família, explica: «Ens vam adonar que escoltar les mentides sobre el poble de Déu ens afectaria negativament. Així és que ens vam centrar en la nostra esperança i ens vam mantenir molt actius en el servei a Jehovà. Això ens va ajudar a mantenir  el nostre goig». Nosaltres, igual que Job, decidim escoltar Jehovà. Els nostres enemics no aconseguiran destruir la nostra esperança amb les seves mentides.

17. Què aprenem de l’exemple dels servents fidels esmentats al capítol 11 d’Hebreus?

¹⁷ A l’afrontar proves realment difícils, molts servents fidels de Jehovà han mostrat, igual que Job, gran valor i fortalesa. Pau, a la carta als Hebreus, els va descriure com un gran «núvol de testimonis» (Heb. 12:1). Tots ells van passar per proves extremadament complicades i, encara que al llarg de la seva vida no van poder veure el compliment de totes les promeses de Déu, van seguir esperant en Jehovà. Així ens van demostrar el que significa ser lleial (Heb. 11:36-40). Van ser el seu aguant i esforç una pèrdua de temps? De cap manera! Ells estaven segurs que veurien complertes les promeses de Déu i que tenien la seva aprovació (Heb. 11:4, 5). No ens motiva el seu exemple a seguir esperant en Jehovà?

18. Què estàs decidit a fer?

¹⁸ El món en què vivim empitjora cada cop més (2 Tim. 3:13). El Diable mai es cansarà de posar a prova els servents de Déu. Però, siguin quins siguin els reptes que afrontem, estiguem decidits a servir Jehovà de tot cor, totalment convençuts que «hem posat la nostra esperança en un Déu viu» (1 Tim. 4:10). Recorda, la manera com Déu va tractar i beneir Job ens demostra que «Jehovà és molt afectuós i misericordiós» (Jm. 5:11). Igual que Job, mantinguem-nos lleials i estiguem convençuts que Jehovà sempre «recompensa els que el busquen amb insistència» (llegeix Hebreus 11:6).