1. Com sabem que algú és digne de confiança?

 LA PERSONA confiable s’esforça per complir la seua paraula i per dir sempre la veritat (Sl 15:4). La gent sap que pot fiar-se d’eixa classe de persones. Per descomptat, això és el que volem que els nostres germans pensen de nosaltres. Per tant, què pot ajudar-nos a guanyar-nos la seua confiança?

2. Com podem demostrar que som dignes de confiança?

² No podem obligar a ningú a confiar en nosaltres. La confiança s’ha de guanyar. Esta qualitat es pot comparar amb els diners, que són difícils de guanyar, però fàcils de perdre. En el cas de Jehovà, és evident que s’ha guanyat la nostra confiança. De fet, mai ens donarà motius per a perdre-la perquè «es manté fidel en tot el que fa» (Sl 33:4). Ell espera que ens esforcem per imitar-lo (Ef 5:1). Analitzem alguns exemples de servents de Jehovà que el van imitar i van demostrar que eren dignes de confiança. Vegem també cinc qualitats que ens ajudaran a ser confiables.

3, 4. a) Com va demostrar el profeta Daniel que era confiable? b) Què hauríem de preguntar-nos?

³ El profeta Daniel va donar un bon exemple del que significa ser confiable. Encara que els babilonis se l’havien endut captiu, no va tardar en guanyar-se la reputació de ser una persona digna de confiança. Això es va evidenciar encara més quan, amb l’ajuda de Jehovà, va interpretar els somnis del rei Nabucodonosor. En una d’eixes ocasions, Daniel va haver de dir-li que Jehovà estava  descontent amb ell. Va necessitar molt de valor perquè Nabucodonosor tenia mal geni i, a més, eixa no és la classe de missatge que a un rei li agrada escoltar (Dn 2:12; 4:17-19, 22 [vv. 20-22, 25 TNM]). Molts anys després, Daniel va tornar a demostrar que era confiable quan va interpretar amb exactitud un misteriós missatge que va aparéixer en la paret del palau de Babilònia (Dn 5:5, 25-29). Posteriorment, Darius el mede i els seus alts funcionaris s’adonaren que Daniel «estava dotat» d’una saviesa extraordinària. Van reconéixer que el profeta «era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència» (Dn 6:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Sí, inclús els governants pagans admeteren que este servent de Jehovà era digne de confiança.

⁴ Després de meditar en l’exemple de Daniel, fem bé en preguntar-nos: «Quina opinió tenen de mi els qui no són testimonis de Jehovà? Em coneixen com a algú que complix les seues responsabilitats i en qui es pot confiar?». És important que ens fem estes preguntes perquè, si som confiables, donarem glòria a Jehovà.

5. Per què Hananià era digne de confiança?

⁵ En l’any 455 abans de la nostra era, després de reconstruir les muralles de Jerusalem, el governador Nehemies va buscar hòmens confiables per a posar-los a càrrec de la ciutat. Entre altres,  va triar a Hananià com a comandant de la Fortalesa. La Bíblia diu d’ell que era un «home lleial i fidel a Déu com pocs» (Ne 7:2). L’amor per Jehovà i el temor que tenia a desagradar-li motivaren a Hananià a prendre’s seriosament qualsevol assignació que li donaren. Estes qualitats també ens ajudaran a nosaltres a ser confiables en el nostre servici a Déu.

6. Com va demostrar Tíquic que era un amic de confiança per a l’apòstol Pau?

⁶ Vegem ara l’exemple de Tíquic, un company de confiança de Pau. L’apòstol confiava tant en ell que el va descriure com un «servidor fidel» (Ef 6:21, 22). No només li va encomanar a Tíquic que entregara les cartes als germans d’Efes i Colosses, sinó que també li va demanar que els animara i consolara. Veritat que Tíquic ens recorda als germans fidels i confiables que atenen les nostres necessitats espirituals hui en dia? (Col 4:7-9)

7. Com ens ajuda l’exemple dels ancians i servents ministerials de la nostra congregació a ser confiables?

⁷ Valorem moltíssim tindre ancians i servents ministerials en qui poder confiar! Igual que Daniel, Hananià i Tíquic, ells també es prenen seriosament les seues responsabilitats. Per exemple, quan assistim a les reunions d’entre setmana, estem segurs que totes les parts del programa han sigut assignades. Per altra banda, els ancians també aprecien que aquells que han rebut una assignació se la preparen i la presenten. Tampoc dubtem de convidar els nostres estudiants de la Bíblia a la reunió del cap de setmana per por que ningú haja invitat un orador. I a més, sabem que tindrem les publicacions necessàries per a predicar. Ens sentim molt ben atesos per estos germans fidels. Quant que li ho agraïm a Jehovà! I en el nostre cas? Com podem demostrar que som confiables?

8. Segons Proverbis 11:13, per què hem de ser equilibrats a l’hora de mostrar interés personal?

⁸ L’amor que sentim pels nostres germans fa que ens interessem pel seu benestar. No obstant, hem de ser equilibrats i respectar la seua privacitat. En la congregació cristiana del segle I, hi havia persones «xarraires i curioses» que parlaven «del que no haurien de parlar» (1Tm 5:13). Per res del món voldríem paréixer-nos a elles! Però imaginem que una germana ens fera saber que té un problema de salut o que està passant per qualsevol altra prova i no volguera que ningú més ho sabera. Què hauríem de fer? Quan algú ens conta una cosa i ens demana que no li ho diguem a ningú, hauríem de respectar els seus desitjos (llig Proverbis 11:13). * Però hi ha altres situacions en les quals és important que mantinguem la confidencialitat. Vegem-les.

9. Com poden demostrar els membres de la família que són confiables?

⁹ En la família. Cada membre de la família té la responsabilitat de mantindre certs assumpts familiars dins de l’àmbit privat. Per exemple, imaginem  que a un germà li fera gràcia un hàbit que té la seua dona. ¿La posaria en evidència contant-ho a altres? Està clar que no, perquè la vol i mai voldria fer res que ferira els seus sentiments (Ef 5:33). Els pares també haurien de recordar que els seus fills adolescents volen que se’ls tracte amb respecte. Per tant, no haurien d’humiliar-los parlant dels seus errors amb altres (Col 3:21). Per la seua part, els fills han d’aprendre a ser discrets no contant fora de casa coses que pogueren avergonyir algun membre de la família (Dt 5:16). Els llaços familiars s’enfortixen quan cada u posa de la seua part per a mantindre la privacitat de casa.

10. D’acord amb Proverbis 17:17, què s’espera d’un amic verdader?

¹⁰ Amb els amics. En algun moment donat, tots necessitem contar-li a un amic íntim alguna confidència. Açò no sempre és fàcil perquè no estem acostumats a compartir els nostres sentiments més profunds. Per això, seria molt dur enterar-nos que el nostre amic ho ha contat a altres. En canvi, apreciem moltíssim que algú ens guarde el secret, perquè demostra ser un «amic verdader» (llig Proverbis 17:17 TNM).

11. a) Com demostren els ancians i les seues dones que són confiables? b) Què aprenem d’un ancià que tracta un assumpt confidencial i després està amb la família? (Mira la iŀlustració.)

¹¹ En la congregació. Els ancians que guarden la confidencialitat són per als germans «com un abric contra el vent, com un recer» (Is 32:2). Sabem que podem parlar amb ells amb la confiança que no li ho contaran a ningú. Per la nostra part, no els pressionem per a que ens conten res confidencial. També apreciem les dones dels ancians perquè no tracten d’extraure-li informació al seu marit. En realitat, és beneficiós per a elles no conéixer informació privada d’altres germans. Pel que fa a açò, la  dona d’un ancià va comentar: «Agraïsc molt que el meu marit no em conte res sobre les visites d’ànim i consell que ha fet, ni tan sols els noms dels germans amb qui ha estat. Aprecie que no em carregue amb problemes que no puc solucionar. Això m’ajuda a relacionar-me sense prejuís amb tots els germans de la congregació. A més, estic segura que si li conte al meu home com em sent o algun problema personal, guardarà la confidencialitat». Per descomptat, tots volem que se’ns conega per ser dignes de confiança. Considerem cinc qualitats que ens ajudaran a aconseguir-ho.

12. Per què podem dir que l’amor és la base de la confiança? Posa un exemple.

¹² L’amor és la base de la confiança. Jesús va dir que els dos manaments més importants són estimar a Jehovà i estimar els altres (Mt 22:37-39). El nostre amor per Jehovà ens motiva a imitar-lo, i ell és el model perfecte del que implica ser confiable. Per exemple, l’amor que sentim pels nostres germans ens impedix revelar els seus assumpts personals. Mai voldríem fer res que els perjudicara o avergonyira ni que ferira els seus sentiments (Jn 15:12).

13. Com ens ajuda la humiltat a ser confiables?

¹³ La humiltat ens ajuda a ser confiables. El cristià humil no intenta ser el primer en donar una notícia per a impressionar als altres (Fl 2:3). Tampoc es fa l’interessant donant a entendre que sap coses que no pot revelar. A més, si som humils, no escamparem especulacions sobre assumpts que no es tracten ni en la Bíblia ni en les nostres publicacions.

14. Com ens ajuda el discerniment a ser confiables?

¹⁴ El discerniment ens ajuda a distingir entre quan és «temps de callar» i quan és «temps de parlar» (Ecle 3:7). Hi ha un refrany que diu que el silenci és or. En altres paraules, a voltes és millor no dir res. Amb raó, Proverbis 11:12 diu: «L’home que té autèntic discerniment es manté callat». Eixe és el cas d’un ancià d’experiència a qui altres congregacions solen demanar ajuda per a tractar problemes importants. Un altre ancià de la seua congregació va dir d’ell: «Sempre va amb compte de no revelar informació confidencial d’altres congregacions». El discerniment d’este germà experimentat ha fet que es guanye el respecte dels seus companys de la junta d’ancians, ja que estan segurs que tampoc revelarà els assumpts confidencials de la seua congregació.

15. Com ens ajuda l’honradesa a guanyar-nos la confiança dels altres? Posa un exemple.

¹⁵ L’honradesa és un altre dels fonaments de la confiança. Confiem en una persona honrada perquè sabem que sempre dirà la veritat (Ef 4:25; He 13:18). Per exemple, imaginem que volem millorar la nostra ensenyança i li demanem a un germà que pare atenció a la nostra assignació per a després donar-nos alguna suggerència. A qui li ho diríem? ¿A aquell que ens diu el que volem sentir o a aquell que sabem que amablement ens dirà la veritat? La resposta és evident. De fet, la Bíblia diu: «Val més correcció franca que un amic  que calla els defectes. Els retrets d’un amic són lleials» (Pr 27:5, 6). Encara que al principi no ens agrade escoltar els consells d’un amic honrat, a la llarga ens beneficiaran.

16. Com destaca Proverbis 10:19 la importància de l’autocontrol?

¹⁶ L’autocontrol és indispensable si volem guanyar-nos la confiança dels altres. Esta qualitat ens ajuda a mantindre la boca tancada quan ens sentim temptats a revelar informació confidencial (llig Proverbis 10:19). Potser descobrim que el nostre autocontrol es posa a prova a l’utilitzar les xarxes socials. Si no anem a espai, podríem compartir sense voler assumpts confidencials amb molta gent. Una volta enviada la informació, ja no tindríem cap control sobre l’ús que se li donaria ni el dany que causaria. L’autocontrol també ens ajudarà a mantindre’ns callats quan els opositors tracten d’enganyar-nos per a que revelem informació que podria posar en perill els nostres germans. Açò podria ocórrer si la policia ens interrogara, especialment en llocs on la nostra obra està prohibida o restringida. Tant en estes situacions com en altres, farem bé d’aplicar este principi bíblic: «Guardaré tancats els llavis» (Sl 39:2 [v. 1 TNM]). Hem de ser dignes de confiança amb la família, els amics, els germans o qualsevol altra persona, i per a aconseguir-ho, necessitem l’autocontrol.

17. Com podem promoure un ambient de confiança en la congregació?

¹⁷ Que agraïts estem a Jehovà per deixar-nos formar part d’una germandat composta per persones amoroses i confiables! Per això, tenim la responsabilitat de guanyar-nos la confiança dels nostres germans. Si ens esforcem individualment per cultivar amor, humiltat, discerniment, honradesa i autocontrol, contribuirem a fomentar un ambient de confiança en la congregació. I no oblidem que demostrar que som dignes de confiança és un procés continu. Per tant, que tots imitem el nostre Déu, Jehovà, i continuem demostrant que som persones confiables!