1. Com és una persona fiable?

 UNA persona fiable sempre s’esforça per complir el que promet i diu la veritat (Sl. 15:4). Tothom sap que es pot comptar amb ella. De ben segur, tots desitgem que els germans ens vegin d’aquesta manera. Què ens ajudarà a ser així?

2. Com podem guanyar-nos la confiança dels altres?

² La confiança s’ha de guanyar, no es pot imposar. Sovint, s’ha comparat la confiança amb els diners: és molt difícil de guanyar, però molt fàcil de perdre. Pensa en el cas de Jehovà. Ell ens ha demostrat que és una persona en qui podem confiar. De fet, mai ens decebrà perquè «tot el que ell fa és digne de confiança» (Sl. 33:4). A més, espera que nosaltres ens esforcem per imitar-lo (Ef. 5:1). Vegem ara alguns exemples de servents fidels del passat que ho van aconseguir i es van guanyar la reputació de ser persones fiables. També veurem cinc qualitats que ens ajudaran a fer el mateix.

3, 4. a) Com va demostrar Daniel que era digne de confiança? b) Què ens hauríem de preguntar tots?

³ Daniel ens va donar un bon exemple del que significa ser una persona fiable. Malgrat que se’l van endur captiu a Babilònia, de seguida es va fer un bon nom. La seva reputació de ser una persona digna de confiança es va consolidar encara més quan, amb l’ajuda de Jehovà, va interpretar els somnis del rei Nabucodonosor. En una ocasió, li va haver de donar un missatge que sabia que aquest rei no voldria escoltar: Jehovà no estava content amb la seva manera d’actuar. Tenint en compte el caràcter violent de Nabucodonosor, entregar aquest missatge va requerir molta valentia per part de Daniel (Dan. 2:12; 4:20-22, 25). Dècades després, va tornar a demostrar que es  podia confiar en ell quan va interpretar amb exactitud les misterioses paraules escrites a una paret del palau de Babilònia (Dan. 5:5, 25-29). I, temps més tard, el rei Darius i els seus funcionaris també es van adonar que Daniel «tenia una saviesa extraordinària». Van veure que era un home «digne de confiança i no el podien acusar de cap negligència ni de corrupció» (Dan. 6:3, 4). Així és, fins i tot aquells que no servien Jehovà van reconèixer que es podia confiar plenament en Daniel.

⁴ Amb l’exemple de Daniel en ment, podries preguntar-te: «Quina opinió tenen de mi aquells que no formen part de la congregació? Tinc la fama de ser una persona que compleix amb les seves responsabilitats i en qui es pot confiar?». És important que pensis detingudament en aquestes qüestions perquè, si ets una persona fiable, donaràs honra al nom de Jehovà.

5. Per què era Hananies una persona digna de confiança?

⁵ L’any 455 a. de la n. e., un cop el governador Nehemies va acabar de reconstruir la muralla de Jerusalem, va buscar homes de confiança per deixar-los a càrrec de la ciutat. D’entre els que va escollir hi havia Hananies, «el comandant de la Fortalesa». La Bíblia el descriu com un home que era «digne de confiança i temia el Déu verdader, més que molts altres» (Neh. 7:2). Hananies estimava i temia profundament Déu. Això va  fer que s’esforcés de valent per complir amb qualsevol tasca que se li assignava. Cultivar aquestes mateixes qualitats ens ajudarà a demostrar que som persones dignes de confiança a l’hora de servir Jehovà.

6. Com va demostrar Tíquic que era una persona digna de confiança?

⁶ Vegem l’exemple de Tíquic, un company de l’apòstol Pau a qui aquest va descriure com un «ministre fidel en el Senyor» (Ef. 6:21, 22). Quan Pau estava presoner, va confiar molt en ell i li va encarregar la tasca d’entregar les seves cartes als germans d’Efès i Colosses. A més, li va demanar que animés i enfortís aquells cristians. L’exemple de Tíquic ens recorda als germans tan lleials i fiables que avui dia s’encarreguen de cuidar-nos en sentit espiritual (Col. 4:7-9).

7. Què podem aprendre dels servents ministerials i els ancians?

⁷ Segur que agraïm molt comptar amb ancians i servents ministerials que són dignes de tota confiança. Aquests germans imiten l’exemple de Daniel, Hananies i Tíquic, i es prenen seriosament les seves responsabilitats. Per exemple, quan anem a la reunió d’entre setmana, no dubtem que totes les parts de la reunió hagin estat assignades i es duguin a terme. Els ancians també valoren molt que els germans i les germanes es preparin i presentin les seves assignacions. Veritat que, si convidem un estudiant de la Bíblia a venir a la reunió del cap de setmana, no tenim por que algú s’hagi oblidat de programar el discurs públic? També confiem que hi haurà publicacions disponibles per predicar. Estem molt agraïts a Jehovà perquè ens sentim cuidats per tots aquests germans. Ara bé, què podem fer cadascun de nosaltres per demostrar que som persones fiables?

8. Com podem ser equilibrats a l’hora de mostrar interès personal en els altres?

⁸ Estimem molt els nostres germans i germanes, i és normal que ens interessem pel seu benestar. Però també és important que siguem equilibrats i respectem la seva privacitat. Parlant d’alguns cristians del primer segle, l’apòstol Pau va dir: «Xafardegen i es fiquen en els assumptes dels altres parlant del que no han de parlar» (1 Tim. 5:13). Mai voldríem ser com aquells germans! Imagina’t que algú t’explica un assumpte de caire personal i confia que el que t’ha dit no sortirà d’allà. Per exemple, si una germana t’explica un problema de salut o d’una altra mena i et demana que no ho comparteixis, has de respectar la seva voluntat (llegeix Proverbis 11:13). b Però aquesta no és l’única situació on és important mantenir la confidencialitat. Vegem-ne algunes més.

9. Com poden demostrar els membres de la família que es pot confiar en ells?

⁹ A la família. Cada membre de la família té la responsabilitat de mantenir els assumptes privats dins de casa i, d’aquesta manera, no avergonyir els altres. Per exemple, imagina que una germana té un costum que el seu marit troba graciós. Creus que ell hauria d’explicar-ho a altres persones? És clar que no! Com que l’estima,  no la vol ferir ni fer-li passar una mala estona (Ef. 5:33). Pensa en els joves. Ells també desitgen sentir-se respectats, i els pares n’han de ser conscients. Per això, evitaran humiliar-los parlant dels seus errors als altres (Col. 3:21). Alhora, els fills han d’aprendre a ser curosos i a no compartir informació que pugui incomodar els de casa seva (Deut. 5:16). Si cada membre de la família s’esforça per mantenir en privat les intimitats familiars, els seus vincles s’enfortiran.

10. Què implica ser un amic de veritat?

¹⁰ Amb els amics. De vegades, tots necessitem explicar coses personals a algun amic en qui confiem. Fer-ho no sempre és fàcil, sobretot si no estem acostumats a obrir-nos als altres. Per això, com ens sentiríem si amb el temps descobríssim que aquest amic ha anat explicant a altres persones el que li hem dit en confiança? Segur que ens trencaria el cor. En canvi, valorem molt tenir «un amic de veritat», algú a qui li puguem explicar assumptes privats amb total confiança (llegeix Proverbis 17:17).

11. a) Com demostren els ancians i les seves esposes que són persones fiables? b) Què podem aprendre de l’ancià que apareix a la imatge? (Mira la imatge.)

¹¹ A la congregació. Quan un ancià sap mantenir en privat els assumptes confidencials, és «com un refugi contra el vent, com un amagatall» per als germans (Is. 32:2). Sabem que podem explicar qualsevol cosa als ancians amb la tranquiŀlitat que no ho compartiran amb ningú. Per això, mai els pressionarem perquè ens expliquin informació confidencial. A més, valorem molt les seves esposes, ja que no intenten treure’ls informació. De fet, és una benedicció que aquestes germanes no estiguin al corrent dels assumptes confidencials. La dona d’un ancià comenta: «Agraeixo molt que el meu marit no m’expliqui res sobre els germans que necessiten ajuda en sentit espiritual o d’aquells que han  rebut una visita pastoral, i que ni tan sols em digui els seus noms. Per a mi, és una tranquiŀlitat no assabentar-me dels problemes que em podrien preocupar i que jo no puc solucionar. Això em permet tenir una relació completament normal amb tots els germans i germanes sense estar condicionada per res. A més, sé que puc parlar amb el meu marit dels meus problemes i sentiments amb total confiança perquè estic convençuda que no ho compartirà amb ningú». De ben segur tots volem tenir la reputació de ser persones fiables. Quines qualitats ens ajudaran a aconseguir-ho? Vegem-ne cinc.

12. Per què podem dir que l’amor és la base de la confiança?

¹² L’amor és la base de la confiança. Jesús va explicar que els dos manaments més importants eren estimar Jehovà i estimar els altres (Mt. 22:37-39). Jehovà és la persona més digna de confiança de l’univers, i el nostre amor per ell ens motiva a imitar-lo. A més, l’amor que sentim pels germans farà que ens esforcem per mantenir en privat els seus assumptes personals, ja que no volem fer res que els pugui fer mal, els humiliï o els avergonyeixi (Jn. 15:12).

13. Com ens ajuda la humilitat a ser persones dignes de confiança?

¹³ La humilitat ens ajudarà a ser persones dignes de confiança. Algú que és humil no intenta impressionar els altres sent el primer a explicar les últimes novetats (Fili. 2:3). Tampoc es dona importància insinuant que té informació confidencial que no pot compartir. A més, una persona humil evitarà escampar el seu punt de vista sobre assumptes dels quals no hi ha informació ni a la Bíblia ni a les nostres publicacions.

14. Què té a veure el discerniment amb la confiança? Explica-ho.

¹⁴ Si tenim discerniment, sabrem identificar quan és «un temps de callar i un temps de parlar» (Ecl. 3:7). Hi ha una dita popular que diu: «La paraula és plata, el silenci és or». I és ben cert; hi ha moments en què és millor no parlar. Proverbis 11:12 reconeix: «L’home que té un gran discerniment es queda callat». Aquest és el cas d’un ancià de molta experiència a qui sovint demanen consell i ajuda altres ancians quan es troben amb problemes a les seves congregacions. Parlant d’ell, un ancià de la seva congregació diu: «Aquest germà és molt curós i no ens explica informació confidencial d’altres congregacions». Gràcies al seu discerniment, aquest germà s’ha guanyat el respecte dels seus companys. Tots saben que poden confiar en ell perquè no explicarà els seus assumptes confidencials.

15. Per què és important ser sincers? Posa’n un exemple.

¹⁵ La sinceritat també és clau si volem ser persones fiables. Que algú sempre digui la veritat ens fa confiar en ell (Ef. 4:25; Heb. 13:18). Pensa en el següent: imagina que vols millorar la teva manera d’ensenyar i li demanes a algú que escolti el teu discurs i et faci algun suggeriment. A qui triaries? A algú que acostuma a dir-te només el que vols sentir o algú que sempre diu la veritat amb tacte? Tots sabem la resposta a aquesta pregunta.  De fet, la Bíblia diu: «És millor la correcció franca que l’amor amagat. Les ferides que et fa un amic són fidels» (Prov. 27:5, 6). És cert, potser no sempre és fàcil acceptar un consell sincer d’un amic, però a la llarga és el que ens ajudarà a millorar.

16. Què ens ensenya Proverbis 10:19 sobre l’autocontrol?

¹⁶ Tenir autocontrol és essencial si volem guanyar-nos la confiança dels altres. Aquesta qualitat ens ajudarà a controlar la nostra llengua quan ens vegem temptats a dir alguna cosa que sigui privada o confidencial (llegeix Proverbis 10:19). Això pot ser especialment complicat a les xarxes socials. Hem d’anar amb compte perquè, sense adonar-nos-en, seria molt fàcil compartir informació confidencial amb un gran nombre de persones. Una vegada divulgada la informació, ja no podríem controlar l’ús que se’n fes ni els danys que pogués causar. L’autocontrol també ens ajudarà a mantenir-nos callats si algú intenta treure’ns informació que pugui posar en perill els nostres germans. Això podria passar, per exemple, si ens interrogués la policia en un país on la nostra obra estigui proscrita o restringida. En aquesta situació, i en altres de similars, és molt important que posem en pràctica el principi de Salm 39:1, que diu: «Em taparé la boca amb un morrió». Tots volem ser persones dignes de confiança sempre, ja sigui que estiguem amb els nostres familiars, amics, germans o qualsevol altra persona. Per aconseguir-ho, hem de tenir autocontrol.

17. Què ens ajudarà a generar un ambient de confiança a la congregació?

¹⁷ Estem molt agraïts a Jehovà per haver-nos atret al seu poble, una família mundial de germans que ens estimen i són dignes de confiança. Tots tenim la responsabilitat de guanyar-nos la confiança dels germans. Tal com hem vist, quan ens esforcem per cultivar amor, humilitat, discerniment, sinceritat i autocontrol, promovem un ambient de confiança a la congregació. Així doncs, estiguem resolts a imitar Jehovà i a seguir demostrant dia a dia que som persones fiables.