Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 38

Sìpia una persona de fidarse!

Sìpia una persona de fidarse!

‘Quel che se pol fidarse el sa tegner [i segreti dei altri].’ — PRO. 11:13.

CÀNTICO 101 Colaboremo con Geovà in union

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Cossa che la fà una persona de fidarse?

 UNA PERSONA de fidarse sempre la dise la verità e la se sforsa de far quel che la ga prometesto. (Sal. 15:4) Tuti i sa che i pol fidarse nte una persona cossita. Volemo che i nostri fradei i pense questo de noantri. Alora, cossa che ghemo de far par esser persone de fidarse?

2. Come che podemo mostrar che semo persone de fidarse?

2 I altri sol ndarà fidarse in noantri se provemo che semo persone de fidarse. Arquanti i dise che gaver la confiansa dei altri l’è come gaver soldi, parché l’è fadiga guadagnar, ma fàcile de perder. Geovà l’è un bel esémpio parché tuto quel che el fà l’è de fidarse. (Sal. 33:4) E lu el vol che femo compagno el so esémpio. (Efe. 5:1) Ndemo veder arquanti esempi de servi fedeli del passà che i ga fato compagno a Geovà e sinque robe che le ndarà giutarne a esser persone de fidarse.

IMPARA DEI SERVI DE GEOVÀ DEL PASSÀ

3-4. (a) Cossa che Daniel el ga fato par mostrar che l’era de fidarse? (b) Che domande ghemo de farse?

3 Daniel l’è un bel esémpio parché l’è stà una persona de fidarse. Pena dopo che l’è rivà in Babilònia, le persone suito le ga visto che le podea fidarse in lu. Par esémpio, Geovà el ga giutà Daniel a spiegar cossa volea dir quel che el rè Nabucodonosor el se gavea insognà. Daniel anca el ga mostrà esser una persona de fidarse quando el ga parlà al rè che el gavea disgustà a Geovà. Lu el ga fato questo, ancora che el savesse che el rè l’era pròpio cativo e no ghe piaseria saverlo. (Dan. 2:12; 4:20-22, 25) Anca le persone le ga visto che le podea fidarse in lu parché el ga savesto parlar cossa che volea dir le parole che le ze capitade nela casa del rè in Babilònia. (Dan. 5:5, 25-29) Par quela, el rè Dario e altre autorità i ga visto che Daniel l’era un omo tanto bravo, che el ga fato sempre polito e una persona de fidarse. (Dan. 6:3, 4) Sicuro che Daniel l’è un bel esémpio, parché fin persone che no le adorea a Geovà le vedea che le podea fidarse in lu.

4 Dopo de pensar sora el esémpio de Daniel, podemo domandarse: ‘Cossa che quei che no i ze fradei i pensa de mi? Sarà che lori i se fida in mi e i me vede come una persona che la fà polito i so laori?’ L’è tanto importante farse queste domande. Parché? Quando semo persone de fidarse, ghe demo glòria a Geovà.

Neemia el ga scoliesto persone de fidarse par far arquanti laori importanti (Vedi el paràgrafo 5.)

5. Parché che Anania l’era una persona de fidarse?

5 Nel ano 455 vanti de Cristo, dopo de far su nantra volta le muràlie de Gerusalen, Neemia l’è ndato in serca de òmini de fidarse par tender dela cità. Un de questi l’è stà Anania, un omo che el gavea un laoro importante in quela època. La Bìblia la dise che le persone le se fidea in Anania, e che lu el rispetea tanto a Dio. (Nee. 7:2) Lu el ga fato polito tuti i so laori parché el amea a Geovà e no’l volea disgustarlo. Se femo compagno a Anania, anca noantri saremo persone de fidarse.

6. Parché che Paolo el se fidea in Tìchico?

6 Varda anca el bel esémpio de Tìchico. Quando Paolo l’era preso casa, Tìchico lo ga giutà tanto. Par quela, Paolo el se fidea tanto in Tìchico e el ga dito che lu l’era una persona fedele. (Efe. 6:21, 22) Par esémpio, Paolo el ga domandà che Tìchico el ndesse fin Èfeso e Colosso par incoraiar e darghe consolo ai fradei e portarghe le so carte. Paolo l’era sicuro che Tìchico el ndaria far pròpio ben quel che el ghe gavea domandà. El esémpio de Tìchico ne fà ricordar dei bravi fradei dele nostre congregassion che i ne giuta a seitar a servir a Geovà ancoi. — Col. 4:7-9.

7. Come che i ansiani e i servi ministeriai i mostra che i ze persone de fidarse?

7 Cossita come Daniel, Anania e Tìchico, i ansiani e i servi ministeriai dela congregassion i ze persone de fidarse. Par esémpio, semo sicuri che sempre ghen sarà le publicassion che ne ocore par ndar predicar. Savemo anca che tuti i ga ricevesto le so parte nele riunion in meso la stimana. E no ghemo paura de convidar un studiante par ndar ale riunion nel fin de stimana, parché semo sicuri che ghen sarà el discorso. I ansiani anca i resta tanto contenti quando i fradei i fà le so parte. Semo contenti che i ansiani e i servi ministeriai i ze persone che podemo fidarse. Questi bravi fradei i ne giuta tanto a seitar a gaver una forte amicìssia con Geovà e ghe demo tanto valor a tuto quel che lori i fà par noantri. Ma cossa che ghemo de far par mostrar che semo persone de fidarse.

NO STÀ PARLAR IN VOLTA ROBE DEI ALTRI

8. Come che ghe mostremo rispeto ai fradei? (Proverbi 11:13)

8 Nela època del apòstolo Paolo, arquante persone dela congregassion le seitea petegolar e parlar dela vita dei altri. (1 Tim. 5:13) L’è vera che amemo i nostri fradei e se preocupemo con lori, ma no ghemo de far come quele persone dela època del apòstolo Paolo. Metemo dir che qualchedun el ne conte una roba che no’l vol che la contemo ai altri. Par esémpio, fursi una sorela la ne parle de una malatia che la ga o de una dificoltà che la ze drio infrontar, e la ne domanda de no contarlo a nissuni. Alora cossa che ghemo de far? Ghemo de mostrarghe rispeto e far quel che la ne ga domandà. * (Ledi Proverbi 11:13. *) Ma ghen’è anca altre robe che no ghemo de parlar in volta. Adesso, ndemo veder arquanti esempi.

9. Come che tuti nela fameia i pol mostrar che i ze de fidarse?

9 Nela fameia. Tuti nela fameia i ga de ricordarse che ghen’è robe che no i ga de parlar in volta. Par esémpio, fursi la dona la fà qualcossa che ghe vien de rider a so omo. Ma lu no’l ga de parlar questo in volta e farla sentirse in vergogna. Sicuro che el ama la so dona e no’l vol disgustarla. (Efe. 5:33) El pare e la mare i ga de ricordarse che i ga de tratar so fioi gióveni con rispeto. Par quela, lori no i ga de farghe de poco o parlar ai altri i sbali de so fioi. (Col. 3:21) I fioi anca i ga de imparar che ghen’è robe dela so fameia che no i ga de contar ai altri. (Deu. 5:16) Quando el omo, la dona e i fioi no i parla ai altri le robe che le ze sol dela fameia, lori i resta ancora pi unidi.

10. Cossa che un vero amigo el fà? (Proverbi 17:17)

10 Coi nostri amighi. Pol esser che ne fae fadiga parlar ai altri quel che sentimo, pensemo o qualche dificoltà che semo drio infrontar. Ma una ora o l’altra gavaremo bisogno de parlar con un amigo. Saria pròpio bruto e restarìssino tanto disgustadi se questo amigo el parlesse ai altri quel che ghemo contà a lu. Magari restemo tanto contenti de gaver amighi che podemo fidarse. La Bìblia la dise che un amigo che podemo fidarse l’è pròpio “un vero amigo”. — Ledi Proverbi 17:17. *

I ansiani no i parla ala so fameia sora problemi dela congregassion (Vedi el paràgrafo 11.) *

11. (a) Come che i ansiani e le so done i mostra che i ze de fidarse? (b) Cossa che imparemo del ansiano che l’è nei ritrati de questa pàgina?

11 Nela congregassion. Ansiani che i ze de fidarse i ze come “una protession contra el vento e come un posto par protegerse dela tempesta”. (Isa. 32:2) Noantri semo sicuri che podemo fidarse in questi òmini e che no i ndarà parlar ai altri quel che ghe contemo. E noantri no ghe domandemo qualcossa che no ghemo el dirito de saver. Par esémpio, le done dei ansiani no le proa farli contar robe che no le ga de saver, e questo l’è una protession par lore. Varda quel che la dona de un ansiano la ga dito: “Son pròpio contenta che el me omo no’l me dise gnente sora i fradei e le sorele che lu el ga giutà gnanca sora quei che ga bisogno de aiuto. Cossita, no resto preocupada par via de questi problemi e, come no sò de quel che sucede, son bona de discorer con tuti. Son anca sicura che posso contarghe al me omo i me problemi e quel che son drio sentir, e lu no’l va dirghelo a nissuni.” Tuti noantri volemo esser persone de fidarse. Vedemo adesso sinque robe che ndarà giutarne a esser persone de fidarse.

SFÒRSATE PAR ESSER UNA PERSONA DE FIDARSE

12. Parché che el amor ne giutarà a esser persone de fidarse?

12 Se amemo a Geovà e ai fradei saremo persone de fidarse. Gesù el ga dito che noantri ghemo de amar a Geovà e ale persone. (Mat. 22:37-39) Alora, se amemo a Geovà, volaremo far compagno a lu e esser persone de fidarse. E se amemo i nostri fradei e sorele, no ndaremo parlar in volta robe soe parché podarìssino disgustarli o farli sentirse in vergogna. — Gioani 15:12.

13. Come che esser ùmile ndarà giutarne a esser persone de fidarse?

13 Noantri ghemo de esser ùmili par esser persone de fidarse. Un servo de Geovà che l’è ùmile no’l ndarà sprosiarse de esser el primo a contar qualcossa ai altri. (Fil. 2:3) Lu no’l va far i altri capir che el sa de robe tanto importante, ma che no’l pol contarle a nissuni. El servo de Geovà che l’è ùmile gnanca no’l ndarà parlar in volta quel che el pensa sora qualcossa che no la ze de acordo cola Bìblia o cole publicassion.

14. Parché che capir la ora giusta de parlar e de taser ne giuta a esser persone de fidarse?

14 La persona che la ze de fidarse anca la capisse quando la ga de parlar e quando la ga de taser. (Ecl. 3:7; Pro. 11:12) In arquanti paesi, le persone le dise che “parlar l’è come el argento, ma taser l’è come el oro”. Alora, dele volte, l’è meio taser che parlar. Varda el esémpio de un bravo ansiano. Dele volte, lu el ga de giutar i ansiani de altre congregassion a dàrghene fora con bruti problemi. Un ansiano che lo cognosse ben el ga dito: “Lu el se sforsa tanto par mai parlar gnente sora i problemi dele altre congregassion.” Par quela, tuti i rispeta questo ansiano e i se fida de lu, parché lu el sa quando el ga de taser.

15. Come che parlar sempre la verità ne giuta a esser persone de fidarse? Parla de un esémpio.

15 Ghemo de parlar sempre la verità par esser persone de fidarse. Noantri se fidemo nte una persona che sempre la dise la verità. (Efe. 4:25; Ebr. 13:18) Metemo dir che te vol far ancora meio le to parte nele riunion. Pénsito che saria meio parlar con qualchedun che te sè che el va dirte la verità o con qualchedun che sol el va parlarte una roba par contentarte? Pol esser fadiga scoltar quel che ne ocore cambiar, ma el consìlio ndarà giutarne tanto. La Bìblia la dise che l’è bon quando qualchedun el ne dise consili in fàcia, e che el amigo leal el ne dà consili anca quando no ne piase de scoltarli. — Pro. 27:5, 6.

16. De acordo con Proverbi 10:19, parché che ghemo de controlar quel che parlemo?

16 Ne ocore esser boni de controlar quel che parlemo par esser persone de fidarse. Questo vol dir che saremo boni de taser anca se ghemo voia de parlar qualcossa che i altri no i ga de saver. (Ledi Proverbi 10:19. *) Pol esser pròpio fadiga controlar quel che parlemo quando doperemo la internet. Ma ghemo de ricordarse che, quando parlemo qualcossa nela internet, no semo pi boni de tornar indrio e che tanti problemi i pol vegner fora. Se savemo controlarse, saremo boni de taser quando nemighi i ne fà domande sora i nostri fradei. Alora, no ndaremo mai dirghe qualcossa che podaria far i nostri fradei tribolar. Questo sucede nei paesi che i fradei no i ze lìberi par predicar e adorar a Geovà. Se una roba cossita sucede, ghemo de taser. (Sal. 39:1) Alora, se volemo esser persone de fidarse, ne ocore saver controlarse. Cossita, saremo persone de fidarse cola nostra fameia, coi amighi e coi fradei.

17. Cossa che ghemo de sforsarse par far, e parché?

17 Restemo tanto contenti de far parte dela fameia de Geovà parché podemo fidarse un nel altro. Ma tuti noantri ghemo de mostrar che semo una persona de fidarse. Par quela, ghemo de sforsarse par mostrar amor, esser ùmili, capir la ora giusta de parlar e de taser, parlar sempre la verità e controlar quel che parlemo. Quando femo cossita, ghen’è confiansa intrà tuti nela congregassion. L’è vera che ghe vol sforso, ma se femo cossita, saremo drio far compagno al nostro Dio e mostraremo che semo persone de fidarse.

CÀNTICO 28 Come esser amigo de Geovà

^ Se volemo che i altri i se fide in noantri, ghemo de mostrarghe che semo persone de fidarse. In questo stùdio, ndaremo imparar parché che ghemo de fidarse un nel altro e che qualità la ndarà giutarne a esser persone de fidarse.

^ Se savemo che qualchedun nela congregassion ga fato un bruto pecato, ghemo de dirghe che el conte ai ansiani. Ma se no’l fà questo, ghemo de esser leai a Geovà e ala congregassion e contarghe ai ansiani quel che savemo.

^ (Proverbi 11:13) El caluniador el va in volta e conta i segreti dei altri, ma quel che se pol fidarse el sà tegnerli.

^ (Proverbi 17:17) Un vero amigo el ama tuto el tempo, e el deventa come un fradel quando ghen’è situassion difìcile.

^ (Proverbi 10:19) Quando qualchedun el parla massa, sicuro che el ndarà pecar, ma quel che el controla la léngua el mostra che l’è sàbio.

^ RITRATI: Un ansiano l’è drio dàrghene fora con una roba nela congregassion, ma no’l ghe conta gnente ala so fameia.