D’acord amb 1 Corintis 15:8, Pau va afirmar: «Finalment se’m va aparéixer també a mi com a algú nascut prematurament». En el passat, hem explicat que Pau estava referint-se aparentment a l’experiència que va viure quan va tindre una visió de Jesús en la glòria celestial. Era com si se li haguera concedit l’honor de nàixer, o de ressuscitar, a la vida espiritual abans de temps, perquè eixa classe de resurrecció no tindria lloc fins segles després. No obstant això, un estudi més profund d’este versicle indica que és necessari fer un ajust en la manera d’entendre’l.

És de veres que ací Pau estava parlant del que va passar en la seua conversió. Però, a què es referia quan va dir que era «algú nascut prematurament»? N’hi ha diferents explicacions.

La seua conversió va ser imprevista i traumàtica. Mentres viatjava de camí a Damasc per a perseguir els cristians d’allí, Saule (conegut més tard com a Pau) no esperava tindre una visió de Jesucrist ressuscitat. Igual que un part prematur es presenta d’imprevist, la conversió de Pau va ser una sorpresa no tan sols per a ell sinó també per als cristians a qui havia anat a perseguir. Sense dubte, va ser una experiència traumàtica per a ell. I a més, es va quedar temporalment cego (Fets 9:1-9, 17-19).

La seua conversió va ser «fora de temps». La paraula grega original que es traduïx com «nascut prematurament» també es pot traduir com nàixer quan ningú ho espera, o com diu la Bíblia valenciana. Traducció interconfessional: «Com a un que naix fora de temps». En el moment de la conversió de Pau, Jesús ja havia tornat al cel. Així que, a diferència d’aquells a qui Pau s’havia referit en els versicles anteriors, ell no havia vist a Jesús ressuscitat (1Co 15:4-8). La inesperada aparició de Jesús li va donar a Pau l’oportunitat de vore’l ressuscitat, encara que aparentment ja era «fora de temps».

Estava sent modest al parlar d’ell mateix. Segons alguns erudits, l’expressió que Pau utilitza ací té una connotació pejorativa. Si esta era la intenció de Pau, estava reconeixent que no mereixia el privilegi de ser apòstol. De fet, va afegir: «Soc el menor dels apòstols, i no meresc que em diguen apòstol, ja que vaig perseguir la congregació de Déu. Però per la bondat immerescuda de Déu soc el que soc» (1Co 15:9, 10 TNM).

Per tant, pareix que Pau podia estar referint-se a la manera imprevista i traumàtica en què se li va aparéixer Jesús, a la seua conversió inesperada o al fet que no mereixia eixa impressionant revelació. Fora quin fora el cas, esta va ser una experiència molt important per a Pau i el va convéncer que Jesús havia sigut ressuscitat. No ens sorprén que al predicar es referira a sovint a este inesperat succés quan parlava sobre la resurrecció de Jesús (Fets 22:6-11; 26:13-18).