Analitzem com respon la Bíblia a estes preguntes.

Fets 24:15 diu que «tant justos com injustos ressuscitaran». Els justos són aquells que eren obedients a Déu abans de morir, per això els seus noms estan escrits en el llibre de la vida (Ml 3:16). Els injustos inclouen aquells que moriren sense haver tingut l’oportunitat adequada d’aprendre sobre Jehovà, per eixa raó els seus noms no estan escrits en el llibre de la vida.

Joan 5:28, 29 parla dels mateixos dos grups que Fets 24:15. Allí Jesús diu que «els qui van fer coses bones» eixiran de les tombes «per a una resurrecció de vida» i que «els qui van fer coses roïnes» n’eixiran «per a una resurrecció de juí». Els justos van fer coses bones abans de morir i experimentaran una resurrecció de vida perquè els seus noms encara estan escrits en el llibre de la vida. No obstant, els injustos van fer coses roïnes abans de morir, i per això experimentaran una resurrecció de juí. Com els seus noms no estan escrits en el llibre de la vida, hauran de passar per un període de juí, o avaluació. Durant eixe temps, se’ls donarà l’oportunitat d’aprendre sobre Jehovà i de tindre els seus noms escrits en el llibre de la vida.

Apocalipsi 20:12, 13 explica que en el nou món s’obriran rotllos, o llibres, i que tots els ressuscitats hauran d’obeir les coses «escrites en aquells llibres», és a dir, les noves lleis que Déu ens done. Els qui no obeïsquen seran destruïts (Is 65:20).

Daniel 12:2 prediu que alguns dels qui estan dormint en la mort es despertaran, «uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna». Este versicle parla del resultat del juí que es farà als ressuscitats: «vida eterna» o «reprovació eterna». Així que, al final dels 1.000 anys, alguns rebran vida eterna mentres que altres seran destruïts per sempre (Ap 20:15; 21:3, 4).

Per a iŀlustrar-ho: la situació dels dos grups de ressuscitats podria comparar-se a la de les persones que volen viure en un país estranger. Els justos són com els qui reben un visat de treball o de residència, cosa que els dona cert grau de reconeixement i llibertat. Per contra, els injustos són com els estrangers que reben un visat temporal o de turista, però que han de passar una prova si volen viure en el país. De manera similar, els injustos hauran d’obeir les lleis de Jehovà i demostrar que són justos per a poder viure en el paradís. I tal com els estrangers poden rebre la ciutadania o ser deportats segons l’actitud i conducta que tinguen en el país estranger sense importar la classe de visat que inicialment se’ls atorgue, la decisió final per a aquells que ressusciten dependrà de la seua fidelitat i de la conducta que tinguen en el nou món.

Jehovà no només és el Déu de la compassió sinó també el Déu del dret i la justícia (Dt 32:4; Sl 33:5). Ell demostrarà el seu amor al ressuscitar tant justos com injustos, però espera que tots obeïsquen les seues elevades normes del que està bé i el que està malament. Només es permetrà continuar vivint en el nou món a aquells que estimen a Jehovà i visquen a l’altura de les Seues normes.