1, 2. a) Per què no ens ha de sorprendre que passem per problemes? b) Què veurem en aquest article?

 COM a servents de Déu, no ens sorprèn que hàgim d’afrontar problemes. Som conscients que, tal com diu la Bíblia, «hem de passar per moltes dificultats abans d’entrar al Regne de Déu» (Fe. 14:22). També sabem que moltes de les coses que ens fan patir no desapareixeran completament fins que visquem al nou món, quan «la mort ja no existirà. I ja no hi haurà més tristesa, ni plors, ni dolor» (Ap. 21:4).

² Jehovà no impedeix que passem per proves, però sí que ens ajuda perquè les aguantem. Fixa’t en el que va dir Pau als cristians de Roma. Després de fer una llista d’algunes de les proves que ell i els germans estaven patint, va dir: «De totes aquestes coses en sortim completament vencedors gràcies a qui ens va estimar» (Rm. 8:35-37). Això significa que Jehovà pot fer que tot ens vagi bé, encara que ens trobem enmig de dificultats. En aquest article, veurem com va ajudar Jehovà a Josep perquè tot li anés bé, i com ens pot ajudar a nosaltres.

3. Com va canviar la vida de Josep de manera sobtada?

³ Jacob no va amagar el profund amor que sentia pel seu fill Josep (Gèn. 37:3, 4). Com a resultat, els seus fills grans van començar a sentir-se gelosos de Josep. Així és que, quan van tenir l’oportunitat, el van vendre a uns mercaders madianites, que se’l van endur fins a Egipte, a centenars de quilòmetres de distància. Allà, aquests mercaders el van vendre a Putifar, el cap de la guàrdia del  faraó. La vida de Josep va canviar radicalment de la nit al dia: va passar de ser la nineta dels ulls del seu pare, a l’esclau més humil d’un egipci (Gèn. 39:1).

4. En quin sentit la nostra situació pot ser similar a la de Josep?

⁴ La Bíblia diu que «a tothom li arriba algun mal moment» (Ecl. 9:11). De vegades, afrontem dificultats que són comunes «a tots els homes», és a dir, tenim els mateixos problemes que la resta de persones (1 Cor. 10:13). També pot ser que patim pel fet de ser deixebles de Jesús. Per exemple, és possible que es riguin de nosaltres, se’ns oposin o ens persegueixin per la nostra fe (2 Tim. 3:12). Sigui quina sigui la dificultat que afrontis, Jehovà pot fer que tot et vagi bé. Com va experimentar això Josep?

5. A quina conclusió va arribar Putifar en veure que a Josep tot li anava bé? (Gènesi 39:2-6.)

⁵ Llegeix Gènesi 39:2-6. Putifar es va adonar que Josep era un jove molt treballador i competent, i també sabia quina n’era la raó. Aquest egipci va veure que «Jehovà feia que tot li anés bé [a Josep]». b Amb el temps, Putifar va nomenar Josep el seu servidor personal i «el va posar a càrrec de casa seva i de tot el que tenia». Gràcies a això, Putifar va prosperar.

6. Com és possible que se sentís Josep?

⁶ Intenta veure la situació des de la perspectiva de Josep. Què és el que més desitjava? Era destacar com a esclau i que Putifar el recompensés? Probablement, el que més anhelava era ser alliberat i tornar a casa del seu pare. Encara que tenia molts privilegis a Egipte, no deixava de ser un esclau sota les ordres d’un amo que no adorava Jehovà. Però Déu no va fer que Putifar l’alliberés. De fet, aviat, la seva situació va empitjorar molt.

7. Com va empitjorar la situació de Josep? (Gènesi 39:14, 15.)

⁷ El capítol 39 de Gènesi explica que la dona de Putifar es va sentir atreta per  Josep i va intentar seduir-lo en diverses ocasions. Cada vegada, Josep la rebutjava. Com a conseqüència, ella es va enrabiar tant que el va acusar d’intent de violació (llegeix Gènesi 39:14, 15). Quan Putifar es va assabentar d’aquest incident, va ficar Josep a la presó, on hi va estar tancat durant anys (Gèn. 39:19, 20). La paraula hebrea que va fer servir Josep i que es tradueix per «presó» pot significar ‘cisterna’ o ‘forat’ (Gèn. 40:15, nota). Això dona a entendre que el lloc on estava tancat era molt fosc i que se sentia totalment desesperançat. La Bíblia també explica que, durant un temps, «li van lligar els peus amb grillons» i «li van posar el coll entre ferros» (Sl. 105:17, 18). És evident que la situació de Josep anava de mal en pitjor. Va passar de ser un esclau privilegiat amb cert grau d’autoritat a un presoner de la més baixa categoria.

8. Encara que la situació que visquis empitjori, de què pots estar segur?

⁸ Has viscut mai una situació angoixant que anava de mal en pitjor, malgrat les teves intenses oracions? Això pot passar. En un món dominat per Satanàs, Jehovà no evita que afrontis problemes (1 Jn. 5:19). Però pots estar segur d’això: Ell està molt pendent de tot el que et passa i es preocupa sincerament per tu (Mt. 10:29-31; 1 Pe. 5:6, 7). De fet, Jehovà et promet: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai» (Heb. 13:5). Déu et pot ajudar a aguantar qualsevol situació, fins i tot quan sembli que no hi ha res a fer. Vegem com això va ser cert en el cas de Josep.

9. Què demostra que Jehovà estava amb Josep quan aquest era a la presó? (Gènesi 39:21-23.)

⁹ Llegeix Gènesi 39:21-23. Fins i tot en aquell moment tan obscur, quan Josep estava empresonat, Jehovà va fer que «tot li anés bé». En quin sentit? Com que s’havia guanyat la confiança i el respecte del funcionari de la presó, igual que havia fet amb Putifar, aquest home «va posar Josep a càrrec de tots els presoners». La Bíblia diu que «el cap de la presó no s’havia de preocupar de res del que estava sota el càrrec de Josep». Ara, Josep tenia una feina productiva que l’ajudava a tenir la ment ocupada. Quin canvi tan inesperat! Com pot ser que un presoner acusat d’intentar violar la dona d’un alt funcionari rebés una responsabilitat com aquella? Només hi ha una explicació. Tal com diu Gènesi 39:23, «Jehovà estava amb Josep i Jehovà feia que tot li anés bé».

10. Per què podem dir que segurament Josep no pensava que tot li anés bé?

¹⁰ Posem-nos un cop més en la pell de Josep. Creus que, després d’haver estat acusat falsament i empresonat, pensava que tot li anava bé? Què era el que més desitjava? Penses que era guanyar-se el favor del cap de la presó? Probablement, el que més anhelava era ser exonerat i alliberat. De fet, perquè el traguessin d’aquella presó tan depriment, va arribar a demanar a un presoner, que aviat seria posat en llibertat, que intercedís a favor seu davant del faraó (Gèn. 40:14). Però aquell home no ho va fer immediatament. Com a resultat, Josep va passar dos anys més tancat (Gèn. 40:23; 41:1, 14). Ara bé, al llarg d’aquell temps, Jehovà va continuar fent que les coses li anessin bé. Per què diem això?

11. a) Quina habilitat especial va donar Jehovà a Josep? b) Com va contribuir aquesta habilitat al compliment del propòsit de Déu?

¹¹ Mentre Josep estava empresonat,  Jehovà va fer que el faraó tingués dos somnis desconcertants. El rei d’Egipte estava desesperat per saber-ne el significat. Així és que, quan es va assabentar que Josep era capaç d’interpretar els somnis, va manar que l’anessin a buscar. Amb l’ajuda de Jehovà, aquest servent lleial va poder explicar al faraó el significat dels seus somnis, i el va deixar impressionat amb els bons consells que li va donar. El rei es va adonar que Jehovà estava amb Josep i el va nomenar administrador dels aliments de tot Egipte (Gèn. 41:38, 41-44). Amb el temps, hi va haver una època de molta fam que va afectar tant Egipte com Canaan, on vivia la família de Josep. Ara, aquest servent de Déu ocupava una posició que li permetia salvar la seva família i protegir la línia de descendència que portaria fins al Messies.

12. De quines maneres va fer Jehovà que tot li anés bé a Josep?

¹² Pensa en totes les coses tan insòlites que li van passar a Josep: qui va fer que Putifar es fixés en ell, un simple esclau? Qui va fer que el cap de la presó mostrés favor a Josep, un presoner de baixa categoria? Qui va fer que el faraó tingués aquells somnis i va donar a Josep la capacitat d’interpretar-los? Qui estava darrere la decisió de nomenar aquest jove administrador dels aliments de tot Egipte? (Gèn. 45:5.) Evidentment, va ser Jehovà qui va fer que a Josep tot li anés bé. Al cap i a la fi, Déu va convertir la maquinació malvada dels germans de Josep en un mitjà per complir la Seva voluntat.

13. Intervé Jehovà en totes les situacions de la nostra vida? Explica-ho.

¹³ Quina conclusió podem extreure del relat de Josep? ¿Hem de pensar que Jehovà provoca tot el que ens passa a la vida? Intervé ell en totes les situacions perquè les coses dolentes passin per un bon motiu? No, la Bíblia no diu que això sigui així (Ecl. 8:9; 9:11). Però el que sí que diu és que, quan afrontem una dificultat, ell n’és conscient i escolta els nostres «crits d’auxili» (Sl. 34:15; 55:22; Is. 59:1). És més, Jehovà ens pot ajudar  a aguantar les proves i fer que tot ens vagi bé.

14. Com ens ajuda Jehovà quan passem per dificultats?

¹⁴ Una manera com Jehovà ens ajuda és donant-nos ànim i consol en el moment més adequat (2 Cor. 1:3, 4). Això és just el que li va passar a l’Eziz, un germà del Turkmenistan sentenciat a dos anys de presó per la seva fe. Ell diu: «Al matí del meu judici, un germà em va mostrar el text d’Isaïes 30:15, que diu: “Sereu forts si manteniu la calma i confieu en mi”. Aquest versicle m’ha ajudat a estar calmat i a confiar sempre en Jehovà. Durant tot el temps que vaig estar a la presó, em va ajudar molt meditar sobre aquest text». Recordes algun moment de la teva vida en què Jehovà t’hagi ajudat donant-te ànim i consol quan més ho necessitaves?

15, 16. Què aprens de l’experiència de la Tori?

¹⁵ Sovint, no ens adonem de com ens ha ajudat Jehovà durant una dificultat fins que no l’hem passat i mirem enrere. Aquest és el cas d’una germana que es diu Tori. El seu fill, en Mason, va lluitar contra el càncer durant sis anys, fins que va morir. La Tori estava totalment destrossada . Ella diu: «No crec que hi hagi una experiència més terrible per la qual pugui passar com a mare». I afegeix: «Molts estaran d’acord amb mi que, com a pares, preferim mil cops patir nosaltres que veure el nostre fill patir».

¹⁶ Encara que aquesta experiència va ser realment devastadora, un cop passada, la Tori va poder meditar en la gran ajuda que havia rebut de Jehovà. Ella explica: «Quan penso en tot el que hem viscut, puc veure com Jehovà ens ha  ajudat en moltes ocasions. Per exemple, quan en Mason estava massa malaltó per rebre visites, els germans igualment viatjaven dues hores en cotxe per venir a l’hospital. Sempre hi havia algú a la sala d’espera desitjant ajudar-nos. A més, els germans es van cuidar que mai ens faltés de res en sentit material. Fins i tot en els moments més complicats, no vam passar necessitat». Jehovà es va encarregar que tant la Tori com en Mason rebessin tot el que necessitaven per poder aguantar (consulta també el requadre « Sempre ens va donar el que necessitàvem quan més ho necessitàvem»).

17, 18. Què hem de fer per ser conscients i agrair l’ajuda que ens dona Jehovà quan passem per problemes? (Salm 40:5.)

¹⁷ Llegeix Salm 40:5. L’objectiu d’un alpinista és fer el cim, però, al llarg de la travessia, hi ha molts punts on es pot aturar i gaudir de les vistes. De la mateixa manera, mentre estiguis passant per un problema, pren-te temps de tant en tant per aturar-te i observar com està fent Jehovà que les coses et vagin bé. Al final del dia, pregunta’t: «Com m’ha beneït Jehovà avui? Encara que estigui passant per una dificultat, com m’està ajudant a aguantar?». Mira de trobar com a mínim una cosa cada dia que Jehovà hagi fet per tu.

¹⁸ Pot ser que li demanis a Jehovà en oració que s’acabi algun problema que estiguis patint i, de fet, no hi ha res de dolent a fer-ho. És del tot comprensible (Fili. 4:6). Però també has de ser conscient que ara mateix ja t’està ajudant. No oblidis que Déu et promet que et farà costat i et donarà forces per aguantar. Així és que demostra-li que estàs agraït per tota l’ajuda que et dona. Quan ho facis, encara que estiguis passant per dificultats, t’adonaràs que Jehovà realment està fent que tot et vagi bé, igual que ho va fer amb Josep (Gèn. 41:51, 52).