LA Yomara i els seus germans, en Marcelo i en Hiver, viuen a un poblet de Guatemala. La Yomara va començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i, més tard, els seus germans també s’hi van afegir. Però hi havia un problema. Com que tots tres són cecs i no sabien llegir braille, el germà que els dirigia el curs els havia de llegir tota la informació i els versicles bíblics de la lliçó.

Assistir a les reunions també els suposava tot un repte. Ells no podien anar tots sols fins a la Sala del Regne més propera, que estava a uns 40 minuts de casa seva. Així és que els germans de la congregació feien plans per acompanyar-los a totes les reunions. Amb el temps, van progressar i, quan tenien una demostració o havien de presentar una part a la reunió d’entre setmana, els germans els ajudaven a memoritzar la informació.

El maig de 2019, es van començar a celebrar reunions al poble on viuen. En aquella època, un matrimoni de pioners es va traslladar al seu poble i es va posar la meta d’ensenyar als tres germans a llegir i escriure braille, encara que ells tampoc en sabien. Per tal d’aprendre’n, van anar a una biblioteca a informar-se per saber com funciona el sistema Braille i quins mètodes podien utilitzar per ensenyar-lo.

En pocs mesos, els tres germans ja sabien llegir braille amb fluïdesa, i això els va permetre progressar més en sentit espiritual. a Ara, la Yomara, en Marcelo i en Hiver serveixen com a pioners regulars i, a més, en Marcelo és servent ministerial. Tots tres es dediquen de ple a les activitats espirituals de la congregació al llarg de la setmana. Són tan feliços de servir Jehovà, que encomanen la seva alegria als altres!

Aquests germans estan molt agraïts perquè la congregació sempre els ha tractat amb molt d’amor. La Yomara diu: «Des que els vam conèixer, els testimonis ens han ensenyat què és l’amor de veritat». I en Marcelo afegeix: «A la congregació, tenim amics meravellosos, i ens sentim part d’una família mundial que s’estima de debò». La Yomara i els seus germans somien amb el dia en què puguin veure la terra convertida en un paradís (Sl. 37:10, 11; Is. 35:5).