1. Quina és una de les maneres com Job va arribar a conéixer millor a Jehovà?

 DE TOTES les conversacions que Job tingué al llarg de la seua vida, la conversació que va tindre amb Jehovà degué ser la més impactant. En eixa ocasió, Jehovà li va dir que es fixara en algunes de les meravelles de la Seua creació. Açò enfortiria la confiança de Job en la saviesa de Déu i en la capacitat que té de cuidar dels Seus servents. Per exemple, Job va arribar a la conclusió que, si Déu cobrix les necessitats dels animals, també podia fer lo mateix per ell (Jb 38:39-41; 39:1, 5, 13-16). Analitzar els exemples de la creació va ajudar a Job a aprendre molt sobre les qualitats de Déu.

2. Per què ens podria costar examinar la creació de Jehovà?

² Nosaltres també podem conéixer millor a Déu examinant les obres de la seua creació. Però no sempre és fàcil fixar-se en elles. Si vivim en una ciutat, potser no tenim moltes oportunitats de vore la naturalesa en el nostre dia a dia. Inclús si vivim en el camp, se’ns pot fer difícil traure temps per a examinar-la. Per tant, analitzem per què val la pena dedicar temps i esforç a observar la creació. Vegem també com Jehovà i Jesús van utilitzar la creació per a ensenyar i què podem fer per a extraure encara més lliçons d’ella.

3. Com sabem que Jehovà volia que Adam disfrutara de la creació?

³ Jehovà volia que el primer humà disfrutara de la creació. Quan va crear a Adam, li va donar un paradís verge per a que l’explorara, el cultivara i l’ampliara (Gn 2:8, 9, 15). Imagina’t l’emoció que va sentir Adam quan va vore  que les llavors germinaven i creixien fins a traure flor. Quin privilegi cuidar del jardí de l’Edén! Jehovà també li va demanar que posara nom als animals (Gn 2:19, 20). Podia haver decidit fer-ho Ell mateix, però va delegar esta faena en Adam. Està clar que, abans de decidir quin nom posaria a cada animal, Adam els estudiaria amb deteniment i observaria les seues característiques i comportament. Degué disfrutar molt d’esta experiència. Segur que li va donar l’oportunitat de valorar encara més la saviesa i la capacitat artística i creativa de son Pare.

4. a) Quina és una de les raons per les quals hauríem d’examinar la creació? b) Què és el que més t’agrada de la creació?

⁴ Una raó per la qual hauríem d’examinar la creació és que Jehovà vol que ho fem. De fet, ens diu: «Alceu els ulls al cel». I llavors, ens anima a preguntar-nos: «Qui ha creat estes coses?». La resposta és òbvia (Is 40:26 TNM). Però, a més del cel, Jehovà també va omplir la terra i el mar d’una varietat impressionant de creacions que ens ensenyen molt sobre Ell (Sl 104:24, 25). I parem-nos a pensar en com estem fets. Déu ens va crear amb la capacitat d’apreciar la bellesa de la naturalesa i també de disfrutar de la diversitat de la creació gràcies als nostres cinc sentits: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte.

5. D’acord amb Romans 1:20, com ens beneficia estudiar la creació de Jehovà?

⁵ La Bíblia ens dona una altra raó important per a examinar la creació: ens permet conéixer qualitats de la personalitat de Jehovà (llig Romans 1:20 TNM). Pensem, per exemple, en el disseny evident que hi ha darrere de les coses creades. Veritat que revela la saviesa de Déu? I què diríem de la gran varietat d’aliments dels quals podem disfrutar? No és una prova clara del seu amor pels humans? Quan percebem les qualitats de la personalitat de Jehovà a través de les coses que ha creat, arribem a conéixer-lo millor i ens sentim motivats a acostar-nos més a ell. A continuació, vegem algunes maneres com Jehovà ha utilitzat la creació per a ensenyar-nos lliçons importants.

6. Quina lliçó podem aprendre a l’observar la migració de les aus?

⁶ Jehovà fixa un temps per a cada cosa. Déu va dir als israelites: «En el cel, la cigonya coneix el temps d’emigrar»  (Jr 8:7). I aixina era, perquè cada any, entre finals de febrer i mitjans de maig, es podien vore les cigonyes sobrevolant Israel en el seu camí cap al nord. Tal com Jehovà ha fixat un temps per a la migració d’estes aus, també ha establit un temps per a dur a terme els Seus juís. Hui en dia, vore les aus migrar ens recorda que Jehovà té fixat «el moment» per a portar la fi d’este món malvat (Ha 2:3).

7. Segons Isaïes 40:31, de què podem estar segurs a l’observar el vol de les aus?

⁷ Jehovà dona poder als seus servents. A través d’Isaïes, Déu va prometre que enfortiria el Seu poble quan se sentiren dèbils o desanimats al dir: «Alçaran el vol com si tingueren ales d’àguila» (llig Isaïes 40:31 TNM). Els israelites estaven acostumats a vore com les àguiles aprofitaven els corrents ascendents d’aire per a elevar-se sense a penes esforç. Quina manera més extraordinària de recordar-nos que, tal com Jehovà dona poder a estes aus, també pot donar forces als seus servents. Així que, quan veges una d’estes aus imponents elevar-se en el cel sense pràcticament batre les ales, recorda que Jehovà pot donar-te forces per a que superes els problemes.

8. Què va aprendre Job al meditar en la creació de Déu, i què podem aprendre’n nosaltres?

⁸ Jehovà és digne de la nostra confiança. Déu va ajudar a Job a confiar més en Ell (Jb 32:2; 40:6-8). Durant la seua conversació, Jehovà es va referir a moltes de les Seues creacions, incloses les estreles, els núvols i els llamps. També va parlar dels animals, com el bou salvatge i el cavall (Jb 38:32-35; 39:9, 19, 20). Tot açò evidencia, no només l’impressionant poder de Déu, sinó també el seu amor i la seua immensa saviesa. Gràcies a esta conversació, Job va poder confiar en Jehovà com mai abans (Jb 42:1-6). De la mateixa manera, estudiar la creació ens recorda que Jehovà és infinitament més savi i poderós que nosaltres. A més, pot posar fi a totes les nostres proves, i de fet aixina ho farà. Veritat que meditar en tot açò enfortix la nostra confiança en ell?

9, 10. Què ens ensenyen sobre Jehovà el sol i la pluja?

⁹ Jesús coneixia molt bé la naturalesa. Com a «mestre d’obres», va tindre el privilegi de coŀlaborar amb son Pare en la creació de l’univers (Pr 8:30 TNM). Posteriorment, quan va estar en la terra, va utilitzar la creació per a que els seus deixebles conegueren millor a son Pare. Vegem algunes de les lliçons que va ensenyar.

¹⁰ Jehovà estén el seu amor a totes les persones. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va dirigir l’atenció dels seus deixebles a dos aspectes de la creació que, encara que són necessaris per a la vida, moltes persones donen per fet: el sol i la pluja. Jehovà podia haver privat d’açò als humans que no el servixen, però ell amorosament fa eixir el sol i fa ploure sobre justos i injustos (Mt 5:43-45). Amb esta lliçó, Jesús va ensenyar als seus deixebles que Jehovà vol que nosaltres també estimem tot lo món. Així que, cada volta que vegem una posta de sol majestuosa o caiga una pluja refrescant, meditem en l’amor imparcial de Jehovà. El seu exemple pot motivar-nos a mostrar eixe mateix amor en la predicació.

11. De quina manera ens anima observar els pardalets?

 ¹¹ Jehovà cobrix les nostres necessitats físiques. En el Sermó de la Muntanya, Jesús també va dir: «Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta». És fàcil que les persones que estaven escoltant a Jesús pogueren vore els pardalets volant per allí quan els va preguntar: «¿No valeu més vosaltres que no ells?» (Mt 6:26). Quina manera més amorosa d’assegurar-nos que Jehovà cobrirà les nostres necessitats físiques! (Mt 6:31, 32) Esta lliçó que aprenem de la naturalesa continua animant els servents fidels de l’actualitat. Una precursora jove d’Espanya se sentia desanimada perquè no trobava un lloc adequat on viure. Però, després de vore els pardalets alimentant-se de llavors i fruits silvestres, es va sentir millor. Ella conta: «Aquells pardalets em recordaren que Jehovà cuida d’ells i que també cuidarà de mi». Poc després, la germana va trobar un lloc on viure.

12. D’acord amb Mateu 10:29-31, què ens ensenyen sobre Jehovà els teuladins?

¹² Jehovà ens valora a tots i cada un de nosaltres. Abans d’enviar els seus apòstols a predicar, Jesús els va ajudar a véncer la por a l’oposició (llig Mateu 10:29-31). Ho va fer parlant-los del teuladí, el pardalet més comú en Israel. Estos pardalets tenien molt poc valor en els dies de Jesús. Però ell va dir als seus deixebles: «Ni un no cau a terra si no ho permet el vostre Pare». I va afegir: «Vosaltres valeu més que tots els ocells». D’esta manera, Jesús els va assegurar que Jehovà els valorava individualment i, per això, no havien de tindre por a la persecució. A l’anar a predicar als pobles i aldees i vore els teuladins, els deixebles segurament recordarien les paraules de Jesús. Per tant, cada volta que veges un teuladí, recorda que Jehovà et valora individualment perquè tu també vals «més que tots els ocells». Amb el Seu suport, podràs afrontar l’oposició amb confiança (Sl 118:6).

13. Com podem extraure més lliçons de la creació?

¹³ Hi ha moltes més lliçons sobre Jehovà que podem extraure de la creació. Com? Primer, necessitem traure temps per a observar-la. I després, hem de pensar en el que ens ensenya sobre Jehovà. Però no sempre serà fàcil fer estos passos. Géraldine, una germana del Camerun, diu: «Com em vaig criar en la ciutat, sé que observar la naturalesa requerix un gran esforç». I un ancià a qui li diuen Alfonso explica: «He aprés que necessite apartar un temps específic per a estar  a soles, i aixina observar la creació de Jehovà i poder meditar en el que m’ensenya sobre ell».

14. Què va aprendre David al meditar en el que Déu ha creat?

¹⁴ El rei David va reflexionar detingudament en el que Déu ha creat. De fet, li va dir a Jehovà: «Quan mire el cel que han creat les teues mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo dic: “Què és l’home, perquè te’n recordes?”» (Sl 8:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Sí, quan David contemplava el cel nocturn, feia més que simplement apreciar la majestuositat de l’univers, perquè també meditava en el que les estreles li ensenyaven sobre Jehovà, com per exemple, lo grandiós que és. En altres ocasions, David reflexionava en com s’havia format el seu cos en el ventre de sa mare. Meditar en estos meravellosos detalls va fer que cresquera el seu apreci per la saviesa de Jehovà (Sl 139:14-17).

15. Posa exemples de com has vist les qualitats de Jehovà en la creació. (Salm 148:7-10)

¹⁵ Igual que David, no necessitem escarbar massa per a trobar algun aspecte de la creació en el qual meditar. Si mires al teu voltant, pots percebre moltes de les qualitats de Jehovà. Per exemple, pensa en el seu poder quan sentes la calentor del sol en la pell (Jr 31:35). Reflexiona en la saviesa de Déu quan veges un pardalet construint un niu. Pensa en el sentit de l’humor de Jehovà a l’observar un gosset intentant mossegar-se la cua. I agraïx-li a Déu el seu amor quan veges una mare jugant amb el seu bebé. Tenim moltes oportunitats d’aprendre sobre Jehovà perquè totes les obres de la creació —siguen grans o xicotetes, estiguen prop o lluny— li donen glòria (llig Salm 148:7-10).

16. Què hem d’estar resolts a fer?

¹⁶ El nostre Déu és inteŀligent, amorós, creatiu i poderós en grau superlatiu. Podem descobrir estes qualitats i moltes més simplement fixant-nos en la naturalesa. Per tant, resolguem-nos a traure temps per a disfrutar de la creació i per a pensar en el que ens ensenya sobre Jehovà. D’esta manera, ens acostarem encara més al nostre Creador (Jm 4:8). En el següent article, vorem com els pares poden utilitzar la creació per a ajudar els seus fills a acostar-se més a Jehovà.