1. Per què se’ns pot fer difícil obeir?

 ET COSTA obeir a vegades? Si és així, et passa el mateix que li passava al rei David. Tot i que ell estimava molt Jehovà, hi va haver ocasions en què se li feia difícil obeir-lo, i per això li va demanar: «Fes que tingui el desig d’obeir-te» (Sl. 51:12). Per què ens passa això? Primer, perquè hem heretat la tendència a desobeir. Segon, perquè el Diable intenta constantment que ens rebeŀlem, tal com ell va fer (2 Cor. 11:3). I tercer, perquè el món que ens envolta promou una actitud rebel, és a dir, «l’esperit que ara actua en els fills de la desobediència» (Ef. 2:2). Per tant, ens hem d’esforçar de valent per lluitar contra la nostra pròpia tendència a desobeir, i contra la influència del Diable i el seu món. Això ens permetrà obeir Jehovà i aquells a qui ell ha donat autoritat.

2. Què significa estar sempre disposats a obeir? (Jaume 3:17.)

² Llegeix Jaume 3:17. Jaume va escriure sota inspiració que la persona sàvia «sempre està disposada a obeir». Pensa per un moment en el que això significa: hauríem d’estar desitjant obeir aquells a qui Jehovà ha donat certa autoritat. Ara bé, Déu no espera que obeïm algú que ens demani fer alguna cosa que vagi en contra dels Seus principis (Fe. 4:18-20).

3. Per què és important per a Jehovà que obeïm les persones que tenen autoritat?

³ Segurament ens sigui més fàcil obeir Jehovà que obeir els humans, ja que Ell és perfecte i els humans no (Sl. 19:7). Tot i això, Jehovà ha donat certa autoritat als pares, als governs i als ancians (Prov. 6:20; 1 Tes. 5:12; 1 Pe. 2:13, 14). Per tant, quan els obeïm, en realitat  estem obeint Jehovà. Analitzem doncs com podem obeir les persones que han rebut certa autoritat de part de Déu, tot i que de vegades se’ns faci difícil fer-ho.

4. Per què molts joves no obeeixen els seus pares?

⁴ Els nostres joves estan envoltats de companys que són «desobedients als pares» (2 Tim. 3:1, 2). Per quin motiu? N’hi ha que pensen que els seus pares són uns hipòcrites perquè els demanen fer el que ells no fan. D’altres pensen que els consells dels seus pares estan desfasats, són massa estrictes o no serveixen per a res. Jove, t’has sentit mai així? De fet, a alguns els costa fer cas de Jehovà quan els demana: «Obeïu els vostres pares en unió amb el Senyor, perquè això és just» (Ef. 6:1). Què et pot ajudar a fer-ho?

5. Segons Lluc 2:46-52, quin bon exemple ens dona Jesús sobre obeir els pares?

⁵ Els joves poden aprendre a ser obedients imitant el millor exemple: el de Jesús (1 Pe. 2:21-24). Ell era un humà perfecte, amb pares imperfectes. Tot i això, Jesús sempre va honrar els seus pares, fins i tot quan ells van cometre errors o no el van acabar d’entendre (Èx. 20:12). Pensa en el que va passar quan Jesús tenia dotze anys (llegeix Lluc 2:46-52). Josep i Maria se’l van deixar a Jerusalem. La responsabilitat de comprovar que tots els seus fills viatgessin amb el grup de tornada a casa era de Josep i Maria. Quan finalment el van trobar, Maria va culpar Jesús del patiment que els havia causat! Ell els podria haver dit que allò era molt injust. En lloc d’això, els va respondre de manera senzilla i respectuosa, «però ells no van entendre el que els deia». Amb tot, Jesús «va continuar obeint els seus pares».

6, 7. Què pot ajudar els joves a obeir els seus pares?

⁶ Jove, si se’t fa difícil obeir els teus pares quan s’equivoquen o quan no t’acaben d’entendre, què et pot ajudar? Primer, pensa en com se sent Jehovà. La Bíblia diu que és important que obeeixis els teus pares «perquè això li agrada al Senyor» (Col. 3:20). Jehovà sap perfectament quan els teus pares no t’entenen o quan posen normes que són difícils de seguir. Però, si tot i així, decideixes obeir-los, el fas molt feliç.

⁷ Segon, pensa en com se senten els teus pares. Quan els obeeixes, els fas molt feliços i et guanyes la seva confiança (Prov. 23:22-25). A més, la vostra relació millora. L’Alexandre, un germà jove de Bèlgica, diu: «Quan vaig començar a fer cas als meus pares més sovint, la nostra relació va canviar. Ens portàvem molt millor i tots estàvem més a gust a casa». b Tercer, pensa en com aprendre a obeir ara t’ajudarà en el futur. En Paulo, un germà que viu al Brasil, explica: «Aprendre a obeir els meus pares m’ha ajudat a obeir Jehovà i altres persones amb autoritat». A més, la Paraula de Déu et dona una raó molt poderosa per obeir els teus pares: «Perquè et vagi bé i visquis molt de temps a la terra» (Ef. 6:2, 3).

8. Per què molts joves prefereixen obeir els seus pares?

 ⁸ Molts joves han comprovat com és de beneficiós obeir els pares. Per exemple, a la Luiza, del Brasil, li costava entendre per què els seus pares encara no li deixaven tenir un telèfon mòbil, ja que tots els seus companys en tenien un. Però, aleshores, es va adonar que en realitat els seus pares l’estaven protegint. Ella diu: «Ara veig l’obediència als meus pares no com una camisa de força, sinó com un cinturó de seguretat que em pot salvar la vida». A l’Elisabeth, una germana jove dels Estats Units, encara li costa a vegades obeir els seus pares. Ella explica: «Quan no entenc per què em posen certa norma, penso en totes les ocasions en què les seves normes m’han protegit». La Mònica, d’Armènia, comenta que, quan ha obeït els seus pares, li ha anat molt millor que quan no ho ha fet.

9. Què pensen alguns sobre complir les lleis?

⁹ La majoria de les persones reconeix que necessitem els governs i que hem d’obeir, com a mínim, part de les lleis que estipulen «les autoritats superiors» (Rm. 13:1). Però, alhora, els costa obeir algunes altres que creuen que són injustes o difícils de complir. Pensa, per exemple, en el pagament d’impostos. En cert país europeu, una quarta part dels enquestats afirma que «està bé no pagar impostos si aquests et semblen injustos». No sorprèn, doncs, que en aquest país s’acabin recaptant només dues terceres parts dels impostos.

10. Per què obeïm fins i tot lleis que no ens agraden?

¹⁰ La Bíblia reconeix que els governs humans causen molt de patiment, estan sota el control de Satanàs i aviat seran destruïts (Sl. 110:5, 6; Ecl. 8:9; Lc. 4:5, 6). Però també afirma que «qui s’oposa a l’autoritat s’oposa a l’ordre establert per Déu». Per tant, la nostra obediència relativa a les autoritats superiors forma part de l’arranjament temporal de Jehovà per mantenir l’ordre al món. Per això, la Bíblia ens demana: «Doneu a tots el que els correspongui». Això inclou els tributs, el respecte i l’obediència (Rm. 13:1-7). Pot ser que certa llei ens sembli inoportuna, injusta o molt cara de complir. Però, malgrat això, l’obeïm; i és que Jehovà ens demana obeir les autoritats sempre que el que ens manin no passi per alt els Seus principis (Fe. 5:29).

11, 12. Segons Lluc 2:1-6, què va implicar per a Josep i Maria obeir una llei, i quin en va ser el resultat? (Mira les imatges.)

 ¹¹ Josep i Maria van obeir les autoritats, fins i tot quan no els era fàcil fer-ho (llegeix Lluc 2:1-6). I, per això, podem aprendre molt del seu exemple. La seva obediència es va posar a prova quan Maria estava embarassada d’uns nou mesos. L’emperador romà August va emetre un decret perquè tota la població es registrés a la seva ciutat. Per a Josep i Maria, obeir aquell decret significava viatjar uns 150 quilòmetres per terreny muntanyós fins arribar a Betlem. Aquell viatge era perillós i incòmode, especialment per a Maria. Segurament tots dos es van amoïnar pel benestar tant de la mare com del nadó que estava a punt de néixer. I si durant el viatge Maria donava a llum? No oblidem que estava embarassada del futur Messies! Justificaria tot això que no obeïssin aquella llei?

¹² Josep i Maria no van permetre que aquelles preocupacions els impedissin obeir la llei. I Jehovà els va beneir: van arribar a Betlem sans i estalvis, Maria va donar a llum un nadó preciós i, fins i tot, van complir una profecia bíblica (Miq. 5:2).

13. Com pot beneficiar els germans la nostra obediència?

¹³ Quan obeïm les autoritats superiors, ens beneficiem tant nosaltres com els altres. Vegem per què diem això. D’una banda, perquè ens estalviem les sancions per no haver obeït la llei (Rm. 13:4). Però també perquè contribuïm a la impressió que tenen les autoritats sobre els testimonis de Jehovà. Per exemple, fa molts anys, a Nigèria, un grup de soldats va entrar en una Sala del Regne enmig d’una reunió buscant rebels que s’havien manifestat contra el pagament d’impostos. Però l’oficial en  cap va demanar a la resta de soldats que marxessin, i els va dir: «Els testimonis de Jehovà sempre paguen els seus impostos». Així doncs, pensa que, cada vegada que obeeixes la llei, estàs ajudant a mantenir la bona reputació que té el poble de Jehovà. I aquesta reputació pot ser que algun dia sigui una protecció per als teus germans (Mt. 5:16).

14. Què va ajudar una germana a obeir les autoritats superiors?

¹⁴ Tot i això, potser no sempre volem obeir les autoritats. La Joanna, una germana dels Estats Units, admet: «Com que la meva família havia patit moltes injustícies per part de les autoritats, a mi se’m feia extremadament difícil obeir-les». Però la Joanna va esforçar-se de valent per canviar la seva manera de pensar. Primer, va deixar de llegir publicacions a les xarxes socials que promoguessin l’odi per les autoritats (Prov. 20:3). Segon, va orar a Jehovà demanant-li que l’ajudés a confiar en ell en lloc de confiar en els governs humans (Sl. 9:9, 10). I tercer, va començar a llegir articles de les nostres publicacions que parlaven sobre la neutralitat (Jn. 17:16). La Joanna explica que ara, gràcies a respectar i obeir les autoritats, sent una pau que no pot descriure en paraules.

15. Per què se’ns pot fer difícil obeir les instruccions que rebem de l’organització?

¹⁵ Jehovà ens demana: «Sigueu obedients i submisos als que us dirigeixen» a la congregació (Heb. 13:17). Encara que el nostre Líder, Jesús, és perfecte, els humans que ell utilitza per dirigir-nos no ho són. Per això, pot ser que se’ns faci difícil obeir-los, especialment si ens demanen alguna cosa que no volem fer. Això és just el que li va passar a l’apòstol Pere. Quan un àngel li va demanar menjar animals que sota la Llei mosaica eren impurs, l’apòstol s’hi va negar, no una sinó tres vegades (Fe. 10:9-16). Per què? Perquè per ell aquella nova instrucció no tenia cap sentit; estava acostumat a fer les coses d’una altra manera. Pensa-hi per un moment. Si a l’apòstol Pere li va costar obeir la instrucció d’un àngel perfecte, no creus que és normal que a nosaltres també ens pugui costar obeir les instruccions d’humans imperfectes?

16. Encara que no estava d’acord amb les instruccions que havia rebut, què va decidir fer Pau? (Fets 21:23, 24, 26.)

¹⁶ L’apòstol Pau estava sempre disposat a obeir, fins i tot quan creia que les instruccions que rebia no eren les més encertades. Els cristians jueus havien sentit rumors que deien que l’apòstol estava predicant «una apostasia contra Moisès» perquè estava passant per alt la Llei mosaica (Fe. 21:21; nota). Per això, els ancians de Jerusalem li van demanar que anés al temple amb quatre homes i es netegés cerimonialment per demostrar que sí que obeïa la Llei. Ara bé, l’apòstol sabia que els cristians ja no estaven sota la Llei i que, per tant, ell no havia fet res dolent. Tot i això, va obeir de seguida. Tal com diu la Bíblia: «El dia següent, Pau es va emportar els homes i es va netejar cerimonialment amb ells» (llegeix Fets 21:23, 24, 26). Sens dubte, l’obediència de Pau va promoure la unitat dintre de la congregació (Rm. 14:19, 21).

17. Què t’ensenya l’experiència de la Stephanie?

 ¹⁷ A una germana anomenada Stephanie li va costar molt acceptar la decisió que van prendre els germans responsables del seu país. El seu marit i ella eren molt feliços servint en un grup d’idioma estranger. Però la sucursal va decidir tancar-lo, i assignar-los a una congregació en el seu idioma matern. Ella diu: «Estava molt trista. No estava gens d’acord perquè no creia que hi hagués gaire necessitat en el nostre idioma». Tot i això, va decidir obeir. Ella explica: «Amb el temps, vaig veure que la decisió que havien pres era molt sàvia. Hem pogut fer de pares espirituals per a diferents germans i germanes de la nostra congregació que no tenen la família a la veritat. Estic estudiant amb una germana que s’ha reactivat fa poc. També tinc més temps per dedicar al meu estudi personal. Em vaig esforçar molt per obeir de tot cor i ara tinc la consciència ben tranquiŀla».

18. Com ens beneficia obeir?

¹⁸ Podem aprendre a obeir. Jesús «va aprendre què és l’obediència», però no en circumstàncies ideals sinó «pel que va patir» (Heb. 5:8). Nosaltres sovint també aprenem a obeir en les circumstàncies més difícils. Per exemple, quan va començar la pandèmia de la covid, et va costar obeir les instruccions de deixar de reunir-nos a la Sala del Regne i no anar a predicar casa per casa? Tot i això, la teva obediència et va protegir, va unir més la teva congregació i va fer feliç Jehovà. Ara estem més preparats per obeir les instruccions que rebrem durant la gran tribulació. Recorda que ens hi anirà la vida! (Job 36:11.)

19. Per què vols ser obedient?

¹⁹ Hem vist que, quan som obedients, rebem moltes benediccions. Ara bé, obeïm Jehovà principalment perquè l’estimem i el volem fer feliç (1 Jn. 5:3). Mai podrem tornar-li tot el bé que ens ha fet (Sl. 116:12). Però el que sí que podem fer és obeir-lo a ell i a aquells a qui ha donat autoritat. Quan ho fem, demostrem ser savis, i els savis alegren el cor de Jehovà (Prov. 27:11).