1. Què diu un àngel, i què significa per a nosaltres?

 SI UN àngel et parlara, escoltaries el que t’ha de dir? Bé, en l’actualitat, un àngel està parlant «a totes les nacions, tribus, llengües i pobles» i els diu: «Reverencieu Déu i doneu-li glòria [...]. Adoreu el creador del cel i de la terra» (Apoc. 14:6, 7). Jehovà és l’únic Déu verdader a qui tot lo món hauria d’adorar. Que agraïts estem que ens haja donat la meravellosa oportunitat d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual!

2. Què és el temple espiritual de Jehovà? (Consulta el quadro « El que el temple espiritual no és».)

² Què és exactament el temple espiritual, i on podem trobar detalls que ho expliquen? El temple espiritual no és un edifici literal. Més bé, és el sistema que Jehovà ha establit per a adorar-lo com ell vol, i que està basat en el sacrifici de rescat de Jesús. L’apòstol Pau ho va explicar en la carta que va escriure als cristians hebreus del segle I que vivien en Judea. b

3, 4. Què li preocupava a Pau dels cristians hebreus de Judea, i com els va ajudar?

³ Per què va escriure Pau als cristians hebreus de Judea? Probablement per dos motius. Primer, per a animar-los. La majoria d’ells s’havien criat en la religió jueva. És possible que els qui havien sigut els seus líders religiosos es burlaren d’ells per fer-se deixebles de Crist, ja que els cristians no tenien un temple impressionant per a anar a adorar, ni un altar físic on fer sacrificis a Déu, ni tampoc sacerdots que s’ocuparen d’això. Açò podria  haver desanimat els cristians i fer que la seua fe es debilitara (Heb. 2:1; 3:12, 14). Alguns d’ells, fins i tot, podrien haver-se sentit temptats a tornar al judaisme.

⁴ Segon, Pau els va indicar a estos cristians hebreus que no s’estaven esforçant per comprendre les ensenyances espirituals noves o les més profundes. És a dir, l’«aliment sòlid» que es troba en la Paraula de Déu (Heb. 5:11-14). És evident que alguns d’ells encara s’aferraven a llei mosaica, però Pau els va explicar que els sacrificis que la Llei requeria no podien llevar per complet el pecat. Per esta raó, la Llei havia quedat «abolida». Així que Pau es va posar a ensenyar-los algunes veritats més profundes. Els va recordar que hi havia «una esperança millor» basada en el sacrifici de Jesús que realment podia ajudar-los a acostar-se «a Déu» (Heb. 7:18, 19).

5. Què hem de comprendre del llibre d’Hebreus, i per què?

⁵ Pau va explicar als seus germans hebreus per què l’adoració cristiana era molt més superior que la que havien oferit en el passat com a jueus. Les característiques que distingien la religió jueva eren només «l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist» (Col. 2:17). Per a que ho comprenguem: l’ombra que un objecte projecta és només una silueta, no és l’objecte real. De la mateixa manera, l’antic model d’adoració jueu era només una ombra de la realitat que havia de vindre. Per este motiu, necessitem entendre el sistema que Jehovà ha establit per a que els nostres pecats siguen perdonats i puguem adorar-lo tal com ell vol. A continuació compararem «l’ombra» (l’antic model jueu) amb «la realitat» (el model cristià d’adoració) tal com s’explica en Hebreus. Aixina comprendrem millor el temple espiritual i com ens afecta.

6. Per a què servia el tabernacle?

⁶ L’ombra. L’explicació de Pau es va basar en el tabernacle que Moisés va muntar l’any 1512 abans de la nostra era (consulta el gràfic «L’ombra / La realitat»). El tabernacle era una estructura desmuntable que, al principi, els israelites portaven amb ells mentres  es desplaçaven d’un lloc a un altre. El gastaren durant prop de 500 anys, fins que es va construir un temple permanent en Jerusalem (Èxo. 25:8, 9; Nom. 9:22). «La tenda del trobament» era el lloc on els israelites es reunien per a adorar a Déu i oferir-li sacrificis (Èxo. 29:43-46). No obstant això, el tabernacle també va representar una cosa molt més gran que vindria per als cristians.

7. Quan va començar a existir el temple espiritual?

⁷ La realitat. L’antic tabernacle era una «ombra de les realitats celestials» i representava el gran temple espiritual de Jehovà. Pau va dir que «el primer tabernacle és, per tant, un símbol referit al temps present» (Heb. 8:5; 9:9). Així que, per a quan va escriure als hebreus, el temple espiritual ja era una realitat per als cristians. Este va començar a existir l’any 29 de la nostra era, quan Jesús es va batejar, va ser ungit per esperit sant i va començar a servir a Jehovà com a «gran sacerdot» en el temple espiritual (Heb. 4:14; Fets 10:37, 38). c

8, 9. Segons Hebreus 7:23-27, quin marcat contrast hi ha entre els grans sacerdots d’Israel i el Gran Sacerdot suprem, Jesucrist?

⁸ L’ombra. El gran sacerdot tenia autoritat per a representar el poble davant de Déu. El primer gran sacerdot d’Israel, Aaron, va ser nomenat per Jehovà quan es va inaugurar el tabernacle. No obstant això, com Pau va explicar, «molts sacerdots se succeïren els uns als altres perquè la mort els impedia continuar en el càrrec» (llig Hebreus 7:23-27 TNM). d Com eren imperfectes, estos grans sacerdots també havien d’oferir sacrificis pels seus propis pecats. Ací trobem un marcat contrast entre els grans sacerdots d’Israel i el Gran Sacerdot suprem, Jesucrist.

⁹ La realitat. Com a Gran Sacerdot nostre, Jesucrist «és el ministre que oficia [...] en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els hòmens, sinó Déu mateix» (Heb. 8:1, 2). Pau va explicar que, com Jesús «viu per sempre, el seu sacerdoci no té successors». Va afegir que Jesús està «incontaminat, separat dels pecadors» i que, a diferència dels grans sacerdots d’Israel, «no ha d’oferir sacrificis diàriament» pels seus propis pecats. Vegem ara les diferències entre els altars i els sacrificis del model antic jueu i els del model cristià.

10. Què prefiguraren els sacrificis que s’oferien en l’altar de bronze?

¹⁰ L’ombra. En la part de fora de l’entrada al tabernacle, hi havia un altar de bronze on s’oferien sacrificis animals a Jehovà (Èxo. 27:1, 2; 40:29). No obstant això, eixos sacrificis no podien atorgar un perdó complet per als pecats del poble (Heb. 10:1-4). El fet que se sacrificaren animals contínuament en el tabernacle prefigurava el sacrifici que redimiria per complet la humanitat.

11. En quin altar es va oferir Jesús a si mateix com a sacrifici? (Hebreus 10:5-7, 10)

¹¹ La realitat. Jesús sabia que Jehovà  l’havia enviat a la terra per a oferir la seua vida humana com a sacrifici de rescat per la humanitat (Mat. 20:28). Per tant, quan es va batejar, Jesús es va presentar per a fer el que Jehovà li havia demanat (Jn. 6:38; Gàl. 1:4). Es va oferir a si mateix en un altar figurat que representava la «voluntat» de Déu. I com hem vist, la voluntat de Jehovà era que el seu Fill entregara en sacrifici la seua vida humana perfecta. La vida de Jesús es va oferir «una volta per sempre» per a cobrir permanentment els pecats de tot aquell que exercisca fe en ell (llig Hebreus 10:5-7, 10 TNM). A continuació, examinem el significat d’algunes característiques interiors del tabernacle.

12. Qui podia entrar en el Sant, i qui en el Santíssim?

¹² L’ombra. Tant el tabernacle com els temples que es construïren després en Jerusalem tenien bàsicament la mateixa distribució. En el seu interior, hi havia dos compartiments: «el lloc sant» i «el lloc santíssim», que estaven separats per una cortina brodada (Heb. 9:2-5; Èxo. 26:31-33). Dins del Sant hi havia un canelobre d’or, un altar per a cremar encens i una taula amb els pans d’ofrena. Només els sacerdots «ungits» podien entrar al Sant per a complir amb les seues responsabilitats sagrades (Nom. 3:3, 7, 10). El Santíssim contenia l’arca del pacte, que estava feta d’or i representava la  presència de Jehovà (Èxo. 25:21, 22). Només el gran sacerdot podia passar més enllà de la cortina una volta a l’any, el dia de l’Expiació (Lev. 16:2, 17). Un any darrere d’un altre, entrava amb la sang d’animals per a fer expiació pels seus propis pecats i pels de tota la nació. Amb el temps, Jehovà, a través del seu esperit sant, va aclarir el que realment significaven estes característiques del tabernacle (Heb. 9:6-8). e

13. Què representen el Sant i el Santíssim en el model cristià d’adoració?

¹³ La realitat. Una quantitat limitada de 144.000 deixebles de Crist, que han sigut ungits per esperit sant i disfruten d’una relació especial amb Jehovà, serviran com a sacerdots amb Jesús en el cel (Apoc. 1:6; 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial que disfruten com a fills de Déu mentres encara estan en la terra (Rom. 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, on residix Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim representa el cos humà de Jesús, que li impedia entrar en el cel com a Gran Sacerdot suprem del temple espiritual. A l’entregar el seu cos humà com a sacrifici a favor de la humanitat, Jesús va obrir el camí per a que tots estos cristians ungits pogueren viure en el cel. Ells també han d’abandonar el seu cos humà per a rebre la recompensa celestial (Heb. 10:19, 20; 1 Cor. 15:50). Després de ressuscitar, Jesús va entrar en el Santíssim del temple espiritual, on tots els ungits s’uniran a ell amb el temps.

14. Segons Hebreus 9:12, 24-26, per què el temple espiritual de Jehovà és superior?

¹⁴ El que hem vist ens ajuda a vore la superioritat del sistema que Jehovà ha establit per a adorar-lo com ell vol, i que es basa en el sacrifici i el sacerdoci de Jesucrist. El gran sacerdot d’Israel entrava amb la sang de sacrificis animals en un Santíssim fet per hòmens, però Jesús va entrar davant de la presència de Jehovà, «en el cel mateix», el lloc més sant de tots. Allí va presentar a favor nostre el valor de la seua vida humana perfecta «per a eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici» (llig Hebreus 9:12, 24-26 TNM). El sacrifici de Jesús és definitiu, perquè gràcies a ell, els pecats són perdonats per sempre. Com vorem a continuació, sense importar si tenim l’esperança de viure en el cel o viure en la terra, tots podem adorar a Jehovà en el seu temple espiritual.

15. Qui servia en el pati del tabernacle?

¹⁵ L’ombra. El tabernacle tenia un pati, o atri. Es tractava d’una gran àrea rodejada per una tanca on els sacerdots feien les seues funcions. Allí es trobava el gran altar de bronze per a les ofrenes cremades junt amb una pica de bronze per a l’aigua, que els sacerdots utilitzaven per a llavar-se abans d’oferir el seu servici sagrat (Èxo. 30:17-20; 40:6-8). En els temples que es construïren després, a més del pati interior també hi havia un pati exterior, on els qui no eren sacerdots podien adorar a Déu.

16. Qui servix en cada un dels patis del temple espiritual?

¹⁶ La realitat. Abans de pujar al cel per  a servir com a sacerdots amb Jesús, la resta dels ungits servix fidelment ací en la terra en el pati interior del temple espiritual. La gran pica d’aigua els recorda que, com a cristians, han de mantindre’s nets en sentit moral i espiritual. Llavors, ¿on servix a Jehovà la gran «multitud» que dona suport lleial als germans ungits de Crist? L’apòstol Joan va vore que «estaven drets davant del tron» de Déu «donant-li culte nit i dia dins del seu temple». La gran multitud fa açò en la terra, en el pati exterior del temple espiritual (Apoc. 7:9, 13-15). Que agraïts estem que Jehovà ens haja donat la meravellosa oportunitat d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual!

17. Quins sacrificis tenim el privilegi d’oferir a Jehovà?

¹⁷ Hui en dia, tots els cristians tenim el privilegi d’oferir sacrificis a Jehovà dedicant el nostre temps, energies i recursos en favor dels interessos del Regne de Déu. Tal com Pau va dir en la seua carta als hebreus, nosaltres «oferim contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom» (Heb. 13:15). Podem demostrar que agraïm el nostre privilegi d’adorar a Jehovà fent tot el que podem en el seu servici.

18. D’acord amb Hebreus 10:22-25, quines coses no hauríem de descuidar, i què no hauríem d’oblidar mai?

¹⁸ Llig Hebreus 10:22-25 TNM. Cap al final de la seua carta als hebreus, Pau menciona diferents aspectes de la nostra adoració que no hauríem de descuidar mai. Entre estos estan acostar-nos a Jehovà en oració, fer declaració pública de la nostra esperança, reunir-nos com a congregació i animar-nos els uns als altres, «sobretot al vore que el dia [de Jehovà] s’acosta». En els últims capítols del llibre d’Apocalipsi, un àngel de Jehovà repetix dos voltes esta exhortació per a donar èmfasi: «A Déu, has d’adorar» (Apoc. 19:10; 22:9). Sí, que mai oblidem tot el que hem aprés sobre el gran temple espiritual de Jehovà i el privilegi que tenim d’adorar el nostre gran Déu!