1. Què diu un àngel, i com ens afecta?

 SI UN àngel et parlés, l’escoltaries? Doncs bé, avui hi ha un àngel que parla «a tota nació, tribu, llengua i poble». I què diu? «Temeu Déu i doneu-li glòria, [...] adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts d’aigua» (Ap. 14:6, 7). Jehovà és el Déu verdader, l’únic que mereix que tothom l’adori. Estem molt agraïts perquè ens ha donat el preciós privilegi d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual.

2. Què és el temple espiritual de Jehovà? (Consulta també el requadre « Què no és el temple espiritual?».)

² Què és exactament el gran temple espiritual, i què ens pot ajudar a descobrir-ho? El temple espiritual no és un edifici literal sinó el sistema establert per Jehovà per poder adorar-lo de manera acceptable, basat en el sacrifici de rescat de Jesús. Al primer segle, l’apòstol Pau va parlar d’aquest sistema a la carta que va escriure als cristians hebreus de Judea. b Vegem què els va dir.

3, 4. Per què estava preocupat Pau, i com va ajudar els cristians de Judea?

³ Per què va escriure Pau la seva carta als cristians hebreus de Judea? Aparentment per dos motius. En primer lloc, per animar-los. Molts cristians s’havien criat en la religió jueva i els seus antics líders religiosos es devien burlar d’ells perquè, en aquell moment, no tenien un temple on adorar Déu ni un altar on fer sacrificis ni sacerdots que  els oferissin. Tot això podia haver desanimat els deixebles de Crist i haver fet que la seva fe es debilités (Heb. 2:1; 3:12, 14). De fet, alguns fins i tot es podien haver plantejat tornar al judaisme.

⁴ En segon lloc, Pau els va ajudar a veure que no s’estaven esforçant per entendre ensenyances noves o profundes, és a dir, el «menjar sòlid» de la Paraula de Déu (Heb. 5:11-14). Sembla que alguns cristians encara s’aferraven a la Llei mosaica. Així que l’apòstol els va explicar que els sacrificis que manava fer la Llei no aconseguien que els seus pecats fossin completament perdonats i, per això, havia quedat anuŀlada. Pau també els va explicar algunes ensenyances profundes. Els va recordar que ara tenien «una esperança millor» basada en el sacrifici de Jesús, i aquesta esperança realment els podia ajudar a apropar-se a Jehovà (Heb. 7:18, 19).

5. Què és important que entenguem de la Carta als Hebreus, i per què?

⁵ L’apòstol Pau va explicar als hebreus per què la seva adoració a Déu com a cristians era molt superior a la d’abans. Els va dir que els elements del sistema d’adoració dels jueus no eren més que «una ombra del que havia de venir, però la realitat pertany al Crist» (Col. 2:17). Una ombra és tan sols la silueta aproximada d’un objecte real. Així doncs, podem dir que l’antic sistema jueu d’adoració només era una ombra d’una realitat que havia de venir. És important que tots entenguem bé el sistema que Jehovà ha establert perquè obtinguem el perdó dels nostres pecats, i així el puguem adorar d’una manera acceptable. Per tant, a continuació compararem l’«ombra», és a dir, el model d’adoració jueu de l’antiguitat, amb «la realitat», és a dir, el model d’adoració cristià, tal com ho explica la Carta als Hebreus. Això ens permetrà entendre molt millor el temple espiritual i què té a veure amb nosaltres.

6. Per a què servia el tabernacle?

⁶ L’ombra. Pau va centrar la seva anàlisi en el tabernacle que va establir Moisès el 1512 a. de la n. e. Es tractava d’una mena de tenda que els israelites transportaven d’un lloc a un altre mentre  viatjaven pel desert. Van fer servir el tabernacle durant uns 500 anys, fins que es va construir el temple a Jerusalem (Èx. 25:8, 9; Nom. 9:22). El tabernacle, o «tenda de reunió», era el centre de l’adoració a Jehovà dels israelites. Allà, podien apropar-se a Déu i oferir-li sacrificis (Èx. 29:43-46). Però, a més, representava una cosa que vindria en el futur i que seria molt millor (consulta el requadre «L’ombra. La realitat»).

7. Quan va començar a existir el temple espiritual?

⁷ La realitat. L’antic tabernacle era «una ombra de les coses celestials» i representava el gran temple espiritual de Jehovà. Pau va dir: «Aquesta tenda [o tabernacle] és una representació simbòlica per als nostres temps» (Heb. 8:5; 9:9). Així és que, quan l’apòstol va escriure la seva carta als hebreus, el gran temple espiritual ja era una realitat. Aquest va començar a existir l’any 29 de la n. e., quan Jesús es va batejar, va ser ungit per esperit sant i va començar a servir com a «gran sacerdot suprem» de Jehovà al temple espiritual (Heb. 4:14; Fe. 10:37, 38). c

8, 9. D’acord amb Hebreus 7:23-27, quines diferències hi ha entre els grans sacerdots d’Israel i el Gran Sacerdot suprem, Jesucrist?

⁸ L’ombra. El gran sacerdot era el representant del poble davant Jehovà. Déu mateix va nomenar el primer gran sacerdot d’Israel, Aaron, quan el tabernacle es va inaugurar. Però l’apòstol Pau va explicar: «Va ser necessari que molts sacerdots se succeïssin els uns als altres perquè la mort els impedia continuar en el seu servei» (llegeix Hebreus 7:23-27). d A més, com a humans imperfectes, els grans sacerdots havien d’oferir sacrificis pels seus propis pecats. Així doncs, és evident l’enorme contrast que existia entre els grans sacerdots de l’antic Israel i el Gran Sacerdot suprem, Jesucrist.

⁹ La realitat. Jesucrist, el nostre Gran Sacerdot, «és un servent [...] de la tenda verdadera que va ser establerta per Jehovà, i no pas per l’home» (Heb. 8:1, 2). L’apòstol Pau va dir que «com que ell [Jesús] viu per sempre, el seu sacerdoci no té successors». I va afegir que el Fill de Déu és «sense taca, separat dels pecadors» i, per tant, «a diferència dels grans sacerdots [de l’antic Israel], ell no ha d’oferir sacrificis cada dia» pels seus propis pecats. Vegem a continuació les diferències que hi ha entre l’altar i els sacrificis del tabernacle, i els del gran temple espiritual.

10. Què prefiguraven els sacrificis que s’oferien a l’altar de coure?

¹⁰ L’ombra. Davant l’entrada del tabernacle, hi havia un altar de coure on s’oferien a Jehovà sacrificis d’animals (Èx. 27:1, 2; 40:29). Però aquests sacrificis d’animals que s’oferien constantment al tabernacle no feien que els pecats del poble fossin completament perdonats (Heb. 10:1-4). En realitat, van prefigurar l’únic sacrifici que sí que faria possible que la humanitat fos totalment redimida.

11. En quin altar va oferir Jesús la seva vida com a sacrifici? (Hebreus 10:5-7, 10.)

 ¹¹ La realitat. Jesús sabia que el seu Pare l’havia enviat a la terra per oferir la seva vida com a rescat per tota la humanitat (Mt. 20:28). Així és que, quan el Fill de Déu es va batejar, es va presentar per fer el que el seu Pare volia (Jn. 6:38; Gàl. 1:4). Jesús va oferir la seva vida humana perfecta com a sacrifici en un altar simbòlic que representava la «voluntat» de Jehovà per al seu Fill: que entregués la seva vida per tots els éssers humans. El sacrifici de Jesús es va fer «una vegada per sempre» per redimir, o cobrir de manera permanent, tots els pecats d’aquells que demostressin fe en el Crist (llegeix Hebreus 10:5-7, 10). Tot seguit, vegem què representaven alguns elements de l’interior del tabernacle.

12. Qui podia entrar a cada espai del tabernacle?

¹² L’ombra. Tant el tabernacle com els temples que es van construir posteriorment a Jerusalem tenien la mateixa distribució interior. Hi havia dos espais, «el Lloc Sant» i «el Santíssim», separats per una enorme cortina brodada (Heb. 9:2-5; Èx. 26:31-33). Dins el Sant, hi havia un canelobre d’or, l’altar de l’encens i la taula del pa de la presència. Al Sant, només hi podien entrar «els sacerdots ungits» per fer les seves tasques sacerdotals (Nom. 3:3, 7, 10). A l’interior del Santíssim, hi havia l’arca del  pacte, que representava la presència de Jehovà (Èx. 25:21, 22). En aquest espai, únicament hi podia accedir el gran sacerdot un dia a l’any, durant el Dia de l’Expiació (Lev. 16:2, 17). Cada any, el gran sacerdot entrava al Santíssim amb sang d’animals per fer expiació tant dels seus propis pecats com dels de tota la nació. Amb el temps, Jehovà va revelar mitjançant el seu esperit sant el que representaven aquests elements del tabernacle (Heb. 9:6-8). e

13. Què simbolitzen el Sant i el Santíssim en el model d’adoració cristià?

¹³ La realitat. Hi ha un nombre limitat de cristians que han estat ungits per esperit sant i gaudeixen d’una relació especial amb Jehovà. Aquests 144.000 tenen la perspectiva de servir com a sacerdots al cel amb Jesús (Ap. 1:6; 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial de què gaudeixen com a fills espirituals de Déu mentre encara són a la terra (Rm. 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, el lloc on viu Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim simbolitza el cos humà de Jesús, que era com una barrera que li impedia entrar al cel i servir com a Gran Sacerdot del temple espiritual. Al sacrificar-se per la humanitat i deixar enrere el seu cos, Jesús va obrir el camí perquè els cristians ungits també poguessin viure al cel. Igual que Jesús, els ungits han de deixar enrere el seu cos humà per rebre la recompensa celestial (Heb. 10:19, 20; 1 Cor. 15:50). Després de ressuscitar, Jesús va entrar al Santíssim del gran temple espiritual, on també acabaran entrant tots els ungits.

14. D’acord amb Hebreus 9:12, 24-26, per què el temple espiritual de Jehovà és superior?

¹⁴ Això ens ajuda a veure la superioritat del sistema que Jehovà ha establert per donar-li adoració pura, basat en el sacrifici i el sacerdoci de Jesucrist. A Israel, el gran sacerdot entrava amb la sang d’animals sacrificats a un Santíssim construït per humans. En canvi, Jesús «va entrar al cel mateix», el lloc més sant que existeix, per presentar-se davant Jehovà i entregar-li el valor de la seva vida humana perfecta «per eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici» (llegeix Hebreus 9:12, 24-26). El sacrifici de Jesús fa possible que el pecat desaparegui per complet. Tal com veurem a continuació, tant si tenim l’esperança de viure al cel com a la terra, tots podem adorar Jehovà en el seu gran temple espiritual.

15. Qui servia al pati del tabernacle?

¹⁵ L’ombra. El tabernacle també tenia un pati, una gran zona oberta envoltada d’una tanca on els sacerdots complien amb les seves assignacions. En aquest pati, hi havia el gran altar de coure de les ofrenes cremades i una pica de coure plena d’aigua on els sacerdots es rentaven abans d’oferir el seu servei sagrat (Èx. 30:17-20; 40:6-8). Ara bé, en els temples que es van construir posteriorment, també hi havia un pati exterior on tots aquells que no fossin sacerdots podien entrar i adorar Jehovà.

16. Qui serveix a cadascun dels patis del temple espiritual?

¹⁶ La realitat. Abans de servir com  a sacerdots al cel amb Jesucrist, els ungits adoren fidelment Jehovà al pati interior del temple espiritual a la terra. El fet que en aquell pati hi hagués una pica de coure recorda als ungits, i de fet a tots els cristians, la importància de mantenir-se net en sentit moral i espiritual. Ara bé, on adora a Jehovà la «gran multitud», els cristians que donen suport als ungits? En una visió que va tenir l’apòstol Joan, els veu «davant del tron de Déu i li donen servei sagrat nit i dia al seu temple» (Ap. 7:9, 13-15). La gran multitud ofereix aquest servei al pati exterior del temple espiritual a la terra. Podem estar molt agraïts a Jehovà per haver-nos donat la meravellosa oportunitat d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual!

17. Quina mena de sacrificis tenim el privilegi d’oferir a Jehovà?

¹⁷ Avui, tots els cristians tenim el privilegi d’oferir sacrificis a Jehovà fent servir el nostre temps, energies i recursos per promoure els interessos del Regne. Tal com va dir Pau als hebreus, tots tenim l’oportunitat d’oferir «sempre a Déu un sacrifici d’alabança, és a dir, el fruit dels nostres llavis que declaren públicament el seu nom» (Heb. 13:15). Podem demostrar a Jehovà que valorem de tot cor el gran honor que tenim d’adorar-lo esforçant-nos per donar-li el millor en el nostre servei.

18. D’acord amb Hebreus 10:22-25, què no hem de passar per alt i què hem de tenir ben present?

¹⁸ Llegeix Hebreus 10:22-25. Cap a la part final de la seva carta als hebreus, l’apòstol Pau va esmentar alguns aspectes essencials de la nostra adoració que mai hauríem de passar per alt: apropar-nos a Jehovà en oració, fer declaració pública de la nostra esperança, reunir-nos amb la nostra congregació i animar-nos els uns als altres «i més ara [...] que s’acosta el dia» de Jehovà. A més, en els últims capítols del llibre d’Apocalipsi, un àngel de Jehovà repeteix en dues ocasions aquesta exhortació per donar èmfasi: «Adora Déu!» (Ap. 19:10; 22:9). Per tant, esforcem-nos per tenir ben present tot el que hem repassat sobre el gran temple espiritual, i no oblidem mai el meravellós privilegi que tenim d’adorar el nostre gran Déu, Jehovà!