1, 2. a) En què s’assembla la nostra situació a la que van viure el jueus que van tornar a Jerusalem? b) Quins són alguns dels reptes que van afrontar els jueus? (Consulta el requadre « El temps d’Ageu, Zacaries i Esdres».)

 ET PREOCUPA el futur? Pot ser que hagis perdut la feina i no sàpigues com t’ho faràs per mantenir la teva família. Potser pateixes pel benestar dels teus si al lloc on viviu hi ha inestabilitat política, o si afronteu oposició o persecució pel fet de servir Jehovà. Estàs passant per alguna d’aquestes proves? Si és així, t’animarà molt recordar com va ajudar Jehovà els israelites de l’antiguitat quan van afrontar situacions com aquestes.

² Molts jueus portaven tota la vida a Babilònia. Així és que van haver de demostrar molta fe per deixar enrere la vida còmoda que tenien i viatjar fins a un país que els era pràcticament desconegut. Poc després d’arribar-hi, van afrontar dificultats econòmiques, inestabilitat política i oposició. Això va fer que a molts se’ls fes difícil centrar-se en la reconstrucció del temple de Jehovà. Per això, aproximadament l’any 520 a. de la n. e., Jehovà va enviar dos profetes, Ageu i Zacaries, perquè el Seu poble el tornés a servir amb entusiasme (Ag. 1:1; Zac. 1:1). Tal com veurem més endavant, les paraules d’aquests profetes van complir el seu objectiu. Ara bé, uns 50 anys més tard, els jueus que havien sortit de Babilònia tornaven a necessitar rebre ànim. Per tant, Esdres, un copista expert en la Llei, va viatjar des de Babilònia fins a Jerusalem per ajudar el poble de Déu a posar l’adoració pura en primer lloc (Esd. 7:1, 6).

3. Quines preguntes analitzarem? (Proverbis 22:19.)

³ El que van dir els profetes Ageu i Zacaries va ajudar molt els jueus a continuar confiant en Jehovà en temps difícils, i també ens pot ajudar a nosaltres (llegeix Proverbis  22:19). En aquest article, analitzarem les paraules d’aquests dos profetes i l’exemple d’Esdres per respondre les següents preguntes: Com van afectar els jueus les dificultats que van afrontar? Per què hem de continuar centrant-nos en fer la voluntat de Déu quan passem per moments complicats? Com podem enfortir la nostra confiança en Jehovà sobretot en els moments més durs?

4, 5. Per quins motius és possible que els jueus perdessin l’entusiasme per la reconstrucció del temple?

⁴ Quan els jueus van arribar a Jerusalem, tenien molt a fer. De seguida es van posar mans a l’obra i van reconstruir l’altar per a Jehovà i els fonaments del temple (Esd. 3:1-3, 10). Però les dificultats van fer que el seu zel inicial disminuís. A banda de coŀlaborar en el projecte del temple, havien de construir les seves pròpies cases, conrear els camps i alimentar les seves famílies (Esd. 2:68, 70). I, a més de tot això, van afrontar oposició per part dels seus enemics, que havien maquinat un pla per aturar la reconstrucció del temple (Esd. 4:1-5).

⁵ Els jueus que van tornar de Babilònia també van afrontar inestabilitat econòmica i política. La terra on ara vivien formava part de l’Imperi persa i, quan Cir, el rei persa, va morir l’any 530 a. de la n. e., el seu successor, Cambises, va iniciar una campanya militar per conquerir Egipte. Sembla que els seus soldats, de camí a Egipte, van exigir als israelites que els donessin menjar, aigua i un sostre on quedar-se, i allò va complicar encara més la vida al poble de Déu. Més tard, els inicis del regnat de Darius I, el successor de Cambises, van estar caracteritzats per les revoltes i la inestabilitat política. Aquella situació va fer que molts servents de Déu es plantegessin com s’ho farien per cobrir les necessitats de la seva família. Totes aquestes dificultats van fer que alguns jueus pensessin que potser no era el millor moment per reconstruir el temple de Jehovà (Ag. 1:2).

6. D’acord amb Zacaries 4:6, 7, quines altres dificultats van afrontar els jueus i què els va assegurar Zacaries?

⁶ Llegeix Zacaries 4:6, 7. A més d’afrontar dificultats econòmiques i inestabilitat política, els jueus van patir persecució. L’any 522 a. de la n. e., els seus enemics van aconseguir que el govern prohibís la reconstrucció del temple. Però Zacaries va assegurar als jueus que Jehovà, mitjançant el seu esperit sant, eliminaria tots els obstacles. Finalment, l’any 520 a. de la n. e. el rei Darius va aixecar aquella prohibició, va donar als jueus els fons necessaris perquè poguessin continuar amb la reconstrucció i els va dir que comptaven amb el suport de les autoritats locals (Esd. 6:1, 6-10).

7. Quines benediccions van rebre els jueus quan van posar en primer lloc la reconstrucció del temple?

 ⁷ Mitjançant els profetes Ageu i Zacaries, Jehovà va prometre al seu poble que, si posaven en primer lloc la reconstrucció del temple, els faria costat i els ajudaria (Ag. 1:8, 13, 14; Zac. 1:3, 16). Com que els jueus van rebre l’ànim d’aquests profetes, van reprendre aquest projecte de construcció l’any 520 a. de la n. e. i, en menys de cinc anys, el van finalitzar. Al posar en primer lloc la voluntat de Déu malgrat les dificultats,  van rebre l’ajuda material i espiritual de Jehovà i, com a resultat, els jueus van poder adorar-lo amb alegria (Esd. 6:14-16, 22).

8. Com ens ajuden les paraules d’Ageu 2:4 a estar centrats en fer la voluntat de Déu? (Consulta la nota.)

⁸ A mesura que s’apropa la gran tribulació, som conscients que és més urgent que mai que participem de tot cor en l’obra de predicar i fer deixebles (Mc. 13:10). Ara bé, a causa dels problemes econòmics o l’oposició, pot ser que això no sempre ens sigui fàcil. Per tant, què ens pot ajudar a posar en primer lloc el Regne? Confiar plenament que «Jehovà dels exèrcits» ens ajudarà. b Si posem en primer lloc els interessos del Regne, Déu estarà al nostre costat i no tindrem motius per tenir por (llegeix Ageu 2:4).

9, 10. Com va viure en pròpia pell un matrimoni el compliment de les paraules de Mateu 6:33?

⁹ Vegem l’experiència de l’Oleg i la Irina, c un matrimoni de pioners. Després de mudar-se a una altra zona per servir on hi havia més necessitat, aquesta parella va perdre la seva font d’ingressos a causa d’una crisi econòmica que estava afectant el país. Van estar un any sense feina estable però en tot moment van veure la mà de Jehovà i, de tant en tant, alguns germans els van ajudar en sentit material. Com van aconseguir afrontar aquestes proves? Encara que al principi l’Oleg va estar deprimit, ell explica: «Ens vam mantenir ben ocupats a la predicació i això ens va ajudar a estar centrats en el que realment importa a la vida».  Durant tot aquest temps, cap dels dos va deixar de buscar feina, i es van mantenir ben actius predicant i fent deixebles.

¹⁰ Un dia, quan van arribar a casa després de predicar, l’Oleg i la Irina van veure que un bon amic seu havia viatjat uns 160 quilòmetres per dur-los dues bosses plenes de menjar. L’Oleg comenta: «Aquell dia vam veure, un cop més, que tant Jehovà com els germans ens estimen moltíssim i es preocupen per nosaltres. Estem totalment convençuts que Jehovà mai s’oblida dels seus servents encara que sembli que estan en un carreró sense sortida» (Mt. 6:33).

11. Què podem estar segurs que farà Jehovà si ens centrem en fer la seva voluntat?

¹¹ Jehovà vol que ens centrem en l’obra salvavides de predicar i fer deixebles. Tal com hem vist al  paràgraf 7, Ageu va exhortar el poble de Déu a recuperar el seu entusiasme inicial i tornar a reconstruir el temple, com si tornessin a coŀlocar els seus fonaments. Jehovà els va prometre que si ho feien, els beneiria (Ag. 2:18, 19). Nosaltres també podem estar completament segurs que, si donem prioritat a la tasca que Jehovà ens ha encarregat, ell ens beneirà.

12. Per què Esdres i la resta de jueus van haver de tenir una fe molt forta?

¹² Esdres va viatjar a Jerusalem amb un segon grup de jueus que va sortir de Babilònia l’any 468 a. de la n. e. Aquest grup havia de tenir una fe molt forta, ja que el camí era perillós. Com que portaven una gran quantitat d’or i plata que els havien donat per al temple, eren un blanc perfecte per als lladres (Esd. 7:12-16; 8:31). A més, quan van arribar a Jerusalem, de seguida es van adonar que no era una ciutat segura. Hi vivia poca gent i tant la muralla com les portes estaven en molt mal estat. Com ens ajuda l’exemple d’Esdres a enfortir la nostra confiança en Jehovà?

13. Què va ajudar Esdres a enfortir la seva confiança en Jehovà? (Consulta la nota.)

¹³ Esdres havia vist com Jehovà protegia el seu poble en moments difícils. Sembla que aquest servent de Déu vivia a Babilònia quan, l’any 484 a. de la n. e., el rei Assuer va dictar el decret d’exterminar tots els jueus de l’Imperi persa (Est. 3:7, 13-15). La vida d’Esdres estava en perill! Davant d’aquella amenaça, els jueus que hi havia «a cada província [...] dejunaven, ploraven i es lamentaven» mentre oraven per buscar la guia de Jehovà (Est. 4:3). Imagina’t com es devien sentir Esdres i la resta de jueus quan van canviar les tornes contra aquells que havien tramat el pla d’eliminar-los (Est. 9:1, 2). Sens dubte, el que Esdres va viure el va preparar per a les dificultats que afrontaria en el futur, i el va ajudar a confiar encara més en la capacitat que té Jehovà de protegir els seus servents. d

14. Quina lliçó va aprendre una germana quan va veure que Jehovà la cuidava en moments difícils?

¹⁴ Quan veiem com ens cuida Jehovà en moments difícils, la nostra confiança en ell augmenta. Fixa’t en l’exemple de l’Anastàssia, que viu a l’Europa de l’Est. Aquesta germana va haver de deixar la feina, ja que els companys la pressionaven perquè prengués partit en política.  Ella explica: «Era la primera vegada a la vida que em quedava sense diners. Però vaig deixar l’assumpte en mans de Jehovà i vaig poder veure com ell em cuidava amb molta tendresa. Si mai torno a perdre la feina, no tindré por. Estic convençuda que, si el meu Pare celestial m’ha cuidat avui, també ho farà demà».

15. Què va ajudar Esdres a seguir confiant en Jehovà? (Esdres 7:27, 28.)

¹⁵ Esdres va veure la mà de Jehovà en la seva pròpia vida. Meditar en totes les vegades que Déu l’havia ajudat al llarg de tots aquells anys va fer que Esdres seguís confiant en Jehovà. Fixa’t què va dir: «Jehovà, el meu Déu, estava amb mi» (llegeix Esdres 7:27, 28). En el llibre bíblic que ell va escriure, va fer servir expressions similars a aquesta en diverses ocasions (Esd. 7:6, 9; 8:18, 22, 31).

16. En quines ocasions podem veure clarament la mà de Jehovà en la nostra vida? (Mira la imatge.)

¹⁶ Jehovà ens pot ajudar quan afrontem un repte. Per exemple, quan demanes dies lliures per anar a un congrés o un canvi en l’horari laboral per assistir a totes les reunions, estàs creant oportunitats de veure la mà de Jehovà a la teva pròpia vida. Molt probablement, ell et sorprendrà. Com a resultat, la teva confiança en Déu s’enfortirà.

17. Com va demostrar Esdres que era humil en moments d’angoixa? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁷ Esdres va ser humil i va demanar ajuda a Jehovà en oració. Quan se sentia superat per les responsabilitats, Esdres orava amb humilitat a Jehovà (Esd. 8:21-23; 9:3-5). El seu exemple va fer que moltes persones del seu entorn li donessin suport i l’imitessin (Esd. 10:1-4). De la mateixa manera, quan estiguem angoixats perquè no sabem com aconseguir el necessari o perquè ens preocupa el benestar de la nostra família, obrim-li el nostre cor a Jehovà en oració.

18. Què podem fer per enfortir la nostra confiança en Jehovà?

¹⁸ Si humilment demanem ajuda en oració i acceptem el suport dels nostres germans, la nostra confiança en Jehovà s’enfortirà. Pensa en el que li va passar a l’Erika, una germana que té tres fills. Ella va seguir confiant en Jehovà fins i tot davant de les desgràcies. En molt poc temps, va patir un avortament i, a més, va perdre el seu marit. Quan pensa en tot el que ha viscut, ella diu: «És impossible saber com t’ajudarà  Jehovà. Moltes vegades, la seva ajuda ve de maneres sorprenents. En tot aquest temps he vist com Jehovà ha utilitzat les paraules i les accions dels meus amics per respondre les meves oracions. Si no explico a ningú el que em passa, difícilment em podran ajudar».

19, 20. Què aprenem dels jueus que no van poder tornar a Jerusalem?

¹⁹ També podem aprendre una lliçó important dels jueus que no van poder tornar a Jerusalem. A molts d’ells la seva situació familiar, l’edat avançada o els problemes de salut els van impedir fer aquell llarg viatge. Però, tot i així, estaven contents de poder ajudar en sentit material els exiliats que van tornar a Jerusalem (Esd. 1:5, 6). De fet, sembla que uns 19 anys més tard que el primer grup d’exiliats tornés a Jerusalem, els jueus que encara vivien a Babilònia seguien enviant donacions a Jerusalem (Zac. 6:10).

²⁰ Encara que les limitacions no ens permetin fer tant com ens agradaria en el nostre servei a Jehovà, podem estar segurs que ell està molt content quan veu que ens esforcem per servir-lo de tot cor. Per què podem dir això? Jehovà mateix va manar al profeta Zacaries que fes una corona amb l’or i la plata que els exiliats de Babilònia havien enviat, com a record de les seves generoses donacions (Zac. 6:11, 14). Per tant, podem estar totalment convençuts que Déu també valora que ens esforcem de valent per servir-lo malgrat les dificultats (Heb. 6:10).

21. Què ens ajudarà a afrontar el futur amb confiança?

²¹ No tenim cap dubte que en els últims dies en què vivim haurem d’afrontar dificultats. I, a mesura que ens apropem a la fi, probablement la situació anirà de mal en pitjor (2 Tim. 3:1, 13). Però, no hem de permetre que l’ansietat ens domini. Recordem el que Jehovà va dir al seu poble en el temps d’Ageu: «Estic amb vosaltres [...]. No tingueu por!» (Ag. 2:4, 5). Nosaltres també podem estar segurs que si ens esforcem per fer la voluntat de Jehovà, ell estarà al nostre costat. Tal com hem vist en aquest article, si posem en pràctica les lliçons que aprenem de les profecies d’Ageu i Zacaries, i imitem l’exemple d’Esdres, seguirem confiant en Jehovà sense importar les dificultats que afrontem en el futur.