1, 2. Quin exemple ens ajuda a comprendre els sentiments de Jehovà quan calumniaren el seu nom?

 IMAGINA’T que algú que t’importa diu una cosa horrible sobre tu. Tu saps que és mentira, però alguns s’ho creuen. El que és pitjor, comença a escampar-se la mentira, i molts altres també se la creuen. Com et sentiries? Si t’importa el que pensa la gent i la teua bona reputació, eixa calúmnia podria fer-te sentir malament. Veritat? (Prov. 22:1)

² Este exemple pot ajudar-nos a comprendre com es va sentir Jehovà quan es va tacar la seua reputació. Un àngel va dir una mentira sobre Déu, i la primera dona, Eva, se la va creure. Eixa mentira va fer que els nostres primers pares es rebeŀlaren contra Jehovà. Com a resultat, el pecat i la mort es van estendre per tota la humanitat (Gèn. 3:1-6; Rom. 5:12). Tots els problemes que veiem en el món —la mort, les guerres, la misèria— són el resultat de les mentires que Satanàs va començar a escampar en el jardí de l’Edén. Li dol a Jehovà eixa calúmnia i les seues conseqüències? Clar que sí. Aixina i tot, Jehovà no està amargat o ressentit. De fet, continua sent «el Déu feliç» (1 Tim. 1:11 TNM).

3. Què està en les nostres mans?

³ Tots nosaltres podem ajudar a demostrar que Satanàs ha mentit sobre Jehovà obeint este senzill manament:  «Alabeu el nom de Jehovà» (Sal. 113:1). Com podem fer-ho? Contant-los als altres la veritat sobre ell. Vegem tres coses que ens motivaran poderosament a alabar de tot cor el nom del nostre Déu.

FEM FELIÇ A JEHOVÀ QUAN ALABEM EL SEU NOM

4. Per què se sent Jehovà feliç quan l’alabem? Iŀlustra-ho. (Mira també la iŀlustració.)

⁴ El nostre Pare celestial se sent feliç quan alabem el seu nom (Sal. 119:108). Però vol dir això que el Déu totpoderós és com els humans imperfectes, que necessiten que els alaben perquè se senten insegurs? D’això res! Posem un exemple. Una xiqueta va cap a son pare, l’abraça i li diu: «Eres el millor papà del món sencer!». El pare està content i pagat, fins i tot, emocionat per eixe acte espontani. Pensaríem que este home se sent insegur i necessita les alabances de la seua filleta? No, més bé, pensaríem que és un pare que està feliç de vore que la seua filla li demostra que el vol. Ell sap que, quan la xiqueta es faça major, serà una persona feliç perquè sap demostrar amor i agraïment. De la mateixa manera, el nostre Pare celestial se sent content i pagat quan l’alabem.

5. Quina mentira podem ajudar a refutar alabant el nom de Déu?

⁵ Quan alabem a Jehovà, també ajudem a refutar una mentira que Satanàs ha dit sobre nosaltres. Ell afirma que cap humà defendrà lleialment el nom de Déu ni mantindrà la seua integritat al ser provat. Diu que servim a Jehovà només per interés (Job 1:9-11; 2:4). Però Job va demostrar que Satanàs és un mentirós mantenint-se fidel a Déu. I tu, també et mantindràs fidel? Tots nosaltres tenim el privilegi de defendre lleialment el nom del nostre Pare i fer-lo feliç servint-lo amb integritat (Prov. 27:11). Quin gran honor!

6. Com podem imitar al rei David i als levites? (Nehemies 9:5)

⁶ L’amor per Déu motiva les persones fidels a alabar el seu nom de tot cor. El rei David va escriure: «Beneeix el Senyor, ànima meua, del fons del cor beneeix el seu sant nom» (Sal. 103:1). David entenia que alabar el nom de Jehovà és lo mateix que alabar a Jehovà. Quan escoltem el nom de Déu, pensem en la classe de persona que ell és, en totes  les seues boniques qualitats i en les seues meravelloses obres. David volia santificar i alabar el nom del seu Pare celestial, i volia fer-ho des «del fons del cor». Els levites també alabaven a Jehovà de tot cor. Humilment, admetien que les seues paraules no podrien expressar mai l’alabança que el sant nom de Jehovà mereix (llig Nehemies 9:5). Sense dubte, esta alabança humil i sincera va alegrar el cor de Jehovà.

7. Com podem alabar a Jehovà al predicar i en les nostres activitats quotidianes?

⁷ Hui en dia, podem fer feliç a Jehovà parlant d’ell amb entusiasme, gratitud i carinyo. En la predicació, el nostre objectiu principal és que les persones s’acosten a ell i ajudar-les a vore’l com és realment (Jau. 4:8). Ens encanta mostrar-los amb la Bíblia l’amor, la justícia, la saviesa, el poder i altres qualitats atraients de Jehovà. També l’alabem i el fem feliç esforçant-nos per imitar-lo (Efe. 5:1). Al fer-ho, probablement algunes persones vegen que som diferents de la resta i es pregunten per què (Mat. 5:14-16). Quan tractem amb elles en les activitats quotidianes, podem explicar-los per què som aixina. Com a resultat, la gent sincera s’acostarà a Déu. Alabar a Jehovà d’estes maneres el fa feliç (1 Tim. 2:3, 4).

FEM FELIÇ A JESÚS QUAN ALABEM EL NOM DE JEHOVÀ

8. Com ha dut la davantera Jesús en alabar el nom de Jehovà?

⁸ No hi ha ningú en el cel ni en la terra que conega millor a Jehovà que Jesús (Mat. 11:27). Ell estima son Pare i ha dut la davantera en alabar el Seu nom (Jn. 14:31). De fet, la nit abans de morir, va resumir el seu ministeri en la terra d’esta manera: «Els he fet conéixer el teu nom» (Jn. 17:26). A què es referia?

9. Què va fer Jesús per a que entenguérem més clarament com és son Pare?

⁹ Jesús va fer més que simplement dir-li a la gent que el nom de Déu era Jehovà. Els jueus, a qui Jesús va ensenyar, ja sabien quin era el nom de Déu. Però Jesús va prendre la iniciativa en explicar-los com era Jehovà (Jn. 1:17, 18). Per exemple, les Escriptures Hebrees mostren que Jehovà és misericordiós i compassiu (Èxo. 34:5-7). Jesús va deixar clara esta veritat com mai abans quan va relatar la paràbola del fill pròdig. Quan llegim que el pare, al vore de llunt que s’acostava el seu fill penedit, va córrer al seu encontre, el va abraçar i el va perdonar de tot cor, entenem clarament la misericòrdia i compassió de Jehovà (Lluc 15:11-32). Jesús va mostrar a son Pare tal com és verdaderament.

10. a) Com sabem que Jesús utilitzava el nom de son Pare i volia que els altres feren lo mateix? (Marc 5:19; mira també la iŀlustració.) b) Què vol Jesús que fem hui en dia?

¹⁰ Òbviament, Jesús volia que els altres utilitzaren el nom de son Pare, però alguns líders religiosos d’aquell temps podrien haver considerat que el nom de Déu era massa sagrat per a pronunciar-lo. Ara bé, Jesús mai va deixar que les tradicions humanes li impediren honrar el nom de son Pare. Vegem què va passar quan va curar un endimoniat en el territori dels gerasencs. La gent d’allí es va espantar i li va suplicar a Jesús que se n’anara (Marc 5:16, 17). Ell els va fer cas, aixina i tot, volia donar  a conéixer el nom de Jehovà allí. Per esta raó, li va encarregar a aquell home que li diguera a la gent que havia sigut Jehovà qui l’havia curat (llig Marc 5:19). a Hui en dia, Jesús vol lo mateix, que donem a conéixer el nom de son Pare per tot el món (Mat. 24:14; 28:19, 20). Quan fem açò, el nostre Rei, Jesús, s’alegra.

11. Què va ensenyar Jesús a orar als seus seguidors, i per què açò és important? (Ezequiel 36:23)

¹¹ Jesús sabia que el propòsit de Jehovà és santificar el Seu nom, o siga, netejar la seua reputació. Per això, va ensenyar als seus seguidors a orar d’esta manera: «Pare nostre que estàs en el cel, que el teu nom siga santificat» (Mat. 6:9). Jesús entenia que esta és la qüestió més important a la qual s’enfronta tota la humanitat (llig Ezequiel 36:23). Cap criatura inteŀligent en l’univers ha fet més per santificar el nom de Jehovà que ell. Per esta raó, resulta contradictori que l’acusaren de blasfemar contra Déu quan l’arrestaren. Per a Jesús, no hi havia pecat pitjor que el de tacar el sant nom de son Pare. Pensar que seria acusat i declarat culpable d’este crim l’afligia profundament. Eixa podria haver sigut la raó principal per la qual estava «ple d’angoixa» les hores abans que l’arrestaren (Lluc 22:41-44).

12. Per què podem dir que Jesús va santificar el nom de son Pare de la millor manera possible?

¹² Per a santificar el nom de son Pare, Jesús va aguantar cada tortura, insult i calúmnia que li feren. Ell sabia que havia obeït son Pare en totes les coses i no s’havia d’avergonyir de res (Heb. 12:2). També sabia que era Satanàs qui l’estava atacant en eixes hores tan difícils (Lluc 22:2-4; 23:33, 34). Segurament, Satanàs esperava que Jesús li fallara a Jehovà, però no ho va conseguir. Jesús va demostrar definitivament que el Diable és un mentirós compulsiu i que Jehovà sí que té servents lleials que mantenen la seua integritat inclús en les proves més severes.

13. Com pots fer feliç a Jesucrist?

 ¹³ Vols fer feliç a Jesús, el teu Rei? Continua alabant el nom de Jehovà i ajudant els altres a conéixer com és realment el nostre Déu. Si ho fas, estaràs imitant a Jesús (1 Pe. 2:21). I, igual que ell, faràs feliç a Jehovà i demostraràs que el seu adversari, Satanàs, és un mentirós descarat.

AJUDEM A SALVAR VIDES QUAN ALABEM EL NOM DE JEHOVÀ

14, 15. Quines coses meravelloses poden passar quan la gent aprén sobre Jehovà?

¹⁴ Quan alabem el nom de Jehovà, ajudem a salvar vides. Com és això possible? Satanàs «ha encegat» les persones i, com a resultat, s’han cregut les seues mentires (2 Cor. 4:4). Per exemple, diu que Déu no existix, que és un Déu llunyà que no es preocupa per la humanitat i que és un Déu cruel que tortura els pecadors eternament. Satanàs diu estes mentires perquè vol tacar el bon nom de Jehovà i que la gent no vullga acostar-se a Ell. Però quan prediquem, impedim que se n’isca amb la seua. Aixina és, quan alabem el sant nom de Déu, ensenyem a la gent la veritat sobre ell.

¹⁵ Les veritats de la Paraula de Déu són molt poderoses. A les persones els passa una cosa meravellosa quan les aprenen. A mesura que desemmascarem les mentires satàniques, els cau la bena dels ulls i comencen a vore el nostre benvolgut Pare com realment és. Els meravella el seu poder iŀlimitat (Isa. 40:26). Confien en ell perquè la seua justícia és perfecta (Deut. 32:4). Aprenen molt de la seua gran saviesa (Isa. 55:9; Rom. 11:33). I els consola descobrir que ell és la personificació de l’amor (1 Jn. 4:8). Quant més s’acosten a Jehovà, més segura es fa la seua esperança de viure per sempre. Quin privilegi més meravellós tenim d’ajudar la gent a conéixer el nostre Pare celestial. Al fer-ho, Jehovà ens considera els seus «coŀlaboradors» (1 Cor. 3:5, 9).

16. Com reaccionen algunes persones quan aprenen el nom de Déu? Posa un exemple.

 ¹⁶ Quan parlem amb algú, pot ser que lo primer que li ensenyem siga que el nom de Déu és Jehovà, i això en si mateix pot tindre un gran impacte en ell si és una persona de bon cor. Per exemple, una jove a qui li diuen Alia b es va criar en una religió no cristiana que ni l’omplia ni l’acostava a Déu. La situació va canviar quan va començar a estudiar amb els Testimonis i va arribar a vore a Déu com un amic. La va impressionar descobrir que havien llevat el nom de Déu de moltes bíblies i l’havien reemplaçat per simples títols, com ara Senyor. Aprendre el nom de Jehovà va ser un punt d’inflexió en la seua vida. Va dir entusiasmada: «El meu millor Amic té un nom. Ara tinc molta pau i em sent molt privilegiada». Steve, un músic que venia d’una família jueva molt conservadora, es va distanciar de la religió perquè havia vist molta hipocresia. No obstant això, després de la mort de sa mare, va acceptar estar present mentres un testimoni de Jehovà feia un curs bíblic. El va emocionar molt aprendre el nom de Déu. Ell explica: «Mai m’havien ensenyat que Déu tenia un nom. Era la primera volta que percebia que Déu era una persona real. Havia trobat un Amic».

17. Per què estem decidits a continuar alabant el nom de Jehovà? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁷ Dones a conéixer el sagrat nom de Déu a la gent quan prediques i ensenyes? Els ajudes a vore a Jehovà com realment és? Al fer-ho, estaràs alabant el nom de Déu. Sí, no deixem mai d’alabar el sant nom de Jehovà i d’ajudar la gent a conéixer la classe de Déu que és. D’esta manera, salvarem vides, seguirem la guia de Jesucrist, el nostre Rei, i per damunt de tot, farem feliç a Jehovà, el nostre bon Pare. Que tots lloem el seu «nom per sempre més» (Sal. 145:2).