1, 2. Què ens pot ajudar a entendre com es va sentir Jehovà quan es va tacar el seu nom?

 IMAGINA’T que algú que estimes comença a parlar molt malament de tu. Saps perfectament que està mentint, però altres persones se’l creuen. De fet, fins i tot comencen a escampar aquella mentida i cada cop més gent la sent i se la creu. Com et sentiries? Com que aquelles persones t’importen i vols mantenir una bona reputació, segur que aquestes calúmnies et farien sentir molt malament, oi? (Prov. 22:1.)

² Això ens ajuda a entendre com es va sentir Jehovà quan es va tacar la seva reputació. Un dels seus fills espirituals va dir una mentida sobre Ell a Eva, la primera dona, i aquesta se la va creure. Aquella mentida va fer que els nostres primers pares es rebeŀlessin contra Déu i, com a resultat, el pecat i la mort s’estenguessin a tota la humanitat (Gèn. 3:1-6; Rm. 5:12). En realitat, tots els problemes que veiem avui al món, com ara la mort, les guerres o la pobresa, provenen de les mentides que Satanàs va començar a escampar al jardí de l’Edèn. Se sent ferit Jehovà per aquelles calúmnies i les terribles conseqüències que han tingut? No en tenim cap dubte. Malgrat això, no està amargat o ressentit. Tot el contrari, ell és el «Déu feliç» (1 Tim. 1:11).

3. Quin privilegi tenim?

³ Tots nosaltres tenim el privilegi de contribuir a la vindicació del nom de Jehovà obeint aquest senzill manament: «Alabeu el nom de Jehovà» (Sl. 113:1). Això ho fem quan diem la veritat sobre qui hi ha darrere d’aquest nom. Analitzem, ara, tres raons que tenim per lloar el nom de Déu de tot cor.

 FEM FELIÇ JEHOVÀ QUAN ALABEM EL SEU NOM

4. Per què fem feliç Jehovà quan alabem el seu nom? Posa’n un exemple. (Mira la imatge.)

⁴ Quan alabem el nom de Jehovà, el fem feliç (Sl. 119:108). Ara bé, vol dir això que el Déu Totpoderós és igual que els éssers humans imperfectes, que necessitem que els altres ens alabin quan ens sentim insegurs o tristos? No. Pensa en aquesta escena. Una nena petita es llança als braços del seu pare i l’abraça amb afecte mentre li diu: «Ets el millor pare del món!». Sens dubte, això fa molt feliç el seu pare i, fins i tot, potser l’emociona. Però, per què? Hauríem de pensar que potser és perquè se sent insegur i necessita o, fins i tot, depèn de l’alabança de la seva filla? No. Segurament sigui perquè l’estima molt i li encanta veure com li demostra el seu amor i agraïment. A més, el pare entén que aquestes qualitats l’ajudaran a ella a ser feliç quan creixi. Doncs per raons molt semblants, a Jehovà, el millor Pare, el fem feliç quan el lloem.

5. Quina acusació ajudem a desmentir quan alabem el nom de Déu?

⁵ Quan alabem el nom de Jehovà, també ajudem a desemmascarar una altra mentida de Satanàs que ens implica a nosaltres personalment. Ell afirma que cap humà defensarà lleialment el nom de Déu. Segons ell, cap de nosaltres ens mantindrem íntegres davant les proves. De fet, diu que si penséssim que ens convé abandonar Jehovà, tots nosaltres ho faríem (Job 1:9-11; 2:4). Però el fidel Job va demostrar que Satanàs és un mentider. Faràs tu el mateix? Tots i cadascun de nosaltres tenim el privilegi de defensar el bon nom del nostre Pare i fer-lo feliç al servir-lo amb lleialtat (Prov. 27:11). Quin gran honor!

6. Com podem imitar el rei David i els levites? (Nehemies 9:5.)

⁶ Com que estimem Déu, els seus servents fidels lloem el seu nom de tot cor. El rei David va dir: «Alaba Jehovà, ànima meva. Que tot el meu interior alabi el seu sant nom» (Sl. 103:1). David entenia que alabar el nom de Déu és, en realitat, alabar Jehovà mateix, ja que el seu nom engloba també la seva reputació. Quan escoltem el seu nom, pensem automàticament en les seves precioses qualitats i meravelloses obres. David volia tractar el nom del seu Pare com a sant, i alabar-lo amb tot el seu interior, és a dir, de tot  cor. D’igual manera, els levites van ser autèntics exemples a l’hora de lloar Déu. Ells van dir ben clar que les seves paraules mai expressarien l’alabança que el seu gran nom es mereix (llegeix Nehemies 9:5). Sens dubte, aquella actitud tan humil i sincera devia alegrar molt el cor de Jehovà.

7. Com podem alabar Jehovà a la predicació i en el nostre dia a dia?

⁷ Avui, també fem feliç Jehovà quan parlem d’ell amb afecte i gratitud. Cada cop que sortim a predicar, tenim molt present que el nostre objectiu principal és ajudar les persones a apropar-se a Déu i a veure’l tal com el veiem nosaltres (Jm. 4:8). Per això, ens encanta ensenyar-los com la Bíblia descriu el nostre Pare i les seves meravelloses qualitats, com ara l’amor, la justícia, la saviesa i el poder. També el lloem i el fem feliç quan ens esforcem per imitar-lo (Ef. 5:1). Al fer-ho, demostrem que som diferents de les persones d’aquest món, i moltes se n’adonen i es pregunten per què (Mt. 5:14-16). Així doncs, quan en les nostres activitats quotidianes tractem amb la gent, tenim l’oportunitat d’explicar per què ens comportem així. I, en conseqüència, les persones de cor sincer se senten atretes al nostre Déu. Podem tenir la certesa que al fer tot això omplim d’alegria el cor del nostre Pare celestial (1 Tim. 2:3, 4).

FEM FELIÇ JESÚS QUAN ALABEM EL NOM DE JEHOVÀ

8. Com ha pres Jesús la iniciativa pel que fa a alabar el nom de Jehovà?

⁸ No hi ha ningú ni al cel ni a la terra que conegui millor Jehovà que el seu Fill (Mt. 11:27). Jesús estima profundament el seu Pare i, per això, ha pres la iniciativa a l’hora d’alabar-lo (Jn. 14:31). La nit abans de morir, va resumir en una oració el més important que havia fet a la terra, al dir: «He donat a conèixer el teu nom» (Jn. 17:26). A què es referia?

9. Com va ajudar Jesús els altres a entendre com és realment Jehovà?

⁹ Jesús va fer molt més que tan sols dir als altres que el nom de Déu és Jehovà. De fet, els jueus als quals Jesús va predicar ja sabien quin era el nom de Déu. Ara bé, Jesús va prendre la iniciativa d’explicar-los «qui és ell» (Jn. 1:17, 18). Per exemple, les Escriptures Hebrees diuen que Jehovà és «misericordiós i compassiu» (Èx. 34:5-7). Però Jesús va explicar en detall aquesta veritat amb la paràbola del fill pròdig. Quan llegim que «quan encara estava un tros lluny» el seu pare el va veure, va córrer cap a ell, el va abraçar i el va perdonar de tot cor, entenem realment fins a quin punt Jehovà és misericordiós i compassiu (Lc. 15:11-32). Sens dubte, Jesús va ajudar els altres a veure Jehovà tal com és.

10. a) Com sabem que Jesús va utilitzar el nom de Jehovà i que volia que els altres també ho fessin? (Marc 5:19.) (Mira la imatge.) b) Què és el que Jesús vol que fem avui?

¹⁰ Ara bé, alguns dels líders religiosos d’aquella època afirmaven que el nom de Déu és massa sagrat per ser pronunciat. Era això el que pensava Jesús? En absolut. Ell mai va permetre que aquelles tradicions contràries a la Bíblia li impedissin alabar el nom del seu Pare, i el següent relat n’és una prova. Quan Jesús va curar un home endimoniat a la regió dels gerasencs, la gent que se’n va assabentar es va espantar i va suplicar a Jesús que marxés (Mc. 5:16, 17). Però, abans de  fer-ho, Jesús volia donar a conèixer el nom del seu Pare en aquella zona, així que va demanar a l’home que havia curat que expliqués als altres no el que Jesús havia fet, sinó el que Jehovà havia fet (llegeix Marc 5:19). a I avui Jesús desitja exactament el mateix: que nosaltres donem a conèixer el nom del seu Pare arreu del món! (Mt. 24:14; 28:19, 20.) Quan així ho fem, el nostre Rei se sent molt feliç.

11. Què va ensenyar Jesús als seus deixebles a demanar en oració, i per què és important? (Ezequiel 36:23.)

¹¹ Jesús entenia que el propòsit de Jehovà és santificar el Seu nom, és a dir, netejar-lo de tota acusació. És per això que ell va ensenyar als seus deixebles a orar d’aquesta manera: «Pare nostre que estàs al cel, que el teu nom sigui santificat» (Mt. 6:9). Jesús sabia que aquesta és la qüestió més important que afecta tota la creació (llegeix Ezequiel 36:23). De fet, no hi ha ningú a l’univers que hagi fet més per santificar el nom de Jehovà que Jesús. Tot i això, quan el van arrestar, de què el van acusar? De blasfèmia. Sens dubte, Jesús pensava que tacar o calumniar el nom del seu Pare era el pecat més repugnant que hi podia haver. Per això, es va entristir molt quan el van acusar i declarar culpable d’aquell terrible delicte. Potser va ser per aquest motiu que Jesús «estava tan angoixat» just abans de ser arrestat (Lc. 22:41-44).

12. Com va santificar Jesús el nom del seu Pare, fins i tot en els moments més difícils?

¹² Per tal de santificar el nom de Jehovà, Jesús va aguantar insults, falses acusacions i tota mena de tortura. Ell sabia que havia obeït el seu Pare en tot i, per tant, no tenia de què avergonyir-se (Heb. 12:2). A més, veia clarament que era Satanàs qui l’estava atacant en aquells moments tan difícils (Lc. 22:2-4; 23:33, 34). Segur que el Diable esperava que Jesús deixés de ser íntegre, però va fracassar estrepitosament. Jesús va demostrar de manera contundent que Satanàs és un mentider despietat i que Jehovà sí que té  servents lleials que es mantenen íntegres, fins i tot davant les proves més difícils!

13. Com pots fer feliç Jesús, el nostre Rei?

¹³ I tu, desitges fer feliç el teu Rei? Doncs continua lloant el nom de Jehovà a l’ajudar els altres a conèixer com és realment el nostre Déu. Quan ho fas, estàs imitant Jesús i, com ell, estàs fent molt feliç Jehovà i demostrant que el Seu adversari, Satanàs, és un mentider sense escrúpols! (1 Pe. 2:21.)

SALVEM VIDES QUAN ALABEM EL NOM DE JEHOVÀ

14, 15. Quin fet meravellós presenciem quan ensenyem a algú sobre Jehovà?

¹⁴ Quan alabem el nom de Jehovà, també ajudem a salvar vides. Per què diem això? Bé, Satanàs «ha cegat la ment» dels no-creients (2 Cor. 4:4). Com a resultat, les persones s’han cregut les mentides del Diable, com ara que Déu no existeix, que és distant, que no es preocupa per nosaltres, o que és cruel i tortura eternament els pecadors. De fet, aquestes mentides aconsegueixen el seu objectiu principal: embrutar el nom de Déu i la seva reputació per tal que les persones no vulguin apropar-se a ell. Ara bé, la nostra obra desbarata per complet el propòsit de Satanàs, ja que, quan ensenyem la veritat sobre el nostre Pare, alabem el seu sant nom. Amb quin resultat?

¹⁵ Les veritats de la Paraula de Déu són increïblement poderoses. Quan ensenyem a algú com és en realitat Jehovà, som testimonis d’un fet espectacular. A poc a poc, li va caient la bena dels ulls, deixa de creure les mentides de Satanàs i comença a veure el nostre Pare com el veiem nosaltres. Queda impressionat pel seu poder iŀlimitat (Is. 40:26). El tranquiŀlitza la seva justícia perfecta (Deut. 32:4). El meravella la seva profunda saviesa (Is. 55:9; Rm. 11:33). I sent un gran consol al descobrir que Jehovà és la personificació de l’amor (1 Jn. 4:8). A mesura que s’apropa a Déu, l’esperança que té de ser el seu amic per sempre es fa més real. Quin increïble privilegi tenim d’ajudar les persones a apropar-se al seu Pare!  Quan fem això, Jehovà ens considera els seus «coŀlaboradors» (1 Cor. 3:5, 9).

16. Com afecta la vida de les persones descobrir el nom de Déu? Posa’n un exemple.

¹⁶ Al principi, potser només li ensenyem a la persona quin és el nom de Déu. Però, ja tan sols això pot tenir un gran efecte en el cor d’algú sincer. Fixa’t en el cas de l’Aaliyah, b una dona que es va criar en una família religiosa però no cristiana. Ella no se sentia gens atreta ni a Déu ni a la seva religió. Però allò va canviar quan va acceptar estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Va començar a veure Déu com el seu amic. Li va impressionar molt descobrir que s’havia eliminat el nom de Déu de moltes traduccions de la Bíblia i s’havia substituït per títols com ara Senyor. Aprendre quin és el nom de Déu li va canviar la vida. Va dir tota entusiasmada: «El meu millor amic té un nom!». Ara, ella afirma: «Sento tanta pau interior... Soc una autèntica privilegiada». D’altra banda, l’Steve era un músic que havia crescut en una família jueva conservadora. Com que havia vist tanta hipocresia religiosa, es va allunyar per complet de totes les religions organitzades. Ara bé, després de la mort de la seva mare, va acceptar la invitació d’un amic per unir-se al seu curs de la Bíblia. Descobrir el nom de Déu li va tocar el cor. Ell explica: «Mai m’havien ensenyat quin era el nom de Déu. Per primer cop a la vida vaig entendre que Déu és real. Estava convençut que havia trobat un amic».

17. Per què estàs resolt a continuar alabant el nom de Jehovà? (Mira la imatge.)

¹⁷ Quan prediques, tens el costum de dir el nom de Jehovà a les persones? Les ajudes a veure com és en realitat el nostre Déu? Quan ho fas, estàs alabant el nom de Jehovà. T’animem a continuar lloant-lo a l’ajudar els altres a conèixer la mena de Déu que hi ha darrere d’aquest nom. Si ho fas, estaràs salvant vides, imitant Jesús, el teu Rei, i sobretot fent feliç el teu Pare estimat. Per tant, fes teves les paraules de Salm 145:2: «Alabaré el teu nom per sempre més».