1. Quina bona actitud han demostrat els servents de Jehovà al llarg de la història?

 SEGUR que valores la teua amistat amb Jehovà, però no eres l’únic. Des de l’antiguitat, moltíssimes persones han sentit lo mateix que tu i han fet sacrificis per a servir a Jehovà (Sal. 104:33, 34). Com per exemple, aquells que en l’antic Israel eren coneguts com nazireus. Qui eren? I què podem aprendre del seu exemple?

2. a) Segons Nombres 6:1, 2, qui eren els nazireus? b) Què motivava alguns israelites a voler ser nazireus?

² La paraula nazireu prové d’un terme hebreu que significa ‘escollit’, ‘separat’ o ‘dedicat’ i descriu correctament els israelites zelosos que feien sacrificis personals per a servir a Jehovà de manera especial. La llei mosaica permetia que un home o una dona fera un vot a Jehovà per a servir durant un temps com a nazireu (llig Nombres 6:1, 2). a Eixe vot, o promesa solemne, implicava seguir unes normes que la resta d’israelites no havia de complir. Llavors, què impulsava a un israelita a voler ser nazireu? El seu gran amor per Jehovà i la seua gratitud per les benediccions que havia rebut (Deut. 6:5; 16:17).

3. En què es pareix el poble de Déu de l’actualitat als nazireus?

³ Quan «la llei de Crist» va reemplaçar la llei mosaica, el nazireat va desaparéixer (Gàl. 6:2; Rom. 10:4). No obstant això, igual que els nazireus, el poble de Jehovà en l’actualitat continua demostrant un desig  intens de servir-lo amb tot el cor, ànima, ment i forces (Marc 12:30). Ho demostrem quan voluntàriament fem un vot per a dedicar-nos a Jehovà. Viure a l’altura d’eixa promesa implica sotmetre’s a la voluntat de Déu i fer sacrificis. Examinar alguns exemples de com complien el seu vot els nazireus ens ajudarà a vore com podem complir nosaltres també amb el nostre (Mat. 16:24). b

SIGUES ABNEGAT

4. Com es posava a prova l’esperit d’abnegació dels nazireus? (Nombres 6:3, 4)

⁴ Llig Nombres 6:3, 4. Els nazireus havien d’abstindre’s de l’alcohol i dels productes provinents de la vinya, com el raïm i les panses. La gent del seu entorn disfrutaria d’estos productes perquè no era incorrecte fer-ho. De fet, la Bíblia diu que «el vi que [...] alegra el cor» és un regal de part de Déu (Sal. 104:14, 15). Però els nazireus se sacrificaven i, voluntàriament, no prenien estos productes. c

5. Quins sacrificis decidiren fer Madián i Marcela, i per què?

⁵ Igual que els nazireus, nosaltres també fem sacrificis per a servir a Jehovà més plenament. Vegem l’exemple de Madián i Marcela. d Este matrimoni cristià portava una vida acomodada. Madián tenia una bona faena que els permetia viure en un pis molt bonic. No obstant això, com volien ampliar el seu servici a Jehovà, van decidir fer alguns ajustos. Ells conten: «Començàrem reduint els nostres gastos, ens mudàrem a un piset més xicotet i venguérem el cotxe». Res els obligava a fer estos sacrificis, però escolliren fer-los perquè volien ampliar el seu servici a Jehovà. Hui en dia, estan molt feliços i satisfets de les decisions que han pres.

6. Per què estem dispostos a fer sacrificis els cristians? (Mira també la iŀlustració.)

⁶ Als cristians en l’actualitat els alegra fer sacrificis personals per a dedicar més temps a les activitats teocràtiques (1 Cor. 9:3-6). Ara bé, ni Jehovà ens  demana que fem estos sacrificis, ni les coses a què renunciem són roïns per si mateixes. Per exemple, alguns es priven de tindre la faena o la casa que els agradaria o, fins i tot, de tindre una mascota. Molts han decidit no casar-se o no tindre fills de moment. Altres han decidit anar a servir on hi ha més necessitat, encara que això signifique viure lluny de la família i dels amics. Molts de nosaltres estem dispostos a fer estos sacrificis perquè volem donar-li a Jehovà lo millor. Pots estar segur que Déu valora moltíssim qualsevol sacrifici que faces, siga gran o xicotet, per a servir-lo (Heb. 6:10).

ESTIGUES DISPOST A SER DIFERENT

7. Per què podria haver sigut difícil per als nazireus mantindre el seu vot? (Nombres 6:5; mira també la iŀlustració.)

⁷ Llig Nombres 6:5. Un dels requisits dels nazireus era no tallar-se el monyo. D’esta manera, mostraven la seua submissió completa a Jehovà. Si un israelita era nazireu per molt de temps, tindria el monyo tan llarg que tot el món l’identificaria fàcilment. Per a un nazireu era més fàcil ser diferent si els altres el respectaven i l’animaven a mantindre el seu vot. Per desgràcia, hi va haver èpoques en Israel en què els nazireus no eren ni valorats ni respectats. Per exemple, en el temps del profeta Amós, els israelites apòstates feien «beure vi als [...] consagrats», o nazireus, probablement per a que violaren el seu vot (Amós 2:12). Segur que els nazireus necessitaren ser molt valents per a mantindre la seua promesa i ser diferents dels altres.

8. Com t’ha animat l’experiència de Benjamin?

⁸ Amb l’ajuda de Jehovà, nosaltres també podem demostrar amb valentia que som diferents, encara que siguem tímids per naturalesa. Considerem l’exemple de Benjamin, un germanet noruec de 10 anys. En la seua escola, es va celebrar un acte a favor d’Ucraïna. Els xiquets havien de cantar una cançó vestits amb els colors de la bandera d’Ucraïna. Benjamin tenia pensat mantindre’s apartat d’este acte nacionalista. No obstant això, una mestra el va vore i li va dir a crits: «Vine ací ara mateix, estem tots esperant-te!». Benjamin es va acostar i li va dir amb valor: «Soc neutral i no participe en actes polítics, de fet, molts testimonis de Jehovà estan en  la presó per no voler anar a la guerra». La mestra va acceptar la seua explicació i li va dir que no feia falta que participara, però els seus companys de classe començaren a dir-li que per què no cantava amb ells. Benjamin es va posar tan nerviós, que quasi esclata a plorar, no obstant això, va repetir amb valor a tota la classe el que li havia dit a la mestra. Més tard, Benjamin li va dir als seus pares que havia sentit com Jehovà l’ajudava a defendre les seues creences.

9. De quina manera podem alegrar el cor de Jehovà?

⁹ Al decidir sotmetre’ns a la voluntat de Jehovà, els altres veuen que som diferents. Fa falta valor per a identificar-nos com a testimonis de Jehovà, ja siga en la faena o en l’escola. I com este món va de mal en pitjor, cada volta ens costarà més viure a l’altura dels principis bíblics i parlar de les bones notícies amb els altres (2 Tim. 1:8; 3:13). Però no oblidem que alegrem el cor Jehovà quan demostrem amb valor que som diferents d’aquells que no el servixen (Prov. 27:11; Mal. 3:18).

POSA A JEHOVÀ EN PRIMER LLOC EN LA VIDA

10. Com podria el requisit mencionat en Nombres 6:6, 7 ser una prova per als nazireus?

¹⁰ Llig Nombres 6:6, 7. Els nazireus no podien estar prop d’un difunt. Potser penses que això no era un gran sacrifici, però en temps bíblics, podria haver sigut molt difícil per a un nazireu respectar este requisit, especialment si era un familiar pròxim el que moria. Com els costums funeraris d’aquella època feien necessari estar a prop del difunt, un nazireu no podria seguir-los (Jn. 19:39, 40; Fets 9:36-40). Aixina que apegar-se al seu vot, inclús en estes situacions familiars tan doloroses, requeria una gran fe. Segur que Jehovà els va donar les forces necessàries.

11. A què ha d’estar decidit un cristià quan tracta assumpts familiars? (Mira també la iŀlustració.)

¹¹ Hui en dia, com a cristians, també ens prenem la nostra dedicació a Jehovà molt seriosament. Açò afecta les nostres decisions i accions respecte als assumpts familiars. Encara que complim escrupolosament amb les nostres responsabilitats familiars, no posem  mai els desitjos de la nostra família per damunt del que ens demana Jehovà (Mat. 10:35-37; 1 Tim. 5:8). Això vol dir que a voltes haurem de prendre decisions que no agraden als nostres familiars, però sí a Jehovà.

12. Què va fer Alexandru davant d’una situació familiar difícil?

¹² Examinem l’experiència d’Alexandru i la seua dona, Dorina. Després d’estudiar junts la Bíblia durant un any, Dorina va decidir deixar-s’ho i volia que el seu marit també ho fera. No obstant això, ell li va dir amb calma i tacte que continuaria estudiant. Dorina no es va quedar conforme i el pressionava per a que canviara d’idea. Alexandru intentava comprendre la reacció d’ella, però no li resultava fàcil. A voltes, quan la seua dona el criticava o li contestava malament, pensava en cedir i abandonar l’estudi, però va posar a Jehovà en primer lloc sense deixar d’estimar-la i respectar-la. Al final, la bona conducta del seu home va motivar a Dorina a reprendre el curs de la Bíblia i, amb el temps, va acceptar la veritat (mira en jw.org el vídeo Alexandru i Dorina Văcar: «El qui estima és pacient, és bondadós» de la sèrie «La veritat transforma vides»).

13. Com podem mostrar amor a Jehovà i a la nostra família?

¹³ Jehovà ha creat la família i vol que tinguem una vida familiar feliç (Efe. 3:14, 15). Per tant, si volem ser verdaderament feliços, hem de fer les coses com ell vol. No dubtes mai que Jehovà valora que t’esforces per servir-lo al mateix temps que cuides de la teua família i la tractes amb amor i respecte (Rom. 12:10).

PROMOU L’ESPERIT DELS NAZIREUS

14. A qui podem tractar d’animar amb les nostres paraules?

¹⁴ Hui en dia, tots els qui decidixen adorar a Jehovà han d’estar dispostos a fer sacrificis per amor a ell, però a voltes, açò no és gens fàcil. Com podem motivar-nos els uns als altres a fer sacrificis per Jehovà? Amb paraules d’ànim (Job 16:5). Hi ha algú en la teua congregació que està intentant simplificar la seua vida per a servir a Jehovà més plenament? Saps d’algun jovenet que estiga demostrant amb valor que és diferent dels seus companys d’escola  encara que això li resulte molt difícil? I què podem dir dels estudiants de la Bíblia i dels germans de la congregació que estan lluitant per mantindre’s fidels davant l’oposició dels seus familiars? En eixe cas, aprofitem cada oportunitat per a animar-los dient-los que apreciem la seua abnegació i valor (File. 4, 5, 7).

15. Què han fet alguns per a ajudar els qui estan servint a temps complet?

¹⁵ Tal volta, podria estar en la teua mà ajudar els germans que estan servint a temps complet (Prov. 19:17; Heb. 13:16). Eixe era el desig d’una germana major que viu en Sri Lanka. Com li van pujar la pagueta i volia ajudar dos germanes jóvens a continuar servint de precursores a pesar de les dificultats econòmiques que tenien, va decidir donar-los una quantitat fixa cada mes per ajudar-les amb els gastos del telèfon. Quina actitud més bonica la d’esta germana!

16. Què podem aprendre del nazireat?

¹⁶ Està clar que podem aprendre molt del bon exemple que donaren els nazireus. Però el nazireat també ens revela algunes coses sobre Jehovà: ell sap que volem agradar-li i que estem dispostos a fer sacrificis per a viure a l’altura de la nostra dedicació. A més, ell ens dignifica donant-nos l’oportunitat de demostrar-li que el volem (Prov. 23:15, 16; Marc 10:28-30; 1 Jn. 4:19). El nazireat va mostrar que Jehovà es fixa en els sacrificis que fem per servir-lo i els valora. Per tant, que la nostra determinació siga continuar servint a Jehovà donant voluntàriament lo millor de nosaltres.