1. Quina bona actitud han tingut els servents de Jehovà al llarg de la història?

 VALORES la teva amistat amb Jehovà? Segur que sí. I, de fet, no ets l’únic. Des de l’antiguitat, milions de persones s’han sentit com tu i han estat disposades a fer sacrificis per servir Jehovà (Sl. 104:33, 34). Aquest és el cas dels nazireus de l’antic Israel. Qui eren? I què podem aprendre d’ells? Vegem-ho.

2. a) Qui eren els nazireus? (Nombres 6:1, 2.) b) Per què alguns israelites decidien fer aquest vot?

² L’expressió nazireu ve d’una paraula hebrea que significa ‘seleccionat’, ‘separat’ o ‘dedicat’. Els nazireus eren israelites que estaven disposats a fer certs sacrificis personals per servir Jehovà d’una manera especial. La Llei mosaica permetia que, tant homes com dones, fessin un vot especial a Jehovà per viure com a nazireus durant un temps (llegeix Nombres 6:1, 2). a Aquest vot, o promesa solemne, implicava obeir algunes normes que la resta dels israelites no havien de seguir. Què motivava alguns servents de Déu a decidir fer aquest vot de nazireat? El gran amor que tenien per Jehovà i el profund agraïment que sentien per totes les benediccions que rebien d’ell (Deut. 6:5; 16:17).

3. Què tenen en comú els servents de Jehovà d’avui dia amb els nazireus?

³ El nazireat es va abolir quan «la llei del Crist» va substituir la Llei mosaica (Gàl. 6:2; Rm. 10:4). Però, igual que  els nazireus, els servents de Jehovà d’avui dia també tenim un intens desig d’adorar el nostre Déu amb tot el nostre cor, la nostra ànima, la nostra ment i les nostres forces (Mc. 12:30). Això és just el que li prometem quan dediquem la nostra vida a ell. Viure a l’altura d’aquest vot implica sotmetre’ns a la voluntat de Jehovà i estar disposats a fer sacrificis. En aquest article, veurem com l’exemple dels nazireus ens pot ajudar a viure en harmonia amb el nostre vot (Mt. 16:24). b

ESTIGUES DISPOSAT A FER SACRIFICIS PERSONALS

4. D’acord amb Nombres 6:3, 4, com es posava a prova l’esperit de sacrifici dels nazireus?

⁴ Llegeix Nombres 6:3, 4. Els nazireus no podien beure alcohol ni menjar cap producte que provingués de la vinya, com ara el raïm o les panses. És molt probable que les persones del seu voltant sovint prenguessin aquests aliments. I tenien tot el dret de fer-ho, ja que no era incorrecte. De fet, la Bíblia diu que el «vi que alegra el cor de l’home» és un regal de Déu (Sl. 104:14, 15). Tot i així, els nazireus estaven disposats a renunciar al seu dret de gaudir d’aquests productes. c

5. Quins sacrificis personals van decidir fer en Madián i la Marcela, i per què?

⁵ Igual que els nazireus, nosaltres també fem sacrificis per servir Jehovà més plenament. Fixa’t en l’exemple d’en Madián i la Marcela. d Aquest matrimoni portava un vida molt còmoda. En Madián tenia un bon sou, i això els permetia viure en un pis molt maco. Però ells volien fer més en el seu servei a Jehovà i, per aconseguir el seu objectiu, van decidir fer alguns canvis en la seva vida. Aquest matrimoni explica: «Vam buscar maneres de reduir les nostres despeses. Ens vam mudar a un pis més petit i vam canviar el cotxe per una moto». En Madián i la Marcela no estaven obligats a fer aquests canvis, però van decidir fer-los perquè sabien que això els permetria dedicar més temps a la predicació. Ara se  senten molt contents i satisfets per les decisions que han pres.

6. Per què fem sacrificis els cristians avui dia? (Mira la imatge.)

⁶ Avui dia, als cristians també ens encanta poder fer sacrificis personals per dedicar més temps a les activitats espirituals (1 Cor. 9:3-6). Per exemple, alguns renuncien a una feina que els encanta, a tenir una casa pròpia o, fins i tot, a un animal de companyia. D’altres posposen el fet de casar-se o tenir fills, i n’hi ha que estan disposats a anar a servir on hi ha més necessitat, encara que això impliqui estar molt lluny de la seva família i els seus amics. És cert que Jehovà no ens exigeix que ho fem, i les coses que sacrifiquem no són dolentes per si mateixes. Tot i això, molts de nosaltres hem fet aquesta mena de sacrificis de tot cor perquè volem donar-li el millor. Pots estar convençut que Jehovà valora moltíssim tots els sacrificis que decideixes fer per servir-lo més plenament, ja siguin petits o grans (Heb. 6:10).

TINGUES EL VALOR DE SER DIFERENT

7. Quin repte és possible que afrontessin els nazireus? (Nombres 6:5.) (Mira la imatge.)

⁷ Llegeix Nombres 6:5. Els nazireus no podien tallar-se els cabells. D’aquesta manera, demostraven la seva submissió total a Jehovà. Depenent del temps que portessin vivint com a nazireus, devien portar el cabell molt llarg, i això saltava a la vista. Si les persones del seu entorn respectaven el seu vot, els devia resultar fàcil ser diferents. Ara bé, hi va haver èpoques en la història d’Israel en què el poble no respectava ni donava suport als nazireus. Per exemple, durant el temps del profeta Amós, els israelites apòstates no deixaven «de donar vi als nazireus», probablement per temptar-los a incomplir el seu vot (Am. 2:12). Segur que en certes situacions els nazireus havien de ser molt valents per viure a l’altura del seu vot i ser diferents de la resta.

8. Què t’anima de l’experiència d’en Benjamin?

⁸ Amb l’ajuda de Jehovà, tots podem ser valents per demostrar que som diferents de la resta, fins i tot els més tímids. Fixa’t en l’exemple d’en Benjamin, un nen de només deu anys de Noruega. A causa del conflicte bèŀlic a Ucraïna, la seva escola va organitzar un acte en suport a aquest país desolat per la guerra. Els nens i les nenes havien preparat una cançó, i tots anaven vestits amb els colors de la bandera d’Ucraïna. Per evitar participar en aquell gest nacionalista, en  Benjamin va decidir allunyar-se discretament del lloc on se celebrava. Però la seva mestra el va veure, i va cridar davant de tothom: «Vine a cantar! Tots t’estem esperant!». En Benjamin es va armar de valor, se li va apropar i li va dir: «Soc neutral i no participo en cap gest polític. De fet, molts testimonis de Jehovà estan empresonats per no voler participar en la guerra». La mestra va acceptar el seu argument, i no el va obligar a participar en l’acte. Amb tot, els seus companys de classe li van començar a preguntar per què no volia cantar amb ells. En Benjamin estava molt nerviós, i gairebé es posa a plorar, però va ser molt valent i va repetir davant de tota la classe el que ja havia dit a la mestra. Quan va arribar a casa, va explicar als seus pares que havia sentit com Jehovà l’havia ajudat a defensar les seves creences davant de tothom.

9. Com podem alegrar el cor de Jehovà?

⁹ Els servents de Déu hem decidit fer la Seva voluntat, i salta a la vista que som diferents de la resta de persones d’aquest món. Necessitem valor per identificar-nos com a testimonis de Jehovà a la feina o a l’escola. Com que l’actitud i la conducta de les persones d’aquest món va de mal en pitjor, se’ns pot fer difícil viure a l’altura de les normes divines i predicar les bones notícies (2 Tim. 1:8; 3:13). Però no oblidis mai que si ets valent i demostres que ets diferent d’aquells que no serveixen Jehovà, alegraràs el cor del teu Pare celestial (Prov. 27:11; Mal. 3:18).

POSA JEHOVÀ EN PRIMER LLOC A LA TEVA VIDA

10. Per què devia ser un repte per als nazireus complir el manament de Nombres 6:6, 7?

¹⁰ Llegeix Nombres 6:6, 7. Els nazireus no podien apropar-se a cap mort. Pot ser que això no ens sembli un gran sacrifici avui dia, però en temps bíblics era un autèntic repte, sobretot quan moria algun ésser estimat. Els costums funeraris de l’època requerien que els presents estiguessin a prop del difunt, i el vot de nazireat els impedia participar-hi (Jn. 19:39, 40; Fe. 9:36-40). Fins i tot en moments tan dolorosos com aquells, en què la família estava de dol, els nazireus demostraven que tenien una fe molt  forta, i es mantenien fidels al seu vot. Podem estar totalment convençuts que Jehovà ajudava aquests servents lleials a afrontar una situació tan difícil com aquella.

11. Què ha d’estar decidit a fer un cristià dins de l’àmbit familiar? (Mira la imatge.)

¹¹ Els cristians ens prenem molt seriosament el nostre vot de dedicació a Jehovà. Aquest afecta les decisions que prenem i el nostre comportament en l’àmbit familiar. Per exemple, ens esforcem de valent per cobrir les necessitats d’aquells que tenim al nostre càrrec. Però mai posaríem els desitjos dels nostres familiars per damunt del que Jehovà espera de nosaltres (Mt. 10:35-37; 1 Tim. 5:8). És cert que, de vegades, això farà que prenguem decisions que, tot i que no agradaran a la nostra família, faran molt feliç Jehovà.

12. Quan va afrontar una situació familiar difícil, què va fer i què no va fer l’Alexandru?

¹² Vegem l’experiència de l’Alexandru i la seva dona, la Dorina, que van començar a estudiar la Bíblia junts. Un any després, la Dorina va decidir deixar el curs bíblic i va intentar que ell també ho fes. Amb molta calma i molt de tacte, l’Alexandru li va dir que volia continuar estudiant. Ella es va enfadar molt i va intentar per tots els mitjans que el seu marit deixés el curs. Ell es va esforçar per entendre per què la Dorina se sentia així, tot i que no li era gens fàcil. De vegades, quan ella el criticava i li parlava malament, ell se sentia temptat a tirar la tovallola i deixar d’estudiar. Però, en tot moment, va tenir clar que volia que Jehovà estigués en primer lloc a la seva vida, i alhora sempre va demostrar a la seva dona que l’estimava molt i la respectava. Finalment, el bon exemple de l’Alexandru va motivar la Dorina a tornar a estudiar la Bíblia, i va acceptar la veritat (mira el vídeo Alexandru i Dorina Văcar: «L’amor és pacient i bondadós» a jw.org).

13. Com podem demostrar que estimem Jehovà i la nostra família?

¹³ Jehovà va crear la família, i vol que la teva sigui feliç (Ef. 3:14, 15). Així és que, si vols que a casa teva hi regni la felicitat, has de fer les coses a la manera de Jehovà. Pots estar totalment convençut que ell valora tots i cadascun dels sacrificis que fas per servir-lo mentre t’esforces per cuidar la teva família i tractar-la amb amor i respecte (Rm. 12:10).

 ANIMEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES A IMITAR L’EXEMPLE DELS NAZIREUS

14. A qui podríem animar especialment?

¹⁴ Tots aquells que decidim servir Jehovà hem d’estar disposats a fer sacrificis motivats pel nostre amor a ell. Això no sempre serà fàcil. Per tant, com ens podem ajudar els uns als altres a tenir aquesta actitud? Animant-nos amb les nostres paraules (Job 16:5). Pensa en la teva congregació. Hi ha alguna família que estigui intentant simplificar la seva vida per poder participar més en activitats espirituals? Hi ha cap jove valent que s’esforci per demostrar que és diferent dels seus companys d’escola, tot i els reptes que això suposa? Hi ha algun germà o estudiant de la Bíblia que estigui afrontant oposició familiar pel fet de voler servir Jehovà? Aprofita qualsevol oportunitat que tinguis per expressar a tots aquests germans l’admiració que sents pel valor que demostren al seguir servint Jehovà lleialment (File. 4, 5, 7).

15. Com han ajudat alguns germans als que serveixen a temps complet?

¹⁵ De vegades, és possible que puguem ajudar de manera pràctica els germans que serveixen a temps complet (Prov. 19:17; Heb. 13:16). Aquest era el desig d’una germana gran de Sri Lanka. Ella volia donar un cop de mà a dues pioneres joves perquè poguessin continuar servint a temps complet, tot i les dificultats econòmiques. Així és que, quan li van augmentar la pensió, va decidir apartar uns diners cada mes per contribuir a la factura de telèfon d’aquestes pioneres. L’esperit de sacrifici d’aquesta germana és encomiable!

16. Què podem aprendre del nazireat?

¹⁶ Analitzar el bon exemple dels nazireus ens ensenya moltes lliçons, però també ens permet conèixer millor Jehovà. Ell confia molt en el nostre desig sincer de fer-lo feliç. Sap que tots els sacrificis que fem per viure a l’altura de la nostra dedicació els fem de bon grat. A més, ens dignifica al donar-nos l’oportunitat de decidir demostrar-li que l’estimem (Prov. 23:15, 16; Mc. 10:28-30; 1 Jn. 4:19). El nazireat també ens ensenya que Jehovà veu i valora moltíssim tots i cadascun dels sacrificis que fem per servir-lo. Per tant, tinguem la ferma determinació de continuar servint Jehovà, oferint-li de tot cor el millor de nosaltres.