La Bíblia deixa clar que Jehovà pot predir el futur, però no explica com ho fa ni per què unes voltes decidix fer-ho i altres no (Isa. 45:21). Tampoc ens diu quanta informació tria saber al respecte. Aixina que no podem ser dogmàtics en este assumpt. No obstant això, considerem alguns factors que sí que sabem.

Jehovà no té cap limitació, excepte les que es posa ell mateix. Amb la seua infinita saviesa, pot predir qualsevol cosa que vullga (Rom. 11:33). Però com té un autocontrol perfecte, pot decidir no saber el què passarà (compara-ho amb Isaïes 42:14).

Jehovà fa que es complisca la seua voluntat. Com es relaciona açò amb la seua capacitat de predir el futur? En Isaïes 46:10 TNM, Jehovà explica: «Des del principi, jo predic el final i, des de fa molt de temps, les coses que encara no s’han fet. Jo dic: “La meua decisió es mantindrà, i faré qualsevol cosa que jo desitge”».

Una raó per la qual Jehovà pot predir el futur és perquè té la capacitat de fer que les coses es realitzen. Ell no necessita anar al futur per a vore què passarà, com per exemple fem nosaltres quan anem al final d’una peŀlícula o d’un llibre per a saber com acaba. Més bé, pot decidir que una cosa passarà i fer que es complisca en el moment que ell determine (Èxo. 9:5, 6; Mat. 24:36; Fets 17:31).

Per esta raó, la Bíblia utilitza termes com planejar i decidir per a descriure el que fa Jehovà respecte a alguns successos futurs (2 Re. 19:25; Isa. 46:11). Estes paraules en l’idioma original estan relacionades amb un terme que significa ‘terrisser’ (Jer. 18:4). Tal com un terrisser pot donar forma a un tros de fang per a convertir-lo en un preciós búcar, Jehovà pot controlar els assumpts per a que es complisca la seua voluntat (Efe. 1:11).

Jehovà deixa que les persones prenguen les seues pròpies decisions. Ell no ha escrit un destí per a les persones ni tampoc les obliga a fer qualsevol cosa que poguera dur-les a la destrucció. Jehovà deixa que cadascú prenga la seua pròpia decisió i l’anima a prendre la que és correcta.

Analitzem dos exemples. El primer està relacionat amb els habitants de Nínive. Jehovà va profetitzar que la ciutat seria destruïda per la seua maldat, però ells es penediren, i a ell «li va saber greu fer-los el mal que havia anunciat, i se’n va desdir» (Jon. 3:1-10). Jehovà va canviar el que havia pensat fer als ninivites, perquè ells decidiren lliurement fer cas del missatge que els havia donat.

I el segon exemple és la profecia sobre un conquistador a qui li deien Cir. Ell alliberaria del captiveri als jueus per a que reconstruïren el temple de Jehovà, encara que no adorava el Déu verdader (Esd. 1:1-4; Isa. 44:26–45:4). Jehovà va utilitzar a Cir per a complir la profecia, però no el va obligar a servir-lo (Prov. 21:1).

Per descomptat, estos són només alguns dels factors que Jehovà té en compte quan prediu el futur. Òbviament, cap humà pot entendre del tot els pensaments de Jehovà (Isa. 55:8, 9). Però el que sí que sabem sobre ell ens convenç que sempre fa lo correcte, inclús quan prediu el futur