La Bíblia mostra clarament que Jehovà pot predir el futur (Is. 45:21). És cert que no sabem quan ni com ho fa, ni quines coses tria saber. Per això, no hem de ser dogmàtics sobre aquesta qüestió. Tot i així, analitzem alguns detalls que la Bíblia sí que revela.

Jehovà no té limitacions, excepte aquelles que ell mateix s’imposa. La seva saviesa és infinita i, per això, pot predir tot el que vulgui (Rm. 11:33). Però, com que té un autocontrol perfecte, també pot triar no saber què passarà (compara-ho amb Isaïes 42:14).

Jehovà fa que es compleixi la seva voluntat. Quina relació hi ha entre aquest fet i la seva habilitat de predir el futur? Isaïes 46:10 explica: «Des del principi predic el final, i des de fa molt de temps, les coses que encara no s’han fet. Jo dic: “La meva decisió es mantindrà i faré tot el que jo vulgui”».

Per tant, un dels motius pels quals Jehovà pot predir el futur és que ell té el poder de fer que les coses succeeixin. A diferència de nosaltres, que per exemple quan volem saber com acaba una peŀlícula l’hem d’avançar per veure el final, Jehovà no necessita mirar el que passarà en el futur, com si els esdeveniments ja haguessin tingut lloc i ell només els veiés per avançat. En comptes d’això, pot decidir què passarà i quan, i fer que succeeixi arribat el moment (Èx. 9:5, 6; Mt. 24:36; Fe. 17:31).

Per aquesta raó, a la Bíblia apareixen expressions com «preparat» o «proposat» per descriure el que Jehovà fa amb alguns esdeveniments futurs (2 Re. 19:25; Is. 46:11). Aquestes expressions s’han traduït d’una paraula que, en l’idioma original, està relacionada amb una altra que significa «terrisser» (Jer. 18:4). Igual que un terrisser hàbil pot donar forma a un tros de fang i convertir-lo en un gerro molt bonic, Jehovà pot modelar les coses que passen per tal de complir la seva voluntat (Ef. 1:11).

Jehovà respecta la llibertat d’elecció. Ell no ha fixat un destí per a cadascú. Tampoc obliga les persones sinceres a fer res que les porti a la destrucció. Jehovà deixa que nosaltres triem el camí que volem seguir, i ens anima a escollir-ne el correcte.

Analitzem dos exemples que així ho demostren. El primer és el dels ninivites. Jehovà va predir que la ciutat de Nínive seria destruïda a causa de la seva maldat, però la Bíblia diu que, al final, Jehovà «s’hi va repensar i no va portar la desgràcia que havia dit que portaria» (Jon. 3:1-10). Per què? Perquè, quan els ninivites van escoltar el missatge d’advertència, van utilitzar la llibertat d’elecció per penedir-se de les seves accions. Per això, Jehovà va decidir no complir el que havia predit.

El segon exemple té a veure amb Cir, el rei de Pèrsia. Segons la profecia, aquest rei alliberaria els jueus del captiveri i ordenaria la reconstrucció del temple de Jehovà (Is. 44:26-45:4). Encara que Cir va complir la profecia, no es va fer servent del «Déu verdader» (Esd. 1:1-4). Jehovà va utilitzar Cir per dur a terme la Seva voluntat, però va deixar que fes servir la llibertat d’elecció per triar quin déu volia adorar (Prov. 21:1).

És clar, aquests no són tots els factors que Jehovà té en compte a l’hora de predir el futur. En realitat, els humans no som capaços d’entendre per complet els camins de Jehovà (Is. 55:8, 9). Però el que ens ha revelat enforteix la nostra confiança que ell sempre fa el que és correcte, també quan prediu el futur.