Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 18

CÀNTICO 1 Le qualità de Geovà

Fìdate nela misericòrdia del “Giuis de tuta la tera”

Fìdate nela misericòrdia del “Giuis de tuta la tera”

“El Giuis de tuta la tera no’l farà quel che l’è giusto?”GÉN. 18:25.

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?

Ndaremo imparar de pi sora la misericòrdia e la giustìssia de Geovà, e come che lu el ndarà mostrar queste qualità nela ressuression dei ingiusti.

1. Che bela roba Geovà el ga insegnà a Abraon?

 PAR MESO de un àngelo, Geovà el ga dito al so caro amigo Abraon che el ndaria finir fora le cità de Sodoma e Gomora. Abraon l’è restà preocupà e el ga domandà a Geovà: “Veto pròpio finir fora coi giusti insieme coi rugni? . . . El Giuis de tuta la tera no’l farà quel che l’è giusto?” Alora, Geovà el ga insegnà al so caro amigo che lu mai el ndaria finir fora con quei che i ze giusti. Sicuro che Abraon mai el se ga desmentegà de quel che el ga scoltà. Quel che Geovà el ga dito ne dà consolo fin ancoi. — Gén. 18:23-33.

2. Come che podemo esser sicuri che Geovà sempre el mostra misericòrdia e giustìssia nei so giulgamenti?

2 Come che podemo esser sicuri che Geovà sempre el mostra misericòrdia e giustìssia nei so giulgamenti? Ghemo de ricordarse che ‘Geovà l’è bon de veder el nostro cuor’ e che lu ‘el cognosse el cuor de tute le persone’. (1 Sam. 16:7; 1 Rè 8:39; 1 Cró. 28:9) Noantri no semo mia boni de capir del tuto i so giulgamenti. Par quela che el apòstolo Paolo el ga dito che ‘no se pol mia spiegar i giulgamenti de Dio’. — Rom. 11:33.

3-4. (a) Cossa che fursi noantri se domandemo? (b) Cossa che ndaremo veder in questo stùdio? (Gioani 5:28, 29)

3 Anca se savemo che Geovà sempre el fà quel che l’è giusto, fursi se femo domande compagno Abraon el ga fato. Par esémpio: ‘Sarà che le persone de Sodoma e Gomora le ze state destrute par sempre? O sarà che arquante de lore le ze intrà i ingiusti che sarà ressussitadi?’ — Ati 24:15.

4 Un tempo indrio, ghemo capio ancora meio cossa sarà la “ressuression de vita” e la “ressuression de giulgamento”. a (Ledi Gioani 5:28, 29. b) Alora, in questo stùdio e nel pròssimo, ndaremo veder arquante robe che belche savemo sora la ressuression e un per de robe che ga cambià. Ma prima, ndaremo veder cossa che noantri no savemo e cossa che noantri savemo sora i giulgamenti giusti de Geovà.

COSSA CHE NOANTRI NO SAVEMO?

5. Cossa che le nostre publicassion le disea sora le persone de Sodoma e Gomora?

5 Le nostre publicassion le parlea sora quel che ndarà suceder con quei che Geovà el ga giulgà come ingiusti. Par esémpio, diseino che quei che i era de star in Sodoma e Gomora no i saria mia ressussitadi. Ma dopo de domandar el aiuto de Geovà e de studiar tanto sora questo, ghemo capio che no semo mia boni de saver se lori i sarà ressussitadi o nò.

6. (a) Parla de esempi de giulgamenti de Geovà contra persone ingiuste. (b) Cossa che la Bìblia no la parla mia?

6 La Bìblia la parla de arquante volte che Geovà el ga giulgà le persone come ingiuste. Par esémpio, lu el ga finio fora con tanta gente nel Dilùvio. (Gén. 7:23) Quando i israeliti i era drio ndar rento la Tera Prometesta, Geovà el ga finio fora cole persone de sete nassion de Canaan. (Deu. 7:1-3) E un tempo dopo, Geovà el ga mandà che un àngelo el finissesse fora con 185 mila soldadi dela Assìria nte una note sol. (Isa. 37:36, 37) Ma la Bìblia no la parla mia che Geovà el ga finio fora con tute queste persone par sempre e che lore no le ga mia la speransa dela ressuression. Come cossita?

7. Cossa che no savemo sora le persone che le ze state finide fora nel Dilùvio e in Canaan? (Varda la ilustrassion.)

7 In questi esempi che ghemo parlà, no savemo come che Geovà el ga giulgà cada persona. No savemo gnanca se lore le ga bio la oportunità de imparar sora lu e ciamarse grame. Par esémpio, la Bìblia la dise che Noè l’è stà un “predicador dela giustìssia” vanti del Dilùvio. (2 Pie. 2:5) Ma no la dise se lu l’è stà bon de parlar con cada persona de quela època intanto che l’era drio far su quela arca tanto granda. Dela stessa maniera, no savemo se tute quele persone che le era de star in Canaan le ga bio la oportunità de imparar sora Geovà e cambiar la so vita.

Noè e la so fameia i ze drio laorar par far su la arca. No savemo se lori i ga predicà par tute le persone vanti che vegnesse el Dilùvio. (Varda el paràgrafo 7.)


8. Cossa che no savemo sora le persone de Sodoma e Gomora?

8 Cossa che podemo dir dele persone de Sodoma e Gomora? Savemo che Lò l’era un omo giusto che l’era de star lì, ma no savemo se lu l’è stà bon de parlar sora Geovà a tute le persone. Lore le fea tante robe brute, ma fursi no le era bone capir quel che l’era giusto o sbalià. Par esémpio, una volta, una mùcia de òmini i ga volesto violentar quei che i era drio visitar Lò. La Bìblia la dise che intrà quele persone, ghen’era ‘giovenoti fin veci’. (Gén. 19:4; 2 Pie. 2:7) Ma sarà che Geovà el ga dessidio che gnanca una de quele persone le saria ressussitade? No savemo mia. Ma Geovà el ga dito a Abraon che no ghen’era gnanca diese òmini giusti in quele cità. (Gén. 18:32) Alora, savemo che quele persone le fea robe sbaliade e Geovà le ga destrute. Ma no ghemo come saver se tute lore le ze state finide fora par sempre o se qualchedun sarà ressussità nela ‘ressuression dei ingiusti’!

9. Cossa che no savemo sora Salomon?

9 La Bìblia anca la parla de persone che obedia a Geovà e che dopo le ga scominsià a far robe sbaliade. Un de questi l’è Salomon. Lu el ga imparà a far quel che l’è giusto e Geovà lo ga benedio tanto. Ma dopo, lu el ga scominsià a adorar falsi dèi. Questo ga assà Geovà tanto inrabià, e par via dei sbali de Salomon, tuti i israeliti i ga sofrio par tanti ani. La Bìblia la dise che Salomon “l’è stà sepoltà coi so antenati”, persone che le era fedele, come el rè Davi. (1 Rè 11:5-9, 43; 2 Rè 23:13) Ma sarà che esser sepoltà insieme a persone fedele vol dir che Salomon el sarà ressussità? La Bìblia no lo dise. Pol esser che arquanti anca i se ricorde che la Bìblia la dise che quel che “l’è morto l’è stà perdonà del so pecato”. (Rom. 6:7) Ma questo no vol dir che tuti quei che i ze morti i sarà ressussitadi. Invesse, la ressuression la ze un presente de Geovà, e lu el dà questo presente a quei che lu el vol che lo sirva par sempre. (Giò 14:13, 14; Gio. 6:44) Alora, sarà che Salomon el sarà ressussità? Noantri no savemo, ma Geovà el sa. Podemo esser sicuri che lu sempre el fà quel che l’è giusto.

COSSA CHE NOANTRI SAVEMO?

10. De acordo con Ezechiel 33:11, sarà che Geovà ghe piase che le persone le sìpie destrute? (Varda anca la ilustrassion.)

10 Ledi Ezechiel 33:11. c Noantri savemo cossa che Geovà el sente quando el giulga le persone. El apòstolo Piero e Ezechiel i ga scrito una roba compagna. Lori i ga dito che Geovà “no’l vol che gnanca un el sìpia destruto”. (2 Pie. 3:9) Quel che lori i ga scrito ne assa sicuri che Geovà el va finir fora con una persona par sempre sol se no la merita pi viver. Lu el ga tanta misericòrdia e la mostra sempre che el pol.

Nela ressuression dei ingiusti, diversi tipi de persone le podarà imparar sora Geovà (Varda el paràgrafo 10.)


11. Chi che no sarà ressussità, e come che lo savemo?

11 Cossa che noantri savemo sora le persone che no le sarà ressussitade? La Bìblia la parla sol de arquanti esempi. d Gesù el ga dito che Giuda Iscariote no’l sarà ressussità. (Mar. 14:21; varda anca Gioani 17:12 e la nota de stùdio.) Giuda el savea quel che l’era giusto, ma el ga volesto ndar contra Geovà e el so Fiol. (Varda anca Marco 3:29 e la nota de stùdio.) Nantro esémpio l’è de arquanti lìderi religiosi de quela època. Gesù el ga dito che quei che i era contra lu no i saria mia ressussitadi. (Mat. 23:33; varda anca Gioani 19:11 e la nota de stùdio “o homem”.) E el apòstolo Paolo el ga parlà che i apòstati che i ga seità a ndar contra Geovà no i sarà ressussitadi. — Ebr. 6:4-8; 10:29.

12. Cossa che savemo sora la misericòrdia de Geovà? Parla de esempi.

12 Cossa che savemo sora la misericòrdia de Geovà? Sarà che lu el ga belche mostrà che ‘no’l vol che gnanca una persona la sìpia destruta’? Vedemo come che Geovà el ga mostrà misericòrdia a due rè de Israel. El rè Davi el ga fato imoralità, el ga copà un omo e el ga fato altri bruti pecati. Ma lu el se ga ciamà gramo, e Geovà el ga mostrà misericòrdia quando lo ga perdonà. (2 Sam. 12:1-13) El rè Manassè el ga fato pecati pròpio bruti par tanti ani. Ancora cossita, quando lu el se ga ciamà gramo, Geovà lo ga perdonà. (2 Cró. 33:9-16) Questi esempi ne mostra che sempre che una persona la fà un sbàlio e la se ciama grama, Geovà el ndarà mostrar misericòrdia. Alora, semo sicuri che tuti quei che i se ga ciamà grami dei so pecati i sarà ressussitadi.

13. (a) Parché che Geovà el ga mostrà misericòrdia ai niniviti? (b) Cossa che Gesù el ga parlà sora i niniviti?

13 Noantri podemo imparar sora la misericòrdia de Geovà quando vedemo quel che ga sucedesto coi niniviti. Geovà el ga dito a Giona che el gavea ‘visto la perversità de quele persone’. Ma quando i niniviti i se ga ciamà grami dei so bruti sbali, Geovà li ga perdonadi. Par quela, Giona l’è restà cativo, e Geovà lo ga giutà a ricordarse che quele persone no le savea mia quel che l’era giusto o sbalià. (Giona 1:1, 2; 3:10; 4:9-11) Tanto tempo dopo, Gesù el ga parlà dei niniviti quando el ga insegnà sora la misericòrdia e la giustìssia de Geovà. Lu el ga dito che “nel giulgamento, i òmini de Nìnive i sarà ressussitadi”. — Mat. 12:41.

14. Cossa che vol dir la “ressuression de giulgamento” par i niniviti?

14 Ma in che “giulgamento” i niniviti i sarà “ressussitadi”? Gesù el ga parlà che nel futuro ghen sarà una “ressuression de giulgamento”. (Gio. 5:29) Questa ressuression la ndarà suceder nei Mila Ani, quando ‘i giusti e i ingiusti’ i sarà ressussitadi. (Ati 24:15) I ingiusti i gavarà una “ressuression de giulgamento”. Cossa che questo vol dir? Geovà e Gesù i ndarà veder cossa che lori i farà e se i ndarà acetar adorar a Dio. Alora, se i niniviti no i aceta far quel che l’è giusto, lori i sarà finidi fora. (Isa. 65:20) Ma tuti quei che i ndarà adorar a Geovà dela maniera giusta i gavarà benedission e i podarà viver par sempre! — Dan. 12:2.

15. (a) Parché che no podemo mia dir che le persone de Sodoma e Gomora no le sarà ressussitade? (b) Cossa che podemo capir de quel che l’è scrito in Giuda 7? (Varda anca el quadro “ Cossa che Giuda el volea dir?”.)

15 Gesù el ga dito che ‘nel Giorno de Giulgamento saria pi fàcile par le persone de Sodoma e Gomora’ che par quei che no i lo ga scoltà. (Mat. 10:14, 15; 11:23, 24; Luc. 10:12) Cossa che lu el volea dir? Sarà che l’era pròpio drio parlar che le persone dela so època le era pedo de quei de Sodoma e Gomora? Quando Gesù l’era drio parlar sora quel che sucederia cole persone de Sodoma e Gomora, lu l’era drio parlar sora el “Giorno del Giulgamento”. Lu el ga parlà sora questo giorno anca quando l’era drio parlar sora i niniviti. I niniviti e quei de Sodoma e Gomora i gavea fato bruti pecati. Ma i niniviti i ga bio la oportunità de ciamarse grami. Ghemo de ricordarse che Gesù el ga parlà che, nela “ressuression de giulgamento”, quei che i ga “praticà robe rugne” i sarà ressussitadi. (Gio. 5:29) Cossita, capimo che fursi arquante persone de Sodoma e Gomora le sarà ressussitade. Alora, noantri ndaremo insegnarghe sora Geovà e Gesù.

16. De acordo con Geremia 17:10, come che Geovà el ndarà dessider chi che sarà ressussità?

16 Ledi Geremia 17:10. e Cossa che questo testo ne giuta a capir? Savemo che ‘Geovà el varda el cuor e i pensamenti’. Alora, nela ressuression che ghen sarà nel futuro, lu el ndarà ‘pagar a cada un de acordo con quel che el ga fato’. Ma Geovà el ndarà mostrar misericòrdia sempre che el pol. Alora, no podemo dir che una persona la sarà destruta par sempre se la Bìblia no lo dise.

“EL GIUIS DE TUTA LA TERA” EL FARÀ “QUEL CHE L’È GIUSTO”

17. Cossa che ndarà suceder cole persone che le ze morte?

17 Adon e Eva i ze ndati drio a Sàtana e i ga desobedio a Geovà. Par via de quel che lori i ga fato, bilioni de persone le more. Sicuro che la morte la ze un bruto “nemigo”. (1 Cor. 15:26) Ma cossa che ndarà suceder nel futuro? Un pìcolo grupo con 144 mila dissìpoli fedeli che i sarà ressussitadi par viver in cielo no i ndarà pi morir. (Apo. 14:1) E tuti i òmini e done fedeli che i amea a Geovà i tornarà a viver nela “ressuression dei giusti”. Lori i podarà viver par sempre nela Tera se i seita a far quel che l’è giusto nei Mila Ani del Governo de Cristo e se i seita leai dopo che Sàtana el sarà molà par un tempo. (Dan. 12:13; Ebr. 12:1) E nei Mila Ani, anca “i ingiusti” i sarà ressussitadi. Questi ingiusti che no i obedia a Geovà e i ga fato robe brute i podarà cognosser la verità e deventar adoradori de Dio. (Luc. 23:42, 43) Ma, Geovà no’l ndarà ressussitar quele persone che le ze pròpio rugne e che le ga dessidio seitar vegnerghe contra. — Luc. 12:4, 5.

18-19. (a) De acordo con Isaia 55:8, 9, parché che podemo fidarse nei giulgamenti de Geovà? (b) Cossa che ndaremo imparar nel pròssimo stùdio?

18 Podemo esser sicuri che tuti i giulgamenti de Geovà i ze giusti. Abraon el ga capio che Geovà, el “Giuis de tuta la tera”, l’è perfeto, misericordioso e l’è la persona che ga pi sabedoria. Geovà el ga insegnà a Gesù come giulgar le persone e el ghe ga dato questa responsabilità. (Gio. 5:22) Tuti due i ze boni de saver quel che le persone le pensa e le sente. (Mat. 9:4) Alora, podemo esser sicuri che Geovà e Gesù sempre i ndarà “far quel che l’è giusto”.

19 Podemo fidarse del tuto nele dessision de Geovà. Lu l’è bon de far giulgamenti de maniera perfeta, noantri nò. (Ledi Isaia 55:8, 9. f) E Gesù sempre el mostra giustìssia e misericòrdia compagno a so Pare. (Isa. 11:3, 4) Alora, podemo fidarse in tuti i giulgamenti de Geovà e del so Fiol. Nel pròssimo stùdio, ndaremo veder le risposte a queste domande: Come che Geovà e Gesù i ndarà giulgar le persone nela granda tribolassion? Cossa che noantri no savemo mia e cossa che noantri savemo?

CÀNTICO 57 Predichemo a tuti i tipi de persone

b (Gioani 5:28, 29) No sté maraveiarve de questo, parché vien la ora che tuti quei che i ze nele tombe memoriai i scoltarà la so voce 29 e i vegnarà fora, quei che i ga fato robe bone, par una ressuression de vita, e quei che i ga praticà robe rugne, par una ressuression de giulgamento.

c (Ezechiel 33:11) Parlaghe: ‘Cossita el dise el Sovrano Signor Geovà: “Cossita come l’è vera che son vivo, l’è vera che no me piase che quei che i ze rugni i mora, ma si che lori i càmbie quel che i fà e che i seite a viver. Ò valtri dela casa de Israel, ciameve grami e fermeve de far quel che l’è sbalià. Parché che gavarissi de morir?”’

e (Geremia 17:10) Mi, Geovà, vardo rento el cuor, vardo i pensamenti pi fondi, par pagar a cada un de acordo el so comportamento, de acordo a quel che el fà.

f (Isaia 55:8, 9) Geovà el dise cossita: “I me pensamenti no i ze i vostri pensamenti. E la vostra maniera de far le robe no la ze compagna ala me maniera de far le robe. 9 Come el cielo l’è par sora dela tera, cossita la me maniera de far le robe la ze superior ala vostra e i me pensamenti i ze superiori ai vostri.