1. Per què ens beneficiarà analitzar Salm 15:1-5?

 EN L’ARTICLE anterior, vam aprendre que els servents dedicats de Jehovà poden ser convidats en la seua tenda simbòlica si cultiven una amistat estreta amb ell. Però, com podem cultivar eixa amistat? El Salm 15 ens ajudarà a respondre esta pregunta (llig Salm 15:1-5 TNM). Este salm ens ensenya què hem de fer per a acostar-nos a Déu.

2. En què és possible que estiguera pensant David quan va mencionar la tenda de Jehovà?

² El Salm 15 comença dient: «Oh Jehovà, qui pot ser un convidat en la teua tenda? Qui pot residir en la teua santa muntanya?» (Sal. 15:1). Al mencionar la «tenda» de Jehovà, probablement el salmiste David estava pensant en el tabernacle, el qual estava provisionalment en Gabaon. David també menciona la «santa muntanya» de Déu, potser referint-se a la muntanya de Sió, en Jerusalem. Allí, alguns kilòmetres al sud de Gabaon, David va muntar una tenda per a l’arca del pacte fins que es construïra un lloc definitiu per a ella (2 Sam. 6:17).

3. Què ens motiva a analitzar el Salm 15? (Mira també la iŀlustració.)

³ Per descomptat, a la majoria dels israelites mai se’ls va permetre servir en el tabernacle, i encara menys entrar en la tenda on estava l’arca del pacte. Però tots els servents fidels de Déu sí que podien entrar en la tenda simbòlica de Jehovà si cultivaven i mantenien una amistat estreta amb ell. I això és una cosa que tots volem. El Salm 15 menciona algunes qualitats que hem de cultivar  i mostrar per a continuar sent amics de Jehovà.

COMPORTA’T IRREPROTXABLEMENT I FES EL QUE ÉS CORRECTE

4. Com sabem que el baptisme no és tot el que Jehovà espera de nosaltres? (Isaïes 48:1)

⁴ En Salm 15:2 diu que l’amic de Déu és «aquell que es comporta de manera irreprotxable» i «fa el que és correcte». Els verbs «comportar-se» i «fer» impliquen una acció que és constant i progressiva. Però, és realment possible comportar-se «de manera irreprotxable»? Clar que sí! Encara que ningú és perfecte, Jehovà ens considerarà irreprotxables si ens esforcem per obeir-lo. Ara bé, la dedicació i el baptisme només marquen l’inici del nostre servici a Déu. Per exemple, per a demostrar que volien sincerament ser els convidats de Jehovà, els israelites havien d’aprendre les seues normes i seguir-les. El simple fet de ser israelita no els convertia automàticament en convidats de Jehovà. Alguns l’invocaven, però no ho feien ni «amb sinceritat ni amb justícia» (llig Isaïes 48:1 TNM). De manera pareguda, per a disfrutar del favor de Déu hui en dia, es necessita més que batejar-se i formar part dels testimonis de Jehovà. Hem de continuar fent «el que és correcte». Què implica açò?

5. Què implica obeir a Jehovà en tot el que fem?

⁵ Als ulls de Jehovà, comportar-nos «de manera irreprotxable» i fer «el que és correcte» implica molt més que anar regularment a les reunions en la sala del Regne (1 Sam. 15:22). Hem d’esforçar-nos per obeir a Déu en tot el que fem, fins i tot quan estem a soles (Prov. 3:6; Ecl. 12:13, 14). És important que obeïm a Jehovà inclús en assumpts que ens  pareguen insignificants. Quan ho fem, li demostrem que l’estimem de veritat, i això ens acosta a ell (Jn. 14:23; 1 Jn. 5:3).

6. Segons Hebreus 6:10-12, què és molt més important que les bones obres que hagem fet en el passat?

⁶ Jehovà valora molt el que hem fet per ell en el passat. No obstant això, que hagem fet coses bones en el passat no ens garantix que puguem continuar sent convidats en la tenda de Jehovà. Este detall queda clar en Hebreus 6:10-12 TNM (llig-lo). Jehovà no oblida les bones obres que hem fet en el passat, però vol que continuem servint-lo de tot cor «fins al final». I, tal com indiquen les Escriptures, ell ens recompensarà amb la seua amistat eterna «si no ens cansem» (Gàl. 6:9 TNM).

DIGUES LA VERITAT EN EL TEU COR

7. Què implica dir la veritat en el nostre cor?

⁷ Qui vullga ser convidat en la tenda de Jehovà ha de dir «la veritat en el seu cor» (Sal. 15:2). Esta afirmació implica més que simplement no dir mentires, Jehovà vol que siguem honrats en tot (Heb. 13:18). Açò és molt important, «perquè Jehovà detesta les persones perverses, però té una amistat estreta amb les rectes» (Prov. 3:32 TNM).

8. Quina conducta hem d’evitar?

⁸ Tot aquell que «diu la veritat en el seu cor» no fingix que obeïx a Déu en públic i el desobeïx en secret (Isa. 29:13). Evita actuar amb hipocresia, ja que una persona hipòcrita podria començar a desconfiar de la saviesa d’algunes normes de Jehovà (Jau. 1:5-8). Esta classe de persona podria desobeir a Jehovà en assumpts que li pareixen de poca importància. Llavors, si li pareix que la seua desobediència no li porta males conseqüències, podria animar-se a fer coses pitjors. Encara que pense que està servint a Déu, Jehovà no acceptarà la seua adoració (Ecl. 8:11). Per esta raó, volem ser honrats en tot el que fem.

9. Què podem aprendre del que va passar quan Jesús va conéixer a Natanael? (Mira també la iŀlustració.)

 ⁹ Del que va passar el dia que Jesús va conéixer a Natanael podem aprendre la importància de tindre un cor sincer. Encara que Jesús no l’havia vist mai, quan Felip li’l va presentar, va dir: «Mireu! Un israelita en qui de veres no hi ha engany» (Jn. 1:47). Jesús sabia que tots els seus deixebles eren honrats, però li va cridar l’atenció la sinceritat de Natanael. Encara que, igual que nosaltres, Natanael era imperfecte, va demostrar que no era un hipòcrita. Més bé, era honrat en totes les coses, i Jesús el va felicitar per això. Seria tot un honor que Jesús diguera lo mateix de nosaltres!

10. Per què no hauríem de donar-li mal ús a la llengua? (Jaume 1:26)

¹⁰ La majoria dels requisits que menciona el Salm 15 estan relacionats amb com tractem els altres. En el versicle 3, diu que un convidat en la tenda de Jehovà «no calumnia amb la seua llengua, no fa res roín als altres i no taca la reputació dels seus amics». Gastar malament la nostra llengua podria fer molt de mal als altres i impedir-nos continuar sent convidats en la tenda de Jehovà (llig Jaume 1:26).

11. Què és una calúmnia, i què es fa amb els qui calumnien i no es penedixen?

¹¹ El salmiste menciona específicament la calúmnia. Què és una calúmnia? En general, es tracta d’una afirmació falsa que pot arruïnar la reputació d’algú. Si algú calumnia els altres i no es penedix, ja no pot ser testimoni de Jehovà (Jer. 17:10).

12, 13. En quines situacions podríem estar difamant els altres sense voler? (Mira també la iŀlustració.)

¹² En Salm 15:3 també se’ns recorda  que els convidats de Jehovà no fan res roín als altres ni tampoc els difamen. De quines formes podríem estar difamant els altres?

¹³ Sense voler, podríem estar fent-ho escampant informació negativa sobre algú. Per exemple, 1) una germana deixa de servir com a precursora, 2) un matrimoni deixa de servir en Betel o 3) un germà deixa de servir com a ancià o servent ministerial. ¿Estaria malament donar a entendre que estos germans i germanes podrien haver fet alguna cosa incorrecta i que per això han canviat les seues circumstàncies? Clar que sí! Perquè hi han moltes coses que no sabem. A més, un convidat en la tenda de Jehovà «no fa res roín als altres i no taca la reputació dels seus amics».

HONRA ALS QUI TEMEN A JEHOVÀ

14. Explica a qui haurien de rebutjar els convidats de Jehovà.

¹⁴ En Salm 15:4 diu que un amic de Jehovà «rebutja a tot aquell que és menyspreable». Com podem fer-ho? Degut a la nostra imperfecció, no estem capacitats per a determinar si algú és aixina, perquè per naturalesa ens atrau la personalitat d’alguns i ens molesta la d’altres. Per esta raó, només hauríem de rebutjar a qui Jehovà considera «menyspreable» (1 Cor. 5:11). Això inclou els qui, sense penedir-se, fan el que està malament, tracten amb falta de respecte la nostra fe i creences o intenten debilitar la nostra espiritualitat (Prov. 13:20).

15. De quina manera podem honrar «als qui temen a Jehovà»?

¹⁵ Per contra, en Salm 15:4 també se’ns demana que honrem «als qui temen a Jehovà». Aixina que busquem maneres de mostrar bondat i respecte als amics de Jehovà (Rom. 12:10). Este versicle en menciona una al dir que un convidat en la tenda de Jehovà «sempre complix el que promet encara que isca perdent». Si trenquem les nostres promeses, farem mal als altres (Mat. 5:37). Per exemple, Jehovà espera que els seus convidats complisquen el seu vot matrimonial. També es complau quan els pares s’esforcen per complir el que han promés als seus fills. El nostre amor a Déu i als altres ens motivarà a esforçar-nos per mantindre la nostra paraula.

16. De quina altra manera podem honrar els amics de Déu?

¹⁶ Una altra manera d’honrar els amics de Déu és sent hospitalaris i generosos (Rom. 12:13). Passar temps d’oci amb els nostres germans i germanes ens ajuda a enfortir la nostra amistat amb ells i amb Jehovà. A més, quan mostrem hospitalitat, imitem a Jehovà.

EVITA L’AMOR ALS DINERS

17. Per què el Salm 15 menciona els diners?

¹⁷ En Salm 15:5 diu que un convidat de Jehovà «no presta diners cobrant interessos i no accepta un suborn per a perjudicar el qui és innocent». Per què es mencionen ací els diners? Perquè si no tenim un punt de vista equilibrat dels diners, podem ferir els altres i arruïnar la nostra amistat amb Déu (1 Tim. 6:10). En temps bíblics, alguns se n’aprofitaven dels seus germans pobres cobrant-los interessos pels diners que els havien prestat. També, alguns  jutges acceptaven suborns per a jutjar injustament a víctimes innocents. Per descomptat, Jehovà detesta estes pràctiques (Eze. 22:12).

18. Quines preguntes ens ajuden a avaluar la nostra actitud cap als diners? (Hebreus 13:5)

¹⁸ Seria bo que avaluàrem la nostra actitud cap als diners. Pregunta’t: «Pense a sovint en els diners i en el que podria comprar-me? Si demane que em deixen diners, tarde en tornar-los pensant que la persona que me’ls ha prestat no els necessita? Em fa sentir important tindre diners, però em costa ser generós? Pense que els meus germans i germanes són materialistes pel simple fet de tindre diners? Busque l’amistat dels rics, però no la dels pobres?». És important que ens fem estes preguntes, perquè hem rebut l’honor de ser convidats de Jehovà. Però només podrem continuar sent convidats de Jehovà si ens assegurem d’evitar l’amor als diners. Si ho fem, Jehovà mai ens abandonarà (llig Hebreus 13:5).

JEHOVÀ ESTIMA ELS SEUS AMICS

19. Quin és l’objectiu principal que hi ha darrere dels requisits de Jehovà?

¹⁹ El Salm 15 conclou fent esta promesa: «A qui actua aixina res el sacsarà mai» (Sal. 15:5). Ací, el salmiste revela l’objectiu principal que hi ha darrere dels requisits de Déu. Ell vol que siguem feliços, aixina que, si fem el que Jehovà ens demana, tindrem una vida millor, i ell ens protegirà (Isa. 48:17).

20. Què poden esperar els convidats de Jehovà?

²⁰ Els convidats de Jehovà tenen per davant un futur brillant. Jesús ha preparat per als ungits «molts llocs on viure» en el cel (Jn. 14:2). I els qui tenen l’esperança de viure en la terra desitgen vore complides les promeses d’Apocalipsi 21:3. De segur que ens sentim molt honrats per haver rebut la carinyosa invitació de Jehovà per a que siguem els seus amics i convidats en la seua tenda per l’eternitat.