1. Com ens ajuda analitzar Salm 15:1-5?

 A L’ARTICLE anterior, vam veure que tots aquells que dediquen la seva vida a Jehovà i s’esforcen per tenir una amistat estreta amb ell poden ser convidats a la seva tenda. Ara bé, què hem de fer per gaudir d’aquesta amistat? (llegeix Salm 15:1-5.) Al Salm 15, trobem molts consells pràctics que farem bé de seguir.

2. En què és possible que pensés David quan va parlar de la tenda de Jehovà?

² El Salm 15 comença dient: «Oh Jehovà, qui pot ser un convidat a la teva tenda? Qui pot viure a la teva santa muntanya?» (Sl. 15:1). Quan David va parlar de la «tenda» de Déu, probablement estava pensant en el tabernacle, que durant un temps va estar ubicat a Gabaon. I quan va parlar de la seva «santa muntanya», potser s’estava referint a la muntanya de Sió, a Jerusalem, que es trobava uns 10 quilòmetres al sud de Gabaon. Allà va ser on David va muntar una tenda per posar-hi l’arca del pacte fins que es va construir el temple (2 Sam. 6:17).

3. Per què és important que entenguem bé el Salm 15? (Mira la imatge.)

³ És clar, molt pocs israelites podien servir al tabernacle i encara menys tenien accés a la tenda on hi havia l’arca del pacte. Però tots i cadascun dels servents de Jehovà podien estar dins la seva tenda simbòlica si s’esforçaven per continuar sent els seus amics. Aquest és un privilegi que tots volem tenir. El Salm 15 esmenta algunes qualitats que hem de cultivar i demostrar per arribar a ser amics de Jehovà i poder ser-ho per sempre.

 COMPORTA’T DE MANERA IRREPROTXABLE I FES EL QUE ESTÀ BÉ

4. Per què podem dir que batejar-nos no és l’únic requisit que hem de complir per poder ser amics de Jehovà? (Isaïes 48:1.)

⁴ Salm 15:2 diu que tot aquell que és amic de Jehovà «es comporta de manera irreprotxable» i «fa el que està bé». Aquestes paraules descriuen molt bé les accions constants que una persona s’esforça per fer des que comença a servir Jehovà. Ara bé, tenint en compte que tots som imperfectes, és realista esperar que ens comportem d’una «manera irreprotxable»? Sí, perquè, per a Jehovà, som irreprotxables si ens esforcem de tot cor per obeir-lo. Dedicar-nos a ell i batejar-nos és tot just el principi del nostre viatge al seu costat. Recorda que, en temps bíblics, el fet que una persona formés part de la nació d’Israel, no la convertia automàticament en convidada de Jehovà. Alguns israelites invocaven Déu, però no ho feien «amb sinceritat ni amb justícia» (llegeix Isaïes 48:1). Si volien ser amics de Jehovà, havien d’aprendre quins eren els Seus requisits i els havien de complir. De la mateixa manera, avui dia no n’hi ha prou amb batejar-nos i formar part de la congregació cristiana. Per poder ser amics de Jehovà per sempre, hem de continuar fent «el que està bé». Què implica això?

5. Què implica obeir Jehovà en tot aspecte de la nostra vida?

⁵ Als ulls de Jehovà, comportar-nos «de manera irreprotxable» i fer «el que està bé» implica més que assistir regularment a les reunions (1 Sam. 15:22). Ens hem d’esforçar per obeir-lo en tot aspecte de la nostra vida, fins i tot quan estem sols (Prov. 3:6; Ecl. 12:13, 14). També és molt important que l’obeïm en assumptes que ens puguin semblar de poca  importància. Així demostrarem a Jehovà que l’estimem molt, i això farà que ell ens estimi encara més (Jn. 14:23; 1 Jn. 5:3).

6. Segons Hebreus 6:10-12, què és més important que tot el que hem fet per Jehovà en el passat?

⁶ Jehovà valora moltíssim tot el que hem fet per ell en el passat. Ara bé, les bones accions que hem fet no ens garanteixen poder estar dins la seva tenda per sempre. Les paraules d’Hebreus 6:10-12 ens ajuden a entendre-ho (llegeix-lo). Aquests versets ens expliquen que Jehovà no s’oblida de tot el bé que hem fet en el passat, però també vol que el continuem servint fidelment «fins al final». Ell ens promet que, «si no ens cansem», serà el nostre millor amic per sempre (Gàl. 6:9).

DIGUES LA VERITAT DINS DEL TEU COR

7. Què implica dir la veritat dins del nostre cor?

⁷ Tot aquell que vol ser un convidat a la tenda de Jehovà ha de dir «la veritat dins del seu cor» (Sl. 15:2). Això implica molt més que no dir mentides. Ell ens demana que siguem honrats en tot el que fem i diem (Heb. 13:18). És molt important que complim aquest requisit «perquè Jehovà detesta les persones retorçades, però és amic íntim dels que són rectes» (Prov. 3:32).

8. Quin comportament hem d’evitar?

⁸ La persona que diu «la veritat dins del seu cor» no és retorçada ni té una doble cara, és a dir, no dona l’aparença d’obeir Jehovà davant dels altres, però en privat passa per alt les seves normes (Is. 29:13). Una persona retorçada podria començar a dubtar d’algunes lleis de Jehovà i això la podria portar a desobeir Déu en assumptes que per a ella són poc importants (Jm. 1:5-8). Llavors, si li sembla que això no ha tingut cap conseqüència, pot ser que desobeeixi Déu en algun assumpte de més importància. Però aquest comportament faria que la seva adoració fos hipòcrita, i Jehovà la rebutjaria (Ecl. 8:11). Nosaltres, en canvi, volem esforçar-nos per ser honrats en tota ocasió.

9. Què podem aprendre del moment en què Jesús va conèixer Natanael? (Mira la imatge.)

 ⁹ El moment en què Felip va presentar el seu amic Natanael a Jesús ens ensenya com d’important és tenir un cor sincer. Aquella era la primera vegada que el Fill de Déu veia Natanael, però va dir: «Mireu, sens dubte és un israelita en qui no hi ha engany» (Jn. 1:47). Jesús no dubtava que els seus altres deixebles fossin sincers, però va veure l’extraordinària honestedat que caracteritzava Natanael. Aquest home era imperfecte, igual que nosaltres, però no tenia ni gota d’hipocresia. Jesús ho va valorar molt i el va felicitar per això. Quin gran honor seria que el Fill de Déu pogués dir el mateix de nosaltres, no creus?

10. Per què hem d’anar molt amb compte amb el que diem? (Jaume 1:26.)

¹⁰ La majoria dels requisits que trobem al Salm 15 tenen a veure amb la manera com tractem els altres. Per exemple, el versicle 3 diu que tot aquell que vol ser amic de Jehovà «no diu calúmnies amb la seva boca, no fa cap mal als altres i no taca la reputació dels seus amics». I és que fer un mal ús de la nostra capacitat de parlar pot fer molt de mal als altres, però també a nosaltres mateixos, ja que ens impediria continuar estant dins la tenda de Jehovà (llegeix Jaume 1:26).

11. Què és la calúmnia, i què els passa a aquells que calumnien i no se’n penedeixen?

¹¹ El salmista va parlar concretament de dir calúmnies. Però, què és una calúmnia? Per norma general, és una mentida que pot embrutar la reputació d’algú. La persona que diu calúmnies i no se’n penedeix és treta de la congregació cristiana (Jer. 17:10).

12, 13. Com podem tacar la reputació dels nostres germans sense voler? (Mira la imatge.)

¹² Salm 15:3 també diu que els amics de  Jehovà no fan cap mal als altres i no taquen la reputació dels seus amics. Però, com podríem arribar a fer això?

¹³ Sense adonar-nos, podríem tacar la reputació d’algú a l’escampar informació negativa sobre aquesta persona. Per exemple, imagina’t que una germana deixa de ser pionera, que un germà ja no serveix com a ancià o servent ministerial, o que un matrimoni deixa el seu servei a Betel. Estaria bé que donéssim voltes a les raons per les quals s’han pres aquestes decisions i que expliquéssim les nostres hipòtesis als altres? El més probable és que no sapiguem tots els motius que hi ha darrere d’aquests canvis. Recorda que la persona que vol ser convidada a la tenda de Jehovà «no fa cap mal als altres i no taca la reputació dels seus amics».

HONRA A QUI TEM JEHOVÀ

14. Com podem saber els convidats de Jehovà «qui és menyspreable»?

¹⁴ Salm 15:4 diu que tot aquell que és amic de Jehovà «rebutja a qui és menyspreable». Ara bé, com podem saber qui ho és? Com que som imperfectes, nosaltres no podem determinar si una persona és menyspreable o no. Per què no? Perquè fàcilment podríem basar-nos en la nostra opinió personal i, per exemple, ens podríem sentir atrets a aquells que ens cauen bé i evitar aquells amb qui tenim més diferències. Per tant, hem de rebutjar només les persones que Jehovà considera menyspreables, com per exemple aquelles que desobeeixen Déu i no es penedeixen, les que no respecten les nostres creences o les que intenten debilitar la nostra amistat amb Jehovà (Prov. 13:20; 1 Cor. 5:11).

15. Explica una manera com honrem «a qui tem Jehovà».

¹⁵ Tot seguit, Salm 15:4 ens aconsella que honrem «a qui tem Jehovà». Per això, ens esforcem per buscar maneres de ser amables i respectuosos amb els seus amics (Rm. 12:10). El mateix versicle ens ajuda a veure una forma com ho podem fer, quan diu: «Sempre compleix el que promet, encara que hi surti perdent». I és que no complir les nostres promeses pot afectar greument els altres (Mt. 5:37). Per exemple, Jehovà espera que els seus convidats que estan casats respectin el vot que s’han fet l’un a l’altre davant d’ell, i que els que són pares s’esforcin per complir les promeses que fan als seus fills. És ben cert que el nostre amor per Jehovà i pels altres ens motiva a fer tot el que podem per complir sempre la nostra paraula.

16. Quina és una altra manera d’honrar els amics de Jehovà?

¹⁶ Una altra manera com podem honrar els amics de Jehovà és sent hospitalaris i generosos amb ells (Rm. 12:13). Passar bones estones amb els germans, a banda de les reunions i la predicació, ens ajuda a fer-nos més amics i alhora ens permet enfortir la nostra amistat amb Jehovà. De fet, quan som hospitalaris, imitem el nostre Pare celestial.

NO ESTIMIS ELS DINERS

17. Per què el Salm 15 parla també dels diners?

¹⁷ La Bíblia també diu que tot aquell que és convidat a la tenda de Jehovà «no presta els seus diners a interès i no accepta cap suborn que perjudiqui  un innocent» (Sl. 15:5). Ara bé, com és que el Salm 15 parla dels béns materials? Perquè donar massa importància als diners pot fer molt de mal a les persones que tenim al voltant i també pot perjudicar greument la nostra amistat amb Jehovà (1 Tim. 6:10). En temps bíblics, alguns jueus s’aprofitaven dels seus germans pobres al cobrar-los interessos quan els prestaven diners. A més, hi havia jutges que acceptaven suborns i, llavors, jutjaven de manera injusta els innocents, però Jehovà odia aquesta mena de conductes (Ez. 22:12).

18. Quines preguntes ens ajudaran a analitzar la nostra actitud envers els diners? (Hebreus 13:5.)

¹⁸ És molt important que tots nosaltres pensem en quina actitud tenim envers els diners. Per exemple, ens podem preguntar: «Penso sovint en els diners i en quines coses em vull comprar? Si demano diners a algú, trigo a torna’ls-hi perquè penso que no els necessita tant com jo? Em fa sentir important tenir diners, i fa això que em costi ser generós? Penso que els germans que tenen més diners són materialistes? Intento fer-me amic dels que tenen diners i evito els que són més pobres?». És vital que ens fem aquesta autoanàlisi perquè no volem perdre l’enorme privilegi de ser convidats a la tenda de Jehovà. Ell ens promet que, si ens esforcem per tenir un punt de vista equilibrat sobre els béns materials, no ens abandonarà mai! (Llegeix Hebreus 13:5.)

JEHOVÀ ESTIMA ELS SEUS AMICS

19. Per què Jehovà vol que complim amb els requisits del Salm 15?

¹⁹ El Salm 15 acaba dient: «A qui es comporta d’aquesta manera, res el farà trontollar» (Sl. 15:5). Aquestes paraules descriuen molt bé el motiu pel qual Jehovà vol que complim els requisits esmentats en aquest Salm. Ell desitja que siguem feliços. Quan seguim els seus consells, podem gaudir d’una vida plena i rebre la seva protecció (Is. 48:17).

20. Què esperem amb iŀlusió els convidats de Jehovà?

²⁰ Tots aquells que estem dins la tenda de Jehovà podem esperar amb molta iŀlusió el futur meravellós que tenim per davant. Els ungits viuran al cel en un dels «molts llocs per viure» que Jesús els ha preparat (Jn. 14:2). I aquells que tenen l’esperança de viure a la terra podran presenciar el compliment de les paraules d’Apocalipsi 21:3. Tinguem l’esperança que tinguem, tots ens sentim increïblement privilegiats de poder gaudir de l’amistat de Jehovà al ser convidats a la seva tenda per tota l’eternitat!