Tenir amics ens pot ajudar a gaudir d’una vida plena i feliç. De fet, els bons amics treuen el millor de nosaltres mateixos i ens fan millors persones (Proverbis 27:17).

 Tot i això, la Bíblia ens anima a triar amb molta cura els nostres amics, i ens adverteix sobre les conseqüències de triar-los malament (Proverbis 13:20; 1 Corintis 15:33). Perquè els amics equivocats ens poden portar a prendre males decisions i fins i tot a perdre les nostres bones qualitats.

En aquest article

•  Com ha de ser un bon amic?

•  Quines són algunes de les gran amistats que trobem a la Bíblia?

•  Podem ser amics de Déu?

•  Textos bíblics sobre l’amistat

 La Bíblia ensenya que una bona amistat implica molt més que tenir els mateixos interessos i aficions. Per exemple, Salm 119:63 diu: «Jo sóc un company de tots els qui et temen, i dels qui observen els teus preceptes». a És interessant veure com l’escriptor bíblic explica que triava amics que temessin Déu i volguessin viure segons les seves normes.

 La Bíblia també ens diu quines qualitats hauria de tenir un bon amic. Per exemple:

•   «L’amic és afectuós en tot moment, i es torna un germà en moments d’angoixa» (Proverbis 17:17, BEC).

•   «Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà.» (Proverbis 18:24, BCI).

 Aquests versets ens ensenyen que un bon amic és lleial, afectuós, amable i generós. Un amic veritable és aquell en qui podem confiar tant en els bons com en els mals moments. Un amic de veritat també tindrà el valor de dir-nos que estem a punt de cometre un error o de prendre una mala decisió (Proverbis 27:6, 9).

 La Bíblia conté exemples de molt bones amistats entre persones de diferents edats, antecedents, cultures i posició social. Analitzem tres d’aquestes amistats.

•   Rut i Noemí. Rut era la jove de Noemí, i probablement es portaven molts anys de diferència. A més, Rut venia d‘una cultura totalment diferent a la de Noemí. Tot i això, van arribar a tenir una amistat molt intima (Rut 1:16).

•   David i Jonatan. Tot i que Jonatan segurament tenia 30 anys més que David, la Bíblia diu que «l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David», formant així una gran amistat (1 Samuel 18:1).

•   Jesús i els seus apòstols. Jesús tenia autoritat sobre els seus apòstols perquè era el seu mestre i senyor (Joan 13:13). Però Jesús no creia que ells no meresquessin la seva amistat. Tot al contrari, Jesús tenia una estreta amistat amb aquells que seguien les seves ensenyances. De fet, ell va reconèixer: «Us dic amics, perquè us he explicat tot el que li he escoltat dir al meu Pare» (Joan 15:14, 15).

 Sí, els humans podem ser amics de Déu. La Bíblia explica que per a Déu «els honrats són els seus íntims» (Proverbis 3:32, MM). És a dir, Déu tria com a amics els que fan tot el que poden per ser bons, honestos i per viure segons el que ell ensenya que està bé i malament. Per exemple, la Bíblia descriu específicament el fidel Abraham com a amic de Déu (2 Cròniques 20:7; Isaïes 41:8; Jaume 2:23).