«Una de les coses que més em va costar durant la meva adolescència va ser fer front a l’atracció que sentia per persones del meu mateix sexe. Pensava que aquests sentiments desapareixerien amb el temps, però encara els tinc.» (David, 23 anys)

 En David és un jove testimoni que vol agradar a Déu. Pot aconseguir-ho si se sent atret per persones del seu mateix sexe? Què pensa Déu de l’homosexualitat?

•  Què diu la Bíblia?

•  Vol dir això que...?

•  Però què hi ha si...?

 El punt de vista sobre l’homosexualitat pot variar molt d’una cultura a una altra o d’un moment de la història a un altre. Però els cristians no es guien per l’opinió popular, ni són «portats d’aquí cap allà pel vent de qualsevol ensenyança» (Efesis 4:14). En comptes d’això, basen la seva opinió sobre la conducta homosexual, i en realitat sobre qualsevol altre tipus de conducta, en el que diu la Bíblia.

 El criteri de la Bíblia respecte a la conducta homosexual és molt clar. La Paraula de Déu diu:

•  «No tinguis relacions sexuals amb un home tal com en tindries amb una dona» (Levític 18:22).

•  «D’acord amb els desitjos del seu cor, [...] Déu els va entregar a passions sexuals vergonyoses, perquè les dones van canviar les relacions sexuals naturals per unes altres que són antinaturals» (Romans 1:24, 26).

•  «No us enganyeu. Els que són sexualment immorals, els idòlatres, els adúlters, els homes que se sotmeten a actes homosexuals, els homes que practiquen l’homosexualitat, els lladres, els cobdiciosos, els borratxos, els injuriadors i els que extorsionen no heretaran el Regne de Déu» (1 Corintis 6:9, 10).

 La realitat és que les normes de Déu afecten tot tipus de persones, sigui quina sigui la seva inclinació sexual. De fet, tots hem de demostrar autocontrol quan sentim l’impuls de fer una cosa que a Déu no li agrada (Colossencs 3:5).

 Vol dir això que la Bíblia promou l’homofòbia?

 No. De fet, la Bíblia no promou l’odi contra ningú, ja sigui homosexual o heterosexual. Ben al contrari, ens anima a buscar «la pau amb tothom», independentment del seu estil de vida (Hebreus 12:14). Per tant, per als cristians no tenen cabuda el bullying, els crims d’odi, ni qualsevol altre tipus de discriminació cap als homosexuals.

 Vol dir això que els cristians han d’anar en contra de les lleis que permeten el matrimoni homosexual?

 La Bíblia mostra que Déu va establir el matrimoni com la unió d’un home i una dona (Mateu 19:4-6). Amb tot, els debats sobre les lleis humanes relacionades amb el matrimoni homosexual són una qüestió política, no una qüestió moral. La Bíblia diu que els cristians han de ser políticament neutrals (Joan 18:36). Per tant, ni donen suport ni van en contra de les lleis que els governs promouen relacionades amb la conducta o el matrimoni homosexual.

 Però, que hi ha si algú practica l’homosexualitat? Pot canviar aquesta persona?

 Sí. De fet, alguns cristians del primer segle ho van fer. Després d’explicar que els que practiquen l’homosexualitat no heretaran el Regne de Déu, la Bíblia diu: «Això és el que alguns de vosaltres éreu» (1 Corintis 6:11).

 Vol dir això que els que van deixar de practicar l’homosexualitat mai més van sentir atracció per persones del seu mateix sexe? No. La Bíblia diu: «Vestiu-vos de la nova personalitat, que per mitjà del coneixement exacte es va renovant» (Colossencs 3:10). Per tant, tots hem de seguir fent canvis a la nostra personalitat.

 Ara bé, que hi ha si algú vol viure d’acord amb les normes de Déu però encara té desitjos homosexuals?

 Igual que amb qualsevol altre desig incorrecte, una persona pot decidir no alimentar-lo o no dur-lo a la pràctica. Com? La Bíblia diu: «Seguiu caminant d’acord amb l’esperit i no dureu a terme cap desig carnal» (Gàlates 5:16).

 Fixa’t que aquest versicle no diu que la persona no tindrà cap desig carnal. En comptes d’això, diu que amb l’ajuda d’una bona rutina espiritual, basada en l’estudi de la Bíblia i l’oració, tindrà les forces per resistir aquests desitjos.

 En David, mencionat al principi, va rebre aquestes forces, sobretot després de compartir els seus sentiments amb els seus pares, que també són cristians. Ell diu: «Em vaig treure un gran pes de sobre. I segur que hauria sigut més feliç durant la meva adolescència si hagués parlat amb ells abans.»

 La realitat és que som més feliços quan vivim d’acord amb les normes de Jehovà. Estem convençuts que les seves normes «són justes, alegren el cor» i qui les «obeeix rep una gran recompensa» (Salm 19:8, 11).