Vaig néixer a Mont-real, la ciutat més gran de la província del Quebec, al Canadà. Els meus pares van criar-nos tant als meus tres germans com a mi en l’agradable barri de Rosemont, on vam gaudir d’una vida relaxada i tranquiŀla.

 Des de petit, la Bíblia em va cridar l’atenció. Recordo que, quan tenia 12 anys, vaig llegir sobre la vida de Jesús al Nou Testament i em va agradar molt. L’amor i la compassió que ell sentia pels altres em va calar tan fons que vaig voler ser com ell. Desafortunadament, aquest desig es va apagar a mesura que vaig créixer i vaig començar a sortir amb la gent equivocada.

 El meu pare era saxofonista. D’ell, no només vaig heretar l’instrument, sinó també un amor per la música que es va convertir en el centre de la meva vida. M’encantava tant la música que no vaig trigar a aprendre a tocar la guitarra. Amb el temps, vaig formar una banda de rock amb alguns amics i vam passar per diversos escenaris. Alguns productors ben coneguts de la indústria de la música es van fixar en nosaltres, em van presentar una oferta i vaig acabar signant un contracte amb una gran discogràfica. La meva música va ser tan coneguda que sovint sonava a les ràdios del Quebec.

 Semblava que tenia tot el que podia desitjar. Era jove, famós i guanyava molts calés fent el que més m’agradava. Durant el dia anava al gimnàs, feia entrevistes, tenia signatures d’autògrafs i apareixia a la televisió. A la nit, tenia concerts i em convidaven a festes. Per controlar l’estrès que em causaven els fans, vaig començar a beure, i no vaig trigar a consumir drogues. A més, era imprudent i tenia una conducta immoral.

 Alguns envejaven la vida que portava perquè semblava que era feliç, però, dins meu, m’embargava la soledat, sobretot quan no tenia ningú al meu costat. Em sentia deprimit i angoixat. Per si no fos poc, quan em trobava al cim de la meva carrera, dos dels meus productors van morir de sida. Estava en xoc. Tot i que m’encantava la música, l’estil de vida que l’acompanyava em semblava fastigós.

 A pesar del meu èxit, era conscient que el món se n’estava anant en orris. Com podia ser que hi hagués tanta injustícia? Em preguntava per què Déu no feia res. De fet, sovint li demanava que em donés una resposta. Després d’acabar una gira, vaig començar a llegir la Bíblia de nou. Encara que no entenia la majoria de coses que llegia, vaig arribar a la conclusió que la fi del món havia d’estar a prop.

 Al llegir la Bíblia, vaig descobrir que, en una ocasió, Jesús havia estat en dejú per 40 dies mentre era al desert (Mateu 4:1, 2). Llavors se’m va acudir que, si jo feia el mateix, potser Déu se m’apareixeria; així és que em vaig marcar una data. Dues setmanes abans de començar el dejuni, dos testimonis de Jehovà van picar a la porta i els vaig convidar a passar com si ja els hagués estat esperant. Amb la mirada fixa als ulls d’en Jacques, un dels testimonis, vaig preguntar: «I com sabem que vivim en els darrers dies d’aquest món?». Ell va obrir la Bíblia i em va contestar llegint 2 Timoteu 3:1-5. Llavors, els vaig assaltar amb moltes altres preguntes i em van impressionar les respostes tan lògiques i convincents que em van donar, les quals sempre estaven basades en la Bíblia. Després d’unes quantes visites, em vaig adonar que no era necessari que fes cap dejuni.

 Finalment, vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Em vaig tallar el cabell i vaig anar a les reunions que feien a la Sala del Regne. La rebuda tan càlida que em van donar em va convèncer encara més que havia trobat la veritat.

 És clar, per posar en pràctica el que estava aprenent, havia de fer canvis importants a la meva vida. Per començar, havia de deixar de consumir drogues i desfer-me de l’estil de vida immoral que estava portant. També havia de deixar de ser tan egocèntric i havia de preocupar-me pels altres. Com a pare solter, havia d’aprendre a cobrir les necessitats emocionals i espirituals del meu fill i la meva filla. Per això, vaig deixar enrere la meva carrera musical i vaig acceptar una feina poc remunerada en una fàbrica.

 Fer tots aquests canvis no va ser gens fàcil. A mesura que m’esforçava per deixar les drogues, vaig patir síndrome d’abstinència i vaig tenir algunes recaigudes (Romans 7:19, 21-24). Deixar aquest estil de vida immoral va ser una prova molt dura. A més, la meva nova feina era extenuant i el meu sou frustrant. Vaig necessitar tres mesos per guanyar el mateix que guanyava en dues hores quan era músic.

 L’oració em va ajudar a seguir endavant i fer aquests canvis tan difícils. Trobo que la lectura de la Bíblia va ser essencial per a mi. Hi van haver textos que em van animar moltíssim. Un d’ells era 2 Corintis 7:1, que mana als cristians netejar-se «de tota contaminació del cos i de l’esperit». Un altre text que em va fer veure que podia lliurar-me d’aquells mals hàbits va ser Filipencs 4:13, que diu: «Tinc forces per enfrontar-me a tot gràcies a aquell que em dóna poder». Jehovà va contestar les meves oracions i, per fi, vaig poder entendre i posar en pràctica les veritats de la Bíblia. Això em va motivar a dedicar la meva vida a ell (1 Pere 4:1, 2). El 1997, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 Estic convençut que si hagués continuat amb la vida que portava, ara per ara estaria mort. En comptes d’això, ara porto una vida feliç de veritat! La meva meravellosa dona, l’Elvie, ha estat tot un regal. Junts, dediquem gran part del nostre temps a ensenyar la Bíblia a altres persones. Això fa que em senti satisfet i realitzat. Estic realment agraït a Jehovà per haver-me atret a ell (Joan 6:44).