Vaig acceptar el punt de vista de Déu sobre la sang

Un Metge Conta La Seua Història

Estava en l’auditori de l’hospital exponent els resultats d’una autòpsia a un grup de metges. Havia mort un pacient a causa d’un tumor maligne, i vaig dir: «Podem concloure que la causa directa de la mort ha sigut hemòlisi (destrucció dels glòbuls rojos) i una insuficiència renal greu. Tot açò causat per una transfusió massiva de sang».

Un professor es va enfadar i em va cridar: «Estàs dient que hem fet una transfusió amb la sang equivocada?». Mostrant unes diapositives amb xicotetes seccions del renyó del pacient, vaig contestar: «No em referisc a això, ací podem vore lisi (destrucció) de múltiples glòbuls rojos en el renyó, i per tant, podem arribar a la conclusió que açò ha causat la insuficiència renal» *. La tensió es notava en l’ambient, i se’m va secar la boca. Encara que jo era un metge jove i ell un professor, sentia que no podia retirar els meus arguments.

Quan va passar açò, jo no era testimoni de Jehovà. Vaig nàixer en Sendai, una ciutat al nord del Japó en el 1943. Com mon pare havia sigut patòleg i psiquiatre, vaig decidir estudiar medicina. En el segon any de la carrera, en l’any 1970, em vaig casar amb una jove a qui li deien Masuko.

M’especialitze en patologia

Masuko treballava per a mantindre’ns mentres jo acabava els estudis. El camp de la medicina em fascinava. M’impressionava lo ben fet que està el cos humà. Tot i això, mai m’havia plantejat que existira un Creador. Després de graduar-me, vaig decidir especialitzar-me en el camp de la patologia, que estudia les característiques, causes i efectes de les malalties.

Mentres realitzava autòpsies a pacients que havien mort de càncer, vaig començar a tindre dubtes sobre l’eficàcia de les transfusions de sang. Els pacients amb càncer avançat poden sofrir anèmia com a resultat de les hemorràgies, situació que es complica amb l’ús de la quimioteràpia. Per a contrarestar l’anèmia, els metges prescriuen transfusions de sang. No obstant, jo sospitava que les transfusions feien que el càncer s’expandira. El fet és que hui en dia sabem que causen immunosupressió, que augmenta la probabilitat que el tumor reaparega i disminuïx la possibilitat de supervivència del pacient de càncer. *

En 1975, em vaig trobar amb el cas mencionat al principi. El professor s’havia fet càrrec del cas i era especialista en hematologia. No és d’estranyar que s’enfadara quan li vaig dir que la transfusió de sang era la causant de la mort del pacient. No obstant, vaig continuar amb la meua presentació i a poc a poc el professor es va calmar.

Ni malalties ni mort

En aquell temps, una dona major que era Testimoni, va visitar a Masuko. En la seua presentació, va utilitzar la paraula «Jehovà» i la meua dona li va preguntar què significava. Ella va respondre: «Jehovà és el nom del Déu verdader». Masuko llegia la Bíblia des que era xicoteta, però en la seua Bíblia el nom de Déu havia sigut substituït per la paraula «SENYOR». S’acabava d’enterar que Déu tenia nom!

Immediatament, Masuko va començar a estudiar la Bíblia amb la Testimoni. Quan vaig arribar a casa de l’hospital, al voltant de la una del matí, la meua dona, molt emocionada, em va dir: «La Bíblia diu que les malalties i la mort desapareixeran». Jo li vaig contestar. «Això seria meravellós!». Aleshores ella em va dir: «Com que el nou món no tardarà a arribar, no vull que perdes el temps». Jo pensava que volia que deixara de ser metge, aixina que em vaig enfadar tant que va afectar la nostra relació.

La meua dona no em va donar per perdut. Ella li orava a Déu, buscava textos bíblics adequats i me’ls ensenyava. Les paraules que més em van arribar al cor són les d’Eclesiastés 2:22, 23: «Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya davall del sol? De [...] nit el seu cor no reposa. També tot això és en va». Això és just el que jo estava fent, dedicant-me dia i nit al meu treball sense trobar una verdadera satisfacció.

En juliol de 1975, quan la meua dona se’n va anar a la Sala del Regne dels testimonis de Jehovà un diumenge al matí, de sobte vaig decidir que jo també volia anar. La meua dona es va sorprendre molt de vore’m allí, i tots els Testimonis em van donar la benvinguda carinyosament. Des d’eixe dia, assistia a totes les reunions del diumenge. Un mes després, vaig començar a estudiar la Bíblia amb un Testimoni. La meua dona es va batejar tres mesos després que la visitaren per primera volta.

Accepte el punt de vista de Déu sobre la sang

Prompte vaig aprendre que la Bíblia mana als cristians abstindre’s de sang (Fets 15:28, 29; Gènesi 9:4). Com jo ja tenia dubtes sobre l’efectivitat de les transfusions de sang, no em va costar acceptar el punt de vista de Déu. * Vaig pensar: «Si existix un Creador i diu això, deu de tindre raó».

També vaig aprendre que la causa de les malalties i la mort és el pecat d’Adam (Romans 5:12). En aquell temps, estava realitzant un estudi sobre l’arterioesclerosi. Al fer-se majors, les artèries s’endurixen i es fan més estretes causant malalties cardíaques, problemes cerebrovasculars i de renyó. Tenia sentit que el causant d’açò fora la imperfecció que havíem heretat. Després d’açò, el meu entusiasme per la medicina va començar a disminuir. Només Jehovà pot acabar amb les malalties i la mort.

En març de 1976, set mesos després d’haver començat a estudiar la Bíblia, vaig deixar els meus estudis en l’hospital universitari. Em feia por no poder treballar com a metge una altra volta, però vaig trobar faena en un altre hospital. Em vaig batejar en maig de 1976 i vaig decidir que la millor manera d’utilitzar la meua vida era servir com a evangelitzador de temps complet, o precursor. Vaig començar este servici en juliol de 1977.

Defenent el punt de vista de Déu sobre la sang

En novembre de 1979, Masuko i jo ens vam mudar a una congregació en la prefectura de Chiba, on hi havia una gran necessitat de predicadors. Vaig trobar un hospital on podia treballar a mitja jornada. En el meu primer dia de faena, un grup de cirurgians em va rodejar i em va preguntar insistentment: «Com a testimoni de Jehovà, què faràs si entra un pacient que necessita una transfusió de sang?».

Els vaig explicar respectuosament que seguiria els consells de Déu sobre la sang. També els vaig dir que hi ha alternatives a les transfusions i que faria el millor per ajudar als meus pacients. Després de parlar durant una hora, el responsable del departament de cirurgia va dir: «Entenc. Però si entra un pacient que ha perdut molta sang, nosaltres ens encarregarem». El responsable del departament era conegut per ser una persona difícil, però després d’eixa conversació vam tindre una bona relació, i ell sempre va respectar les meues creences.

Es posa a prova el respecte a la sang

Mentres estàvem servint en Chiba, s’estava construint una nova central dels testimonis de Jehovà en Ebina (Japó). La meua dona i jo conduíem fins allí una volta a la setmana per a cuidar de la salut dels voluntaris que estaven construint estes instaŀlacions anomenades Betel. Al cap d’uns mesos, vam rebre una invitació per a servir en el Betel d’Ebina a temps complet. En març de 1981, vam començar a viure en les vivendes temporals que allotjaven a més de 500 voluntaris. Al matí, jo ajudava a netejar els lavabos del lloc de construcció, i a la vesprada feia reconeixements mèdics.

Un dels meus pacients va ser Ilma Iszlaub, que va vindre al Japó des d’Austràlia com a missionera en 1949. Tenia leucèmia, i els seus metges li havien dit que li quedaven sols uns mesos de vida. Ilma es va negar a acceptar cap transfusió de sang que prolongara la seua vida. Va decidir passar els seus últims dies en Betel. En aquell temps, la medicació que estimulava la producció de glòbuls rojos, com l’eritropoetina, encara no estava disponible. Aixina que hi havia voltes que la seua hemoglobina estava molt baixa, a 3 o 4 grams (el nivell normal és de 12 a 15 grams). Vaig fer tot el possible per ajudar-la. Ilma va seguir demostrant una fe forta en la Paraula de Déu fins a la seua mort set anys després, en gener de 1988.

Amb el pas dels anys, molts voluntaris en la sucursal del Japó han necessitat alguna operació. És d’agrair que els metges dels hospitals del voltant hagen cooperat a l’hora d’operar sense sang. A sovint, em convidaven a la sala d’operacions per a observar, i a voltes he pogut ajudar en alguna operació. Estic agraït als metges per respectar el punt de vista dels testimonis de Jehovà sobre la sang. Treballar amb ells m’ha donat moltes oportunitats de compartir les meues creences. Fa poc, un dels metges es va batejar com a testimoni de Jehovà.

És interessant que els esforços dels metges per a operar als testimonis de Jehovà sense sang han tingut un impacte considerable en la medicina. La cirurgia sense sang ha demostrat quins són els beneficis d’evitar les transfusions. Hi ha estudis que demostren que els pacients es recuperen més ràpidament i amb menys problemes després de la cirurgia.

Continue aprenent del millor Metge

Intente mantindre’m al dia amb els últims avanços en medicina. Aixina i tot, continue aprenent de Jehovà, el millor Metge. Ell no es fixa en la nostra aparença, sinó que ens veu com som realment (1 Samuel 16:7). Jo, com a metge, intente no centrar-me en la malaltia, sinó en els pacients. Aixina puc ajudar-los millor.

En l’actualitat, continue servint en Betel, i una de les alegries més grans que tinc és poder ajudar els altres a conéixer a Jehovà i el seu punt de vista sobre la sang. Li demane a Jehovà, el millor metge possible, que prompte acabe amb les malalties i la mort.—Contat per Yasushi Aizawa.

[Notes]

[Comentari]

«Els vaig dir que hi ha alternatives a les transfusions i que faria el millor per ajudar als meus pacients.»

[Comentari]

«La cirurgia sense sang ha demostrat quins són els beneficis d’evitar les transfusions.»

[Iŀlustracions]

Dalt: Donant un discurs bíblic

Dreta: Amb la meua dona, Masuko, en l’actualitat