«Cadascú portarà la seua pròpia càrrega de responsabilitat»
«Cadascú portarà la seua pròpia càrrega de responsabilitat»
«Cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix» (ROMANS 14:12).
1. Quina decisió afrontaren els tres hebreus?
TRES jóvens hebreus que viuen en Babilònia afronten una decisió a vida o mort. ¿Deurien inclinar-se davant d’una gran estàtua tal com exigia la llei del país? O deurien negar-se a adorar-la encara que això suposara ser llançats a una fornal ardent? Xadrac, Meixac i Abed-Negó no tenen temps per a consultar amb ningú ni tampoc necessiten fer-ho. Amb total convicció, declaren: «Sàpies, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit» (Daniel 3:1-18). En efecte, els tres hebreus van portar la seua pròpia càrrega de responsabilitat.
2. Qui va prendre realment la decisió de Pilat respecte a Jesucrist, però el va alliberar açò de la seua responsabilitat?
2 Uns sis segles més tard, un governador romà escolta les acusacions contra un home. Una volta examina el cas, arriba a la conclusió que l’acusat és innocent. No obstant, la multitud exigix que l’executen. Després d’intentar denegar eixa petició, el governador es desentén de la seua càrrega de responsabilitat i cedix a la pressió. Llavant-se les mans, afirma: «Sóc innocent de la sang d’aquest home». En acabant, entrega l’home per a que siga executat. Sí, en comptes d’assumir la seua responsabilitat a l’hora de prendre una decisió respecte a Jesucrist, Ponç Pilat deixa que altres decidisquen per ell. Però ni tota l’aigua del món podria netejar la seua culpa per condemnar injustament a Jesús (Mateu 27:11-26; Lluc 23:13-25).
3. Per què no hauríem de permetre que els altres decidisquen per nosaltres?
3 I tu? A l’hora de prendre decisions, eres com els tres hebreus o permets que els altres decidisquen per tu? Prendre decisions no és fàcil. Per a fer-ho bé, es requerix maduresa. Per exemple, els pares han de prendre bones decisions pels seus fills menors d’edat. Per descomptat, prendre una decisió és molt difícil quan la situació és complexa i hi ha diferents factors implicats. No obstant, la responsabilitat de decidir no és tan pesada com per a estar inclosa entre «les càrregues» que haurien de portar per nosaltres «gent espiritualment adulta» (Gàlates 6:1, 2 NT). Més bé, és una responsabilitat de la qual «cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu» (Romans 14:12). De fet, la Bíblia diu que «cadascú portarà la seua pròpia càrrega» (Gàlates 6:5 TNM). Llavors, com podem prendre bones decisions en la vida? Primer, hem de reconéixer les nostres limitacions i saber què es necessita per a contrarestar-les.
Un requisit essencial
4. Quina lliçó important sobre prendre decisions aprenem de la desobediència de la primera parella humana?
4 La primera parella humana va prendre una decisió que va portar conseqüències desastroses: menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal (Gènesi 2:16, 17). Sobre quina base prengueren eixa decisió? La Bíblia respon: «La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, [...] en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella» (Gènesi 3:6). La decisió d’Eva es va basar en un desig egoista, i Adam la va seguir. Com a resultat, el pecat i la mort es van estendre «a tots els hòmens» (Romans 5:12). La decisió d’Adam i Eva ens ensenya una lliçó important sobre les nostres limitacions: únicament podrem prendre bones decisions si ens adherim a la guia divina.
5. Quina guia ens ha donat Jehovà, i què hem de fer per a beneficiar-nos d’ella?
5 Que contents estem que Jehovà no ens haja deixat sense guia! Les Escriptures ens diuen: «Quan hauràs d’anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen per darrere: “Aquest és el camí, segueix-lo”» (Isaïes 30:21). Com Jehovà ens parla a través de la seua Paraula inspirada, hem d’estudiar-la i adquirir coneixement exacte d’ella. Hauríem de poder assimilar «l’aliment sòlid, [...] propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal» (Hebreus 5:14). Podem entrenar els nostres sentits, o facultats perceptives, posant en pràctica el que aprenem de la Paraula de Déu.
6. Què es necessita per a que la nostra consciència funcione correctament?
6 A l’hora de prendre decisions, la nostra consciència és essencial. Esta facultat té la capacitat d’emetre un juí que pot acusar-nos o inclús excusar-nos (Romans 2:14, 15). No obstant, per a que la nostra consciència funcione correctament, ha d’estar guiada pel coneixement exacte de la Paraula de Déu i ha d’anar sensibilitzant-se a mesura que apliquem el que hem aprés. Una consciència mal entrenada es pot deixar influir fàcilment pels hàbits i costums locals. El nostre entorn i l’opinió dels altres podrien desorientar-nos. Però, què li passa a la nostra consciència si contínuament ignorem els remordiments i violem les normes de Déu? Doncs, que amb el temps, este sentit acaba com «marcat en foc», insensible, igual que la carn cauteritzada que cobrix una cicatriu (1 Timoteu 4:2 NT). Per una altra part, una consciència entrenada per la Paraula de Déu és una guia segura.
7. Quin requisit és essencial per a prendre bones decisions?
7 Per tant, per a prendre bones decisions, un requisit essencial és tindre un coneixement exacte de les Escriptures i saber aplicar-lo. En comptes de prendre decisions precipitades, hauríem de dedicar temps a buscar principis bíblics i gastar la nostra capacitat de pensar per a aplicar-los. Inclús quan hem de prendre decisions en el moment —com els va passar a Xadrac, Meixac i Abed-Negó—, estarem preparats si tenim coneixement exacte de la Paraula de Déu i la nostra consciència ha estat ben entrenada. Per a comprendre la importància que té la maduresa a l’hora de millorar la nostra capacitat de decidir, analitzem dos àmbits de la nostra vida.
Amb qui hauríem de relacionar-nos?
8, 9. a) Quins principis mostren la necessitat d’evitar les males companyies? b) Es referixen les males companyies només a gent immoral? Explica-ho.
8 L’apòstol Pau va escriure: «No vos deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (1 Corintis 15:33). I Jesucrist va dir als seus deixebles: «No sou [part] del món» (Joan 15:19). Amb estos principis, veiem clarament que hem d’evitar relacionar-nos amb fornicadors, adúlters, lladres, borratxos i gent per l’estil (1 Corintis 6:9, 10). Ara bé, a mesura que augmentem el nostre coneixement de les veritats bíbliques, ens adonem que és igual de perjudicial passar temps amb esta classe de persones quan apareixen en peŀlícules, televisió, internet o llibres. I lo mateix pot dir-se de relacionar-se en les xarxes socials «amb gent malèfica» que amaga el que realment és (Salm 26:4).
9 I, què podem dir de tindre una relació estreta amb aquells que duen una vida moralment neta però no tenen fe en Jehovà? Les Escriptures ens diuen que «el món sencer està sotmés al Maligne» (1 Joan 5:19). Així que podem concloure que les males companyies no són únicament persones permissives o immorals. Per tant, lo més savi és cultivar una amistat estreta només amb els qui estimen a Jehovà.
10. Què ens ajudarà a prendre decisions madures respecte al contacte que tenim amb la gent del món?
10 Evitar per complet el contacte amb la gent del món, no només és impossible sinó, a més, innecessari (Joan 17:15). Eixir a predicar, anar a l’escola o a la faena implica tindre contacte amb persones que no adoren a Jehovà. Els Testimonis casats amb un no-creients potser han de relacionar-se amb més gent del món que els altres. No obstant, si tots tenim les nostres facultats preceptives entrenades, comprendrem que una cosa és tindre un contacte limitat i necessari amb la gent del món i una altra molt diferent és cultivar una amistat estreta amb ells (Jaume 4:4). A més, podrem prendre decisions madures a l’hora de participar o no en activitats extraescolars, com per exemple, assistir a competicions esportives o balls, i en el cas de la faena, anar o no a festes i dinars amb els companys.
A l’escollir una faena
11. Què és lo primer que hem de considerar a l’escollir una faena?
11 La Bíblia afirma que un bon cristià «es preocupa [...] dels qui conviuen amb ell» (1 Timoteu 5:8). Així que, a l’hora de prendre decisions relacionades amb esta obligació, hem d’aplicar els principis bíblics amb maduresa. La primera cosa a tindre en compte és la classe de treball en si, és a dir, el que se’ns demanarà que fem. Triar una faena que promoga el que la Bíblia clarament condemna, òbviament, és incorrecte. Per això, els cristians no acceptem treballs que puguen estar relacionats amb la idolatria, el frau, el mal ús de la sang o altres pràctiques antibíbliques. Tampoc hauríem de mentir o estafar encara que el nostre patró ens ho demane (Fets 15:29; Apocalipsi 21:8).
12, 13. Quins factors, a part de la faena en si, s’han de tindre en compte al prendre decisions sobre el treball?
12 I si la faena en si no viola específicament cap requisit bíblic? A mesura que augmentem el nostre coneixement de la veritat i millorem les nostres facultats perceptives, descobrim que hi ha altres factors a tindre en compte. Què passa si el treball està relacionat amb una pràctica antibíblica com, podria ser, respondre al telèfon en un local d’apostes? La procedència dels ingressos i el lloc on es du a terme el treball també són factors a considerar. Per exemple, ¿podria un germà que treballa per compte propi oferir els seus servicis per a pintar una església i promoure d’esta manera la religió falsa? (2 Corintis 6:14-16)
13 Però, i si fora el nostre patró qui acceptara una faena com la de pintar una església? En eixe cas, hauríem de tindre en consideració factors com la responsabilitat que tindríem en el projecte i el nostre grau d’implicació. I, què podem dir dels servicis públics que no contradiuen els principis bíblics, com repartir el correu en el veïnat, inclosos els locals on es duen a terme pràctiques que la Bíblia condemna? Segurament influiria en la nostra decisió el principi de Mateu 5:45. Ara bé, no hauríem de descartar l’efecte que podria tindre en la nostra consciència fer eixa faena tots els dies (Hebreus 13:18). Tal com hem vist, portar la nostra pròpia càrrega de responsabilitat a l’hora de prendre decisions madures relacionades amb el treball requerix que aguditzem les nostres facultats perceptives i entrenem la consciència que Déu ens ha donat.
Tin-lo present «en tot el que emprens»
14. Què hauríem de fer a l’hora de prendre decisions?
14 I què passa amb les decisions que hem de prendre relacionades amb altres assumpts com, per exemple, si cursarem o no estudis superiors, o si acceptarem o no certs tractaments mèdics? Quan hem de prendre qualsevol decisió, hem d’examinar quins principis bíblics estan implicats i utilitzar la nostra capacitat de raonar per a aplicar-los. El savi rei Salomó va dir: «Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer» (Proverbis 3:5, 6).
15. Què aprenem dels cristians del segle I sobre prendre decisions?
15 Hem de tindre present que, a sovint, les nostres decisions afecten els altres. Els cristians del segle I, per exemple, ja no havien de seguir les restriccions imposades per la llei mosaica sobre la dieta. Podien escollir menjar certs aliments que la Llei considerava impurs, però que, llevat d’això, no tenien cap altra objecció. No obstant, l’apòstol Pau, referint-se a la carn d’un animal que podria haver sigut sacrificat a un ídol, va escriure: «Si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà» (1 Corintis 8:11-13). D’esta manera, Pau va animar els cristians a tindre en consideració la consciència dels altres per a no fer-los entropessar. Les nostres decisions no haurien de suposar «cap entrebanc», o obstacle, per als altres (1 Corintis 10:29, 32 NT).
Busca la saviesa de Déu
16. Com ens ajuda l’oració a l’hora de prendre decisions?
16 L’oració és una ajuda d’incalculable valor quan prenem decisions. De fet, el deixeble Jaume va dir: «Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà» (Jaume 1:5). Per tant, podem dirigir-nos a Jehovà en oració amb confiança i demanar-li la saviesa que necessitem per a prendre decisions correctes. Al contar-li les nostres preocupacions i buscar la seua guia, Jehovà ens donarà el seu esperit sant per a ajudar-nos a comprendre millor els principis bíblics que estem considerant i per a fer-nos recordar els que podríem haver passat per alt.
17. Com poden ajudar-nos els altres quan hem de prendre una decisió?
17 Ara bé, poden els altres ajudar-nos a prendre decisions? Sí. De fet, Jehovà ha posat a la nostra disposició germans madurs per mitjà de la congregació (Efesis 4:11, 12). Estos germans tenen una profunda perspicàcia espiritual i experiència en la vida. Això els permet mostrar-nos principis bíblics que poden influir en la nostra decisió i ajudar-nos a «discernir allò que més convé» (Filipencs 1:9, 10). Així que, si hem de prendre una decisió de pes, podem consultar-ho amb ells. No obstant, no hem d’oblidar que hem d’anar amb compte de no deixar que els altres decidisquen per nosaltres, ja que eixa és la nostra pròpia càrrega de responsabilitat.
Obtindrem sempre bons resultats?
18. Què podria passar a pesar de prendre una bona decisió?
18 Porten sempre bons resultats les decisions ben pensades i basades en principis bíblics? A la llarga, sí. No obstant, a voltes a curt termini, podrien afectar-nos negativament. En el cas de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sabien que la seua decisió de no adorar la gran estàtua podia condemnar-los a mort (Daniel 3:16-19). De la mateixa manera, després que els apòstols digueren davant del Sanedrí que havien d’obeir a Déu com a governant abans que als hòmens, els van fer assotar i després els posaren en llibertat (Fets 5:27-29, 40). A més, «el temps i el contratemps» podrien afectar de manera desfavorable el resultat de qualsevol decisió (Eclesiastés 9:11). Per tant, si experimentem problemes a pesar d’haver pres la decisió correcta, podem estar segurs que Jehovà ens ajudarà a aguantar i, al final, ens beneirà (2 Corintis 4:7).
19. Com podem ser valents i portar la nostra pròpia càrrega de responsabilitat al prendre decisions?
19 En resum, al prendre decisions, hem de buscar els principis bíblics relacionats i utilitzar la nostra capacitat de raonar per a aplicar-los. Que agraïts li estem a Jehovà per ajudar-nos a través del seu esperit sant i dels germans madurs de la congregació! Amb estes ajudes i la guia divina, estiguem decidits a portar amb valor la nostra pròpia càrrega de responsabilitat al prendre decisions sàvies.
Què hem aprés?
• Quin és un requisit essencial per a prendre bones decisions?
• Com influïx la nostra maduresa espiritual a l’hora de decidir amb qui relacionar-nos?
• Quins factors importants hauríem de considerar a l’escollir una faena?
• Quina ajuda tenim a la nostra disposició per a prendre decisions?
[Preguntes de l’estudi]
[Iŀlustració]
La desobediència d’Adam i Eva ens ensenya una lliçó molt important
[Iŀlustració]
Abans de prendre una decisió important, busquem els principis bíblics