Passar par la informassion

Fà dessision par dar onor a Dio

Fà dessision par dar onor a Dio

Fà dessision par dar onor a Dio

“El sàbio el pensa ben vanti de far qualcossa.” — PRO. 14:15.

1, 2. (a) Quala che la ga de esser la nostra pi granda preocupassion in tute le nostre dessision? (b) Che domande ndaremo risponder?

 TUTI i giorni, noantri femo tante dessision. Ghen’è quele che no le ze mia tanto importante, ma ghen’è altre che le pol cambiar la nostra vita. In tute lore, la nostra pi granda preocupassion la ze darghe onor a Dio.

2 Te cati fadiga far dessision? Par deventar bravi servi de Geovà ghemo de imparar quel che l’è giusto e quel che l’è sbalià. Cossita, ndaremo far dessision de acordo con quel che credemo, e no de acordo con quel che le persone le ne dise de far. Che altri boni motivi ghemo par imparar a far bone dessision? Parché che dele volte l’è fadiga de farle? E come podemo far dessision par darghe onor a Dio?

Parché che l’è importante far dessision?

3. Cossa che pol intrigarne de far bone dessision?

3 Se noantri metemo massa tempo par far dessision de acordo con quel che la Bìblia la dise, i nostri coleghi de scola o de laoro i pol pensar che noantri no credemo pròpio nela Bìblia e che saria fàcile convinserne a far quel che lori i vol. Lori i pol parlar busie, imbroiar o robar e dopo proar influensarne a far come lori o sconder quel che i fà. Ma, se savemo far dessision che ghe dà onor a Dio, no ndaremo mia assar che la paura o la voia de contentar i altri le sìpia motivi par far robe che savemo che va contra quel che la Bìblia la dise.

4. Parché i altri fursi i vol far dessision par noantri?

4 Se ghen’è quei che i vol far dessision par noantri, no vol mia dir che lori i ne vol mal. Fursi fin boni amighi i ne fae pression par far de acordo con quel che lori i pensa. Anca se no semo pi de star coi nostri genitori, pol esser che tanti dela nostra fameia i vol seitar a far dessision par noantri, parché i ne vol ben. Par esémpio, quando ghemo de scòlier un tratamento de salute. La Bìblia la ne mostra de maniera ciara che no ghemo mia de doperar el sangue de maniera sbaliada. (Ati 15:28, 29) Ma i altri assunti sora salute che no ghen’è mia una règola ciara, semo noantri che ndaremo dessider se ghemo de acetar un tratamento o nò. Quei dela nostra fameia i pol gaver una opinion forte sora questi assunti de salute. Ma, quando ghemo de far una dessision, tuti i servi batesadi de Geovà i ga de “portar la so pròpia responsabilità”. (Gàl. 6:4, 5) Quel che l’è pi importante par noantri l’è gaver una bona cossiensa davanti de Dio, e nò dele persone.

5. Come che podemo esser “firmi nela fede”?

5 Se no savemo mia far dessision, gavaremo tanti problemi. El dissìpolo Tiago el ga scrito che una persona che no la sa mia far dessision la ze come qualchedun che no l’è mia bon de ndar drito nte una strada. (Tia. 1:8) Ela la sarà portada de una banda a l’altra par quel che i altri i dise, come se la fusse nte un bastimento sensa controlo in meso de una tempesta nel mar. Saria tanto fàcile par ela sfondarse nela fede e dopo darghe la colpa ai altri! (1 Tim. 1:19) Come che podemo protegerne de questo perìcolo? Ghemo de restar “firmi nela fede”. (Ledi Colossensi 2:6, 7. a) Par far pi forte la nostra fede, ghemo de imparar a far dessision che le mostre che credemo pròpio in quel che la Bìblia la dise. (2 Tim. 3:14-17) Ma parché che pol esser fadiga far bone dessision?

Parché pol esser fadiga far dessision?

6. Come che la paura la pol intrigarne?

6 Se noantri ghemo paura de far una dessision sbaliada, che la vae mal, o che i altri i pensa che semo bauchi, sarà fadiga far una dessision. E l’è normal sentirse cossita, parché nissuni vol gaver dificoltà o passar vergogna par via de una dessision sbaliada. Ancora cossita, el amor a Dio e ala Bìblia el pol giutarne a no restar massa spauradi. Come? El amor a Dio el ndarà farne ndar in serca nela so Parola e nele publicassion vanti de far una dessision importante. Cossita ndaremo sbaliar manco. Parché? Parché la Bìblia la ne darà sabedoria e la ne giutarà a “pensar ben vanti de far qualcossa”. — Pro. 1:4.

7. Cossa imparemo del esémpio del rè Davi?

7 Tuti noantri sbaliemo, par quela gnanca sempre ndaremo far la dessision giusta. (Rom. 3:23) Par esémpio, el rè Davi l’era un omo de sabedoria e tanta fede. Ancora cossita, lu el ga fato dessision sbaliade che le ga portà dificoltà a lu e ai altri. (2 Sam. 12:9-12) Ma Davi no’l ga mia assà che i so sbali i lo fesse pensar che lu no’l saria pi bon de far dessision che ghe piase a Dio. (1 Rè 15:4, 5) Anca se ghemo fato sbali nel passà, podemo far bone dessision se femo come Davi e ne ricordemo che Geovà el ndarà perdonar i nostri pecati se noantri se ciamemo grami. Lu sempre el giutarà quei che i lo ama e i lo obedisse. — Sal. 51:1-4, 7-10.

8. Cossa che Paolo el ga dito sora maridarse?

8 Cossa che pol giutarne a no restar massa preocupadi vanti de far una dessision? Ghemo de ricordarse che, dele volte, ghen’è de pi che sol una maniera giusta de far una dessision. Varda cossa che el apòstolo Paolo el ga dito sora matrimònio. Dio lo ga ispirà a scriver: “Se qualchedun el pensa che l’è drio comportarse mal parché no l’è mia maridà, e no l’è massa gióveno, el ga de far cossita: el pol maridarse se l’è quel che el vol. No l’è mia un pecato. Ma se qualchedun el ga dessidio nel so cuor e no’l sente mancansa de maridarse, ma l’è bon de controlar le so voie e el vol mantegner la so dessision, el fà ben.” (1 Cor. 7:36-38) Paolo el ga dito che l’era meio restar sensa maridarse, ma che maridarse anca el ndea ben.

9. Parché che ghemo de preocuparse con quel che i altri i pensa dele nostre dessision? Spiega.

9 Ghemo de preocuparse con quel che i altri i pensa dele nostre dessision? Si, ghemo de pensarghe sora. Varda cossa che Paolo el ga dito sora magnar cose che fursi le era state sacrificade a ìdoli. Lu el ga dito che no l’era mia sbalià magnar quele cose, ma se fesse mal ala cossiensa de qualchedun, alora si saria sbalià. Cossa Paolo el pensea? “Se el magnar el pol far strabucar el me fradel, no magnarò mai pi carne, cossita no farò strabucar el me fradel.” (1 Cor. 8:4-13) Anca noantri ghemo de pensarghe sora se le nostre dessision le ndarà farghe mal a la cossiensa de altre persone. Ma sicuro che el pi importante par noantri l’è quel che Geovà el pensa sora queste dessision. (Ledi Romani 14:1-4. b) Che prinsipi bìblichi i ne giuta a far dessision che ghe dà onor a Dio?

Sei robe che le ne giutarà a far bone dessision

10, 11. (a) Come podemo rispetar la autorità nela fameia quando femo dessision? (b) Cossa i ansiani i ga de ricordarse quando i fà dessision par la congregassion?

10 No stà mia proar far dessision che no te ghè el dirito de farle. Vanti de scòlier cossa far, ghemo de domandarse: Mi go la autorità de far questa dessision? El rè Salomon el ga scrito: “Quel che el fà qualcossa che no’l ga el dirito de far el sarà umilià, ma quei che i sa el so limite i ga sabedoria.” — Pro. 11:2.

11 El pupà e la mama i pol assar i so fioi far qualche dessision, ma i fioi no i ga mia de farle sensa prima parlar con lori. (Col. 3:20) Le spose e le mare le ga qualche autorità nela fameia, ma le ga de rispetar la autorità del sposo. (Pro. 1:8; 31:10-18; Efe. 5:23) I sposi anca i ga de ricordarse che i ga de rispetar la autorità de Gesù Cristo. (1 Cor. 11:3) I ansiani i fà dessision par la congregassion, ma lori i ga de tenderse de no far de pi de “quel che l’è scrito” nela Parola de Dio. (1 Cor. 4:6) Lori anca i fà de acordo cole orientassion che vien del schiavo fedele e prudente. (Mat. 24:45-47) Se semo modesti e sol femo le dessision che ghemo el dirito de far, ndaremo gaver manco problemi e ansietà.

12. (a) Parché ghemo de far peschise vanti de far una dessision? (b) Come podemo far una peschisa cossita?

12 Fà peschise. “L’è sicuro che i progeti de quel che pensa ben vanti i gavarà boni resultadi. Ma quei che i ga sempre prèssia i restarà poareti.” (Pro. 21:5) Par esémpio, gheto de far una dessision sora negossi? No stà mia assar la emossion controlarte. Proa capir ben la situassion, domàndaghe consili a quei che i ga de pi speriensa e pénseghe sora quel che la Bìblia la dise sora el assunto. (Pro. 20:18) Nela to peschisa, parecia due liste — una cole robe bone che le pol suceder, e quel’altra cole robe rugne che le pol suceder se te fè quela dessision. Vanti de dessider, ‘pensa ben quanto che te vè guastar’. (Luca 14:28) No stà mia pensar sol in quanti soldi te pol guadagnar, ma anca pensa in come questa dessision la pol influensar la to adorassion a Geovà. Ghe vol tempo e sforso par far peschise, ma se femo cossita, no ndaremo gaver problemi e ansietà.

13. (a) Che consìlio catemo in Tiago1:5? (b) Come pregar par domandar sabedoria pol giutarne?

13 Prega a Geovà par domandarghe sabedoria. Le nostre dessision le darà onor a Dio sol se ghe domandemo el so aiuto par farle. El dissìpolo Tiago el ga scrito: “Se ghe manca sabedoria a qualchedun de valtri, el ga de seitar a domandarla a Dio, parché lu la ghe dà a tuti de maniera generosa e con bontà.” (Tiago 1:5) No ghemo mia de ver vergogna de dir che ne ocore dela sabedoria de Dio par giutarne a far dessision. (Pro. 3:5, 6) Se noantri se fidemo massa in quel che noantri savemo, l’è fàcile strabucarse. Quando domandemo sabedoria a Geovà e femo peschise par veder quel che la Bìblia la dise sora el assunto, assemo el spìrito santo giutarne a capir parché che volemo far una dessision. — Ebr. 4:12; ledi Tiago 1:22-25. c

14. Parché no ghemo de assar le nostre dessision par dopo?

14 Fà la dessision. No stà farla sensa vanti far peschise e domandar sabedoria in orassion. Una persona sàbia ‘la pensa ben vanti de far qualcossa’. (Pro. 14:15) No stà sempre assar par dopo. Quei che i fà cossita, fursi i vien fora con tante scuse par no far gnente. (Pro. 22:13) Ma ancora cossita i ze drio far una dessision. Quala? De assar le altre persone controlar la so vita.

15, 16. Cossa gavemo de far par meter in pràtica una dessision?

15 Meti la dessision in pràtica. Tuto el nostro sforso par far una bona dessision pol esser par gnente se no la metemo in pràtica. Salomon el ga scrito: “Tuto quel che la to man la cata de far, fà con tuta la to forsa.” (Ecl. 9:10) Se volemo che la nostra dessision la va ben, ghemo de esser disposti a far tuto quel che podemo par méterla in pràtica. Par esémpio, fursi un fradel dela congregassion el vol esser pioniero. Lu sol el sarà bon de farlo se no’l assar che el laoro e la diversion i cave via el tempo e la forsa par la predicassion.

16 Le ze poche le volte che le meio dessision le ze fàcile de méterle in pràtica. Parché? Parché “tuto el mondo l’è soto el poder del perverso.” (1 Gioani 5:19) Gavemo de lotar contra “i governi, contra le autorità, contra i governanti del mondo che l’è nel scuro, contra i àngeli rugni del cielo.” (Efe. 6:12) El apòstolo Paolo e el dissìpolo Giuda i ga dito che quei che i vol darghe onor a Dio no i gavarà mia una vita fàcile. — 1 Tim. 6:12; Giuda 3.

17. Quando femo dessision, cossa che Geovà el vol de noantri?

17 Pénseghe sora la dessision che te ghè fato e fà cambiamenti se ghe ocore. Dele volte le nostre dessision no le va mia come speteino. “A tuti pol suceder qualcossa rugna o che no se speta mia.” (Ecl. 9:11) Ancora cossita, ghen’è dessision che Geovà no’l vol mia che le cambiemo, anca se pol esser fadiga méterle in pràtica. Par esémpio, dopo che dedichemo la nostra vita a Geovà o se maridemo, no podemo mia tornar in drio. Dio el vol che femo de acordo con queste dessision. (Ledi Salmo 15:1, 2, d 4. e) Ma la pi granda parte dele dessision no le ze mia tanto importante. Alora l’è bon pensarghe sora nele dessision che ghemo fato nel passà. No ghemo mia de esser testardi o orgoliosi e pensar che mai ghemo de cambiar le nostre dessision. (Pro. 16:18) La roba pi importante par noantri sempre la ze far quel che ghe piase a Geovà.

Parecia i altri par far dessision che ghe dà onor a Dio

18. Come che el pupà e la mama i pol pareciar i fioi par far bone dessision?

18 I genitori i pol far tanto par insegnar i fioi a far dessision che ghe piase a Dio. La meio maniera de farlo la ze par meso del so esémpio. (Luca 6:40) Se va ben, lori i pol mostrarghe come i ga fato le so dessision. Dele volte, el pupà e la mama i pol assar i fioi far le so pròpie dessision e lodarli quando i fà bone dessision. Ma, e se no la va mia ben? Fursi la prima roba che i genitori i vol far l’è proteger i fioi dele consequense, ma cossita el fiol no’l ndarà mia imparar. Par esémpio, el pupà e la mama i pol assar el fiol gaver la permission par guidar el auto. Ma e se el fiol el ciapa una multa? I genitori i podaria pagarla, ma se lori i manda el fiol laorar par pagarla l’è pi fàcile che el impare a gaver de pi responsabilità. — Rom. 13:4.

19. Cossa ghemo de insegnar ai nostri studianti dela Bìblia, e come podemo farlo?

19 Gesù el ga mandà i so dissìpoli insegnar i altri. (Mat. 28:20) Una dele robe pi importante che i ga de insegnar ai studianti dela Bìblia l’è come far bone dessision. Ma par insegnarli dela maniera giusta toca ténderse par no dirghe cossa che i ga de far. L’è meio insegnarghe come catar boni consili nela Bìblia par lori esser boni de far le so pròpie dessision. Parché tuti noantri gavaremo de risponder a Dio par quel che femo. (Rom. 14:12) Alora, tuti noantri ghemo de imparar a far dessision che ghe dà onor a Dio.

[Note]

a (Colossensi 2:6, 7) Par quela, cossita come gavé acetà Cristo Gesù, el Signor, seité a caminar in union con lu. 7 Sìpie radisà e fati su in lu, firmi nela fede, cossita come valtri sì stati insegnadi, e gavé sempre de ringrassiar a Dio.

b (Romani 14:1-4) Gavé de acetar quei che no i ze sicuri de quel che la so fede li assa far, ma no sté mia giulgarli sora robe che lori i pol dessider. 2 Una persona la ga fede par magnar de tuto, ma quel’altra che la ze fiaca la magna sol verdure. 3 Quel che el magna de tuto no’l ga de far de manco de quel che no’l magna mia, e quel che no’l magna de tuto no’l ga de giulgar quel che el magna, parché Dio lo ga acetà. 4 Sito chi par giulgar el servo de nantro? L’è el so paron che el desside se el servo resta in pié o se el casca. Alora, lu el restarà in pié, parché Geovà el pol farlo restar in pié.

c (Tiago 1:22-25) Alora, gavé de meter in pràtica la parola e nò sol scoltarla. No sté imbroiarve par le maniere sbaliade de pensar. 23 Parché se qualchedun el scolta la parola ma no la mete in pràtica, l’è come un omo che el varda la so fàcia nte un spècio. 24 Dopo che el se varda, el va via e suito el se desméntega de come che lu l’è. 25 Ma, quel che stùdia con atension la lege perfeta dela libertà, e seita studiarla, l’è deventà nò come quel che scolta e suito el se desméntega, ma come quel che mete in pràtica. Lu el sarà felice in quel che el fà.

d (Salmo 15:1, 2) Ò Geovà, chi che pol esser òspede ntela to tenda? Chi che pol viver ntel to santo monte? 2 Quel che el vive sensa colpa, che el fà quel che l’è giusto e che el parla la verità nel so cuor.

e (Salmo 15:4) Lu no’l aceta quel che l’è rugno, ma el dà onor a quei che i teme a Geovà. No’l càmbia la so promessa, anca se quel che el ga prometesto no l’è mia bon par lu.

Cossa che te ghè imparà?

• Parché ghemo de imparar a far bone dessision?

• Come la paura la pol intrigarne e come podemo vìnserla?

• Che sei robe ghemo de far par le nostre dessision dar onor a Dio?

[Domande del Stùdio]

[Quadro/Stampa]

Robe che ne giuta a far bone dessision

1 No stà far quel che no te ghè el dirito de far

2 Fà peschise

3 Prega par domandar sabedoria

4 Fà la dessision

5 Mete la dessision in pràtica

6 Pénsaghe sora e fà cambiamenti

[Stampa]

Una persona che no la sà mia far dessision la ze come qualchedun nte un bastimento in meso de una tempesta nel mar