Des de xiquet he estimat la naturalesa. A sovint, eixia a passejar amb la meua família i disfrutàvem dels impressionants boscos i llacs que hi ha prop del nostre poble, Jyväskylä, en el centre de Finlàndia. També m’encanten els animals; quan era xicotet anava abraçant cada gat i cada gos que veia. Segons anava fent-me major, em molestava cada vegada més que la gent maltractara els animals. Amb el temps em vaig unir a una organització que defenia els drets dels animals, on vaig conéixer persones que pensaven com jo.

Féiem campanyes a favor dels drets dels animals, en les quals distribuíem informació i organitzàvem manifestacions i protestes en contra de les tendes de pell i els experiments amb animals. Inclús creàrem una nova organització protectora d’animals. Com usàvem mètodes radicals per a lluitar per la nostra causa, solíem tindre molts problemes amb les autoritats. Vaig ser arrestat i jutjat en vàries ocasions.

No només em preocupava el benestar dels animals, sinó també altres problemes del món. Amb el temps em vaig unir a altres organitzacions, entre elles Amnistia Internacional i Greenpeace. La meua vida estava centrada en donar suport a les activitats d’estes organitzacions. Lluitava a favor dels més desfavorits, com ara els pobres i els que patixen fam.

Però a poc a poc em vaig adonar que no podia canviar el món. Encara que aquelles organitzacions aconseguien solucionar alguns problemes xicotets, pareixia que els problemes més grans anaven a pitjor. Era com si les forces del mal s’hagueren tragat el món sencer i a ningú li importara. Em sentia impotent.

Em sentia trist perquè veia que els meus esforços no servien per a res. Així que vaig començar a pensar en Déu i en la Bíblia. Encara que jo ja havia estudiat amb els testimonis de Jehovà i m’agradava l’amabilitat i l’interés personal que em mostraven, en aquell moment no estava preparat per a fer canvis en la meua vida. Però ara les coses eren diferents.

Vaig buscar la meua Bíblia i, al llegir-la, va resultar ser com un bàlsam per a les meues ferides. Em cridaren l’atenció molts passatges bíblics que ensenyen que hem de tractar bé els animals. Per exemple, el Proverbi 12:10 diu que «el just té cura de la vida del bestiar». També vaig comprendre que Déu no és el causant dels problemes de la humanitat. Al contrari, els nostres problemes van a pitjor perquè molta gent no seguix la seua guia. Aprendre l’amor i la paciència que té Jehovà em va impressionar molt (Salm 103:8-14).

Per aquell temps, vaig trobar un cupó del llibre Què diu realment la Bíblia? i el vaig enviar. Poc després, una parella de testimonis em va visitar i vaig començar un curs bíblic amb ells. També vaig començar a assistir a les reunions dels testimonis en la sala del Regne. Com a resultat, les veritats bíbliques van començar a arrelar en el meu cor.

Gràcies a la Bíblia, vaig poder fer molts canvis. Vaig deixar de fumar i de beure. També va millorar la meua aparença i manera de parlar, així com la meua actitud cap a les autoritats (Romans 13:1). A més, vaig abandonar l’estil de vida immoral que portava, en el qual havia sigut molt lliberal.

El canvi més difícil per a mi va ser adoptar un punt de vista correcte sobre les organitzacions de lluita social, ja que va requerir molt de temps. Al principi sentia que si abandonava estes organitzacions, les estaria traint. Però vaig arribar a entendre que el Regne de Déu és l’única esperança real per a este món. Aixina que vaig decidir dedicar totes les meues forces a donar suport a eixe Regne i a donar-lo a conéixer a altres persones (Mateu 6:33).

Com a activista, solia classificar les persones només en dos grups, els bons i els roïns. I sempre estava a punt per a actuar en contra dels qui considerava roïns. Però gràcies a la Bíblia ja no sent aquell odi intens cap als altres. En comptes d’això, m’esforce per estimar totes les persones, i ho faig de diferents maneres, com ara mostrant-los quines són les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 5:44). Estic molt content de vore com esta bona obra promou la pau i la felicitat i dona una esperança real a les persones.

Al deixar els assumpts en mans de Jehovà, he obtingut una gran pau mental. Estic convençut que, com a Creador, no permetrà que els humans i els animals siguen maltractats per sempre, ni tampoc que la nostra bonica terra siga destruïda. És més, per mitjà del seu Regne prompte repararà tot el mal que s’ha fet (Isaïes 11:1-9). Saber estes veritats i ajudar els altres a creure en elles em dona una gran felicitat. Ja no sent la necessitat de canviar el món.