Em vaig criar en diferents barris de Los Angeles (Califòrnia, EUA), famosos pel tràfic de drogues i les bandes. Els meus pares tingueren sis fills, i jo soc el segon.

Quan era xicotet, ma mare ens portava a una església evangèlica. Però quan vaig arribar a l’adolescència, el que es deia allí m’entrava per una orella i m’eixia per l’altra. Els diumenges cantava en el cor de l’església, però la resta de la setmana me la passava de festa, consumia drogues i tenia relacions sexuals.

Tenia un caràcter violent i botava a la mínima que em provocaven. Per tal de guanyar una baralla, utilitzava qualsevol objecte com a arma. El que aprenia en l’església tampoc m’ajudava molt; al contrari, a sovint deia: «La venjança és del Senyor, i jo estic al seu servici». A finals dels anys 60, quan tenia uns 18 anys, vaig conéixer els Panteres Negres, un grup polític conegut per la seua lluita activa a favor dels drets civils. Em vaig unir a un grup d’estudiants que defenia eixa mateixa causa. En vàries ocasions organitzàrem protestes, i l’escola havia de suspendre les classes.

Però sentia que protestar no era prou. En poc de temps l’odi em va portar a cometre delictes greus. Per exemple, a voltes els meus amics i jo anàvem al cine a vore peŀlícules sobre el maltracte dels esclaus africans en els Estats Units. Indignats per aquelles injustícies, atacàvem els jóvens blancs que estaven en el cine i anàvem als barris dels blancs a buscar més víctimes per a pegar-los una palissa.

Per aquell temps, els meus germans i jo ja estàvem fets uns criminals i teníem problemes amb les autoritats. Un dels meus germans menuts estava en una banda que tenia molt mala fama, i jo m’ajuntava amb ells. La meua vida era un desastre.

Els pares d’un amic meu eren testimonis de Jehovà i em van convidar a les seues reunions. Des del principi, em vaig adonar de lo diferents que eren aquelles persones. Tots tenien una Bíblia i la gastaven. Inclús els més jovenets feien discursos breus! Em va impactar saber que el nom de Déu és Jehovà i escoltar que l’utilitzaven (Salm 83:18 TNM). Encara que hi havia gent de moltes nacionalitats, era evident que no hi havia racisme.

Al principi, no vaig voler que em donaren classes de la Bíblia, però m’agradava anar a les reunions. Una nit, mentres estava en la reunió, els meus amics anaren a un concert i acabaren matant un xic a colps per a quedar-se amb la seua jaqueta de cuir. Al sendemà, anaven presumint del que havien fet. Inclús en el juí continuaven sense donar-li importància. A molts d’ells se’ls va sentenciar a cadena perpètua. Em vaig alegrar tant de no haver estat amb ells aquella nit! Des d’aquell moment, em vaig decidir a canviar la meua vida i a començar a estudiar la Bíblia.

Com havia tingut tants prejuís racials, el que vaig vore entre els testimonis de Jehovà m’impressionà. Per exemple, quan un testimoni de Jehovà blanc hagué de viatjar a l’estranger, va deixar els seus xiquets a càrrec d’una família negra. També em va impactar que una família blanca acollira un jove negre que necessitava un lloc on viure. Això em va convéncer que els testimonis de Jehovà complixen el que Jesucrist va dir en Joan 13:35: «Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres». Sabia que havia trobat una verdadera germandat.

El meu estudi de la Bíblia em va fer vore que havia de canviar la meua personalitat. Havia d’esforçar-me no només per comportar-me de manera pacífica, sinó per ser pacífic en el meu interior (Romans 12:2). A poquet a poquet vaig anar millorant i, finalment, en gener de 1974 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

Inclús després de batejar-me, vaig haver de seguir controlant el meu mal geni. Per exemple, un dia estàvem predicant de casa en casa i vaig vore que un lladre s’emportava la ràdio del meu cotxe. Vaig pegar a córrer darrere d’ell i, quan estava a punt d’agarrar-lo, va tirar la ràdio a terra i va fugir. Al contar-li a la resta del grup com havia recuperat la meua ràdio, un ancià em va preguntar: «Què hauries fet si l’hagueres agarrat?» Eixa pregunta em va fer vore que havia de seguir esforçant-me per ser pacífic.

En octubre de 1974 vaig començar el servici a temps complet. Dedicava unes 100 hores al mes a ensenyar la Bíblia a altres persones. Després em convidaren a servir en la central mundial dels testimonis de Jehovà en Brooklyn, Nova York. En 1978 vaig haver de tornar a Los Angeles per a cuidar de ma mare, que estava malalta. Dos anys després em vaig casar amb Aarhonda. Ella va ser un gran suport per a mi mentres cuidàvem a ma mare fins que va faltar. Després ens convidaren a l’Escola Bíblica de Galaad de la Watchtower. A l’acabar el curs, ens enviaren a Panamà, on continuem servint com a missioners.

Des que em vaig batejar hi ha hagut ocasions en què m’ha costat controlar el meu caràcter. He aprés a calmar les situacions conflictives o inclús a anar-me’n per tal d’evitar una baralla. Moltes persones, entre elles la meua dona, m’han felicitat per la manera com he afrontat eixes situacions. Fins i tot jo m’he sorprés! No m’atribuïsc el mèrit per estos canvis en la meua personalitat; crec sincerament que són una mostra del poder que té la Bíblia per a transformar la gent (Hebreus 4:12).

La Bíblia li ha donat sentit a la meua vida i m’ha ensenyat a ser pacífic. Ja no li pegue palisses a ningú, sinó tot lo contrari, ara ajude les persones a conéixer a Déu. Inclús vaig estudiar la Bíblia amb un enemic que tenia en l’institut. Després que es va batejar, compartírem casa durant un temps i encara som bons amics. A dia de hui, la meua dona i jo hem ajudat a més de 80 persones a fer-se testimonis de Jehovà.

Estic molt agraït a Jehovà per haver-me donat una verdadera germandat i una vida feliç i amb sentit.