Passar par la informassion

Parché la desassossiassion la mostra el amor de Dio

Parché la desassossiassion la mostra el amor de Dio

“QUANDO go scoltà el anùnsio che el me fiol l’è stà desassossià, son restà tanto triste”, el ga dito Julian. “Lu l’era el me fiol pi vècio e féino tante robe insieme. Lu l’è sempre stà un bel esémpio, ma el ga scominsià a comportarse de una maniera bruta. La me dona la ga piandesto tanto e mi no savea mia cossa far par consolarla. Noantri ne domandéino: ‘Cossa ghemo fato de sbalià?’”

Parché che podemo dir che la desassossiassion la mostra el amor de Dio se la fà tanti sofrir? Che motivi la Bìblia la dà par desassossiar una persona? Parché che una persona la ze desassossiada?

DUE MOTIVI CHE FÀ UNA PERSONA ESSER DESASSOSSIADA

Una Testimònia de Geovà la ze desassossiada se sucede queste due robe insieme: prima, la fà un bruto pecato; seconda, ela no la se ciama grama.

L’è vera che Geovà no’l speta che femo tuto perfeto. Ma lu el vol che se comportemo de una maniera pura, de acordo cola so lege. Par esémpio, lu el ne dise che no ghemo de far bruti pecati come la imoralità sessual, la idolatria, ciavar dei altri, copar e far robe che le ze relassionade coi demoni. — 1 Cor. 6:9, 10; Apo. 21:8.

Le robe che Geovà el ne domanda de far ne dà protession e no le ze massa fadiga. Sicuro che te piase de esser insieme de persone bone, tranquile e che le ze de fidarse. Catemo persone cossita intrà i fradei dela congregassion. Parché? Parché quando ghemo dedicà la nostra vita a Dio, ghemo prometesto viver de acordo con quel che l’è scrito nela so Parola.

Ma e se un servo de Dio el fà un bruto pecato? Questo ga sucedesto nel passà con arquanti de lori. Stesso cossita, Dio no li ga rigetadi suito. Un esémpio l’è stà Davi, che el ga fato adultèrio e el ga copà un omo. Ma el profeta Natan el ghe ga dito: “Geovà el perdona el to pecato.” — 2 Sam. 12:13.

Dio el ga perdonà i pecati de Davi parché lu el se ga ciamà gramo de cuor. (Sal. 32:1-5) Dela stessa maniera, una Testimònia de Geovà ancoi sol la ze desassossiada quando no la se ciama grama o la seita a far quel che l’è sbalià. (Ati 3:19; 26:20) Se i ansiani i se riùne par giulgar un bruto pecato che un servo de Dio el ga fato, e i vede che no’l se ga ciamà gramo de cuor, lori i ga de desassossiarlo.

Fursi, nel scomìnsio catemo che la desassossiassion la ze una dissiplina tanto dura e che no la dimostra amor, ancora de pi se la persona che la ze stata desassossiada la ze nostra amiga. Ma la Parola de Dio la ne giuta a capir ben parché la desassossiassion la dimostra el amor de Geovà.

BENEFISSI DELA DESASSOSSIASSION

Gesù el ga dito che la sabedoria de Dio ‘la se mostra giusta par meso dei so resultadi’. (Mat. 11:19, nota) La dessision de desassossiar una persona che la fà un bruto pecato e no la se ga ciamà grama dà boni resultadi. Vedemo tre benefissi dela desassossiassion.

La desassossiassion la dà onor al nome de Geovà. Noantri portemo el nome de Geovà. Alora, la maniera che se comportemo pol influensar quel che le persone le pensa sora lu. (Isa. 43:10) Par esémpio, la maniera che un fiol el se comporta pol assar i so genitori invergognadi o orgoliosi de lu. Alora, le persone le pol parlar ben o mal de Geovà de acordo cola maniera che se comportemo. Se volemo che le persone le ghe dae onor al nome de Dio, ghemo de obedir ale lege che ghen’è nela so Parola. La situassion ancoi la ze someiante a quela dei giorni de Ezechiel. In quel tempo, le persone dele altre nassion le relassionea el nome de Geovà al comportamento dei giudei. — Eze. 36:19-23.

Se féssino imoralità sessual, le persone le ndaria parlar mal del santo nome de Dio. El apòstolo Piero el ga dato questo consìlio ai cristiani: “Compagno a fioi obedienti, no sté assar che la vostra voia che valtri gavei vanti de cognosser a Dio la seite moldarve. Ma, gavé de esser santi in tuto quel che valtri fé, compagno del Santo che el ve ga ciamà, parché l’è scrito: ‘Gavé de esser santi, parché mi son santo.’” (1 Pie. 1:14-16) Comportarse de maniera polita e santa dà onor al nome de Dio.

Se una Testimònia de Geovà la fà un bruto pecato, sicuro che i so amighi e quei che i la cognosse i ndarà saverlo. Par quela, la desassossiassion mostra che el pòpolo de Geovà l’è neto, santo e el vol far quel che l’è nela so Parola, la Bìblia. Una volta, nela Suìssa, un omo l’è ndato a una riunion nel Salon del Regno e el ga dito che el volea deventar una Testimònia de Geovà. Parché? La so sorela la ze stata desassossiada parché la gavea fato imoralità. Lu el ga dito che el volea far parte de una organisassion che no la aceta bruti comportamenti come questo.

La desassossiassion la protege la congregassion, che la ze pura. El apòstolo Paolo el ga parlà ai corinti dei perìcoli de assar che persone che le fea bruti pecati aposta le restesse nela congregassion. Lu el ga dito che le era come el levà, parché “un poco de levà el fà cresser tuta la massa”. Alora, el ghe ga dato questo consìlio: “Cavé via de intrà de valtri la persona rugna.” —1 Cor. 5:6, 11-13.

Pol esser che “la persona rugna” che Paolo el ga parlà la era drio far imoralità sessual aposta. E i fradei dela congregassion i era drio difender quel che quela persona la fea. (1 Cor. 5:1, 2) Se no i fesse gnente contra questo bruto pecato, fursi i altri i ndaria far brute robe compagno a quei dela cità de Corinto. Dela medèsima maniera, se una persona che la serve a Geovà la scomìnsia a far bruti pecati e no se fà gnente, pol esser che i altri i scomìnsie a pensar che Dio no’l se importa che femo queste robe sbaliade. (Ecl. 8:11) Nantra roba che pol suceder l’è che queste persone che no le se ciama grame le podaria deventar come “sassi sconti soto la àqua” e far i altri fermarse de gaver fede in Geovà. — Giuda 4, 12.

La desassossiassion giuta quel che el ga fato el pecato a ciamarse gramo. Una volta, Gesù el ga contà la stòria de un gióveno che l’è ndato via dela casa de so pare e el ga magnà fora tuta la so eransa. Ma dopo questo gióveno el se ga nicorto che viver fora dela casa de so pare l’era massa bruto. In final, lu el ga pensà sora quel che el ga fato, el se ga ciamà gramo e l’è tornà indrio ala casa dela so fameia. (Luc. 15:11-24) El so pare l’è restà tanto contento de veder el so fiol tornar casa. Cossita, Gesù el ne ga giutà a capir quel che Dio el sente. Geovà el ne dise in Ezechiel 33:11: “No me piase che quei che i ze rugni i mora, ma si che lori i càmbie quel che i fà e che i seite a viver.”

Quei che i ze desassossiadi no i fà pi parte dela congregassion, o sia, dela so fameia spiritual. E pol esser che col tempo i se nicorde che i ga perso tante robe. Pol esser che i veda che i ga bio tante consequense brute par causa del pecato che i ga fato. E anca pol esser che i penseghe sora come l’era bel gaver una amicìssia con Geovà e col so pòpolo. Cossita, i volerà tornar a Geovà.

La desassossiassion portarà boni resultadi se la persona la ze tratada con amor e de maniera firme. Pensa nte un esémpio. Imagina che qualchedun l’è drio magnar e el se ingossa con un toco de carne. Lu no l’è bon de parlar gnanca de tirar el fià. Se qualchedun no lo giuta presto, lu el pol fin morir. Ma alora vien un amigo e ghe bate su la so schena par farlo butar via quel toco de carne. Questo pol farghe mal, ma anca el pol salvar la so vita. Davi el ga dito: “Se el giusto el me desse bote, lu el saria drio mostrarme amor leal. Se el me desse dissiplina, saria come òio sora la me testa, e mi mai lo intrigaria de farlo.” (Sal. 141:5) Davi el ga capio che, par giutarlo a indrissarse, el gavaria bisogno che una persona giusta ghe desse una dissiplina forte.

Tante volte, una persona che la ga fato un pecato la ga de ricever dissiplina par meso dela desassossiassion. El fiol de Julian, che ghemo parlà prima, l’è restà desassossià par diese ani. Dopo, el ga cambià de vita, l’è tornà a far parte dela congregassion e ancoi l’è un ansiano. Lu el ga dito: “Me ga tocà infrontar le consequense par causa dei me sbali. Me ocorea pròpio questo tipo de dissiplina.” — Ebr. 12:7-11.

COME TRATAR CON AMOR I DESASSOSSIADI

L’è triste quando qualchedun l’è desassossià. Ma el ogetivo l’è giutar la persona a tornar a Geovà. Tuti noantri podemo far la nostra parte e cossita gaver el resultà che se speta dela desassossiassion.

I ansiani i se sforsa par giutar quei che i se ciama grami a tornar a Geovà

Quando i ansiani i parla ala persona sora la dessision de desassossiarla, lori i se sforsa de mostrar el amor de Dio. Lori anca i ghe parla quel che la ga de far par tornar a esser una Testimònia de Geovà. Dele volte, i ansiani i parla coi desassossiadi che i ga fato qualche cambiamento nela so vita e lori i ghe ricorda come che i pol tornar a Geovà. a

Quei che i ze dela so fameia i pol mostrar amor ala congregassion e ala persona che la ga fato el pecato quando i rispeta la desassossiassion. Julian el ga dito: “Lu ancora l’era el me fiol, ma par causa dela so maniera de viver no podéino star insieme.”

Tuti nela congregassion i pol mostrar amor quando no i parla coi desassossiadi e gnanca i passa tempo con lori. (1 Cor. 5:11; 2 Gioani 10, 11) Cossita, i mostra che i ze de acordo cola dissiplina che Geovà el ghe ga dato par meso dei ansiani. La fameia de quel che l’è stà desassossià la sofre tanto. Par quela, i fradei dela congregassion i pol mostrar che ghe vol tanto ben a lori. Cossita, i sentirà che ancora i fà pi parte dela congregassion. — Rom. 12:13, 15.

Julian el ga dito anca: “Ghe vol desassossiar una persona che no la se ciama grama. Cossita, ndaremo viver de acordo cola volontà de Geovà. Pol esser che la desassossiassion la ne assa tanto tristi, ma dopo porta boni resultadi. Se mi gavesse acetà quel che me fiol el gavea fato, fursi lu no’l saria mai tornà a Geovà.”