•  Per què els teus pares es claven en la teua vida?

•  Què pots fer?

•  El que diuen altres jóvens

 Els teus pares diuen que ho fan perquè es preocupen per tu. Però tu ho veus com una invasió de la teua privacitat. Per exemple:

•   Una jove anomenada Erin diu: «Mon pare m’agafa el mòbil, em demana la contrasenya i revisa tots els missatges. Si em moleste, pensa que tinc alguna cosa a amagar».

•   Denise, una jove d’uns vint anys, recorda que sa mare escodrinyava la factura del telèfon. «Es fixava en cada número i em preguntava de qui era i de què havia parlat amb eixa persona».

•   Una jove anomenada Kayla conta que sa mare va llegir un dels seus diaris privats. «Contenia molts dels meus sentiments, inclús algunes coses sobre ella! Després d’açò vaig deixar d’escriure un diari».

 En resum: Els teus pares són responsables del teu benestar i no pots controlar com d’estrictament exercixen esta responsabilitat. Pareix que de vegades se’n passen? Potser. La bona notícia és que hi ha coses que tu pots fer per a reduir esta sensació d’intrusió.

 Expressa’t. Podem fer nostres les següents paraules de la Bíblia: «En tota ocasió volem portar-nos com cal» (Hebreus 13:18). Fes un esforç per aplicar este consell amb els teus pares. Com més honest sigues i millor t’expresses amb ells, més fàcil serà per a ells donar-te més privacitat.

 Pensa en açò: Fins ara, has demostrat ser confiable? Complixes amb els horaris d’arribada a casa? Guardes en secret quins són els teus amics? Amagues les coses que fas?

«M’he de comprometre amb els meus pares. Els conte el que em passa. Els dic tot el que volen saber, i així aconseguisc que confien en mi i em donen més privacitat.» (Delia)

 Sigues pacient. La Bíblia diu: «Examineu-vos vosaltres mateixos» (2 Corintis 13:5). Es necessita temps per a crear un historial de confiança, però val la pena l’esforç.

 Pensa en açò: Els teus pares també van ser jóvens. Creus que açò té alguna relació amb el fet que es preocupen per tu?

 «Pense que els pares se’n recorden dels errors que van fer de jóvens i no volen que els seus fills passen pel mateix.» (Daniel)

 Posa’t en el seu lloc. Intenta vore-ho des de la perspectiva dels teus pares. La Bíblia diu que una bona esposa «vetla per la marxa de la casa» i que un bon pare educa els seus fills «d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà» (Proverbis 31:27; Efesis 6:4 TNM). Per aconseguir açò, cal que estiguen pendents de tu.

 Pensa en açò: Si fores pare, sabent com són els adolescents, permetries al teu fill o a la teua filla que tingueren una privacitat completa, sense cap classe de control?

«Quan eres jove, et pot paréixer que els teus pares envaïxen la teua privacitat. Però ara que soc més major entenc perquè ho fan. És una demostració del seu amor.» (James)