A qualsevol li pot sobrevindre una tragèdia. La Bíblia diu: «que els ràpids no sempre guanyen la carrera, ni els poderosos guanyen sempre la batalla [...], ja que a tots els arriba algun mal moment i algun succés imprevist» (Eclesiastés 9:11). Açò també inclou a alguns jóvens que han hagut de fer front a una tragèdia. Analitzem dos exemples.

•  REBEKAH

•  CORDELL

 Quan jo tenia 14 anys, els meus pares es divorciaren.

 Em deia a mi mateixa que el divorç dels meus pares no era real. Mon pare necessitava un temps per a aclarir-se les idees, ell realment volia a ma mare. Per què la va abandonar? I per què em va abandonar a mi també?

 Va ser molt difícil per a mi parlar amb algú del que estava passant. No volia ni sentir parlar del tema. Estava enfadada, encara que en aquell moment jo no era conscient. Vaig començar a tindre problemes d’ansietat i em costava dormir bé.

 Quan tenia 19 anys, ma mare va morir de càncer. Ella era la meua millor amiga.

 Si el divorç dels meus pares ja va ser un xoc traumàtic, la mort de ma mare, va ser completament devastadora. Realment, encara no ho he superat. Inclús em costa dormir més que abans i encara tinc ansietat.

 Tot i això, he trobat coses que m’han ajudat. Per exemple, Proverbis 18:1 ens advertix del problema d’aïllar-nos, aixina que intente aplicar este consell.

 A més, com a testimoni de Jehovà, intente llegir les nostres publicacions basades en la Bíblia. Són molt animadores! Una cosa que em va ajudar mentres els meus pares estaven divorciant-se va ser llegir Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas. En particular, recorde llegir un capítol al Volum 2 titulat: ¿Puedo ser feliz viviendo con solo uno de mis padres?

 Un dels meus passatges preferits que m’ajuda a combatre l’ansietat és el de Mateu 6:25-34. En el versicle 27, Jesús va preguntar: «Qui de vosaltres, per més que s’angoixe, pot allargar una simple colzada a la seua vida?».

 Les desgràcies ens passen a tots. Però vaig aprendre de l’exemple de ma mare que la manera com fem front a les proves, és important. Ella va passar per moltes coses: un divorç i després una malaltia terminal. Però mentres ho vivia, sempre va mantindre una actitud positiva i la seua fe es va mantindre forta fins a la fi. Mai oblidaré les coses que em va ensenyar sobre Jehovà.

 Pensa en açò: Com pot la lectura de la Bíblia i les publicacions basades en ella ajudar-te a afrontar una tragèdia? (Salm 94:19)

 Quan tenia 17 anys, vaig vore morir a mon pare. Perdre’l va ser lo pitjor que he viscut en la meua vida. Estava fet pols.

 No em podia creure que mon pare havia mort ni que fora ell el que estava baix dels llençols quan cobriren el seu cos. Em deia: demà s’alçarà. Em sentia buit i perdut.

 La meua família i jo, som testimonis de Jehovà i la nostra congregació va ser un gran suport quan va faltar mon pare. Ens portaren menjar, s’oferiren a estar amb nosaltres no només per una estona sinó per un llarg període de temps. El seu suport em va demostrar que els testimonis de Jehovà són cristians verdaders (Joan 13:35).

 Un versicle que m’anima molt és el de 2 Corintis 4:17, 18, que diu: «Perquè encara que les proves són momentànies i lleugeres, produïxen en nosaltres una glòria d’una grandesa cada volta més extraordinària, una glòria eterna, mentres fixem la mirada en les coses que no es veuen, i no en les coses que es veuen. Perquè les coses que es veuen són temporals, però les que no es veuen són eternes».

 Este versicle em donava molta força. El patiment de mon pare era temporal però les promeses de Déu per al futur són eternes. La mort de mon pare em va donar l’oportunitat de meditar en què estava fent amb la meua vida i ajustar les meues metes.

 Pensa en açò: Com pot una tragèdia personal ajudar-te a replantejar-te les teues metes en la vida? (1 Joan 2:17).