«Les normes dels meus pares em pareixien bé quan tenia 15 anys, però ara que en tinc 19 crec que haurien de donar-me més llibertat.» (Sylvia)

 Et sents com Sylvia? Si és aixina, este article t’ajudarà a parlar amb els teus pares del tema.

•  El que hauries de saber

•  Què pots fer?

•  El que diuen altres jóvens

 Abans de parlar amb els teus pares sobre les seues normes, analitza els següents punts:

•  La vida sense normes seria un caos. Pensa en una carretera amb molt de trànsit. Què ocorreria si no hi hagueren senyals ni semàfors ni límits de velocitat? Les normes d’una casa, igual que les normes de trànsit, ajuden a mantindre l’orde.

•  Els teus pares et posen normes perquè t’estimen. Si els teus pares no et posaren cap norma, podria indicar que no els importa el que et passe. En este cas, quina classe de pares serien?

 HO SABIES? Els pares també han d’obeir normes. Si ho dubtes, llig Gènesi 2:24, Deuteronomi 6:6, 7, Efesis 6:4 i 1 Timoteu 5:8.

 No obstant això, què pots fer si sents que les normes dels teus pares no són justes?

 Pensa abans de parlar. ¿Eres obedient i complixes les normes que et posen els teus pares? Si no és així, potser ara no és el millor moment per a demanar més llibertat. Et vindrà molt bé llegir l’article «Què puc fer per a guanyar-me la confiança dels meus pares?».

 Però si has mostrat que pots obeir les seues normes, pensa bé en el que t’agradaria dir als teus pares. Escriure els teus pensaments amb antelació t’ajudarà a vore si el que demanes és raonable. Després, pregunta’ls quin seria un bon moment per a parlar relaxats i còmodes. Quan parles amb ells recorda:

 Sigues respectuós. La Bíblia diu: «Una resposta suau calma la ira» (Proverbis 15:1). Així que recorda: si et poses a discutir amb els teus pares o els acuses de ser injustos, la conversa no acabarà bé.

 «Quant més respecte els meus pares, més em respecten ells a mi. És molt més fàcil arribar a un acord si tots ens respectem.» (Bianca, 19 anys)

 Escolta. La Bíblia ens diu que hem de «ser promptes a escoltar i lents a parlar» (Jaume 1:19). Recorda que estàs conversant amb els teus pares, no donant-los un discurs.

 «A mesura que anem creixent, tal volta creguem que sabem més que els nostres pares, però això no és de veres. Ens anirà millor si escoltem els seus consells.» (Devan, 20 anys)

 Posa’t al seu lloc. Tracta de vore l’assumpte des de la perspectiva dels teus pares. La Bíblia ens dona el següent consell: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4). En este cas, seguirem este consell si mirem pels nostres pares.

 «Abans veia els meus pares com a rivals i no com a companys d’equip. Però ara m’he adonat que en realitat ells estaven intentant ser bons pares, i jo estava tractant de madurar. Tot el que fan és perquè em volen i es preocupen per mi.» (Joshua, 21 anys)

 Oferix solucions. Suposem, per exemple, que els teus pares no volen que conduïsques durant una hora per a anar a una festa. Tracta d’identificar què és el que els preocupa de veres. És la distància que hauràs de conduir o és la festa?

•   Si els preocupa la distància, canviarien d’opinió si te’n vas amb algú que siga bon conductor?

•   Si els preocupa la festa, se sentirien més tranquils si els digueres qui estarà allí i qui la supervisarà?

 Recorda parlar amb respecte i escoltar amb paciència el que els teus pares et volen dir. Seguix el consell que diu: «honra el pare i la mare», tant amb paraules com amb el teu comportament (Efesis 6:2, 3). Aconseguiràs que et donen permís? Potser sí, o potser no. Passe el que passe, recorda:

 Accepta de bona gana la decisió dels teus pares. Este és un pas molt important per a que et donen més llibertat en el futur. Si no obtens el que vols i comences a discutir amb els teus pares, l’únic que aconseguiràs serà que siga més difícil tindre el que demanes la pròxima vegada. En canvi, si obeïxes de bona gana, és més probable que amb el temps aconseguisques més llibertat.