Durant molt de temps, els científics han estat interessats en la bava gelatinosa, o hidrogel, que produïx la mixina. Per què? S’ha descrit l’hidrogel de la mixina com un dels «biomaterials més suaus i elàstics que es coneixen».

 Pensa en açò: La mixina és un animal paregut a una anguila que viu en el fons del mar. Quan un depredador intenta menjar-se-la, la mixina desprén un gel des d’unes glàndules especials. La substància que segrega conté proteïnes que formen una mucositat i milers de filaments d’altres proteïnes. Quan estes proteïnes es combinen, convertixen l’aigua al voltant de la mixina en una bava viscosa. Esta bava obstruïx les brànquies dels possibles depredadors, fent que vomiten la mixina i que fugen.

 L’hidrogel de la mixina té unes propietats úniques. Cada filament proteic mesura una centèsima part de l’amplària d’un cabell humà i és fins deu voltes més fort que el nylon. Quan la mescla de mucositat i filaments entra en contacte amb l’aigua del mar, forma una estructura similar a un tamís tridimensional. Esta estructura pot retindre fins a 26.000 voltes el seu pes en aigua. De fet, la bava és quasi 100 per cent aigua!

 Els científics no han sigut capaços d’imitar l’hidrogel de la mixina. Un investigador diu: «Este sistema natural és massa complex». No obstant, els científics tenen la intenció de reproduir genèticament els filaments proteics usant bacteris. El seu objectiu és desenvolupar un producte que siga lleuger, que evite els esquinçaments, que siga elàstic i biodegradable. Els filaments proteics sintètics podrien gastar-se per a desenvolupar materials sostenibles per a la indústria tèxtil i per al camp mèdic. De fet, les aplicacions potencials pareixen infinites.

 Què penses? El complex hidrogel que produïx la mixina, va evolucionar? O va ser dissenyat?