Alguns adolescents ignoren les normes sobre l’hora d’arribar a casa. Altres enganyen als seus pares, potser mentint-los o escapant-se de casa per a anar-se’n amb els amics. Què pots fer si el teu fill adolescent ha perdut la teua confiança?

•  És un rebel el meu fill?

•  Què faig si el meu fill m’ha enganyat?

•  Qui té la culpa?

•  Com puc ajudar el meu fill a recuperar la meua confiança?

•  El que diuen altres pares

 No necessàriament. La Bíblia diu: «La neciesa s’agarra al cor dels jóvens», i sovint els adolescents demostren que esta frase és certa (Proverbis 22:15). El professor Laurence Steinberg escriu: «Els adolescents prenen algunes decisions sense pensar i de manera tonta. És d’esperar que s’equivoquen». a

 No penses que l’objectiu del teu fill és fer-te la contra. Els estudis mostren que en realitat als adolescents sí que els importa el que els seus pares pensen d’ells, encara que parega lo contrari. Potser el teu fill no ho demostre, però probablement està decebut amb ell mateix i preocupat perquè t’ha decebut a tu. b

•    Serà pel seu ambient? La Bíblia diu: «Les males companyies corrompen els bons costums» (1 Corintis 15:33). És cert que els amics tenen una gran influència en els jóvens, però també altres factors com les xarxes socials i la publicitat. A més de tot açò, els adolescents tenen molt poca experiència en la vida, i això explica per què els jóvens prenen decisions poc encertades. No obstant, han d’aprendre a fer-se responsables de les seues decisions si volen convertir-se en adults madurs.

•    Serà culpa meua? Potser et preguntes si vas ser massa estricte i això ha causat que el teu fill s’haja comportat malament. O potser et preguntes si has sigut massa permissiu i li has donat massa llibertat. En comptes de centrar-te en el paper que pots haver tingut en el problema, pensa en el paper que pots tindre en la solució.

•   Controla la teua reacció. El teu fill segurament espera vore’t enfadat. Per què no reaccionar d’una altra manera? Parla de manera calmada amb ell sobre què va provocar el problema. Va ser per curiositat? Per avorriment? Per la soledat? Estava ansiós per tindre amics? Res d’açò justifica el que va fer, però pot ajudar-te tant a tu com al teu fill a entendre què va provocar el problema.

   Principi bíblic: «Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos» (Jaume 1:19).

•   Ajuda el teu fill a raonar sobre el que ha passat. Fes-li preguntes com: Què has aprés d’esta experiència? Si et tornares a trobar en una situació aixina, què canviaries? Estes preguntes poden ajudar el teu fill a raonar i prendre bones decisions.

   Principi bíblic: «Reprén, interpeŀla, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar» (2 Timoteu 4:2).

•   Explica-li que les seues accions tenen conseqüències. Estes mesures són més efectives quan tenen relació amb el que ha fet malament. Per exemple, si el teu fill ha agafat el teu cotxe sense permís, podries limitar l’ús que li dona durant un període de temps raonable.

   Principi bíblic: «Allò que un sembra és allò que recull» (Gàlates 6:7).

•   Centra’t en com recuperar la confiança. Açò no passarà de la nit al matí. No obstant, el teu fill hauria de saber que, amb el temps, pot recuperar la teua confiança. Assegura’t que sap que pot tornar a guanyar-se-la. Si el teu fill creu que mai la tornarà a tindre, pot ser que acabe per rendir-se.

   Principi bíblic: «No importuneu els vostres fills, que no es desanimen» (Colossencs 3:21).