El teu xiquet està plorant i diu: «No m’ix! És massa difícil! Mai aprendré!». Està a punt de tirar la tovallola i a tu no t’agrada gens vore que al teu xiquet li costa fer alguna cosa. Però al mateix temps, també vols que aprenga a superar els reptes. En esta situació, què fas? T’afanyes a ajudar-lo? Deixes que abandone? O l’ajudes a ser perseverant?

 La importància de ser perseverant. Quan els pares ensenyen als seus xiquets a desenvolupar les seues habilitats treballant de valent, és més fàcil que els vaja bé en l’escola, que tinguen millor salut emocional i física, i que facen amistats sòlides. Per contra, quan els pares protegixen als seus xiquets de les dificultats i els fracassos, és més probable que siguen propensos a sentir-se tristos, a sentir-se incompetents i a tindre una vida menys satisfactòria quan siguen adults.

 La perseverança es pot desenvolupar. Inclús els xiquets més xicotets poden cultivar la seua determinació d’afrontar reptes o resoldre problemes. En un estudi, els investigadors trobaren que bebés de 15 mesos s’esforçaven més fent una tasca difícil si prèviament havien vist a un adult fer una tasca que li costava en comptes d’aconseguir-ho sense cap esforç.

 «Recorde quan vaig ensenyar a les xiquetes a nugar-se les sabates. No és una cosa que aprengues en un dia. Cada volta que havien de nugar-se les sabatilles s’estaven 10 o 15 minuts intentant recordar com fer-ho. Aleshores jo les ajudava. Va costar uns quants mesos i algunes llàgrimes, però amb el temps ho van aconseguir. En lloc de complicar-me la vida, els haguera pogut comprar sabatilles sense cordons. Però a voltes, inclús els pares, hem de perseverar per a ensenyar als nostres xiquets què és la perseverança.» (Colleen)

 La perseverança pot debilitar-se. Hi han pares que sense donar-se compte podrien obstaculitzar que el seu xiquet desenvolupara la perseverança. Com? Alguns pares, per a que els xiquets no perden l’autoestima, s’afanyen a «rescatar-los» de patir qualsevol tipo de fracàs o frustració. Però fer açò podria tindre un efecte negatiu. L’autora del llibre The Gift of Failure, Jessica Lahey, escriu: «Cada volta que rescatem els xiquets d’un repte estem enviant-los un missatge clar: que pensem que són uns incompetents, incapaços de fer res i que no mereixen la nostra confiança». El resultat? Els xiquets podrien rendir-se ràpidament quan s’enfronten a futurs reptes perquè creuen que necessiten que un adult els salve.

 Fomenta l’esforç. Els pares poden ensenyar als seus xiquets a ser perseverants donant-los tasques apropiades a la seua edat. Per exemple, els més xicotets poden ajudar a ordenar la roba i a arreplegar els seus joguets. Quan són un poquet més majors, poden ajudar guardant la compra, parant i llevant taula, traient el fem i netejant coses senzilles. Els adolescents poden encarregar-se de tasques més difícils que inclouen neteja, manteniment i reparacions. Als xiquets no sempre els agrada fer faenes de casa, però que els pares els donen tasques per a ajudar en casa des de ben menuts, té un efecte molt positiu. Els xiquets aprendran a treballar de valent i açò els ajudarà a no rendir-se quan hagen de fer alguna cosa difícil, però necessària, quan siguen adults.

 Principi bíblic: «De tot treball se’n trau un profit» (Proverbis 14:23).

 «No perdes el temps donant-los faenes només per a mantindre’ls ocupats. A ningú, ni tan sols als xiquets, els agrada això. Dona’ls alguna cosa significativa per a fer. Si el teu xiquet és xicotet, que lleve la pols dels mobles on ell pot arribar. Si està netejant el cotxe, dis-li que netege les parts de baix que a tu et costa arribar. Quan ho faça, reconeix el bon treball que ha fet.» (Chris)

 Guia al teu xiquet quan faça faenes difícils. A vegades els xiquets es rendixen perquè no saben com acabar una faena. Aixina que quan ensenyes al teu xiquet a fer alguna cosa nova, podries tractar de seguir el següent mètode. Primer, fes la faena mentres el teu xiquet et mira. Després, feu la faena junts. A continuació, mira com el teu xiquet fa la faena i ves donant-li suggerències. Finalment, deixa que el teu xiquet faça la faena a soles.

 Principi bíblic: «Jo vos he donat l’exemple per a que feu lo mateix que jo vos he fet» (Joan 13:15).

 «Segons la meua experiència, els pares hem de donar un bon exemple si volem que els nostres fills desenvolupen perseverança. Hem de demostrar les qualitats que volem que els nostres fills desenvolupen.» (Doug)

 Ajuda al teu xiquet a entendre que tots s’equivoquem. Conta-li les ocasions en què a tu t’ha costat fer alguna cosa i com t’ha beneficiat no rendir-te. Explica-li al teu xiquet que és normal que trobem difícil fer coses per primera volta i, que cometre errors també el pot ajudar a aprendre. Assegura-li que continuaràs estimant-lo encara que s’equivoque. Igual que els músculs es desenvolupen amb l’ús, la capacitat del teu fill de perseverar creixerà si deixes que s’enfronte a reptes. En lloc de córrer a intervindre cada volta que es trobe amb una dificultat, deixa un temps per a que continue intentant-ho encara que es frustre. El llibre How Children Succeed afirma: «Lo millor per a que un jove madure és que intente fer alguna cosa encara que siga molt probable que s’equivoque».

 Principi bíblic: «És bo que l’home carregue el seu jou [afronte dificultats] quan encara és jove» (Lamentacions 3:27).

 «Per als xiquets, és positiu afrontar dificultats fins a cert punt, encara que sàpien que el papà i la mamà estan ahí per a ajudar-los. Després d’un temps, la dificultat haurà desaparegut i ells hauran guanyat perseverança i la confiança que esta qualitat val la pena.» (Jordan)

 Felicita l’esforç, no la intel·ligència. Per exemple, en lloc de dir: «T’ha eixit molt bé l’examen! Que intel·ligent eres!», podries dir: «T’ha eixit molt bé l’examen! Estic molt content amb l’esforç que has fet per estudiar». Per què és important valorar l’esforç en lloc de la intel·ligència? La psicòloga Carol Dweck diu que felicitar la intel·ligència dels xiquets «fa que dubten d’ells mateixos quan els costa fer alguna cosa o no els ix bé del tot». Ella afig: «Si els pares desitgen fer un regal als fills, lo millor que poden fer és ensenyar-los a disfrutar dels reptes i de l’esforç, a aprendre dels errors, a trobar noves maneres de fer les coses i a seguir aprenent. D’esta manera, els xiquets no seran dependents dels elogis». a

 Principi bíblic: «Tal com el cresol és per a la plata i la fornal per a l’or, les alabances rebudes posen a prova a una persona» (Proverbis 27:21).