Durant dècades els Testimonis de Jehovà han sigut criticats per no acceptar transfusions de sang. Esta negativa, basada en el principi bíblic d’abstindre’s de la sang, de vegades ha xocat amb el que els metges pensen que és el millor, des del punt de vista mèdic, per als pacients (Fets 15:29).

No obstant, cada vegada hi ha més opinions d’experts entre la comunitat mèdica que apunten favorablement a usar alternatives a les transfusions de sang.

El número de la primavera del 2013 de la revista Stanford Medicine Magazine, una publicació de l’Escola de Medicina de la Universitat de Stanford, contenia un reportatge especial sobre la sang, una part del qual estava titulat «A contracorrent: Què és el que hi ha darrere del declivi en les transfusions de sang?». L’autora de l’article Sara C. P. Williams va comentar: «Durant la passada dècada, un creixent nombre d’investigadors han demostrat que en els hospitals de tot el món, la sang donada s’utilitza més a sovint i en més gran quantitat de la que realment necessiten els pacients, tant en els quiròfans com a les sales d’hospitals».

L’article cita de Patricia Ford, M.D., fundadora i directora del Centre de Medicina i Operacions sense Sang de l’Hospital de Pennsilvània. La doctora menciona: «Existix la idea arrelada en el món de la medicina que la gent morirà si no té un cert nivell de sang, que la sang és l’única manera de salvar la vida [...]. Açò és cert en situacions concretes, a però en la major part dels pacients, en la majoria de les situacions, no és veritat».

La doctora Ford, que atén a més de 700 testimonis de Jehovà cada any, també va dir: «Molts metges amb els que parle tenen el concepte erroni que molts pacients no podran sobreviure si no reben una transfusió [...]. Fins i tot jo pensava així en cert grau. Però he aprés ràpidament que pots cuidar dels pacients aplicant algunes alternatives senzilles».

A l’agost del 2012, el periòdic Archives of Internal Medicine (Arxius de Medicina Interna) va publicar els resultats d’un estudi fet a pacients amb operacions coronaries a un centre durant un període de 28 anys. Als testimonis de Jehovà els anava millor que altres pacients similars però que havien rebut transfusions de sang. Els Testimonis tenien menys complicacions a l’hospital, millor tassa de supervivència després de l’operació fins i tot després de 20 anys, si els comparem amb pacients que reberen transfusions.

Un article de The Wall Street Journal publicat el 8 d’abril del 2013, mencionava: «Les operacions sense sang donada s’han fet durant molts anys en pacients que s’oposaven a les transfusions per motius religiosos. Ara, els hospitals estan acceptant esta pràctica més obertament [...]. Els cirurgians que defenen la cirurgia sense sang diuen que reduixen costos relacionats amb la compra, l’emmagatzemament, el control i la transfusió de sang. Esta tècnica reduïx el risc de les infeccions i de les complicacions relacionades amb les transfusions, i això també manté menys temps als pacients a l’hospital».

No és sorprenent que Joaquin Casanova de l’Hospital de Manises diga: «Les avantatges d’este tipus de cirurgia són òbvies. Per una banda, el pacient millora més ràpid, ja que s’utilitzen tècniques mínimament invasives que afavorixen la recuperació i [reduïxen] el període d’hospitalització. I, per altra banda, este tipus de cirurgia reduïx les transfusions relacionades en les complicacions hospitalàries». També, Robert Lorenz, director mèdic en la gestió de la sang a la clínica de Cleveland, diu: «La sensació que tens és que estàs ajudant al pacient si li poses una transfusió [...]. Però, a la llarga és just el contrari».