Qui o què és «l’Alfa i l’Omega»?

REPRODUIR

Què diu la Bíblia

«L’Alfa i l’Omega» es referix a Jehovà Déu, el Totpoderós. Esta expressió apareix tres voltes en la Bíblia (Apocalipsi 1:8; 21:6; 22:13). a

Per què Déu es diu a si mateix «l’Alfa i l’Omega»?

L’Alfa i l’Omega són la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, l’idioma que es va utilitzar per a escriure la part de la Bíblia que es coneix com el Nou Testament, que inclou el llibre de Revelació o Apocalipsi. Les posicions d’estes lletres en l’alfabet grec s’usen per a iŀlustrar que només Jehovà és el principi i el final (Apocalipsi 21:6). Ell era el Déu totpoderós en el passat infinit, i continuarà sent-ho per sempre. És l’únic que ha existit «des de sempre i per sempre» (Salm 90:2).

Qui és «el primer i el darrer»?

La Bíblia utilitza esta expressió per a referir-se tant a Jehovà Déu com al seu fill Jesús, però amb significats diferents. Analitzem dos exemples:

Isaïes 44:6 diu: «Jo sóc el primer i el darrer; fora de mi no hi ha cap Déu». Ací, Jehovà destaca que és el Déu verdader etern, i que no hi ha ningú com ell (Deuteronomi 4:35, 39). Per tant, en este cas, l’expressió «el primer i el darrer» té el mateix significat que «l’Alfa i l’Omega».
A més, l’expressió «el primer [prótos, no alfa] i el darrer [éskhatos, no omega]» apareix en Apocalipsi 1:17, 18; 2:8. En estos versicles, el context mostra que es referix a algú que va morir i després va tornar a la vida. Per tant, estos versicles no poden estar referint-se a Déu, ja que ell mai ha mort (Habacuc 1:12). b No obstant, Jesús va morir i va ressuscitar (Fets 3:13-15). Va ser el primer humà en ressuscitar com un esperit inmortal al cel, que és on viu ara i on viurà «pels segles dels segles» (Apocalipsi 1:18; Colossencs 1:18). Jesús és qui efectuarà totes les ressurrecions (Joan 6:40, 44). Per tant, va ser l’últim en ser ressuscitat directament per Jehovà (Fets 10:40). En este sentit, podem dir que Jesús és «el primer i el darrer».

Prova Apocalipsi 22:13 que Jesús és «l’Alfa i l’Omega»?

No. No s’identifica clarament qui parla en Apocalipsi 22:13, ja que en este capítol intervenen diverses persones. El professor William Barclay va dir d’esta part d’Apocalipsi: «S’escriuen les coses sense ningún orde aparent [...] i és molt complicat estar segur de qui està parlant» (Comentario al Nuevo Testamento volum 17, Apocalipsis II, pàgina 251). Com podem vore, «l’Alfa i l’Omega» d’Apocalipsi 22:13 és la mateixa persona a qui se li dona este títol en Apocalipsi: Jehovà Déu.

a D’acord amb el text Masorètic, el versicle diu: «Senyor, tu ets des de sempre el meu Déu sant: no morirem!». No obstant, en este versicle hi ha una correció del text, ja que originalment el versicle deia sobre Déu: «tu no mors».

b En la versió de la Bíblia Reina Valera apareix una quarta volta en Apocalipsi 1:11. No obstant, les traduccions més modernes ometen esta expressió, ja que no es troba en els manuscrits grecs més antics. Evidentment, es va afegir més tard a les còpies de les Escriptures.