Sí, ho fa quan la gent canvia el seu comportament. Per exemple, quan Déu va enviar un missatge de juí al poble d’Israel, li va dir a Jeremies: «Qui sap si te’n faran cas, esmenaran la seua conducta, i jo em desdiré del càstig que tenia decidit contra ells per les seues males accions» (Jeremies 26:3).

 Moltes traduccions de la Bíblia diuen en este versicle que Déu «es penediria» del castic que tenia decidit. Açò podria interpretar-se com que Déu s’havia equivocat. No obstant, la paraula hebrea original utilitzada ací pot significar ‘canvi d’opinió’. De fet, un expert en el tema va escriure: «Un canvi en la conducta de l’home comporta un canvi en el juí de Déu».

 Però el fet que Déu puga canviar d’opinió no significa que haja de fer-ho. Analitzem algunes situacions on la Bíblia diu que Déu no va canviar d’opinió:

•   Déu no va permetre que Balac el fera canviar d’opinió, i per això no va maleir la nació d’Israel (Nombres 23:18-20).

•   Com el rei Saül va continuar desobeint-lo, Déu no va canviar la seua decisió de llevar-li el tron (1 Samuel 15:28, 29).

•   Déu complirà la seua promesa de fer el seu Fill sacerdot per sempre (Salm 110:4).

 Sí. En la Bíblia, Jehovà diu: «Jo, el Senyor, no he canviat» (Malaquies 3:6). De manera pareguda, la Bíblia diu que «en ell no hi ha canvi ni ombra de variació» (Jaume 1:17). No obstant, açò no contradiu els passatges de la Bíblia que indiquen que Déu canvia d’opinió. Déu “no canvia” en el sentit que la seua personalitat i les seues normes basades en l’amor i la justícia es mantenen inalterables (Deuteronomi 32:4; 1 Joan 4:8). A pesar d’això, depenent del moment i la situació, pot donar diferents instruccions als seus servents. Per exemple, en dos batalles consecutives, Jehovà li va donar instruccions diferents al rei David. Aixina i tot, les dos estratègies van funcionar (2 Samuel 5:18-25).

 No, però es lamenta que la majoria dels humans l’ignoren o el rebutgen. Descrivint les condicions que hi havia abans del Diluvi dels dies de Noé, la Bíblia diu que Jehovà «s’entristí i es penedí d’haver-los creat» (Gènesi 6:6). En este versicle, l’expressió “penedir-se” ve de la paraula hebrea que significa ‘canviar d’opinió’. Com la majoria de les persones d’aquella època es van tornar malvades, Déu va canviar d’opinió respecte a haver-les creat (Gènesi 6:5, 11). Però, encara que l’entristia que seguiren un mal camí, no va canviar la seua actitud cap a la humanitat. De fet, va preservar la raça humana salvant del Diluvi a Noé i la seua família (Gènesi 8:21; 2 Pere 2:5, 9).