La cronologia bíblica indica que el Regne de Déu es va establir en el cel en l’any 1914. Este fet apareix relatat en una profecia del capítol 4 del llibre bíblic de Daniel.

 En què consistix esta profecia? Déu va fer que el rei Nabucodonosor de Babilònia tinguera un somni relacionat amb un arbre molt gran el qual va ser talat. S’impedí que la seua soca rebrotara durant un període de «set anys»; després d’eixe temps, l’arbre creixeria una altra volta (Daniel 3:31; 4:7-13 [4:1, 10-16 en altres bíblies]).

 El compliment inicial de la profecia. L’arbre gran representava al rei Nabucodonosor (Daniel 4:17-19 [vv. 20-22 en altres bíblies]). En sentit figurat, ell va ser talat quan temporalment va perdre el juí i el seu regant durant un període de set anys (Daniel 4:22 [v. 25 en altres bíblies]). Quan Déu li tornà el juí, Nabucodonosor va recuperar el seu tron i va reconéixer la governació de Déu (Daniel 4:31-33 [vv. 34-36 en altres bíblies].

 Proves d’un compliment major d’esta profecia. El propòsit d’esta profecia era que «tots els vivents sàpien que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans: els dóna a qui vol, i enalteix els humils» (Daniel 4:17 [v. 14 en altres bíblies]). Seria a l’orgullós rei Nabucodonosor a qui Déu donaria la governació? No, ja que anteriorment Déu, per mitjà d’un altre somni profètic, li va mostrar que ni ell ni cap altre governant complirien amb eixe paper. En lloc d’això, Déu establiria un Regne «que mai no seria destruït» (Daniel 2:31-44).

 En l’antiguitat, Déu va establir un regne que representava la seua autoritat en la terra: la nació d’Israel. Déu va permetre que eixe govern acabara en la «ruïna», ja que els seus governants li foren infidels, però ell va predir que li donaria la governació a «aquell a qui pertany el dret» (Ezequiel 21:25-27 [vv. 30-32 en altres bíblies]). La Bíblia identifica a Jesucrist com a aquell que té el dret legal de rebre este regnat que mai serà destruït (Lluc 1:30-33). A diferència de Nabucodonosor, Jesús és «humil de cor», tal com es va predir (Mateu 11:29).

 Què representa l’arbre del capítol 4 de Daniel? En la Bíblia, a voltes els arbres representen governs (Ezequiel 17:22-24; 31:2-5). En el compliment major del capítol 4 de Daniel, l’arbre molt gran simbolitza la governació de Déu.

 Què significa que l’arbre siga talat? De la mateixa manera que la tala de l’arbre va representar una interrupció en la governació de Nabucodonosor, també va simbolitzar una interrupció de la governació de Déu en la terra. Açò va ocórrer quan Nabucodonosor va destruir Jerusalem, a on els reis d’Israel van ocupar «el tron del Senyor» com a representants de Déu (1 Cròniques 29:23).

 Què representen els «set anys»? Els «set anys» representen un període de temps en el qual Déu va permetre a les nacions que governaren sobre la terra sense la influència de cap regne que Déu haguera designat. Estos «set anys» van començar en octubre de l’any 607 abans de la nostra era, quan d’acord amb la cronologia bíblica, Jerusalem va ser destruïda pels babilonis  a (2 Reis 25:1, 8-10).

 Quina duració tenen els «set anys»? És evident que no podien ser set anys literals com en el cas del rei Nabucodonosor. Jesús ho va deixar clar quan va dir que «Jerusalem [símbol de la governació de Déu] serà trepitjada pels pagans, fins que es complisca el temps que Déu els ha concedit» (Lluc 21:24). «Els temps que Déu els ha concedit», és a dir, el període de temps que Déu permetria que la seua governació fora «trepitjada pels pagans», està relacionat amb els «set anys» del capítol 4 de Daniel. Això significa que els «set anys» encara no havien acabat mentres Jesús va estar en la terra.

 La Bíblia dona detalls per a poder determinar la duració d’estos «set anys» profètics. Diu que «un temps, dos temps i la mitat d’un temps» són igual a 1260 dies, per tant, eixos «set anys», o temps, equivaldrien al doble, és a dir, 2520 dies (Apocalipsi 12:6, 14). Si s’aplica la regla profètica «d’un any per un dia», els 2520 dies representen 2520 anys. Per tant, els set «temps», o 2520 anys, acabarien en l’octubre de 1914 (Nombres 14:34; Ezequiel 4:6).